Els passats 29 i 30 d’octubre es va celebrar al Palais de l’Europe, seu del Consell d’Europa, a Estrasburg (França), la 12a Conferència del Conveni europeu del paisatge (12th Conference on the implementation of the Council of Europe Landscape Convention). La trobada tenia l’objectiu de “rellançar” el Conveni europeu del paisatge en el marc del nou Procés de Reykjavík, és a dir, amb la intenció de reforçar la cooperació entre les parts signants del Conveni i convertint la qualitat del paisatge com un element clau per contribuir a la justícia social, els drets humans i el medi ambient. Durant la 12a Conferència, els estats signants van debatre sobre el programa d’activitats futures en els propers anys.

La Secretaria de la 12a Conferència havia demanat al director de l’Observatori, Pere Sala, d’impartir la conferència marc inicial el matí del dia 29 sobre el paper clau que té el Conveni europeu del paisatge per donar una resposta innovadora als reptes globals. Sala va començar la seva intervenció afirmant que “Lentament, però amb fermesa, el paisatge ha entrat a l’agenda política, social i cultural europea de manera irreversible” i va argumentar-ho pel fet que “el paisatge és un concepte modern, fresc, innovador, fonamental per afrontar reptes tan importants com el mateix canvi climàtic, la transició energètica, la cohesió i l’equitat social, les desigualtats territorials, la salut i el benestar, la seguretat alimentària, el manteniment de la biodiversitat i la conservació del patrimoni -tant material com immaterial-.” Va completar aquesta primera idea afirmant que “el paisatge és integrador i catalitzador d'una àmplia varietat de polítiques i estratègies, permet superar els enfocaments sectorials, i s’ha convertit en un actor fonamental per abordar els reptes globals que afrontem com a humanitat.”

En aquest sentit, el paisatge “està íntimament relacionat amb els drets humans, ja que influeix en el dret de les persones a viure en llocs segurs, justos, inclusius, equitatius i saludables (és a dir, llocs que ens relaxen, que incrementen la interacció social, o que redueixen la incivilitat o l’aïllament)”. Per aquest motiu, Sala va destacar que “gestionar i ordenar els nostres paisatges no és cap luxe ni cap capritx. És una necessitat fonamental: ens hi juguem la nostra salut -física i mental- i el nostre benestar, que són els primers elements amenaçats pels processos de degradació, empobriment o homogeneïtzació del paisatge.”

El director de l’Observatori del Paisatge també va destacar que “el paisatge emergeix avui com un punt de partida, com un mètode, com un principi integral, com un catalitzador molt potent al servei de les polítiques de desenvolupament sostenible”. I va desenvolupar aquesta idea a partir de dos reptes: enfocar la transició energètica a través del paisatge com una estratègia integradora i democràtica que pot esdevenir la solució a les causes del rebuig existent; i la necessitat de potenciar els paisatges de mosaic agroforestal que durant mil·lennis han caracteritzat les cultures mediterrànies. Sala va acabar la intervenció ressaltant que “el Conveni del Paisatge del Consell d’Europa, gairebé vint-i-cinc anys després, continua sent un instrument clau davant d’aquests reptes globals. Fins i tot, avui més que mai”.

En una sessió posterior, Veerle van Eetvelde, professora de Ciència del Paisatge de la Universitat de Ghent (Bèlgica), Natalia Kobylarz, advocada del Tribunal Europeu de Drets Humans (França) i Amy Strecker, professora de la School of Law de la Universitat de Dublín (Irlanda), van encetar un enriquidor diàleg sobre l’impacte de la triple crisis planetària de canvi climàtic, contaminació i pèrdua de biodiversitat sobre els drets humans. El debat va ser moderat per Bas Pedroli, professor de la Wageningen University (Holanda).

Rol assessor de l’Observatori del Paisatge al Consell d’Europa

L’Observatori del Paisatge és des de fa anys assessor del Consell d’Europa en matèria de paisatge, vetlla per la implementació a Catalunya del Conveni europeu del paisatge, que el proper any 2025 complirà 25 anys, i estableix contactes amb institucions i entitats que treballen amb aquest mateix objectiu. Participa habitualment en la Conferència d’implementació del Conveni europeu del paisatge. Participar en les activitats del Consell d’Europa permet a l'Observatori del Paisatge disposar d'una visió privilegiada de les principals iniciatives en gestió del paisatge a Europa i és alhora un reconeixement a les polítiques de paisatge que s'estan desenvolupant a Catalunya i a la tasca de l'Observatori en particular.