En el marc de la col·laboració permanent que manté amb la Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, l’Observatori del Paisatge ha elaborat el document Enogastronomia i paisatge. El paper dels paisatges agraris singulars en rutes enogastronòmiques. El document s’emmarca en el Pla de turisme enogastronòmic de Catalunya 2022-2027, impulsat pel mateix Departament, amb la finalitat que Catalunya ocupi una posició destacada a nivell internacional en aquest sector.

El Pla de turisme enogastronòmic de Catalunya 2022-2027 defineix el turisme enogastronòmic com aquell que, entre d’altres funcions: “aporti valor a la comunitat, connecti amb el camp, contribueixi a la recuperació de l’entorn, sigui respectuós amb la natura, la cultura i la seva comunitat, defugi dels models fordistes, busqui propostes personalitzades i la descoberta lenta del territori, fomenti el consum de producte local, millori els circuits curts de comercialització, valori el paisatge i el patrimoni cultural enogastronòmic per explicar d’on ve el que mengem, tingui consciència ecològica i contribueixi a frenar el canvi climàtic”. Les connexions d’aquest model de turisme amb els valors dels paisatges agraris són evidents. Ara bé, no tots els paisatges agraris de Catalunya hi connecten.

En aquest sentit, el document Enogastronomia i paisatge. El paper dels paisatges agraris singulars en rutes enogastronòmiques constata com la relació entre l’enogastronòmia i el paisatge és una magnifica oportunitat per crear un producte turístic que aliï l’agricultura amb el patrimoni, la historia, la cultura, la identitat i la creativitat, partint de la riquesa, diversitat i singularitat dels paisatges agraris, definits en els vuit catàlegs de paisatge de Catalunya, i dels productes que aquests generen.

Un centenar de paisatges agraris singulars

Catalunya compta amb una gran diversitat de paisatges agraris i agroforestals de gran interès. A través del document elaborat per l’Observatori del Paisatge, ha identificat i cartografiat per primer cop 100 àrees eminentment agràries que integren una singular combinació de característiques i valors paisatgístics. Són paisatges agraris singulars, entesos com a paisatges amb uns trets distintius i amb un caràcter agrari únic, exclusius i diferents dels d’altres paisatges agraris de Catalunya. El clima, l’orografia (muntanyes, valls, planes, etc.), la varietat de cultius que els conformen, la vegetació arbòria o herbàcia que els acompanya, la xarxa de camins, els sistemes de feixes o terrasses, els masos i els tipus d’assentament, les ciutats que envolten, el patrimoni construït i les dinàmiques paisatgístiques existents, entre d’altres, configuren uns paisatges agraris singulars que són característics de cada indret. Aquest mapa de paisatges agraris singulars és de molta utilitat per les estratègies turístiques vinculades a l’enogastronomia però també ho és per polítiques agrícoles i forestals, culturals i patrimonials, d’ordenació territorial i urbanisme, a més d’altres actuacions i intervencions en el territori.

Paisatges agraris amb més potencial per al turisme enogastrònomic

Cal tenir en compte que no tots els sistemes agraris són iguals; no generen el mateix tipus de productes, ni tenen les mateixes conseqüències ambientals, econòmiques i socials, ni tampoc donen lloc al mateix tipus de paisatges. Així doncs, per definir els paisatges agraris amb més potencial pel turisme enogastronòmic cal tenir en compte no només la diversitat de paisatges i els seus valors paisatgístics sinó també els models d’explotació agrícola i ramadera. Una paradoxa que es planteja és que, sovint, els paisatges més valorats pel turisme enogastrònomic, són també els que es troben en retrocés a conseqüència de la crisi que afecta les activitats agràries i, concretament, el model d’explotació tradicional, que és el que acaba donant lloc a paisatges més diversos o més rics patrimonialment, amb productes de major qualitat, més sans, més nutritius i més gustosos. És en aquestes paisatges agraris on es poden descobrir històries plenes d’humanitat, a partir de les quals elaborar relats amb sentit, substancials, honestos i atractius.

La recuperació de determinats sistemes productius més respectuosos amb la terra pot estar al servei del sector turístic, i això s’ha de veure com una gran oportunitat. L’objectiu és, doncs, que el turisme enogastronòmic aconsegueixi ser un aliat d’aquests paisatges agraris de qualitat i tant el sector agrari com el turístic en surtin beneficiats. En un escenari de crisi climàtica, energètica i sistèmica, on cada cop es fa més palpable la seva incidència, no hauria d’haver-hi dubtes sobre quin és el model agrari —i, de retruc, quins són els paisatges agraris— que el turisme hauria d’afavorir.

Per a realitzar la selecció dels paisatges amb un major potencial per estratègies d’enogastronomia s’ha partit del mapa de paisatges agraris singulars però s’han escollit paisatges que segueixin una sèrie de requisits: la harmonia i nitidesa; no ser excessivament antropitzats i amb escassa presència d’urbanitzacions i infraestructures; preferència per paisatges rurals en despoblament; presència de patrimoni rural històric (pobles, masies, xarxes de camins, sistemes de reg, paravents, construccions de pedra seca...); prevalença de patrimoni immaterial viu relacionat amb el món rural (tècniques tradicionals, toponímia, cançons, festes, etc.); contrast visual amb fons escènics valorats; paisatges vinculats a productes enogastronòmics diversos; preferència per paisatges amb diversitat de conreus. El resultat és una selecció de 25 paisatges agraris singulars amb potencial per al turisme enogastronòmic.