El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va presidir aquest dijous la signatura de la Carta del paisatge del Priorat, una iniciativa que ha estat impulsada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, el Consell Comarcal del Priorat i l'Observatori del Paisatge de Catalunya. De fet, el director de l'Observatori, Joan Nogué, va participar en l'acte, celebrat al castell de Falset. La iniciativa, a més, ha rebut el suport de bona part dels ajuntaments de la comarca; el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; la Diputació de Tarragona; la DOQ Priorat; la DO Montsant; la DO Siurana; el Parc Natural de la Serra de Montsant; el Consorci de la Serra de Llaberia; l'associació Prioritat, i PIMEC Priorat, així com un centenar d'entitats i particulars que hi han assumit compromisos concrets. La Carta del paisatge del Priorat és un projecte que considera els paisatges com un dels elements identitaris més importants de la comarca, però també un recurs econòmic i de desenvolupament local de primer ordre. Seguint el marc del Conveni europeu del paisatge —que entén el paisatge com el conjunt del territori, integrat per elements naturals, antròpics i per les seves interaccions—, al Priorat els tres elements es materialitzen en l'eix format pel vi, la natura i el patrimoni històric. Es tracta de la cinquena carta després de les de l'Alt Penedès (2004), el Berguedà (2007), la Vall de Camprodon (2009) i l'Alt Empordà (2010). El cas del Priorat és, de fet, un exemple paradigmàtic de paisatge agrari de muntanya mediterrània i, com a tal, constitueix un valuós capital i, alhora, un recurs fràgil. És per aquest motiu que la carta considera que la seva gestió s'ha d'orientar cap a l'obtenció de beneficis socials, culturals i econòmics en l'àmbit local, l'increment de la qualitat de vida i l'equilibri entre l'ús del territori i la salvaguarda de la seva integritat. Per tal d'assolir aquestes fites, la carta ha consensuat 11 objectius de qualitat paisatgística i 13 compromisos estructurants que assumeixen tots els agents, entitats i institucions, i conté, a més, un seguit de fitxes que recullen altres compromisos individuals més concrets dels quals es fa responsable cada signant. Els compromisos estructurants generals, assumits per totes les parts, són: ·Delimitar les zones d'especial dinamització del paisatge (ZEDP), on es podran desenvolupar de forma prioritària projectes pilot. · Constituir un fons per a la conservació i la gestió del paisatge del Priorat, amb especial atenció a les fórmules de patrocini i mecenatge. · Signar convenis de gestió del paisatge per tal de desenvolupar projectes i accions específiques. · Atorgar un distintiu de qualitat paisatgística a accions considerades emblemàtiques. · Elaborar un document, d'adopció voluntària per part dels ajuntaments, de recomanacions per a intervencions paisatgístiques. · Redactar una ordenança del paisatge tipus, també de caràcter voluntari. · Crear el Premi Paisatge del Priorat. · Donar suport a la candidatura del Priorat per ser declarat paisatge agrari patrimoni mundial per la UNESCO. · Apostar pel paisatge com a eix fonamental en les polítiques de promoció del turisme de la comarca. · Incorporar el paisatge en els currículums educatius. · Constituir la comissió de seguiment del paisatge del Priorat, amb representació de les administracions públiques i els agents del territori, que faci de mitjancera entre els diferents interessos existents a la comarca i formuli propostes d'actuació. · Crear la comissió tècnica comarcal del paisatge, com a òrgan executor de les actuacions i administrador dels fons econòmics. · Nomenar un dinamitzador del paisatge. - Document: Carta del paisatge del Priorat (pdf)