Els catàlegs de paisatge elaborats per l'Observatori han estat considerats un cas d'innovació en un informe realitzat per a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. El document, Els motors de la innovació a l'administració pública, recull els resultats de la recerca desenvolupada per Quim Brugué (director), Júlia Boada i Ismael Blanco de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l'objectiu de comprendre els factors que, precisament, afavoreixen la innovació en el sector públic. La recerca de l'IGOP combina la reflexió teòrica amb una anàlisi empírica on es comparen quatre casos de polítiques públiques innovadores en diferents administracions públiques catalanes: els catàlegs del paisatge, la Llei de barris, els centres cívics de Girona i les superilles de Gràcia (Barcelona). Segons l'equip encapçalat per Quim Brugué, la innovació és necessària perquè l'Administració ha de fer front a problemes cada vegada més complexos que posen de manifest els dèficits de les respostes més habituals. L'informe conté una primera part teòrica mentre que en la segona es descriuen els quatre casos d'estudi, i s'hi identifica el tipus de problema a què s'enfronta cada política. A continuació, s'aborden de manera profunda els casos, a partir d'entrevistes i de documentació consultada. Finalment, l'apartat de conclusions proposa una "guia per a la innovació" que, segons els autors, no pretén ser ni un protocol tancat ni una recepta màgica, sinó més aviat una sèrie d'orientacions i de principis per afavorir la innovació en les administracions públiques del nostre país. En el cas dels catàlegs l'informe identifica l'impacte de la participació ciutadana com l'element més positiu. En aquest sentit destaquen cinc aspectes: la definició i la delimitació de les unitats del paisatge (el 20% de les unitats del paisatge van canviar de nom fruit de la participació); la identificació dels valors intangibles del paisatge; la proposta de miradors i d'itineraris per obtenir una bona panoràmica del paisatge de la unitat; la identificació de dinàmiques, activitats i processos que incideixen més notòriament en la configuració del paisatge, i l'establiment d'objectius, criteris i accions per a la qualitat paisatgística. Pels autors, la pluralitat i la deliberació esdevenen palanques per a una política innovadora.