El paisatge i el món local centren un dels diàlegs del Fòrum Territori i Urbanisme de l'SCOT
La Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), filial de l'Institut d'Estudis Catalans, impulsa el Fòrum 2012 Catalunya 21 Territori i Urbanisme. Estat i alternatives. La iniciativa, que va arrencar a la tardor de 2012, ha culminat aquesta primavera amb la celebració de diversos diàlegs temàtics que desembocaran el juliol vinent en un congrés on se n'exposaran i se'n debatran els resultats. Els organitzadors defineixen el fòrum com una plataforma de pensament, diàleg, debat i resposta al voltant de l'urbanisme i l'ordenació del territori, que pretén esdevenir un procés de construcció d'alternatives a la situació actual del país. El passat 26 de març es va celebrar el cinquè diàleg del fòrum, coorganitzat per l'SCOT i el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya, amb el títol "El paisatge en el planejament urbanístic. Repte, necessitat o oportunitat". Una trobada en la qual va participar l'Observatori i que pretenia posar sobre la taula el debat sobre l'encaix de la política del paisatge en el planejament territorial i urbanístic. Pere Sala, coordinador de l'Observatori, va presentar la ponència "Redescobrir el paisatge des del món local", una de les actuals línies de treball prioritàries de l'organització, com mostra el fet que ha impulsat un web temàtic així com un seminari internacional al voltant d'aquesta matèria. Abans del debat també van intervenir Josep Maria Bosch i Fina Royo, del Departament de Territori i Sostenibilitat, que van abordar les directrius del paisatge aplicades a la planificació urbanística, així com Ferran Puig, alcalde de Torrelles de Llobregat, que va explicar l'aposta pel paisatge des de l'escala municipal. El diàleg celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans s'ha plasmat en un document on es recullen trenta-tres elements, entre reflexions, reptes i propostes i alternatives. Pel que fa a les reflexions, s'hi destaca l'emergència de noves maneres d'interactuar amb el paisatge en el planejament local i s'analitzen diversos casos que s'han impulsat a escala municipal i comarcal al nostre país. També s'hi constata que actualment no hi ha instruments de planificació territorial i de paisatge pensats expressament per a l'escala local, una situació que, en part, pot pal·liar el treball del Departament de Territori i Sostenibilitat amb la confecció de directrius que serveixen com a eines per al planejament urbanístic a partir dels catàlegs. Entre els reptes, el debat se centra en si és necessari plantejar noves eines de paisatge a l'escala local o si n'hi ha prou a adaptar-ne les existents. A més, també s'aborda si cal començar "des de dalt" o bé afavorir que les iniciatives sorgeixen "des de baix". Entre les propostes i alternatives es destaca la necessitat d'incloure en la nova legislació sobre ordenació del territori, urbanisme, arquitectura i paisatge l'enfocament clar del paisatge i la seva aplicació al món local, així com el valor intangible en tot el procés de planejament local. Per altra banda, es proposa fomentar la cooperació a escala supramunicipal basada en les unitats de paisatge per elaborar el planejament urbanístic així com per educar en la valoració dels paisatges més quotidians, els que la majoria de ciutadans perceben en el seu dia a dia.