Cervera presenta i desenvolupa un Pla de paisatge
Cervera és el primer municipi català amb un Pla de paisatge. El document, es va presentar el passat dijous, 4 de juny, a la capital de la Segarra, ha suposat traslladar a escala local la metodologia dels catàlegs de paisatge. Ha estat promogut per l'Ajuntament de Cervera, amb l'assessorament de l'Observatori del Paisatge i elaborat pel geògraf Sergi Saladié. Ramon Royes, paer en cap en funcions de Cervera, assegurava en la presentació del document que el Pla de paisatge demostra que "és possible crear des d'un municipi i amb pocs mitjans econòmics, però amb la col·laboració de les entitats que tenen especial cura i interès pel paisatge, un document de moltíssima qualitat que sigui un compromís clar i evident respecte de com gestionar el paisatge". En aquest sentit en destaca el valor "pioner", per ser el primer d' àmbit municipal, i espera que "aquest esperit es transmeti" a altres ajuntaments que vulguin desenvolupar els seus respectius plans de paisatge. "Aquest és i serà un gran repte de país", conclou Royes. Per Joan Nogué, director de l'Observatori, el document representa "un exemple meritori de canvi d'escala". Es tracta del "trasllat a l'àmbit local de la filosofia, la metodologia i les determinacions d'un instrument (el catàleg de paisatge) que va ser pensat i dissenyat a escala territorial", assenyala. En aquest sentit destaca com un encert que s'hagi optat per l'eina del Pla de paisatge, deixant les cartes per a àmbits supramunicipals –habitualment valls o subcomarques-. L'estructura del Pla de paisatge de Cervera Sergi Saladié, redactor del Pla de paisatge de Cervera, assenyala que en el document inicialment s'ha optat per fer una primera aproximació al paisatge del municipi, per contextualitzar i exposar com és el paisatge i quins són els seus trets més característics. Així, el primer capítol recull una descripció general del medi físic i dels principals usos del sòl actuals, que són l'expressió de la interacció entre els elements naturals i les activitats humanes. També els aspectes més rellevants que el Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida fa referència en relació amb el municipi de Cervera. En el segon capítol, la diagnosi del paisatge, és pretén conèixer com valoren el paisatge els diversos agents del municipi, així com també quins aspectes del mateix creuen que caldria millorar. Els agents han participat en diverses sessions que han permès identificar els valors i impactes en el paisatge. Finalment, el darrer capítol, on es recullen objectius i accions, planteja com creuen els agents del paisatge del municipi que hauria de ser el paisatge en un futur, a partir de la determinació dels objectius de qualitat paisatgística. Són els mateixos agents els que determinen també quines accions són les que permetrien assolir-los, i es comprometen en la seva implementació. És en aquest darrer punt on rau una de les principals singularitats del pla: el fet que els agents del paisatge es comprometin en la seva aplicació.