L'Observatori del Paisatge va participar al Taller d'experts "Landschaftsplanung im Innenbereich" (La planificació del paisatge urbà i periurbà), que es va celebrar els passats 26, 27 i 28 d'octubre a la petita illa de Vilm, de menys d'1 km quadrat d'extensió, situada al sud de l'illa major de Rügen, al nord d'Alemanya. La trobada, organitzada per l'Agència Federal de Conservació de la Natura (Bundesamt für Naturschutz), ens responsable de conduir les polítiques de paisatge a Alemanya, va reunir professionals i experts en planificació del paisatge d'aquest país a totes les escales, des de la federal fins a la local.

Pere Sala, coordinador de l'Observatori, va ser un dels participants en el taller, on va explicar a la primera part de la seva intervenció els catàlegs de paisatge, les polítiques catalanes de paisatge, així com la funció de l'Observatori al nostre país. La segona part de l'exposició la va dedicar als principals resultats de l'estudi "La planificació del paisatge en l'àmbit local a Europa", recentment publicat per l'Observatori i el Govern d'Andorra. Juntament amb els responsables de l'Institut d'Ecologia d'Àustria, va ser un dels pocs ponents vinguts de fora d'Alemanya.

El taller, de gran nivell, va abordar des de les polítiques nacionals de paisatge alemanyes fins als exemples dels plans de paisatge de Karlsruhe, Erfurt, Bremen i Freiburg. L'Agència Federal de Conservació de la Natura tambels planificació del paisatge ai els enfoca climls urt, Bremen i Friburgs plans de paisatge alemanyssé hi va presentar l'informe "Landschaftsplanung im Innenbereich. Aktuelle Anforderungen" (La planificació del paisatge urbà i periurbà. Requisits actuals), que revisa les metodologies, els procediments i les mesures previstes en els plans de paisatge alemanys desenvolupats els últims anys, i els enfoca cap als objectius de justícia social, salut i benestar de la població. El document va servir de base per al debat dels dos dies i mig que va durar el taller.

La planificació del paisatge a Alemanya

Alemanya, juntament amb Suïssa, és el país d'Europa que més aviat va incorporar la gestió del paisatge en la seva legislació. Concretament, Alemanya va aprovar el 1976 la Llei federal de protecció de la natura (Bundesnaturschutzgesetz, BNatSchG), en la qual ja es detallaven els continguts de la planificació del paisatge (Landschaftsplanung). Des d'aquest primer moment, l'aproximació que fa la legislació alemanya al concepte de paisatge, i que ha impregnat la planificació, es fonamenta sobretot en la seva dimensió més ecològica. Avui, Alemanya continua sent un dels pocs estats del continent que encara no ha ratificat el Conveni europeu del paisatge (CEP), tot i que lentament comença a incorporar els seus principis en les seves respectives polítiques de paisatge, des de l'àmbit federal al local.

Les polítiques de paisatge alemanyes es desenvolupen en un sistema descentralitzat que cobreix tot el territori amb una jerarquia molt clara de tres escales territorials: estat federal (land), regió administrativa, i municipi (gemeinde), segons la legislació. L'escala municipal es considera l'àmbit més determinant on s'ha d'acabar implementant la política, pel fet que els plans de paisatge tenen incidència en els plans directors d'urbanisme (Bauleitpläne). Els principals instruments de planificació del paisatge són els programes de paisatges (Landschaftsprogramm), els plans marcs de paisatge (Landschaftsrahmenplan) i els plans de paisatge (Landschaftsplan).