Novetats
02/08/2016

S'aprova el Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals

Amb l'aprovació d'aquest últim catàleg de paisatge, Catalunya ja disposa d'una radiografia completa dels paisatges catalans. Els catàlegs inventarien tots els valors paisatgístics de cada àmbit i proposen objectius de qualitat que la planificació territorial i la resta de polítiques sectorials han de prendre en consideració.

El divendres 29 de juliol de 2016, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va aprovar el Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals elaborat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya. El catàleg de paisatge és un instrument previst a la Llei del paisatge de Catalunya que serveix per inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics i per proposar aquells objectius de qualitat paisatgística que la planificació territorial i la resta de polítiques sectorials hauran de prendre en consideració. Es tracta de l'últim catàleg que quedava pendent per aprovar.

El Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals abasta les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona, el Moianès i el Solsonès. Igual que la resta d'àmbits territorials, les Comarques Centrals es caracteritzen per la presència d'importants escenaris amb valor natural, estètic, històric i productiu.

El catàleg de paisatge identifica els 10 trets principals que caracteritzen el paisatge d'aquest àmbit: el conjunt d'altiplans separats per conques, com els paisatges dels Replans del Berguedà, Replans del Solsonès i Lluçanès; el mosaic agroforestal, boscos mixtos d'alzines i roures amb diferents tipus de pins, alternant amb camps de cereal; els masos i construccions rurals presents a paisatges com el Moianès, el Pla de Bages; les construccions defensives, castells i torres, que destaquen, per exemple als Costers de la Segarra; els patrons d'assentament i nuclis de població singular; els fons escènics configurats per les muntanyes emblemàtiques com Montserrat, el Port del Compte i el Montseny; el ric patrimoni industrial i miner de paisatges com el de les Capçaleres del Llobregat; els espais naturals emblemàtics com el Cadí-Moixerò); la xarxa fluvial, que estructura bona part del territori, com el Llobregat o l'Anoia; i les infraestructures, entre les quals destaca l'A-2, l'Eix Transversal (C-25), que travessa d'est a oest, l'Eix del Llobregat (C-16), que va de sud a nord i una densa xarxa de carreteres secundàries i camins rurals.

Els paisatges de les Comarques Centrals

El Catàleg divideix l'àrea de les Comarques Centrals en 27 unitats de paisatge, definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) amb d'altres de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats de la consulta ciutadana. D'aquestes n'hi ha 17 que cavalquen amb altres àmbits territorials. És el cas, per exemple, del Montseny, repartit entre les Comarques Centrals, les Comarques Gironines i la Regió Metropolitana. Amb el conjunt dels set catàlegs de paisatge de Catalunya, s'han identificat un total de 135 paisatges.

Portada Catàleg Comarques Centrals

Cada unitat és cartografiada i acompanyada d'una fitxa que detalla, per a aquella àrea, tots els factors analitzats per a la totalitat de les Comarques Centrals i proposa objectius de qualitat específics.

Objectius i propostes

El Catàleg defineix un total de 12 objectius de qualitat paisatgística per a l'àmbit de les Comarques Centrals:

1. Uns assentaments urbans que creixin de manera ordenada i respectuosa amb la seva singularitat, amb unes entrades als nuclis projectades en relació amb el paisatge.
2. Unes infraestructures lineals integrades en el paisatge.
3. Unes àrees especialitzades que tinguin en compte els elements estructuradors del paisatge.
4. Uns paisatges miners d'extracció de sal i de carbó que facin compatible l'activitat industrial amb d'altres cíviques.
5. Un paisatge de colònies industrials, agrícoles i fàbriques de riu que pugui destinar-se a usos de lleure i turisme sense perdre els seus valors productius i històrics.
6. Uns paisatges fluvials que conservin la funció dels rius com a connectors naturals i espais d'oci.
7. Un sistema d'urbanitzacions ordenat i integrat en l'entorn.
8. Uns elements del patrimoni arquitectònic que siguin fites de referència i punts de descoberta del territori.
9. Uns espais amb valor natural ben conservats.
10. Un paisatge agroforestal que garantexi la integració de les noves construccions.
11. Un sistema d'itineraris i miradors que ofereixin les vistes panoràmiques més atractives.
12. Unes fites i fons escènics preservats, que es mantinguin com a referents visuals i identitaris de qualitat.

Eines de suport a la planificació territorial

Els catàlegs són uns documents informatius de caràcter tècnic que serveixen de suport per a la planificació territorial i també d'orientadors, atès que els instruments sectorials han de recollir les seves propostes. L'Observatori del Paisatge de Catalunya, ens de suport a la tasca de la Generalitat de Catalunya en matèria de paisatge, és l'organisme responsable de coordinar la redacció dels catàlegs, per encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat. Amb l'aprovació del Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals, s'han finalitzat els set catàlegs previstos per la Llei i, d'aquesta manera, ja es disposa d'una radiografia completa de tots els paisatges catalans.

Un procés de participació obert al territori

Els catàlegs de paisatge se sotmeten a un curós procés de participació ciutadana per tal de recollir els suggeriments de les institucions i les entitats del territori i dels ciutadans interessats. Així, en el cas del de les Comarques Centrals, unes 600 persones van expressar la seva opinió mitjançant entrevistes, tallers i consultes web.