Visió del paisatge comuna

‘Territoris pel Paisatge’ parteix d’una visió comuna de les diverses institucions, entitats i professionals relacionats amb les iniciatives que en formen part, i que es resumeix en aquests principis:

• El paisatge s’entén com la interacció dels valors naturals i culturals, on cada peça és part d’un conjunt, és a dir d’un paisatge, que li dona sentit i raó de ser, i la seva herència patrimonial, simbòlica i identitària, ha de ser mantinguda i transmesa a les generacions futures.
• L’important no és tant l’atenció vers uns paisatges concrets, sinó la gestió i l’ordenació de tots els paisatges, i en especial, els paisatges de la vida quotidiana, que són la immensa majoria del país.
• El coneixement i reconeixement dels valors dels paisatges locals poden contribuir a la reconfiguració i la transició cap a un nou model de valors col·lectius (cohesió, inclusió, democràcia, integració, intercanvi, solidaritat, bellesa, etc.).
• Un paisatge de qualitat és un actiu per al futur. La qualitat del paisatge (tant si és urbà, periurbà, com rural) incrementa el benestar, reforça el sentiment de pertinença a un territori i l’autoestima pel lloc i, per tant, la qualitat de vida de la població. Aquesta qualitat pot esdevenir un factor de dinamització del territori que, a més, pot afavorir l’emprenedoria i crear ocupació en diversos sectors econòmics (coneixement, comercialització de productes de qualitat, turisme, gastronomia, cinema, disseny, etc.).
• El món local reforça l’oportunitat per a la cooperació entre el sector públic i el privat (empreses, fundacions, associacions, particulars, etc.) per a la conservació, la millora i la recuperació del paisatge.
• Les unitats de paisatge, pel fet que integren realitats paisatgístiques, dinàmiques territorials, i maneres de percebre i relacionar-se amb un territori comunes a una part de la població, esdevenen especialment idònies per desenvolupar polítiques, estratègies i projectes de paisatge a escala local.
• La visió del paisatge en l’àmbit local és transversal: implica totes les àrees de les administracions locals, i posa en relleu la importància de les estratègies sectorials amb incidència en el lloc (urbanisme, agricultura, turisme, etc.), o aquelles on el paisatge també pot suposar una oportunitat de futur (economia, cultura, educació, innovació, etc.).
• L’escala local és idònia per construir projectes de paisatge, cada vegada més des de la col·lectivitat, que superin el caràcter cosmètic, ornamental o merament formal, i que potenciïn la qualitat, el caràcter i la vitalitat dels llocs, tant des d’un punt de vista físic com ambiental, econòmic, cultural i social.
• La planificació del paisatge en l’àmbit local reclama noves formes de democràcia i de governança en el paisatge. Obliga a reinventar-se permanentment, a ser innovadors, a assumir la pluralitat de punts de vista i a estar oberts a noves formes d’organització, i noves eines de pacte, de col·laboració, de corresponsabilització i de participació institucional i pública, entre tots els actors, especialment els més propers al territori.

Què farà ‘Territoris pel Paisatge’?

Algunes de les actuacions que pot desenvolupar la xarxa de ‘Territoris pel Paisatge’ són:

• Trobades anuals de debat i treball de les iniciatives en marxa per tractar temes d’interès comú (finançament, implicació ciutadana, incidència en les polítiques locals urbanístiques, agrícoles, turístiques, educatives, etc.).
• Generar comunitat en l’àmbit de la planificació del paisatge a escala local a través de l’intercanvi d’informació, metodologies, accions, resultats, etc.
• Compartir i donar a conèixer les actuacions que desenvolupa cada iniciativa i, en general, afavorir l’ajuda mútua.
• Crear projectes conjunts entre les diverses iniciatives.
• Conèixer altres experiències d’interès i els seus impulsors en l’àmbit europeu i internacional.
• Actualització col·lectiva de l’espai web de paisatge i món local.
• Difondre el treball realitzat per la xarxa de Territoris pel Paisatge en els mitjans de comunicació municipals, comarcals i regionals.
• Fer de pont i generar sinergies entre les diferents iniciatives i la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, com a institució responsable de les polítiques de paisatge a Catalunya, així com amb els altres departaments de la Generalitat de Catalunya.

Quines iniciatives conformen ‘Territoris pel Paisatge’?

De moment, les experiències de planificació i gestió del paisatge que formen part dels Territoris pel Paisatge són: Carta del paisatge de l’Alt Penedès, Carta del paisatge del Berguedà, Carta del paisatge de la Vall de Camprodon, Carta del paisatge del Priorat, Carta del paisatge del Lluçanès, Carta del paisatge de la Conca de Barberà, Carta del paisatge del Garraf, Carta del paisatge de les Garrigues, Pla de paisatge de Cervera, Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya, Pla de paisatge urbà de Linyola, Pla de paisatge de la Granadella, Pla de gestió del paisatge cultural Priorat-Montsant-Siurana.

Antecedents de la xarxa

En els últims anys s’ha constatat un creixent interès del món local de Catalunya pel paisatge. Les administracions locals han començat a veure en el paisatge un motor per al seu desenvolupament, un atractiu local, un signe de civilitat, i una via per a incrementar el nivell d’autoestima, la identitat i la qualitat de vida de les persones. Han nascut iniciatives liderades per les administracions locals i per una societat civil local cada cop més dinàmica, diversa i flexible, compromesa amb el seu territori, que a través dels valors del paisatge reflexionen sobre el model que volen per al seu territori com una via d’actualització i millora dels instruments de planejament vigents. De fet, la importància que té el paisatge en l’àmbit local queda ben palesa en el Conveni europeu del paisatge (CEP), aprovat a Florència l’octubre de l’any 2000, i en la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, que esdevenen el marc de referència europeu i català per excel·lència amb relació a les polítiques de paisatge.

Aquesta tendència es fa visible amb el creixent nombre de cartes del paisatge, plans de paisatge i altres tipus d’iniciatives de posada en valor, planificació i gestió del paisatge que s’estan desenvolupant. Són iniciatives que comparteixen un mateix interès –el paisatge i el patrimoni, entesos com un bé comú –, que es valen de la proximitat, l’experiència quotidiana i el contacte directe amb el territori i la població, i que posen sobre la taula noves maneres d’apropar-se al paisatge, d’entendre’l, redescobrir-lo, pensar-hi i interactuar-hi.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya, des dels seus inicis al 2005, està fent un seguiment de les cartes del paisatge i dels plans de paisatge existents a Catalunya i d’altres iniciatives relacionades amb el paisatge a escala local, en el marc del seu full de ruta “Catpaisatge2020. País, paisatge, futur”. En aquest context, conscients del creixent número d’experiències, i coincidint amb la voluntat expressada per algunes entitats i persones que les estan impulsant, l’Observatori va creure especialment oportú reunir totes les iniciatives en una sessió de treball el 18 de maig de 2016 a la seu de l’Observatori del Paisatge, a Olot, amb l’objectiu que institucions, entitats i professionals que treballen el paisatge en l’àmbit local es coneguessin i intercanviessin les seves respectives experiències.

La trobada va posar sobre la taula, amb un debat obert, rigorós i serè, les oportunitats i els reptes que es plantegen en cada cas, així com l’interès de treballar conjuntament. Fou precisament amb aquest objectiu que el Consorci del Lluçanès i l’Observatori del Paisatge van organitzar una segona reunió de treball el 27 d’octubre de 2017, dedicada a la implicació ciutadana i dels actors en el desenvolupament de les cartes i els plans de paisatge.