News
03/13/2018

França cita les polítiques catalanes de paisatge com a exemple a seguir

Un informe del Consell General del Medi Ambient i el Desenvolupament Sostenible francès estudia les iniciatives i les polítiques en matèria de paisatge de vuit estats o regions europees. La Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, la creació de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i el desplegament dels catàlegs dels paisatge, són algunes de les fites mencionades a l’informe.

Un informe del Consell General de Medi Ambient i el Desenvolupament Sostenible (CGEDD, per les sigles en francès), encarregat pel Ministeri de la Transició Ecològica i Solidària de França, cita les polítiques catalanes del paisatge i la creació de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, com a exemple a seguir per a aquell país.

França té una llarga tradició en polítiques de protecció i gestió del que considera paisatges naturals o urbans excepcionals. No obstant, el Conveni europeu del paisatge, que l’estat francès va ratificar el 2006, aposta per una concepció molt més àmplia del paisatge, entès com qualsevol espai del territori que sigui percebut com a tal per la població, la caracterització del qual és fruit tant de factors naturals com humans.

En aquest nou context, França vol endegar polítiques de millora d’aquests entorns més quotidians, sovint en risc de degradació, impulsar la participació de la població en aquesta matèria i incrementar la formació dels professionals que, directa o indirectament, intervenen en el paisatge o en l’urbanisme. Per tot això, busca com introduir la vessant paisatgística de manera transversal en totes les actuacions públiques.

Finalment, tot i que compta amb un alt grau de coneixement dels seus paisatges, no ha avançat tant en la introducció d’objectius de qualitat integrats en els projectes locals o en les polítiques sectorials fora dels espais protegits.

És per això que el Consell General ha elaborat l’informe Intervencions paisatgístiques a Europa. Elements de comparació per a les polítiques públiques franceses. El document estudia les polítiques i actuacions de vuit estats i regions europees en matèria de paisatge per identificar aquelles que es podrien transposar a França: Irlanda, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica (regió de Valònia), Alemanya, Suïssa, Itàlia i Catalunya.

Portada de l'informe del ministeri francès

Un “dispositiu coherent i complert”

En el cas català, l’informe francès posa de relleu que el compromís del Govern amb la cura del paisatge es materialitza en la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, aprovada el 2005. El fet de partir d’un text amb rang de llei “anuncia una estratègia global i crea instruments de política de paisatge i un sistema de seguiment col·legial i plural”.

Es tracta d’un “dispositiu coherent i complert que ha estat institucionalitzat”, explica l’informe, que possibilita “el coneixement normalitzat del paisatge, l’enquadrament dels instruments de planificació territorial, mapes per a la millora qualitativa i tot acompanyat d’una política de formació, educació i sensibilització”.

El conjunt es recolza en el treball de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que “garanteix la seva pluralitat i el seu anclatge social i territorial”.

Objectius de qualitat i col·laboració ciutadana

El Consell General francès cita, entre les diverses iniciatives catalanes, els set catàlegs del paisatge que ha redactat l’Observatori per encàrrec del Departament de Territotori i Sostenibilitat. Són instruments que han permès determinar la tipologia i estat de conservació de 134 paisatges d’arreu de Catalunya, identificar els seus valors i, especialment, **“**proposen objectius de qualitat a assolir” que s’han d’executar mitjançant directrius. Així, “els objectius de qualitat es transcriuen directament”, ressalta l’informe.

En l’apartat d’iniciatives per estimular la participació de la població en la cura i gestió dels paisatges, el Consell General del Medi Ambient cita la Wikipedra, l’enciclopèdia online de les construccions en pedra seca. Gràcies a una xarxa de 300 de col·laboradors, s’han pogut identificar i catalogar més de 16.000 d’aquests elements del patrimoni agrari català.

Igualment, posa en valor les cartes del paisatge, que són compromisos del món local d’un territori determinat per millorar i potenciar el seu entorn, per a les quals l’Observatori ofereix assessorament tècnic. L’informe ressalta la Carta del paisatge del Priorat com a “projecte impulsat i pilotat pels habitants” d’aquesta comarca, “que han decidit agafar les regnes del futur del seu territori, recolzant-se en la renovació de l’economia vinícola local”.

Pel que fa a iniciatives europees de sensibilització ciutadana, el Consell cita el projecte de l’Observatori Ciutat, territori, paisatge, adreçat als escolars perquè traballin la importància dels diferents paisatges que els envolten, més enllà del patrimoni natural protegit, i també les seves diverses publicacions i jornades de divulgació, “sobre temes sovint pioners”, com ara el paisatge i la salut.

Altres projectes catalans

A més d’aquestes actuacions que formen part de la línia de treball de l’Observatori, l’informe francès enumera altres accions de recuperació i millora del paisatge que s’han dut a terme a Catalunya.

Així, explica el projecte Life Pletera de desurbanització i recuperació de la funcionalitat dels sistemes costaners de Torroella de Montgrí, finançat en part pel programa europeu LIFE. Finalment, detalla la deconstrucció de l’antic Club Meditérranée al paratge de Tudela, al Cap de Creus, i la renaturalització de la zona, finançada pel Departament de TES i el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.

Polítiques públiques coherents

L’estudi del cas català i dels altres set països i regions europees serveix als autors de l’informe per concloure que “França corre el risc d’impulsar polítiques públiques que subestimin la necessària coherència, atès que l’absència de visió de conjunt de l’espai condueix a una degradació progressiva de la qualitat de vida”.

Per evitar-ho, el Consell General del Medi Ambient i el Desenvolupament Sostenible recomana al govern francès “definir una autèntica estratègia global, establint les prioritats en funció dels actors i dels territoris implicats”. També aposta per “introduir una visió paisatgística en les polítiques sectorials i impulsar la cultura del paisatge entre la ciutadania”.