L’energia hidroelèctrica ha tingut un paper clau en la industrialització del país. Per als territoris productors, com els Pirineus, ha suposat la major transformació socioeconòmica dels darrers cent anys i ha deixat una extraordinària empremta en el paisatge.

La gran potència simbòlica que tenen avui les infraestructures hidroelèctriques en el territori català ens invita a debatre quines són les noves imatges i significats que ens transmeten aquests paisatges, com estan derivant avui cap a un accelerat procés de patrimonialització, o com es converteixen en un element clau de dinamització territorial. No només pel valor industrial de l’obra d’enginyeria, sinó també per tractar-se d’elements que són protagonistes, dominants, d’un paisatge –l’energètic- que a poc a poc emergeix com un nou paisatge de referència a casa nostra.

El Seminari Paisatge/kW està estructurat en quatre blocs. Després de la benvinguda a càrrec de Jaume Massó, director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya; Albert Alin, en representació de l’IDAPA; Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, i Xavier Tarraubella, president de l’Associació Pirineus.watt, obrirà el Seminari Albert Alins, director general de Polítiques de Muntanya i Litoral, que tractarà el paisatge de l’aigua com a element de dinamització territorial.

Tot seguit s’iniciarà el primer bloc, moderat per Pere Sala, sobre la construcció del paisatge hidroelèctric, enfocat des de diferents perspectives (energètica, geogràfica, històrica, arquitectònica o perceptiva). Intervindran en aquest primer bloc Joan López, geògraf de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una ponència sobre la generació d’electricitat i la construcció de territori; tot seguit Manuel Rodrigo de la O Cabrera, arquitecte de la Universidad Politécnica de Madrid, tractarà els significats i percepcions associades als paisatges de l’energia hidroelèctrica a través de l’anàlisi de fotografies i de pel·lícules documentals; Eduard Callís, arquitecte de la Universitat

Politècnica de Catalunya, parlarà sobre la presa i el paisatge; i finalment Arcadi Castilló, de l’IDAPA, parlarà del paisatge hidroelèctric als Pirineus.

El bloc 2, a la tarda, està dedicat a la relació entre els pantans, el paisatge i l’ordenació del territori, i estarà moderat per l’arquitecte Joan Llort. La primera conferència d’aquest bloc és sobre els usos productius i recreatius dels embassaments hidroelèctrics, d’Antoni Palau, biòleg de la Universitat de Lleida. El seguirà Salvador Giné, arquitecte i urbanista. A continuació Pilar Mallol, enginyera agrònoma de la Universitat de Lleida, explicarà l’actualització del planejament urbanístic a l’embassament de Sant Antoni. Tot seguit, Miquel Buch, del Departament de Territori i Sostenibilitat, abordarà el Pla Director Urbanístic de l’embassament de Rialb. I finalment, Carles Vico, geògraf del Consell Comarcal del Bergadà, ens parlarà de l'embassament’embassament de La Baells en l’horitzó 2020.

El segon dia, el divendres 22, s’iniciarà amb el tercer bloc, dedicat a la relació entre paisatge hidroelèctric i activitat econòmica i moderat per Xavier Tarraubella. El bloc l’inaugurarà Jean-François Rodríguez, arquitecte de la Université de Bordeaux, relacionant hidroelèctriques, paisatge i turisme; a continuació Sergi Saladié, geògraf de la Universitat Rovira i Virgili, combinarà paisatge i hidroelectricitat renovable. Aquestes dues primeres conferències donaran peu a un panell de presentació de projectes de valorització del patrimoni hidroelèctric, com ara els de la Vall Fosca (a càrrec d’Eva Perisé, del Museu Hidroelèctric de Capdella) o el pla de valorització hidroelèctrica del Pallars Sobirà.

A la tarda entrarem en el quart i últim bloc centrat en el paisatge hidroelèctric com a paisatge cultural, presentat per Pere Porta. La primera ponència d’aquest bloc anirà a càrrec d’Oriol Beltran, antropòleg de la Universitat de Barcelona, que tractarà la memòria i construcció social del paisatge hidroelèctric. La segona serà de l’arquitecta Sígrid Remacha, sobre processos de patrimonialització del patrimoni hidroelèctric al Pirineu i gestió del territori, on analitzarà els casos de França, Andorra i Espanya. La següent ponència serà de Xurxo M. Ayán Vila, arqueòleg de la Universidade Nova de Lisboa, sobre una arqueologia dels paisatges hidràulics de l’electrofascisme ibèric. I tancarà aquest bloc Miquel Bailac, enginyer informàtic i expert en cartografia, presentant la restitució històrica del paisatge hidroelèctric de l’embassament de Sant Antoni.

El dissabte 23 es farà una visita guiada i recorregut pels paisatges hidroelèctrics de la Vall Fosca i visita al Museu Hidroelèctric de Capdella, que forma part de la xarxa territorial de museus del MNACTEC.

A més, s’han organitzat dues sessions obertes, a les quals no cal estar inscrit per assistir-hi. La primera, que se celebrarà el dijous 21 a les 22h al Cafè Salón de Salàs de Pallars (plaça del Mercat, s/n), és una taula rodona on els escriptors Pep Coll, Ramon Solsona i Miquel Fañanàs, dinamitzats per Martí Boneta, debatran sobre el paisatge hidroelèctric a la literatura. La segona és el divendres 22, a les 22h, al cinema La Lira de Tremp (rambla del Dr. Pearson, 22), on el promotor Manel Dalmau impartirà una conferència sobre el paisatge de les hidroelèctriques com a escenari de cine.

Col·laboren en l’organització del Seminari la Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori del Departament de Territori i sostenibilitat, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya, la Federación Nacional de Asociaciones y Municipios con Centrales Hidroeléctricas y Embalses, el Consell Comarcal del Pallars Jussà, l’Ajuntament de Salàs de Pallars, l’Ajuntament de Talarn, l’Ajuntament de Torre Capdella, i l’Ajuntament de Tremp.

Lloc: Sala de conferències del Centre de Suport Territorial Pirineus (CSTP) de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Passeig de Pompeu Fabra, 21, Tremp), gràcies a la col·laboració d’aquesta institució.

Podeu consultar el programa del seminari.

Inscripció: El preu del seminari és de 40€ i de 20€ per a estudiants i persones inscrites a l’atur (caldrà document que ho acrediti). Inclou els dos dinars i les visites.

inscripcio@catpaisatge.net / tel. 972 27 35 64