Publicat el llibre del Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals
El Catàleg de paisatge és el document de caràcter tècnic creat per la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, en aquest cas de les Comarques Centrals, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Aquest document es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial i és una eina fonamental per al coneixement del territori. El Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals, coordinat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya i aprovat definitivament pel Departament de Territori i Sostenibilitat l'any 2016, identifica un total de 27 unitats de paisatge, una bona mostra de la diversitat de paisatges del conjunt de Catalunya, que en té fins a 134.
Ara**, la publicació, coordinada per l'Observatori del Paisatge i el Departament de Territori i Sostenibilitat, ha estat possible gràcies a un conveni signat entre la Diputació de Barcelona i l'Observatori**. Es tracta del sisè catàleg que es publica després dels de les Terres de Lleida, el Camp de Tarragona , les Terres de l'Ebre, les Comarques Gironines i la Regió Metropolitana de Barcelona. Amb les publicacions dels catàlegs en format paper i també disponibles en format digital al web de l'Observatori, es facilita que la ciutadania en general pugui accedir a aquests documents, inicialment tècnics, i se'n promou la difusió.
El llibre, de 693 pàgines, 317 fotografies i 55 mapes (aquests últims, realitzats per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), està estructurat en 7 blocs: els primers dedicats als aspectes generals del paisatge de les Comarques Centrals (elements naturals, història, dinàmica de paisatge, expressió artística, valors del paisatge, així com les amenaces i oportunitats) i també al caràcter del paisatge de les Comarques Centrals a partir de les seves singularitats. Per altra banda s'analitzen els paisatges d'atenció especial de l'àmbit (mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès, colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter i l'Eix Transversal), es formulen els objectius de qualitat paisatgística i la proposta dels criteris i les accions per assolir-los. El bloc 6 és el que tracta una per una les 27 unitats de paisatge de les Comarques Centrals. L'últim bloc recull la documentació de referència.
Les unitats de paisatge de les Comarques Centrals són:
- Alt Gaià
- Alt Ter
- Cabrerès-Puigsacalm
- Cadí
- Capçaleres del Llobregat
- Cingles de Bertí i Gallifa
- Conca d'Òdena
- Conca Salina
- Costers de la Segarra
- Guilleries
- Lluçanès
- Moianès
- Montseny
- Montserrat
- Pla de Bages
- Pla de Montserrat
- Plana de Vic
- Port del Comte-Vall de Lord
- Replans del Berguedà
- Replans del Solsonès
- Ribera Salada
- Rubió-Castelltallat-Pinós
- Sant Llorenç del Munt i l'Obac - El Cairat
- Serrats de Sanaüja i Llanera
- Serres d'Ancosa
- Vall del Llobregós
- Valls de l'Anoia
Una de les novetats de la publicació en relació amb el document tècnic, és la incorporació d'un capítol que descriu els vuit elements que donen caràcter al paisatge de les Comarques Centrals. Es tracta dels mosaics agroforestals estructurats per masies, característics del Moianès, el Lluçanès, els Replans del Berguedà i els Replans del Solsonès; el paisatge configurat per la pedra seca, amb la singularitat de les tines de vi de les valls del Montcau; les fites i fons escènics emblemàtics, com Montserrat, el Port del Comte, el Pedraforca, la serra de Bellmunt o el Montseny; les colònies industrials i fàbriques de riu que ressegueixen el curs dels rius Llobregat, Ter, Cardener i Anoia; la indústria minera de la sal i el carbó situada entre Cardona, Súria i Sallent, en el cas de la sal, i entre Cercs i Bagà en el cas del carbó; espais naturals emblemàtics, com el Parc Natural del Cadí-Moixeró o la serra de Cabrera i el Collsacabra; les infraestructures viàries que creuen les Comarques Centrals, com l'A-2, la C-17, l'eix transversal o l'eix del Llobregat; i, finalment, el patrimoni romànic, on destaquen Sant Jaume de Frontanyà, Pedret, Sant Benet de Bages, Sant Pere Graudescales i Santa Maria de l'Estany.
El Catàleg també defineix un total de 12 objectius de qualitat paisatgística per a l'àmbit de les Comarques Centrals:
1. Uns assentaments urbans que creixin de manera ordenada i respectuosa amb la seva singularitat, amb unes entrades als nuclis projectades en relació amb el paisatge.
2. Unes infraestructures lineals integrades en el paisatge.
3. Unes àrees especialitzades que tinguin en compte els elements estructuradors del paisatge.
4. Uns paisatges miners d'extracció de sal i de carbó que facin compatible l'activitat industrial amb d'altres cíviques.
5. Un paisatge de colònies industrials, agrícoles i fàbriques de riu que pugui destinar-se a usos de lleure i turisme sense perdre els seus valors productius i històrics.
6. Uns paisatges fluvials que conservin la funció dels rius com a connectors naturals i espais d'oci.
7. Un sistema d'urbanitzacions ordenat i integrat en l'entorn.
8. Uns elements del patrimoni arquitectònic que siguin fites de referència i punts de descoberta del territori.
9. Uns espais amb valor natural ben conservats.
10. Un paisatge agroforestal que garantexi la integració de les noves construccions.
11. Un sistema d'itineraris i miradors que ofereixin les vistes panoràmiques més atractives.
12. Unes fites i fons escènics preservats, que es mantinguin com a referents visuals i identitaris de qualitat.
Enllaç a la publicació del Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals:
http://www.catpaisatge.net/cat/documentacio_coedi_12.php
Foto: Oriol Clavera. Tona, Plana de Vic.