News
07/15/2020

Nou llibre de l'Observatori: La carretera en el paisatge

L’Observatori del Paisatge, amb el patrocini de la Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, acaba de publicar el llibre que recull els resultats del seminari homònim celebrat l’any 2018, La carretera en el paisatge.

El llibre, La carretera en el paisatge, és el setè volum de la sèrie “Reflexions” de la col·lecció “Plecs de Paisatge”, i recull les ponències del Seminari internacional que amb el mateix nom vam organitzar l’Observa­tori del Paisatge i la Secretaria d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat el mes de maig de 2018 a Barcelona.

Les relacions entre el paisatge i les carreteres s’han plantejat habitualment des del punt de vista de la integració de la carretera en el paisatge. Aquesta és, sense cap mena de dubte, una dimensió molt rellevant, però no suficient. La publicació incideix profundament sobre aquesta qüestió, però també sobre tota una altra sèrie d’aspectes de la relació carretera-paisatge en general poc considerats. D’aquesta manera, per exemple, moltes carreteres posseeixen un valor patrimonial elevat, atès que històricament han articulat el territori i han contribuït a afaiçonar-lo. Així mateix, pel fet d’haver esdevingut una forma massiva d’accés al coneixement del territori, les carreteres tenen un enorme potencial didàctic. Finalment, valoren la diversitat de paisatges del país i generen experiències turístiques i d’oci ben diverses. En definitiva, la carretera és un espai comú per a àmbits de coneixement i planificació molt diversos, que requereix una mirada i una acció col·lectives adaptades als reptes de la societat d’avui, i amb la necessària implicació de la comunitat local.

portada llibre La carretera en el paisatge

Contingut del llibre

Després de les presentacions institucionals d’Octavi Bono, director general de Turisme, i de Pere Sala i Martí, director de l’Observatori del Paisatge, la publicació comença amb la conferència inaugural que va fer l’arquitecte Fabio Manfredi, titulada “La línia en el paisatge”, on a través d’aquesta metàfora explora la relació entre la mobilitat i el paisatge. A partir d’aquí, el llibre s’estructura en tres blocs. El primer s’endinsa en la relació entre les carreteres i els paisatges de qualitat en els quals s’insereixen. Estrena aquest primer bloc el text “Conciliant la carretera amb la conservació de la biodiversitat”, de la biòloga i directora de Minuartia Carme Rosell, on reclama una visió ecosistèmica a l’hora de compatibilitzar la carretera i el paisatge. El segueix una visió contemporània sobre la transformació de les infraestructures des del paisatge feta pels arquitectes Carles Llop i Cristina Tartari, exemplificat amb el projecte del Passante de Bologna. Tot seguit, Rita Ruiz, Francisco Javier Rodríguez i José María Coronado, enginyers de Camins, Canals i Ports, exploren la dimensió històrica i patrimonial de determinades carreteres al text “Identificació i valoració del patrimoni de les carreteres modernes”.

El segon bloc del llibre està dedicat als “Paisatges en moviment”. L’encapçala un text de Jean-Pierre Thibault, inspector general del Consell General de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de França, que amb el títol “El paisatge del transport en l’era postpetroli” reivindica que avui les infraestructures de transport no s’han de plantejar sense un enfocament interdisciplinari, sense un diàleg territorial i paisatgístic i sense un vincle estret entre la utilitat i la bellesa. Tot seguit, els arquitectes Marina Cervera i Josep Mercadé exploren els “Paisatges en trànsit” i reclamen un contrapès al lideratge tecnològic que s’imposa en la mobilitat a través de serveis viaris que tinguin en compte les necessitats socials i del paisatge.

Els dos textos que venen a continuació corresponen a dues experiències europees de referència: la primera és l’andalusa, titulada “Gaudir del paisatge a través de la xarxa viària. Carreteres i itineraris paisatgístics a Andalusia”, del director del Centro de Estudios Paisaje y Territorio, Jesús Rodríguez. La segona, del geògraf Patrik Olsson, tracta de les avingudes arbrades com a patrimoni cultural europeu. Finalment, la crítica de cinema Nuria Vidal fa un repàs de les múltiples possibilitats de les carreteres en el cinema en el suggeridor text “Carreteres i cinema: dues direccions”.

L’últim bloc està dedicat a les experiències catalanes. El comença un text de l’ambientòleg Jordi Grau, l’arquitecta Ludovica Marinaro, el geògraf Rafael López-Monné i el director de l’Observatori, que resumeix l’estudi “Carreteres, paisatge i turisme. Bases per a la definició d’un model per a Catalunya”, on planteja l’oportunitat de deixar de percebre el paisatge des d’una carretera únicament com un mer decorat o fons escènic i convertir-lo en el protagonista de noves experiències de viatge i de relació amb el territori. El segueix una mirada a com el disseny dels elements associats a les infraestructures —com ara els peatges, les àrees de servei, els marges, etc.— pot contribuir a reforçar la consciència del viatge i la lectura de l’entorn immediat, feta per l’arquitecta Eugènia Vidal, amb el títol “Paisatges d’autopista, la seqüència com a lectura paisatgística”. Tot seguit, el director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Jaume Perarnau i Llorens, escriu “El paisatge de les carreteres i el transport. Un intangible del patrimoni de la societat industrial” i amb aquest article recorre el territori a la recerca del patrimoni cultural creat i utilitzat per la societat industrial.

Aquest tercer bloc també inclou una estratègia de planificació de la mobilitat futura del municipi de Torroella de Montgrí, escrita per Francesc Baquer i Laura Plana, de Cíviva Estudis Urbans. Completa el bloc el “Catàleg de carreteres d’interès paisatgístic a l’Alt Empordà”, escrit per les representants de l’associació empordanesa IEADEN Anna Albó, Marta Ball-llosera i Neus Giró, que convida a estudiar les carreteres que recorren aquesta comarca i reflexionar-hi, per poder actuar, si és necessari, d’una manera honesta i senzilla pel bé del territori que travessen i perquè permetin alhora gaudir del paisatge. Finalment, es recullen les reflexions suscitades en l’exercici artístic elaborat per alumnes del cicle formatiu de Fotografia de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, coordinat per Lluís Vives, professor de Projectes, titulat “La representació fotogràfica en el territori de la carretera”, i que fou motiu de l’excel·lent exposició fotogràfica “Traçats” que acompanyà les ponències del seminari. De la mateixa manera que a la resta de números de la col·lecció al final del llibre s’han inclòs els resums dels capítols en castellà i anglès.

Suport de la Direcció General de Turisme

La publicació no hagués estat possible sense el patrocini de la Direcció General de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, que denota la sensibilitat, l’interès i la visió d’aquesta institució envers el paisatge, i concretament envers els 134 paisatges de Catalunya, com un recurs de primer ordre per al turisme i, òbviament, com un atractiu de moltes destinacions turístiques catalanes.

En aquest sentit, l’Observatori del Paisatge i l’esmentada direcció general van començar a treballar plegats en la temàtica de les carreteres arran precisament del seminari del qual neix aquest llibre, conscients que l’expectativa d’un viatge per carretera i la contemplació de paisatges continua mantenint un atractiu elevat entre bona part de la població. El primer fruit d’aquesta col·laboració fou el document “Carreteres, paisatge i turisme. Bases per a la definició d’un model per a Catalunya”, elaborat l’any 2019 per l’Observatori del Paisatge, i resumit en un dels capítols d’aquest llibre.