El passat 6 de febrer de 2024 el Departament de Territori va aprovar amb caràcter previ el Catàleg de paisatge del Penedès (ANUNCI d'informació pública sobre l'aprovació amb caràcter previ del Catàleg de Paisatge del Penedès), i estarà en exposició pública fins al 7 de maig de 2024. L’Observatori del Paisatge havia lliurat a la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura (DGOTUA) del Departament de Territori una primera versió del Catàleg el juny de 2022 i, des d’aquell moment, hi ha hagut un treball conjunt entre la DGOTUA i l’Observatori de revisió que ha durat diversos mesos per tal d’encaixar el Catàleg i el Pla territorial del Penedès, sobretot en relació amb la integració dels objectius de qualitat paisatgística. De fet, l’elaboració del Catàleg de paisatge del Penedès s’ha fet en paral·lel i amb permanent retroalimentació amb el Pla territorial parcial del Penedès.

Els catàlegs són un instrument per protegir, gestionar i ordenar el paisatge a Catalunya, i de suport a la implementació de polítiques de paisatge en el planejament territorial i urbanístic. Són també eines molt útils en el desenvolupament d’altres polítiques i estratègies de caràcter sectorial lligades al paisatge (conservació de la natura, agricultura, indústria, infraestructures de transport, cultura i turisme), així com a la sensibilització de la societat catalana en matèria de paisatge. Els catàlegs també fomenten una forma de governança del paisatge basada en la participació i la concertació dels agents socials que intervenen o viuen en el territori. Aquest últim aspecte és important perquè implica la societat catalana en la gestió i la planificació del seu propi paisatge.

Un document coral

L’Observatori del Paisatge ha estat el coordinador del Catàleg de paisatge del Penedès i per a la seva elaboració va formar un equip interdisciplinari conformat pels tècnics del mateix Observatori i professionals externs per a aquelles qüestions que ho han precisat, com ara el desenvolupament de mecanismes de participació i implicació ciutadana. Això ha permès desenvolupar fórmules de treball conjuntes i col·laboratives amb els agents i les entitats del territori, consells comarcals i ajuntaments, tant en la identificació dels valors del paisatge, com en la concreció de propostes de gestió i ordenació. Més de 150 persones han participat en la redacció del Catàleg de paisatge.

L’àmbit d’aplicació del Penedès

Els catàlegs de paisatge es conceben normativament com a unes eines útils per a l’ordenació i la gestió del paisatge des de la perspectiva del planejament territorial, i és per aquest motiu que el seu abast territorial es correspon amb el de cadascun dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials: Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals, Camp de Tarragona, Terres de Lleida, Regió Metropolitana de Barcelona, Comarques Gironines, Terres de l’Ebre, Penedès. En el cas del Penedès, el constitueixen les comarques següents: Alt Penedès (59.241 ha), el Baix Penedès (29.620 ha), el Garraf (18.408 ha) i bona part de l’Anoia (67.142 ha), excepte els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana, que formen part de l’àmbit territorial de les Comarques Centrals.

Elements innovadors

El fet que el Catàleg de paisatge del Penedès hagi englobat part de tres catàlegs ja elaborats i aprovats (Camp de Tarragona, Comarques Centrals i Regió Metropolitana de Barcelona), ha sigut una oportunitat per aprofundir i actualitzar algunes qüestions de la metodologia seguida en els set catàlegs anteriors. Per exemple, es tracta l’escala territorial amb un major detall, amb una visió més supramunicipal, que possibilita tant la integració dels resultats del catàleg en les determinacions del Pla territorial parcial, com esdevenir una referència imprescindible per a introduir el paisatge en el planejament i per a les polítiques de paisatge a l’escala local. De la mateixa manera, s’ha elaborat una cartografia més detallada, més precisa, integradora de valors diversos, i orientada a la concreció dels objectius de qualitat paisatgística i de les directrius de paisatge que el Departament de Territori ha d’integrar en el Pla territorial parcial del Penedès. També s’ha elaborat el Mapa d’espais en tensió i d’oportunitat, que ajuda a llegir el territori des d’una perspectiva nova, a partir de les principals dinàmiques que afecten a la percepció del paisatge. Del mapa en sorgeixen elements i espais que poden esdevenir d’oportunitat, per a promoure, repensar, i potenciar la transformació de determinats llocs a través de projectes (participats) o per la via de la regulació.

16 unitats de paisatge

El Penedès està format per 16 unitats de paisatge, que constaten la diversitat i riquesa paisatgística de l’àmbit territorial. Són les següents: Rubió – Castelltallat – Pinós, Costers de la Segarra, Conca d’Òdena, Montserrat, Pla de Montserrat, Alt Gaià, Serres d’Ancosa, Valls de l’Anoia, El Montmell, Plana del Penedès, Muntanyes d’Ordal, Massís de Bonastre, Garraf, Litoral del Penedès, Plana del Garraf i Delta del Llobregat.

Cadascun d’aquests 16 paisatges ve acompanyat d’una completa fitxa en què es descriu la seva evolució històrica, es presenten els aspectes més rellevants que defineixen el caràcter del seu paisatge (tot integrant valors, dinàmiques, oportunitats o amenaces), l’expressió artística, els punts d’observació i els itineraris, els objectius de qualitat paisatgística i les accions per assolir-les. Per tant, cada fitxa aprofundeix en el coneixement d’aquells aspectes de paisatge que són clau. Cada unitat de paisatge es completa amb diversos mapes que mostren els valors i els espais en tensió i d’oportunitat.

Deu objectius de qualitat paisatgística

La formulació dels objectius de qualitat paisatgística del Penedès ha obligat a rellegir, a reinterpretar i a repensar contínuament la realitat del territori penedesenc i dels nous paisatges que hi emergeixen. El procés finalment s’ha concretat en deu objectius de qualitat paisatgística. Darrera dels deu objectius de qualitat paisatgística del Penedès hi ha la voluntat d’afavorir i potenciar la diversitat i el caràcter dels paisatges penedesencs i apostar per una qualitat que repercuteixi positivament en el benestar de la població, generi oportunitats econòmiques, dinamitzi culturalment i socialment el territori, i afronti amb garanties les incerteses i els desafiaments del món contemporani.

Els deu objectius de qualitat paisatgística del Penedès són:

1. Uns nuclis urbans percebuts com un conjunt harmoniós amb especial atenció a la silueta i a les façanes perimetrals i les entrades però, també els parcs, les places i els carrers.
2. Unes infraestructures de mobilitat i energètiques amb una bona integració paisatgística, que garanteixin la permeabilitat (ecològica i social), i que promoguin l’observació i el gaudi del paisatge.
3. Unes àrees d’activitat econòmica (industrial, comercial, empresarial, tecnològica, logística o d’oci) que es percebin com un conjunt ordenat a nivell global però, també, pel que fa a les parts configurades per les cinc façanes perimetrals, les respectives volumetries, els diferents espais lliures i els vials.
4. Un paisatge de la vinya, associat a altres conreus o formant part d’un paisatge agroforestal, ben preservat, dinàmic i productiu, que mantingui la combinació de referents culturals (parcel·lari, camins, murs, barraques, pous, masies, cellers, etc.) que els dotin d’identitat pròpia amb la finalitat de motivar el valor afegit dels productes agrícoles.
5. Uns paisatges forestals i agroforestals que compaginin l’activitat agrícola, ramadera i forestal amb els usos socials i les funcions ecològiques, i posant una especial atenció en les seves principals amenaces (abandonament, incendis, canvi climàtic, etc.).
6. Unes fites i fons escènics de qualitat, preservats i revalorats, que mantinguin els referents visuals i identitaris del Penedès.
7. Unes urbanitzacions integrades amb l’entorn però, també, amb uns espais i elements amb valor social i identitari dignes.
8. Una façana marítima diversa, respectuosa amb les singularitats de cada lloc, amb un fons escènic del massís del Garraf de qualitat i amb una interfície entre la segona línia de mar i la primera ordenada i de qualitat.
9. Uns paisatges fluvials, especialment de les conques dels rius Anoia i de Foix, però també de la resta de cursos hídrics, amb continuïtat i de qualitat tant en els trams urbans com naturals, amb l’assignació d’usos socials i naturals compatibles, la preservació del patrimoni industrial vinculat a l’aigua, i la revaloració de les façanes fluvials urbanes.
10. Un sistema de punts d’observació del paisatge i d’itineraris que a més d’afavorir la interconnexió entre nuclis habitats penedesencs, emfatitzi les vistes panoràmiques més rellevants, i permeti descobrir la diversitat i els matisos dels seus paisatges.

Els deu objectius de qualitat paisatgística i les mesures i accions d’aquest capítol es complementen amb una cartografia específica per a cadascun dels objectius de qualitat paisatgística.