Un acte al Palau Robert de Barcelona va servir aquest dimarts per commemorar un triple aniversari: el desè de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge així com la creació de l'Observatori i el quinzè del Conveni europeu del paisatge. A més, l'Observatori i el Departament de Territori i Sostenibilitat van voler analitzar cap on s'encaminen les polítiques en aquesta matèria a Catalunya. El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, va ser l'encarregat d'inaugurar la jornada que va aplegar més de noranta persones al Palau Robert. Maguelonne Déjeant-Pons, de l'Oficina de Paisatge del Consell d'Europa, va ser l'encarregada d'impartir la ponència principal on va valorar els quinze anys de l'aplicació del Conveni europeu, mentre que Pere Sala i Joan Nogué, coordinador i director de l'Observatori, van ser els encarregats de valorar una dècada de la Llei del paisatge i els reptes i perspectives de la institució, respectivament. L'acte va acabar amb una taula rodona moderada per Agustí Serra on, a banda dels ponents anteriors, van participar-hi l'arquitecta Marina Cervera, coordinadora de l'Oficina de Paisatge del COAC i professora del Màster d'Arquitectura del paisatge (UPC); Albert Cortina, director de l'Estudi DTUM i el geògraf Francesc Muñoz, director de l'Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Deu anys de polítiques de paisatge a Catalunya L'adhesió del Parlament català al Conveni europeu va ser el moment que va marcar l'inici de tot un seguit d'iniciatives polítiques, legislatives, de recerca i docents en matèria de paisatge, entès no sols com la imatge més clàssica del medi natural sinó també com la petjada de l'home en el seu entorn. Així, la preservació i millora del paisatge abasta també el medi urbà i les construccions que l'acció antròpica ha deixat al llarg dels anys, com l'arquitectura de pedra seca o els cellers i el paisatge del vi. Des de l'any 2005, el Govern ha impulsat tot un ventall d'instruments destinats, en primer lloc, a conèixer la diversitat paisatgística catalana i el seu estat de conservació, per després poder abordar-ne la millora. La jornada d'aquest dimarts va servir per fer un repàs de la tasca realitzada durant la passada dècada i per plantejar el futur de les polítiques del paisatge. L'aprovació de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge va definir les eines bàsiques de treball que ha coordinat l'Observatori: els catàlegs de paisatge, un per cada àmbit territorial de Catalunya; les directrius del paisatge, i les cartes del paisatge. A hores d'ara, s'han aprovat 6 dels 7 catàlegs previstos: els de Terres de Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Comarques Gironines, Alt Pirineu i Aran i Regió Metropolitana de Barcelona. En aquest moment s'està ultimant la redacció del de les Comarques Centrals. Aquest treball ha permès obtenir el primer mapa dels 135 paisatges existents a Catalunya, que fa palesa la seva gran diversitat i riquesa, de les més elevades del continent europeu. Els catàlegs són uns documents informatius de caràcter tècnic que serveixen de suport per a la planificació territorial i també són orientadors, atès que els instruments sectorials han de recollir les seves propostes. Les directrius del paisatge són les determinacions que, basant-se en els catàlegs de paisatge, precisen i incorporen normativament les propostes d'objectius de qualitat paisatgística, criteris i accions en els plans territorials parcials o en els plans directors territorials que elabora el Departament de Territori i Sostenibilitat. Actualment, dels set plans territorials parcials, cinc ja porten incorporades les normes vinculants de paisatge. Concretament, els de l'Alt Pirineu i Aran, Ponent (Terres de Lleida), Camp de Tarragona, Comarques Gironines i Terres de l'Ebre. D'aquesta manera, els objectius de millora paisatgística inclosos en els catàlegs no es queden en el camp de la reflexió teòrica, sinó que es traslladen als instruments d'acció executiva. Territori i Sostenibilitat elabora les directrius del paisatge, amb l'assessorament de l'Observatori del Paisatge. També per tal de garantir un bon encaix de les activitats que es realitzen en sòl no urbanitzable, la llei va preveure la redacció d'estudis i informes d'impacte i integració paisatgística en aquests casos. Pel que fa a les cartes del paisatge són documents de concertació, consensuats amb les entitats del territori, als quals s'adhereixen voluntàriament entitats, institucions i particulars. Tenen com a objectiu la protecció, ordenació, millora i valoració dels paisatges que abasten i recullen tant compromisos col·lectius com individuals. S'han signat les de l'Alt Penedès (2004), el Berguedà (2007), la vall de Camprodon (2009), l'Alt Empordà (2010), el Priorat (2012) i està en curs la Carta del Lluçanès, totes amb l'assessorament de l'Observatori. Una nova visió integral i transversal El Departament de Territori i Sostenibilitat considera que "a punt de finalitzar aquesta etapa de desplegament normatiu i instrumental originat amb la Llei de paisatge, s'inicia ara una nova reflexió guiada per un enfocament més integral del territori i amb una major transversalitat de les polítiques de paisatge". En aquest sentit, la nova Llei del territori que s'està treballant "constituirà un marc normatiu únic, que aglutinarà les disposicions, fins ara segmentades, en matèria d'urbanisme, paisatge, ordenació del territori i del litoral" .