Des dels primers humans, que van utilitzar coves, roques, arbres o altres elements del paisatge per commemorar la memòria dels seus difunts, fins avui, els recintes funeraris a casa nostra han tingut sempre una relació molt estreta amb el paisatge i han esdevingut indrets d'alt valor patrimonial i espiritual. Són alhora espais de silenci i recolliment, que creen paisatges que ens emocionen i ens evoquen els records de les persones que han mort. Sovint, la seva ubicació els ha convertit en miradors privilegiats per a la contemplació del paisatge, i han esdevingut, en si mateixos, fites visuals i referents de qualitat d'un determinat territori. El web Els últims paisatges. Patrimoni funerari, que es desenvolupa en col·laboració amb l'Associació Coemeterium, descobreix i explica els cementiris de Catalunya entesos com un patrimoni paisatgístic.

Els últims paisatges es va presentar el passat 15 de febrer a la seu del Conselh Generau d’Aran, a Vielha, amb la participació de Jèp de Montoya, assessor cultural del Conselh Generau; Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya; Esther Celma, coordinadora de l’Associació Coemeterium; i Anna Jiménez, tècnica de l’Observatori del Paisatge. El professor i coordinador de Global Studies de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Luna, va impartir una conferència sobre les relacions històriques, geogràfiques, patrimonials i emotives entre el paisatge i els cementiris.

El web Els últims paisatges

De moment, el web recull 160 cementiris de l’Aran, l’Alt Camp, l’Anoia i el Garraf, i creixerà progressivament fins a completar el conjunt de Catalunya. Neix com un inventari viu, dinàmic i en constant actualització. La informació que conté esdevé útil per a la gestió cultural i patrimonial, per a l’ordenació de l’urbanisme i del paisatge, per a la planificació turística, i per a la pràctica educativa.

El web conté un mapa que permet localitzar de manera fàcil i ràpida els cementiris catalogats. Els recintes funeraris es posen en relació amb els pobles i ciutats (distància, ubicació), se’n ressalten els elements del paisatge que els singularitza (arbrat, tancament, visibilitat, itineraris), i se’n descriuen les seves característiques arquitectòniques, artístiques i patrimonials més rellevants. L'inventari recull tant els cementiris que estan en ús com els que estan en desús, així com els que es troben completament abandonats.

A la dreta de la pàgina principal, unes fotografies acompanyades d’una frase, conviden a explorar les dades. També es ressalten fragments dels textos que diferents experts han fet per parlar de la relació entre paisatge i cementiris des de diversos àmbits (història, literatura, arquitectura, enginyeria, paisatgisme).

El web disposa d'un cercador que permet fer una cerca per comarca, municipi i paisatge, però també per diferents característiques dels cementiris: si són espais de silenci, si són miradors, si formen part d’alguna ruta, si tenen personatges o monuments destacables, si ofereixen visites guiades o activitats, etc. Finalment, també hi trobem un apartat amb la bibliografia relacionada amb cementiris que podem trobar al Centre de Documentació de l’Observatori del Paisatge. Un últim apartat anima a col·laborar aportant comentaris i informació sobre els cementiris catalogats a través del correu ultimspaisatges@catpaisatge.net.

Col·laboració amb l’associació Coemeterium

Els últims paisatges neix de la col·laboració entre l'Associació Coemeterium i l'Observatori del Paisatge de Catalunya. Des de la seva creació, l’any 2007, Coemeterium ha fet un treball ingent per fomentar el coneixement i la preservació dels cementiris i les seves obres, tant de Catalunya com d’arreu del món, així com de sensibilització a la societat sobre aquest patrimoni.