News
10/16/2019

Eslovènia esbossa la seva futura política de paisatge inspirada en la catalana

El director de l’Observatori presenta a Ljubljana una valoració dels quasi quinze anys de la política de paisatge de Catalunya.

El passat 10 d’octubre es va celebrar a Ljubljana (Eslovènia) la Jornada “Every Landscape Counts!”, organitzada per l'Associació Eslovena d'Arquitectes del Paisatge (DKAS), per debatre la futura política del paisatge eslovena. Hi van participar representants polítics i tècnics dels ministeris de Medi Ambient i Ordenació Territorial, i de Cultura, entre altres institucions i entitats eslovenes, croates i sèrbies.

A la primera part de la conferència l’Associació va presentar el projecte “Protecting and Developing Slovenia’s Landscape” (Protegir i desenvolupar el paisatge d’Eslovènia), que esbossa la política de paisatge eslovena que pren la catalana com a principal referència. Per aquest motiu, el director de l’Observatori del Paisatge, Pere Sala, va ser invitat a impartir una conferència de valoració dels prop de quinze anys de la política de paisatge catalana.

“Protecting and Developing Slovenia’s Landscape” és un projecte que ha permès a l’Associació Eslovena d’Arquitectes del Paisatge, l’Institut de Polítiques Territorials (IPoP) i l’entitat CIPRA Eslovènia, crear un espai de diàleg permanent per al disseny d’aquesta nova política de paisatge, amb el suport del Ministeri de Medi Ambient i Ordenació del Territori del Govern d’Eslovènia.

Els promotors de la iniciativa parteixen de la base que, a la pràctica, la planificació del paisatge actual a Eslovènia es basa en un ampli ventall d’actors que cooperen només per mesures molt puntuals, però que no comparteixen visions i objectius futurs comuns, ni tampoc tenen prou oportunitats de diàleg que els permetin trobar solucions comunes adequades a les necessitats reals de la població i del territori. Per això promouen una política de paisatge nacional, articulada en diversos nivells, i per diversos agents, integral i inclusiva, que entengui el paisatge com a recurs patrimonial i de desenvolupament, així com un component important de la identitat personal i nacional dels eslovens. Els catàlegs de paisatge, les directrius de paisatge, o les cartes del paisatge de Catalunya són eines que estan inspirant la política de paisatge que estan dissenyant.

En aquesta primera part de la Jornada també es van presentar informes sobre la implementació del Conveni europeu del paisatge (CEP) a Eslovènia i Croàcia. La segona part de la jornada es va centrar en l’ordenació dels paisatges periurbans, i s’hi van presentar exemples de bones pràctiques d'Eslovènia, Croàcia i Sèrbia.