Durant el 2020 el Govern d’Andorra, a través del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, s’ha proposat revisar i actualitzar l’ENPA 2011-2020, i per fer-ho elaborarà el Mapa de la Nova Estratègia Nacional de Paisatge d’Andorra 2021-2035. Les principals característiques d’aquest nou mapa són que es fa mitjançant un procés participatiu amb el Govern, Comuns, agents socials i ciutadania andorrana amb l’objectiu de generar un mapa d’acció (no només descriptiu) que inclogui els principis, els objectius i les accions de la nova Estratègia 2021-2035. Tot això amb la coordinació tècnica de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, en el marc de la col·laboració que el Govern d’Andorra i l’Observatori han establert des de fa anys.

En aquesta primera meitat del 2020 s’ha portat a terme la primera fase del procés participatiu. Els objectius generals d’aquest procés són els de generar una reflexió col·lectiva sobre el paisatge del Principat; captar el coneixement sobre el paisatge de la ciutadania, dels agents socials i econòmics i de les principals institucions del país; recollir i debatre objectius de qualitat paisatgística i accions associades, i implicar i corresponsabilitzar la societat andorrana en la cura col·lectiva del paisatge.

En la primera fase, que ha finalitzat aquest mes de juliol, i en la qual s’han combinat sessions presencials amb altres de telemàtiques com a conseqüència de la crisi sanitària, el procés participatiu ha constat de:

• Entrevistes amb els 7 comuns i amb directors de diversos ministeris del Govern andorrà relacionats més directament amb el paisatge (febrer-juny 2020). S’ha informat de la nova ENPA i del procés participatiu associat, i s’han recollit propostes d’objectius de qualitat paisatgística (OQP) i accions per als diversos àmbits de paisatge del país.
• Taller telemàtic amb agents socials i econòmics del país (juny 2020). Igualment, s’ha informat de la nova ENPA i del procés participatiu associat, i s’han recollit propostes d’objectius i accions.
• Tallers amb càrrecs directius i tècnics de diferents ministeris del Govern andorrà (juliol 2020). S’han presentat els resultats d’entrevistes i del taller amb agents, i s’han acordat els objectius de qualitat paisatgística de la nova ENPA.

L'objectiu principal d'aquestes primeres entrevistes i tallers ha estat consensuar els principis generals, els objectius de qualitat paisatgística i les accions de la nova Estratègia i que el mapa de paisatge ha de plasmar cartogràficament, un treball que continua en aquests moments i que es nodrirà de les aportacions fetes per la ciutadania a partir de l’octubre d’enguany a través d’un qüestionari en línia. Els set àmbits preliminars sobre els quals s’estan consensuant els objectius de qualitat paisatgística són els paisatges naturals d’alta muntanya, els paisatges agraris i rurals, els paisatges urbans i urbanitzats, els paisatges de l’aigua, les instal·lacions de lleure, les infraestructures viàries per accedir i gaudir del paisatge, i els referents visuals i identitaris del paisatge.

En una segona fase, ja a partir del mes d’octubre, es portaran a terme:

• Qüestionari en línia dirigit a la ciutadania (setembre-octubre 2020). Allotjat a la plataforma de participació andorrana Visc Andorra, servirà per contrastar els objectius de qualitat paisatgística proposats i recollir propostes ciutadanes associades.
• Sessions de treball amb cadascun dels 7 Comuns per identificar i plasmar sobre el Mapa les seves iniciatives i les propostes per complir amb els objectius de qualitat paisatgística consensuats.
• Itineraris de reconeixement paisatgístic (2021), com a eines de retorn del procés participatiu.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya fa una valoració molt positiva d’aquesta primera fase. Cal remarcar que el Mapa de l’Estratègia Nacional del Paisatge d’Andorra, tant en contingut com en forma, s’està definint i construint de forma col·lectiva entre Govern, Comuns, agents socials i ciutadania andorrana. Aquest enfocament participatiu afavoreix un major reconeixement dels valors i les dinàmiques dels paisatges andorrans i una creixent assumpció de coresponsabilitats per part de tots els agents esmentats en la seva protecció, gestió i ordenació.