Els paisatges sonors del Montsià

Sentir el soroll de l'aigua dins d'un búnquer mig enfonsat en una platja d'Alcanar, el frec més subtil d'una dona treballant la pauma al Mas de Barberans, o percebre el pas d'un pastor i les seues ovelles pels camins de Masdenverge. Això són alguns dels exemples acústics que integren el catàleg Paisatge sonor de la comarca del Montsià, un treball dirigit per Àlex Farnós, director del Museu del Montsià, conjuntament amb Josep Cerdà, catedràtic de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB), i que ha estat elaborat per Vicent Matamoros i Martí Ruiz, del grup de recerca Barcelona, Recerca: Art i Creació de la UB.

El treball segueix les directrius marcades per la Unesco, que considera el so patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Els sons d'un lloc, natural o urbà, els sons dels oficis o de les festes, varien en funció de la geografia; per tant, configuren identitats sonores diferents. Formen part del patrimoni cultural del lloc, són efímers i irrepetibles i en alguns casos estan en vies d'extinció, com ara en el del cantador de la llotja de les Cases d'Alcanar, el del terrissaire de la Galera o el del transbordador de Sant Jaume a la Cava. Per tant, cal preservar-los.

Per elaborar aquest catàleg de paisatges sonors, que demà a la tarda es presentarà al Museu del Montsià, s'han enregistrat un total de 10 hores i 55 minuts de gravacions que, un cop editades, han generat 126 arxius definitius amb una durada total de 3 hores i 53 minuts. S'han elaborat 119 fitxes corresponents a sons de set tipologies diferents (sons de la natura, sons de la festa, sons del treball...). És un catàleg pioner, perquè inclou sons dels dotze municipis de la comarca i vol ser un referent en la protecció i recerca del paisatge sonor, on hi ha una manca important de treballs i estudis. El catàleg estarà disponible per al públic i usuaris a les noves sales d'exposició permanent del museu i a l'espai multimèdia que s'inaugurarà properament, i es podrà emprar en diverses activitats culturals ara i en el futur, quan potser alguns dels sons enregistrats ja no existiran.

Una menció especial es mereix el so enregistrat a Alcanar d'un corn marí que té 2.600 anys d'antiguitat i que es considera l'instrument musical més antic de la península. Aquest corn marí es va localitzar al jaciment preibèric de Sant Jaume-Mas d'En Serra d'Alcanar i actualment està dipositat al Museu del Montsià. L'estiu de l'any passat, en col·laboració amb els arqueòlegs que dirigixen les excavacions en aquest jaciment, es va gravar in situ el so d'aquest corn marí i es va constatar que, amb el vent en contra, el so del corn marí arribava a una distància de més de 4 quilòmetres, cosa que apuntala la tesi que des de Sant Jaume es controlava la resta d'assentaments ibèrics de la zona (la Moleta del Remei, també a Alcanar, i la Cogula i la Ferradura a Ulldecona).