Els experts proposen crear àrees tranquil·les amb menys sorolls i pol·lució

Els psicòlegs i els psiquiatres saben que l'estrès que pateixen les persones pot disparar els desordres mentals, alhora que el modern mode de vida urbà és percebut ampliament com a estressant. El problema creix perquè més de la meitat de la població ja viu en ciutats, i els trastorns mentals inflen la factura sanitària. Per això, els experts reclamen la creació a les ciutats d'àrees tranquil·les, per reduir els sorolls i la contaminació de l'aire, dins d'una estratègia per pacificar el trànsit i crear noves àrees verdes.

La sobrecàrrega relacionada amb la feina, les dificultats per conciliar les exigències laborals amb la vida personal, els sorolls, l'aïllament o el desarrelament entre els immigrants són alguns factors d'estrès. El resultat és que l'individu sent que les demandes o requeriments que ha d'afrontar ultrapassen les possibilitats de superar-los. "La societat afavoreix la competitivitat i exigeix a l'individu respostes immediates; però aquestes demandes contínues fan que tingui la sensació que no s'acaba mai de posar al dia i que no serà capaç de respondre-hi", diu Guillem Feixas, catedràtic del departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la UB. L'estrès, en sentit estricte, és bo. És una alerta biològica davant les amenaces. El problema sorgeix quan no es desconnecta, i en romanen alts nivells durant massa temps, fins al punt que els científics creuen que també augmenta el risc de malaltia psiquiàtrica, sobretot entre els qui tenen una predisposició genètica, i quan es produeix mentre el cervell està desenvolupant-se.

"El problema bàsic és el desequilibri entre els espais que la ciutat destina a la tensió i l'organització urbana (compressió), i els que dedica al lleure, el contacte amb la naturalesa i el relax (descompressió). Aquest desequilibri a favor de la tensió és l'origen dels problemes", afegeix Salvador Rueda, director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, i un dels ideòlegs de la transformació de Vitòria.

Rueda diu que la ciutat és com una persona. La salut fisiològica i psicològica necessita un equilibri entre els temps de vigília i de relax, i un repartiment de temps entre hores de relació personal i de vida interior. I també és com una casa, "on són necessaris espais comuns i de relació junt amb espais per a la intimitat; perquè quan no hi ha aquest equilibri hi ha tensió; i d'aquí vénen molts problemes de parella", diu Rueda.

Els experts veuen necessari que les ciutats creïn àrees tranquil·les, poc sorolloses i amb baix nivell de pol·lució (trànsit limitat, parcs), segons van explicar en una jornada sobre salut i qualitat de vida, organitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona, centre del projecte europeu FP7-Urban Nexus.

Les ciutats estan obligades a crear àrees tranquil·les. Els municipis de més de 100.000 habitants tenien aquest any de termini per designar-les. "Tanmateix, poques ciutats europees han fet el mapa sònic, i moltes de les que ho han fet després no han elaborat un veritable pla d'acció", afirma Gaetano Licitra, expert en contaminació acústica del Consell d'Investigació Nacional d'Itàlia.

La designació de mapes sònics (en els quals s'assenyalen les zones amb el màxim de soroll admissible) ha de servir perquè les noves indústries o activitats no superin el llistó de la contaminació acústica que està permès. D'aquesta manera se sabrà quin percentatge de població està exposada a sorolls excessius. "No morirem a causa del soroll; però vivim menys amb soroll, perquè no dormim a la nit i al matí no estem actius ni podem aprendre", diu Licitra.

Aquest expert enumera la llista d'elements de la seva recepta: canviar la pavimentació dels carrers, millorar-ne el manteniment, reduir el nombre de cotxes als carrers, fomentar el transport públic, fer carrils bici, afavorir el moviment de cotxes elèctricso reduir la velocitat de circulació, i substituir els semàfors per rotondes.

La relació entre soroll i salut és coneguda. El soroll de l'avió, molt fort i poc durador, ocasiona hipertensió. I el del tren, encara que qui hi dormi al costat no ho noti, fa bategar més vegades el cor.

Malgrat tot, hi ha solucions per a això. "Els entorns urbans es poden dissenyar i pensar com a llocs on podem recuperar-nos de l'estrès que acumulem diàriament en les relacions laborals o amb les persones", assenyala Itziar Aspuru, membre de la divisió de medi ambient de Tecnalia.

Aspuru considera necessari promoure espais tranquils on el ciutadà trobi elements naturals o una relació adequada amb altres persones que afavoreixi un paisatge amb confort sonor i tèrmic. "Pensem que només és possible gaudir de la tranquil·litat ajaguts a la platja amb els ulls tancats, però hauríem de poder fer-ho també en un espai de la ciutat".

Aspuru defineix com a àrea tranquil·la els espais públics concebuts per anar-hi a llegir, parlar o la relaxació, sense que el ciutadà hagi d'anar a una terrassa i pagar per gaudir-ne. Són llocs amb elements naturals; amb arbres, però no gaires; amb ocells, però no gaires; de fàcil accés, però no hiperfreqüentats; pensats per a la relació social però per estar asseguts, relaxats i envoltats, per exemple, dels sons de l'aigua.

Aspuru reclama afavorir els modes de transport públic; organitzar els serveis urbans reduint-hi els trajectes obligats (amb centres de barri potents); ampliar les zones per als vianants; racionalitzar la invasió del turisme als centres urbans; fomentar els espais de qualitat als barris (per fer-los bonics, segurs, amb identitat), i recrear obertures a l'horitzó, relaxants, prenent com a model la Barcelona que va decidir mirar al mar.

Rueda proposa crear superilles per delimitar l'espai destinat al cotxe, per reduir consums d'energia i emissions. "Eliminant el 24% dels cotxes s'allibera el 70% de l'espai públic", explica. D'aquesta manera es recuperarà l'equilibri perdut quan el ciutadà es va convertir en simple vianant.