Dossier
Paisajes de la piedra seca
Espanya
|
Crònica
|
Arqueologia del paisatge
|
Paisatge rural i forestal
|

El Pinós es va convertir en epicentre dels estudis sobre la pedra seca

22/10/2019
|
La teua radio

Del 18 al 20 d’octubre, prop d’un centenar d’importants professionals i amants de la pedra seca, vinguts des de terres d’Andorra, Catalunya, les Illes Balears, Múrcia, Almería i la Comunitat Valenciana van estar presents al Pinós durant tot un cap de setmana per parlar i debatre sobre la conservació del patrimoni existent i la preservació d’un ofici que corre perill de desaparèixer si no es planteja la seua professionalització.

Han segut tres dies intensos, on els participants van compartir experiències enriquidores al voltant de la gran riquesa que representa la tradició de construir en pedra seca, promovent la conservació d’un patrimoni arquitectònic que s’ha demostrat de gran valor, que ens parla d’unes maneres de viure i de treballar, de paisatges marcats per la presència de construccions característiques i d’un aprofitament essencial del que ens ofereix l’entorn, en este cas la pedra natural.

Tot això en les més de mig centenar de ponències i comunicacions que es van presentar, i en les dues visites programades, una a les pedreres de marbre, que va tenir lloc dissabte al migdia, i la més esperada que va tenir lloc diumenge, visitant els cucos del paratge del Toscar a pesar de la pluja. Una visita teatralitzada, ja que en dos d’ells hi havia sorpresa, donat que de dins eixia l’actriu pinosera Natalia Bravo per recordar aquells temps en que el nostre terme municipal va anar omplint-se d’estes edificacions.

Divendres, primer dia de la Trobada, la inauguració va córrer a càrrec de l’alcalde del Pinós, Lázaro Azorín, Josep Miquel Martí Rom, president d’APSAT-Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional-; Carles Cortés, vicerector de Cultura, Esport i Llengües de la Universitat d’Alacant; i José Antonio López Mira, Cap del Servei Territorial de Cultura i Esport d’Alacant.

Algunes de les intervencions van servir per presentar la web de la Generalitat Valenciana sobre pedra seca, destacar cóm està creixent la Wikipedra des que fora creada, i l’Ajuntament del Pinós va aprofitar per fer un homenatge a les persones que s’han preocupat per mantenir eixe patrimoni local amb l’estrena d’un audiovisual elaborat pels Mitjans de Comunicació Municipal, on participen Juan Francisco Tenza, José García, Pilar Riquelme, Fernando Azorín i sobretot Juanito Albert, conegut com “Coliflare”, a qui se li va entregar un detall recordant que ell va ser un dels autors de les ribes properes a l’ermita del Cabeço en els anys 70 del segle passat.

A més de fer memòria de les construccions existents i els treballs de posada en valor i rehabilitació, també es van presentar projectes didàctics per a escolars, així com els resultats obtinguts amb les noves tècniques que s’utilitzen actualment per a la catalogació d’estes construccions, o projectes de futur l’ús de la pedra seca en l’arquitectura contemporània.

La participació local en les comunicacions va estar a càrrec de Juan Francisco Tenza, Concepción Ruiz, Antonia María Perea i Immaculada Garrigós.

Les persones que s’havien inscrit en la Trobada van rebre un certificat de la Universitat d’Alacant, que juntament amb la Conselleria de Cultura i entitats del sector privat van col·laborar en l’organització de l’esdeveniment.

En l’acte de cloenda, celebrat al local social de Santa Catalina després d’una enriquidora taula redona sobre la dignificació del oficis relacionats la pedra, el secretari de l’APSAT Josep Maria Fortià, va felicitar al poble del Pinós i el seu ajuntament pel resultat de la trobada i haver reunit a tants professionals per abordar el patrimoni de la pedra seca des de tants punts de vista diferents.

Per la seua banda, l’alcalde del Pinós, Lázaro Azorín, va destacar que gràcies a trobades com la del Pinós “hem pogut comprovar que solem referir-nos amb noms diferents a edificacions molt similars i una mateixa tècnica, un patrimoni lligat al paisatge i un material bàsic, la pedra”. Per a ell, “si entre tots hem aconseguit que la tècnica de la pedra en sec fora declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, ara el que tenim és la responsabilitat d’impedir la desaparició de l’ofici, fonamental per a poder conservar amb garanties este patrimoni tan important”.

Abans s’havien portat a terme uns tallers infantils al voltant de la pedra seca, i es va presentar la XI Trobada, que tindrà lloc dins de dos anys a la localitat de Mora la Nova (Tarragona), com va anunciar Carles Barrull, representant de l’IRMU, Institut Ramon Muntaner. L’alcalde, la regidora de Cultura i els presidents d’APSAT i dels Amics del Vi del Pinós li van entregar a Barrull una maqueta d’un cuco (feta amb peces de marbre “crema marfil”) com a record de la trobada celebrada al Pinós.

Al llarg d’eixos dies es van programar activitats complementàries com una exposició temporal a la Font del Cànter. També al Centre Cultural es va poder veure una instructiva exposició gràcies al Museu de la Pedra en Sec de Vilafranca i altra amb les fotografies guanyadores del concurs convocat amb motiu d’esta Trobada. Els premiats van rebre els seus guardons abans del concert que va oferir el Grup Kantal. Però no va ser l’única cita musical, perquè la jornada de dissabte va concloure amb el concert experimental de Guillermo Mondéjar i Luismi Tormo utilitzant peces de marbre i botelles de vi com a instruments.

A més, els comerços locals van contribuir a ambientar el casc urbà decorant els seus aparadors amb motius relacionats amb esta tècnica constructiva.

Tant les regidores de Turisme i Cultura, Neus Ochoa i Silvia Verdú, com l’alcalde Lázaro Azorín van participar activament en les activitats de la Trobada i van fer un balanç molt positiu, esperant que esta trobada supose un punt d’inflexió per a la posada en valor del patrimoni en pedra seca i sobretot per promoure la creació de cuadrilles de margers que es preocupen per la conservació de l’ofici.

A partir de l’onzena edició d’estes trobades, que tindrà lloc en l’any 2021, es parlarà conjuntament de pedra seca i arquitectura tradicional.