Dossier
Paisajes de la piedra seca
Catalunya
|
Article opinió
|
Paisatge rural i forestal
|
Arqueologia del paisatge
|

Les barraques de pedra seca o vinya

16/11/2016
|
Daniel Macià,
VeuAnoia.cat

El meu interès per les Barraques de Pedra Seca és degut als efectes del Canvi Climàtic.

L'hivern del 2015-2016 va ser un hivern anormalment suau, tot i que cada vegada seran més habituals degut al Canvi Climàtic, i això va comportar que molts ocells del nord i centre d'Europa no es desplacessin a casa nostra per passar l'hivern on trobar les condicions ambientals idònies, l'aliment necessari i una vegada passada aquesta època de l'any, tornar als seus llocs de nidificació, a la primavera. No els hi va caldrà emprendre un viatge tant llarg. Aquest fet va comportar que a les diferents sortides que vaig dur a terme, durant l'hivern del 2015, per localitzar-los i observar-los, fossin sempre les mateixes espècies les quals trobava (ocells sedentaris) i les sortides eren força monòtones. Aquets situació va comportar que en una d'aquestes sortides vaig trobar-me una de les moltes barraques que hi ha escampades pels nostres camps, i per curiositat vaig anar-hi per observar la seva construcció, tant per fora com per dins. Tant em va cridar l'atenció que des d'aquell dia, a part d'observar els ocells i el Patrimoni Natural que ens envolta, estic duent a terme un inventari de totes les barraques que vaig localitzant. Les situo en el mapa, les fotografio i comprovo el seu estat de conservació. En total ja en tinc comptabilitzades un centenar repartides a la zona nord de la comarca. Podríem dir des de l'autovia fins a l'alta Anoia. Les barraques de pedra seca i/o vinya són construccions que daten del segle XVIII i XIX, tot i que a la zona de Copons n'he localitzat una de l'any 1921. En quan a la seva forma en trobarem de rodones, quadrades, rectangulars, etc.. Tot depenia possiblement del constructor i l'espai on s'ubicaven. En trobarem en el mig d'un camp, formant part d'un marge, i també algunes que la porta d'entrada forma part del marge, però l'estança està sota el camp de conreu (camí de Can Masarnau). En quan el sostre, també hi ha força varietat. En trobarem de completament planes, tot i que les més habituals són les que tenen forma de cúpula. A Cal Grimau (Ódena) en trobarem una amb una cúpula força especial. És en el sostre on s'inicia en moltes d'elles el seu deteriorament amb l'ensorrament d'una part o del tot. El pas del temps i els efectes de la pluja són les possibles causes. Alguns d'aquest sostres disposen d'una capa de terra on hi ha plantes (arquitectura ecològica) que ha evitat aquest deteriorament i a la vegada proporcionava un major confort dins la barraca. Les pedres, que són el material utilitzat per la seva construcció, possiblement també definien molt la forma de la barraca. Els sostres i interiors de les barraques de la zona de la conca d'Ódena són diferents d'algunes de les que trobarem a l'Alta Anoia i aquest fet és degut possiblement a la forma de les pedres. Si a la zona de la conca d'Ódena, on les pedres son de forma més irregular, estan situades en un pla horitzontal, a la zona de l'alta Anoia, que són planes i d'una forma més regular, estan situades en un pla vertical. La utilitat d'aquestes barraques era deguda a que en aquell temps, segles XVIII i XIX, el pagès sortia a treballar el camp de bon matí i no tornava fins el vespre, i aquestes construccions l'hi servien per guardar els estris de treballar el camp, el menjar, el beure, i en cas de mal temps, per poder aixoplugar-se de la pluja. Actualment podem trobar barraques de pedra seca al mig del bosc (Sant Genís). Aquest fet és degut a que anteriorment moltes d'aquestes zones, que actualment estan ocupades per boscos, ho havien estat per camps on és conreava la vinya, i és d'aquí on també l'altre nom pel qual també se les coneix com Barraques de Vinya. Si voleu més informació sobre aquestes construccions podeu visitar la pàgina web de l'Observatori del Paisatge i el bloc https://danielmacia.wordpress.com/. Aquest Patrimoni Cultural és un Patrimoni de tots que cal conservar i donar a conèixer, ja que coneixent s'aprèn a conservar.