Dossier
Paisajes de la piedra seca
Catalunya
|
Crònica
|
Educació, sensibilització i difusió
|
Arqueologia del paisatge
|

Les tines de les vinyes del Bages, d'interès etnològic

20/10/2011
|
ACN/Estefania Escolà ,
Manresainfo.cat

Els pobles de les Valls del Montcau defensen que es tracta d'un patrimoni únic a Catalunya i al món.

Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort han demanat que les tines enmig de les vinyes que tenen als seus termes municipals siguin declarades bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona d'interès etnològic. L'alcalde de Talamanca, Josep Tarín, ha explicat a l'ACN que es tracta d'un patrimoni 'únic al món' i assegura que poden ser una oportunitat econòmica per al territori. Es calcula que al Bages hi ha més d'un centenar de tines de pedra seca repartides al mig del bosc. Són el testimoni d'un passat en què la comarca va ser la principal productora de vi a Catalunya. 'Protegir-les és un deure perquè les generacions futures coneguin la nostra història', ha assegurat Tarín.

El Consorci de les Valls del Montcau ha demanat al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana que estudiï la catalogació de les tines enmig de les vinyes com a bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona d'interès etnològic.

Asseguren que les tines de pedra seca són un 'tresor únic' a Catalunya i al món perquè tenen la peculiaritat d'estar situades al mig de vinyes, de forma aïllada i lluny de les masies. Segons han explicat, el més habitual a altres indrets de Catalunya és que les tines se situïn adossades a les cases de pagès. A més, en aquest cas, algunes d'elles estan disposades en grups, de manera que els pagesos podien compartir eines com la premsa.

Les tines enmig de vinyes del Bages són construccions de pedra seca i impermeables a l'interior amb rajoles envernissades d'un color vermellós. Habitualment tenen dues entrades, una per la part superior, que és per on entrava la verema, i s'abocava sobre brescats de fusta per trepitjar-la, i una altra a la part inferior, on hi havia una boixa, que és com una aixeta, que servia per extreure'n el vi. Normalment, en aquesta part baixa es construïa una barraca de vinya de pedra seca per protegir la boixa, guardar-hi eines i, fins i tot, dormir-hi alguna nit.

UN PROCÉS LLARG

De moment, el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana ja ha iniciat el procés per declarar-les bé cultural d'interès nacional en la categoria de zona d'interès etnològic. Un dels seus tècnics, Roger Costa, ha explicat que les tines enmig de les vinyes són un patrimoni 'prou singular' i creu que reconèixer el seu valor seria positiu per tal que puguin esdevenir un recurs econòmic per la comarca. D'altra banda, Costa ha explicat que el fet que estiguin situades enmig del bosc fa que siguin més vulnerables i, per això, assegura que cal protegir-les.

Les Aboderies de Vic i 10 immobles de les Gavarres, els únics elements declarats.
Tot i això, Costa ha explicat que el procés per declarar-les bé cultural d'interès nacional en la categoria de zona d'interès etnològic és 'molt llarg' i pot trigar més d'un any i mig. De fet, a Catalunya només s'han reconegut en aquesta categoria dos altres elements, es tracta del barri de les Aboderies de Vic i deu conjunts de les Gavarres.

Les Aboderies de Vic és un dels barris més emblemàtics de la capital d'Osona tant pel seu caràcter històric com per la tradició adobera de la ciutat i dels oficis relacionats amb la pell. La part que es conserva actualment està localitzada principalment al marge esquerre del riu, entre el pont de Queralt i el pont nou sobre el Mèder. També es conserva el rec d'en Saborit, que s'aprofitava per obtenir l'aigua del riu canalitzada.

L'interior dels immobles que resten dempeus conserven infraestructures i ginys propis del treball de la pell. A la part superior dels edificis també es conserven els assecadors, construïts pràcticament en la seva totalitat amb elements de fusta.

Pel que fa a les Gavarres, el Govern va declarar bé cultural d'interès nacional en la categoria de zona d'interès etnològic deu immobles del massís. Es tracta de tres molins fariners, la rajoleria de Can Farigola, un forn, dues mines, un sistema de regadiu tradicional, una font i els pous de glaç de la Font d'en Salomó.

TESTIMONI D'UN PASSAT VINÍCOLA

La majoria d'aquestes tines de les Valls del Montcau daten dels segles XVIII i XIX, quan el Bages era una de les principals comarques en plantacions de vinya. En molts casos, els propietaris dels masos cedien parcel·les als rabassaires per plantar-hi vinya a canvi del pagament d'una part de la collita.

Normalment, les vinyes que conreaven els pagesos estaven a tres o quatre quilòmetres d'allà on residien i els camins estaven en molt mal estat, de manera que la collita es feia malbé si es transportava. Per això es va iniciar la construcció de les tines al cxostat de les vinyes, que estalviaven el cost del transport. En les tines s'hi emmagatzemava el raïm, on fermentava un cop xafat. La fil·loxera, que va malmetre les vinyes a partir de l'any 1892, va ser una de les causes de l'abandonament d'aquestes construccions.

Les tines enmig de les vinyes són el testimoni d'un passat en què la comarca del Bages va ser la principal productora de vi a Catalunya. Un exemple d'això són les tines de la Vall del Flequer, on hi ha un conjunt d'onze tines de planta circular. Segons el president dels establiments turístics de les Valls del Montcau, Jordi Peric, el propietari de la finca té documents que acrediten que l'any 1907, en aquestes tines s'hi havien fet 750.000 litres de vi.

VULNERABLES ALS ACTES INCÍVICS

El fet que les tines estiguin situades lluny de les masies i dels nuclis urbans fa que siguin més vulnerables als actes incívics i els propietaris denuncien que són freqüents les pintades i els robatoris. El tècnic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Roger Costa, ha explicat que amb la declaració del bé no es podran evitar aquests actes vandàlics perquè no es pretenen tancar, però amb aquesta catalogació el propietari estarà obligat a restaurar-les i mantenir-les i, segons Costa, rebrà ajuts i subvencions per fer-ho.

FER VI EN UN FUTUR

L'alcalde del Pont de Vilomara i Rocafort, Cecilio Rodríguez, ha explicat que en un futur, els ajuntaments de les Valls del Montcau es plantegen la possibilitat de recuperar les tines per tornar-hi a fer vi. Segons ell, 'ara sembla una utopia', però assegura que 'no és tan improbable perquè també semblava impossible restaurar algunes de les tines i, finalment, ho hem aconseguit'.

Segons Rodríguez, l'elaboració de vi donaria un valor afegit al territori i, a més, podria crear ocupació en una comarca que pateix de prop les conseqüències de la crisi econòmica.