Cultura homenatja les persones que treballen per promoure l'art de la pedra seca

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha participat aquest dissabte en l'acte de celebració de la inscripció de la pedra seca a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, acordada el 28 de novembre passat. L'acte, que ha tingut lloc al paratge de l'Obaga de l'Agneta de Manresa, també ha estat un homenatge a totes les persones que al llarg dels segles han bastit aquest tipus de paisatge i també a les que actualment treballen per valorar-lo i continuar fent-lo possible.

L'acte, en què també han participat l'alcalde de Manresa en funcions, Valentí Junyent, i la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Àngels Blasco, ha inclòs l'homenatge a set precursors de la posada en valor de la pedra seca al nostre país: Ramon Artigas Ibáñez, August Bernat Constantí, Josep Gironès Descarrega, Jaume Plans Maestra, Fèlix Martín Vilaseca, Xavier Rebés d'Areny-Plandolit, Josep Maria Soler Bonet. També s'ha realitzat una reconstrucció d'un marge de pedra seca i hi ha hagut l'actuació musical a càrrec del grup Guillem Anguera i Txek.

A l'hora dels parlaments, la consellera ha posat els murs de pedra seca com a exemple per als catalans, que "posats junts els uns a costat dels altres, com aquestes pedres, podem arribar on vulguem arribar".

La candidatura internacional L'art de la pedra seca: coneixements i tècniques, va ser inclosa pel Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. La candidatura havia estat presentada per 8 estats europeus: Croàcia, Xipre, França, Grècia, Espanya, Itàlia, Eslovènia i Suïssa.

La pedra seca a Catalunya

Les construccions de pedra seca constitueixen un dels elements cabdals del patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica i coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l'entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D'aquesta manera, s'ha erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l'economia tradicional agro-ramadera, l'explotació del bosc i l'abastament d'aigua: cabanes o barraques, masos, marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d'oli de ginebre, etc.

Tradicionalment, els practicants d'aquesta tècnica han estat persones que combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals d'aixecament i restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i grups especialitzats en les tècniques més complexes. Amb la crisi dels sistemes tradicionals d'explotació dels entorns rurals, el primer perfil, tradicionalment el més generalitzat, va davallar de manera dràstica, per donar pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen la tècnica desinteressadament de la mà d'associacions culturals.

Actualment, hi ha gairebé 19.000 construccions de pedra seca inventariades a Catalunya, segons l'inventari de Wikipedra que coordina l'Observatori del Paisatge.

D'altra banda, l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya té inventariats més de 7.000 elements d'arquitectura tradicional, bona part dels quals, tot i que no es poden quantificar exactament, són construccions de pedra seca.