Dossier
Dry stone Landscapes
Catalunya
|
Crònica
|
Arqueologia del paisatge
|
Oci i turisme
|

El Consell protegeix 97 barraques d'entre els s. XVIII i XX de la Garriga

08/01/2015
|
C.V,
Diari de Girona

Els elements de pedra seca que es preservaran se situen als municipis d'Avinyonet de Puigventós, Biure, Llers, Pont de Molins i Vilanant.

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà ha atès les peticions de diverses entitats i ajuntaments i ha protegit 97 barraques de pedra seca de l'espai natural de la Garriga, en els termes d'Avinyonet de Puigventós, Biure, Llers, Pont de Molins i Vilanant. A més, el Consell s'ha compromès a afavorir la restauració de les construccions que daten d'entre el segle XVIII i XX. Des de fa anys, el territori de la Garriga reclama que es dinamitzi i preservi l'espai natural. Fa un any, un grup d'associacions i entitats vinculades a la salvaguarda del territori i del patrimoni arquitectònic, històric i cultural de la comarca van demanar que s'incoés un expedient per declarar-les Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). El Consell va iniciar els tràmits i després de les al·legacions presentades durant el període d'exposició al públic, ja es disposa de la resolució que s'enviarà al departament de Cultura de la Generalitat perquè en faci la corresponent inscripció en el Catàleg de Patrimoni Cultural. En concret es protegeixen 14 barraques a Avinyonet de Puigventós, 11 a Biure, 46 a Llers, 4 de Pont de Molins i 22 a Vilanant. "ARQUITECTURA RURAL" Les barraques són uns elements de l'arquitectura rural molt esteses arreu de la Mediterrània. Actualment no se'n construeixen i les que es conserven es deterioren amb el pas del temps si no s'hi actua. Segons ha informat el Consell, la majoria són d'una tècnica de construcció molt senzilla, enfilades de pedra una contra l'altra sense argamassa que els uneixi. El seu ús era per aixoplugar persones o animals o bé per guardar les eines de treball del camp o del bosc. Totes les construccions són de planta circular, cobertes amb falsa cúpula i amb la porta d'entrada com a única oberta. El seu ús era per aixoplugar persones o animals o bé per guardar les eines de treball del camp o del bosc. Totes elles són de planta circular, cobertes amb falsa cúpula i amb la porta d'entrada com a única obertura.La matèria lítica de què estan construïdes és majoritàriament de calcària. Segons la documentació existent, la majoria d'elles van ser construïdes entre els segles XVIII i XX. Les barraques van ser un dels elements que es van visitar en una ruta cultural organitzada durant les Jornades l'Empordà, el paisatge com a actiu econòmic.