Recuperen el patrimoni natural de Comes Tortes al Cap de Creus

L'Obra Social "la Caixa", la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Vilajuïga finalitzen la segona fase del projecte de Parc Agrícola i de la Pedra Seca de Comes Tortes.

Aquest projecte és una iniciativa de l'Ajuntament de Vilajuïga, i té per objectiu recuperar l'entorn natural del paratge de Comes Tortes, un espai muntanyós dins del terme municipal de Vilajuïga i inclòs dins del Parc Natural de Cap de Creus.

Fins a mitjans del segle XX, l'aprofitament de la Serra de Rodes va ser bàsicament agrícola, i combinava prats, pastures, cabanes de pastor, murs de pedra seca, conreus i petits àmbits en bosc mediterrani. Aquest mosaic agroforestal permetia un paisatge divers, amb una gran riquesa florística i faunística i, a la vegada, estava més protegit dels incendis forestals que actualment.

Paral·lelament, a partir dels segles IX-X, la importància del monestir de Sant Pere de Rodes va generar un moviment de pelegrinatge impulsat pel jubileu, a través de vies o camins, on sovint hi trobem creus gravades a pedres adjacents. En aquest espai, també s'hi poden veure dòlmens, cistes, menhirs, cassoletes i cruciformes del calcolític.

L'objectiu que persegueix l'Ajuntament de Vilajuïga amb la creació del Parc Agrícola i de la Pedra Seca de Comes Tortes és, precisament, protegir i recuperar tota aquesta riquesa natural i patrimonial.

Fins l'any passat, l'entorn del paratge de Comes Tortes estava força degradat a causa de l'abandonament dels cultius durant els darrers 60 anys, i dels efectes devastadors del gran incendi forestal de l'any 2000.

L'any 2008, i en el marc de la mateixa línia d'ajudes, es varen realitzar diverses actuacions entre les quals es recuperaren pastura, alzinars afectats per l'incendi, un tram del camí de Sant Jaume, murs de pedra seca i barraques de pastor. L'Obra Social "la Caixa" hi va destinar un total de 110.000€.

En aquesta segona fase dels treballs, que han suposat una inversió total de 120.750 €, dels quals 77.600 € provenen de la línia d'ajudes per a la millora d'espais naturals, s'han recuperat 10 cabanes de pastors, 350 m de tram de murs de pedra seca i 1.840 m de camins antics i carrerades.

A la vegada, també s'ha incidit en la millora de grans àrees forestals i de matollar afectades per l'incendi del 2010. Aquests espais s'han esclarissat o bé s'han desbrossat totalment amb l'objectiu de recuperar-los en forma de pastures.

Posteriorment, i per tal de mantenir aquests espais, s'ha creat un petit ramat de 18 xais, els quals actualment pasturen una àrea de 4,5 ha. Perquè això fos possible, s'han instal·lat uns tancats mòbils que permeten pasturar diferents àrees recuperades mitjançant la rotació del ramat. A la vegada, s'ha creat una zona d'estada i repòs per al ramat, que inclou un petit cobert i un abeurador.

Aquestes actuacions permetran, d'una banda, reduir en gran mesura el risc d'incendi en aquest espai i actuar com a tallafocs; i d'una altra, es preveu un augment de la diversitat florística i faunística lligada als espais oberts, i la recuperació d'una petita part del paisatge tradicional que s'havia perdut.

Finalment, els treballs han permès descobrir diversos gravats rupestres, com les inscultures de Planells i les de Comes Tortes. Les inscultures son gravats sobre roques a l'aire lliure, datades a l'època calcolítica, entre el quart i el tercer mil·lenni aC, que representen l'expressió d'un art esquemàtic del qual encara se'n desconeix el significat. Els gravats mostren conjunts de cruciformes, cassoletes i reguerons que poden representar llocs d'ofrenes, sacrificis o marques territorials.

Totes les actuacions d'aquesta segona fase les han dut a terme 8 persones de la cooperativa E.I. Foresterra SCCL, que inclou persones en risc d'exclusió social: discapacitats físics i aturats de llarga durada.

En un futur, l'Ajuntament vol acabar d'estendre aquest projecte, i incloure-hi cultius tradicionals com ara vinyes, oliveres, plantes aromàtiques i fruiters, els quals permetran veure la pedra seca de les feixes, les construccions que aniran aflorant en forma de barraques o còrrecs, restes megalítiques enmig de cultius acompanyats d'altres grups de pedres, a la vora d'algunes suredes travessades per camins medievals que duien a Sant Pere de Rodes.