La pedra seca: l'encant de Torrebesses al teu abast

Havíeu sentit mai a parlar de la pedra seca? Coneixeu el poble de Torrebesses? Aquí hi ha un centre d’interpretació on la protagonista és la pedra seca, però en el que també podem descobrir tot l’encant d’aquest municipi del Segrià.

Aquest centre es va crear l’any 2011 atesa la necessitat que tenia l’ajuntament de Torrebesses de dinamitzar el seu patrimoni cultural, l'església romànica i les construccions de pedra seca. La voluntat del consistori era que el municipi fos un reclam perquè la gent s’apropés a conèixer la zona i fer créixer l’economia del municipi. Des de 2016 el centre està gestionat per l’Observatori Social de Lleida, una entitat que es fa càrrec de projectes de dinamització del territori lleidatà. No només es fan càrrec del centre de Torrebesses, sinó que també han treballat al Cogul o a la Granadella.

Cal destacar que Torrebesses forma part del Segrià Sec, una comunitat de municipis (Almatret, Llardecans, Maials i Sarroca de Lleida) que té com a objectiu donar a conèixer la riquesa d’aquest territori i treballar pel desenvolupament local i econòmic de la regió. En aquesta zona es pot visitar juntament amb el centre d’interpretació de la pedra seca, espais protegits per la natura com els Tossals d’Almatret i Utxesa, o realitzar rutes amb bicicleta. “Una de les últimes accions que hem engegat, ha estat crear un punt d’informació turística on informem a la gent de tot el patrimoni que hi ha a cada un dels municipis del Segrià Sec”, explica el Diego, membre de l’Observatori Social de Lleida.

Al llarg de l’any el centre organitza sortides per descobrir el paisatge de secà i les construccions de pedra seca, que van construir els pagesos entre el segle XIX i el XX. És el cas dels Aljubs per a l'emmagatzematge d'aigua, espones i cabanes de volta. En aquestes sortides també s’explica la relació establerta entre el treball de la pedra, l'aprofitament de l'aigua i el poble i les eines emprades per a treballar la pedra.

També es duen a terme visites guiades per conèixer el patrimoni monumental, històric i etnològic del municipi. El guia explica la història de Torrebesses, i es visiten els edificis com l’església romànica de finals del segle XII, el museu - col·lecció etnològica, un antic molí del segle XIX o l’església nova del segle XIX. També, per als amants dels castells, es pot visitar el castell-palau de Torrebesses, recentment restaurat. “La gent es queda molt sorpresa del patrimoni que tenim a Torrebesses, ni molt menys s’imaginen que hi hagi tantes coses boniques per veure”, exclama en Diego.

El centre també compta amb una sala d’exposicions permanents i una altra de temporals. És en aquesta última on els nous artistes de Lleida poden exposar la seva obra per a que el públic la conegui. Durant l’any es fan conferències, presentacions de llibres, tallers, tant per adults com per escolars. Aquestes xerrades divulgatives i tallers per a escolars es realitzen amb el suport de material pedagògic per a que coneguin la tècnica constructiva de la pedra seca.

Cal dir que aquest és l’únic centre d’interpretació que hi ha a les terres de Lleida. L’any passat van visitar el centre unes 6.000 persones, fet que satisfà als ciutadans de Torrebesses que veuen com es revitalitza i es dona a conèixer el seu poble arreu de Catalunya. I és que la pedra seca està molt present en els últims anys. De fet, l’any passat, l’Ajuntament de Torrebesses va aconseguir que s’aprovés la candidatura de l’arquitectura de la Pedra Seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Enguany, també s’ha celebrat un congrés a Lleida amb aquest tema com a eix. Els participants van visitar el centre, i realitzar diferents ponències sobre el paper de la pedra en el passat, avui en dia, i el present i futur d’aquesta tècnica constructiva.

És innegable que a Torrebesses s’està fent un treball excel·lent per donar a conèixer el seu extens i interessant patrimoni. Segurament alguns de vosaltres, després d’haver llegit aquest reportatge us picarà la curiositat, i voldreu apropar-vos al centre. I és que, a vegades, no valorem allò que tenim a prop nostre ni com en aquest cas que es tracta de construccions que son veritables joies arquitectòniques.