Aproven la candidatura de l'arquitectura de Pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
La Comissió de Cultura del Senat aprova per unanimitat una moció d'ERC que insta el govern espanyol a impulsar la candidatura, conjuntament amb altres administracions.
La comissió de Cultura del Senat ha aprovat per unanimitat la moció d'ERC que insta el govern de l'Estat a expressar el seu suport a la candidatura internacional de l'arquitectura de Pedra seca com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El text reclama també que el govern espanyol treballi de manera conjunta amb el conjunt d'administracions públiques per impulsar aquesta candidatura.
El senador republicà Bernat Picornell, encarregat de defensar la iniciativa, ha remarcat que la pedra en sec és un element per entendre com les persones han transformat el medi físic, és una tècnica ancestral i clarament present en el nostre territori, tant pel que fa al Principat de Catalunya com a les Illes Balears i al País Valencià.
Així mateix, ha recordat que només a Catalunya s'han inventariat més de 12.000 construccions d'aquest estil. Picornell ha explicat que convertir la tècnica de la pedra en sec en patrimoni immaterial de la Humanitat per la Unesco és un projecte internacional. Picornell ha ressaltat que la tècnica de l'arquitectura de la pedra en sec omple els nostres paisatges i camins, centenars de milers de construccions de mides i aparences diferents que expliquen la nostra història. El senador republicà ha defensat que el reconeixement i proclamació han d'anar en dues direccions: ajudar a la divulgació de la tècnica i la seva preservació", i en segon lloc, "ajudar a impulsar l'assoliment de l'equilibri entre les necessitats de la societat i la conservació d'aquest patrimoni històric.
La iniciativa que promou el reconeixement de l'arquitectura de la pedra en sec com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat parteix en l'àmbit internacional de Xipre i Grècia i té ja el suport de comunitats com són Galícia, Astúries, Aragó, Extremadura i Canàries. Amb el suport unànime dels grups del Senat es fa un pas endavant per obtenir aquesta distinció de la Unesco, alhora que serveix per fer una crida a la defensa i protecció d'aquestes estructures que, més enllà de millorar el paisatge, són un homenatge a totes aquelles persones que van aixecar-les i un element del nostre patrimoni històric, segons Picornell.
Aquesta expressió arquitectònica és present arreu de Catalunya i molt especialment a les comarques lleidatanes. A la comarca de les Garrigues hi ha Ruta de les cabanes de volta, iniciativa de dinamització turística i social duta a terme per a donar a conèixer les cabanes de pedra seca que esquitxen el paisatge rural garriguenc. De la mateixa manera, cal recordar que les persones especialitzades en la construcció en pedra seca s'anomenen, entre d'altres denominacions, margeners, nom que fins i tot ha donat lloc al nom d'una colla castellera, els Margeners de Guissona, evidència de la transcendència que aquesta tasca ha tingut, com a art ancestral pròpia del paisatge rural català i com a mostra de l'adaptació de l'home al seu entorn físic.