Inquietud per les barraques de pedra seca de la Garriga
Els propietaris de barraques en volen la protecció però amb el compromís de les entitats per al seu manteniment.
La majoria dels propietaris dels terrenys on se situen les barraques de pedra seca de la Garriga d'Empordà són favorables a protegir-les, sempre que les entitats que l'any passat van promoure aquesta protecció es comprometin amb el seu manteniment, ja que la gran majoria es troben situades en zones ermes i de difícil accés. Aquesta és la principal conclusió de la reunió que representants institucionals i tècnics del Consell Comarcal de l'Alt Empordà van mantenir la setmana passada, a Llers, amb propietaris, representants municipals i d'entitats per tal d'informar sobre la declaració de bé cultural d'interès local (BCIL) de les barraques de pedra seca. Aquest expedient (que es troba en període d'informació pública) el van presentar conjuntament, el 2013, deu entitats de defensa del patrimoni i ajuntaments amb l'objectiu de protegir aquestes construccions tradicionals als municipis d'Avinyonet de Puigventós, Biure, Llers, Pont de Molins i Vilanant. La trobada, que es va fer a petició de l'Ajuntament de Llers, va servir per explicar les característiques de la declaració i les implicacions que això tindrà per als propietaris d'aquestes construccions. Davant d'una trentena de persones, els tècnics del Consell Comarcal també van respondre a les preguntes i inquietuds expressades pels assistents. CONSTRUCCIONS TRADICIONALS DELS SEGLES XVIII A XX La declaració de BCIL actualment en curs es va presentar, el 2013, per unes 125 barraques de pedra seca de la Garriga d'Empordà amb l'objectiu de protegir aquest espai natural i la riquesa històrica i arquitectònica que representen les barraques. Aquest espai –entre Pont de Molins i fins a Llers i Vilanant– és, probablement, el lloc on es concentren més barraques de pedra de tot el país. En el catàleg Les barraques de pedra seca de la Garriga d'Empordà (Brau), Jenar Fèlix recull prop de 500 d'aquestes construccions de falsa volta documentades i classificades. La majoria van ser construïdes entre els segles XVIII i XX, per aixoplugar-hi persones o animals o bé per guardar-hi les eines de treball. Van relacionades amb les activitats tradicionals d'aquesta zona, com poden ser les activitats de picapedrer i les feines del bosc i el camp.