Els especialistes defensen les construccions fetes amb pedra seca i el valor del paisatge com a recurs turístic

L'arquitectura de la pedra en sec com un element constructiu en l'actualitat va centrar al matí la segona de les ponències a la VI Trobada de Pedra en Sec que s'està celebrant a Vilafranca. D'altra banda la tarda es va dedicar a la difusió turística d'aquest patrimoni. Els enginyers agrònoms Sergi Marin, Rafael Molina i José Carbonell van coordinar una ponència que va apostar per continuar amb aquest tipus d'arquitectura tradicional en les construccions que es realitzen a l'interior, tant en els municipis com al camp. Els tres van descriure com la pedra, a través de les diferents tipologies construcció, ha configurat un paisatge de pous, murs, corrals, bancals ... en definitiva el paisatge característic de moltes de les comarques de l'interior. Així mateix tots ells van destacar la vigència de la pedra per mantenir el terreny, sobretot quan els camps de conreu estan abandonant i els murs estan erosionant ja que no es mantenen. Al costat d'aquesta ponència les comunicacions van analitzar les construccions des de Menorca a Vistabella. El paisatge de l'Alt Empordà, la Wikipedra, una enciclopèdia sobre la pedra en sec, el taller d'ocupació Viu la Pedra treballa'ls de Vilafranca i Iglesuela, el barranc dels molins fariners d'Ares del Maestrat ... van ser alguns dels aspectes analitzats. La tarda es va dedicar a la difusió de l'arquitectura de pedra com a element turístic. Juan B. Simó, historiador va incidir en la importància de reconèixer la pedra en sec com a Patrimoni de la Humanitat, ja que es tracta del tipus de construcció més abundant en tot el món, que han practicat múltiples cultures. Simó ha incidit que les construcció de pedra han estat associades tradicionalment al món popular, a l'agricultura ia la ramaderia. No obstant això, ha incidit que a finals del segle XX i XXI s'ha convertit en un element patrimonial que té un vessant turística. Respecte d'això ha apuntat que conservar aquest patrimoni és vital per donar-lo a conèixer i explotar turísticament. Després de la ponència de Simó es van donar a conèixer diferents experiències de promoció de la pedra en sec. Nonasp, Tírig, Mont-Roig del Camp, Els Ports, el Maestrat o Santes Creus van ser alguns dels exemples.