Tines a peu de vinya

Quan fa cent cinquanta anys la comarca del Bages estava pràcticament entapissada de vinyes, els pagesos van excel·lir en la construcció d'elements que els ajudaven a treballar més còmodament i evitaven que la collita es malmetés. Són les barraques de vinya i les tines de vi, antigament situades enmig de les vinyes i actualment moltes d'elles engolides pels boscos. És el cas de la vall del Flequer, on un senzill recorregut circular permet descobrir construccions espectaculars. L'itinerari transcorre majoritàriament per corriols i camins dins del bosc i permet fer volar la imaginació per traslladar-se fins a una època on el paisatge i la vida eren radicalment diferents. Els marges, els dipòsits de vinya i l'entorn natural són la resta d'elements definidors d'aquesta ruta. L'itinerari comença des de l'aparcament existent a la carretera BV-1124, km 4,2. Si hi anem per l'autopista C-16, prendrem la sortida del Pont de Vilomara, creurem el poble i seguirem cap a Rocafort, en direcció a Oristrell on hi trobarem l'aparcament. Seguirem les marques verdes i blanques de l'SL-C 52, un camí de ciment que travessa el torrent i inicia una pujada constant però molt suau. Mitja hora després d'haver començat la caminada, el sender es bifurca i cal prendre el desviament descendent a la dreta, que de seguida condueix a les Tines del Bleda. Aquest conjunt amagat dins el bosc està format per dues tines amb sengles barraques a la seva base. A la part superior del recinte es pot veure la pedra que temps enrere feia de base a la premsa utilitzada per obtenir el most i omplir les tines. El camí continua descendent i, ben a prop de les Tines del Bleda, ofereix la possibilitat de veure una barraca de vinya al peu mateix del sender. Més endavant, es creua el torrent, s'inicia la pujada i, de seguida, s'obre una desviació a l'esquerra que condueix a les properes Tines del Tosques, conjunt que s'encara majestuós cap al llit del torrent. En destaquen les dimensions de les barraques de la base, on es poden identificar clarament les anomenades boixes, els brocs que facilitaven el buidat de la tina per la seva part inferior. Cal continuar l'excursió refent les passes fins el camí principal, que es fa més estret a mesura que el sender s'endinsa a l'obaga de la serra de Puig Gil. El bosc és frondós, però a estones ofereix vistes insospitades del vessant contrari, on es descobreixen diverses barraques de vinya amagades lluny de la pista. En aquest indret també es pot veure un dipòsit de vinya o xupet, que els pagesos utilitzaven bàsicament per elaborar el brou bordelès, una barreja de sulfat de coure i calç diluïts en aigua que prevenia les malalties dels ceps. Quan el corriol canvia la tendència ascendent per la descendent, és senyal que ens acostem al darrer i més espectacular conjunt de tines. Situades gairebé al mateix llit del torrent del Flequer s'alcen les Tines de l'Escudelleta. En total, es poden veure dotze tines agrupades de tres en tres o de quatre en quatre en un recinte comú que devia experimentar una activitat frenètica en temps de verema. Aquesta enorme concentració justificava que una construcció adossada a un dels grups de tines inclogués una premsa fixa, de la que encara queden les restes de la pedra de la base. A l'altra banda del riu, el sender es torna a trobar amb la pista del començament, que cal seguir a l'esquerra fins a tornar a trobar l'aparcament. Pel camí, en un paisatge molt més obert, es poden veure diverses barraques de vinya, a més d'obtenir algunes de les millors panoràmiques de les Tines de l'Escudelleta i del Tosques.