Dossier
Paisatges de la pedra seca

Llistat de mots

Aquí hi trobareu un recull de mots i locucions relacionats amb el món de la pedra seca dels territoris de parla catalana. Els trobareu ordenats per ordre alfabètic o bé podeu buscar-los amb el cercador. Es tracta d’un llistat obert. Si voleu col·laborar-hi, envieu-nos les vostres aportacions.

A

abeurador

abeurador

m.

  1. Lloc preparat per abeurar el bestiar i els animals de càrrega.
  2. Pica de pedra, obra o fusta per abeurar-hi els animals. *Catí.

Paraula relacionada amb: aixopluc,

abric

abric

m.

  1. Buit o forat no gaire fondo amb capacitat per a una o dues persones que s'inclou als marges com a refugi en cas de tempesta. *Castelló.

Paraula relacionada amb: aixopluc,

acollar

acollar

v. tr.

  1. Omplir una paret amb terra. *Olot.
adobar

adobar

v. tr.

  1. Carejar la pedra. *Mallorca, Menorca.

Paraula relacionada amb: escairar, descantar, desbastar, encarar,

adovellat -ada

adovellat -ada

adj.

  1. Tipus d'entrada d'una barraca feta amb dovelles treballades. *Empordà.
afeixar

afeixar

v. tr.

  1. Disposar un tros de terra en feixes (DCVB). *Bages, Gironès.
afitar

afitar

v. tr.

  1. Delimitar o assenyalar amb fites de pedra un terreny. *Bages, Empordà.
afrau

afrau

f.

  1. Fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre dues muntanyes o penyals (DCVB). *Rosselló, Ripoll, Olot, Pobla de Lillet, Solsona, Cardona.
  2. Contrada, endret; especialment paratge de mal pas o poc poblat (DCVB). *Banyoles, Vendrell, Olot.
agulla

agulla

f.

  1. Construcció destinada a conduir l'aigua cap als camps de conreu.
aiguavés

aiguavés

m.

  1. Inclinació de la teulada que serveix per fer lliscar l'aigua de la pluja en les cúpules o voltes de les barraques.
aixada

aixada

f.

  1. Peça de ferro acerat, més o menys plana i corbada i de forma variable, amb un mànec de fusta d'uns 80 cm, que serveix per fer diferents treballs agrícoles.

  2. Eina per cavar la terra dura. Mànec de fusta d'uns 80 cm i una peça de ferro que en un extrem té un tall de destral i l'altre acaba en forma de bec. Serveix per retirar pedres soltes en un marge derruït o per obrir l'escombra inicial d'un marge. *Menorca, les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: aixat,

aixada estreta

aixada estreta

f.

  1. Aixada que té la làmina estreta i molt reforçada, que s'utilitza fonamentalment per arrencar pedra. *Castelló.

Paraula relacionada amb: aixada pedrera, aixadella, magall,

aixada pedrenyera

aixada pedrenyera

f.

  1. Barra de ferro o de fusta dura per fer alçaprem i moure pedres grans. *Mallorca.

Paraula relacionada amb: perpal,

aixada pedrera

aixada pedrera

f.

  1. Aixada que té la làmina estreta i molt reforçada, que s'utilitza fonamentalment per arrencar i tallar la pedra. *Catí.

Paraula relacionada amb: aixadella, aixada estreta, magall,

aixadella

aixadella

f.

  1. Aixada que té la làmina estreta i molt reforçada, que s'utilitza fonamentalment per arrencar i tallar la pedra. *Catí.

Paraula relacionada amb: aixada pedrera, aixada estreta, magall,

aixart

aixart

m.

  1. Terreny delimitat per un mur. El DCVB el recull com a pati exterior d'un corral.

Paraula relacionada amb: sementer, tanca, tancat, tancó, clos, closa, clova,

aixat

aixat

m.

  1. Aixada. *Vinebre.

Paraula relacionada amb: aixada,

aixol

aixol

m.

  1. Tipus d'aixa petita. El DCVB descriu aixa com una eina de fuster, composta d'una fulla de ferro acerada i tallant unida amb un mànec de fusta en tal manera que, posant el mànec vertical, el tall queda horitzontal. *Mallorca.
aixol de marger

aixol de marger

m.

  1. Tipus d'aixa petita utilitzada pels margers. El DCVB descriu aixa com una eina de fuster, composta d'una fulla de ferro acerada i tallant unida amb un mànec de fusta en tal manera que, posant el mànec vertical, el tall queda horitzontal. . *Mallorca.
aixopluc

aixopluc

m.

  1. Barraca o cabana de petites dimensions obrada en pedra seca, amb coberta o sense. *Bages.
  2. Cavitat feta a la paret d'un marge on el pagès es pot refugiar. *Cervera, les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: abric,

ajuntar

ajuntar

v. tr.

  1. Encaixar les pedres les unes amb les altres. *Bages.
albelló

albelló

m.

  1. Canal o conducte subterrani de pedra seca per canalitzar aigües sobreres d'un terreny.

Paraula relacionada amb: aubelló, eixugador, ralla, ratlla,

alçaprem

alçaprem

m.

  1. Barra inflexible mòbil al voltant d'un punt de suport o fulcre que serveix per aixecar coses pesants. També es recull l'expressió fer alçaprem, en què s'empra una barra o una altra eina per a alçar algun objecte.
aljub

aljub

m.

  1. Cisterna, dipòsit fet amb pedres i cobert de volta per recollir l'aigua de la pluja. Normalment el dipòsit o pou s'excava a la mateixa roca i després es repassa amb morter. Tota la part externa es cobreix amb una volta de pedra seca estratègicament col·locada per tal de protegir-la. *Comarques gironines, Catí.

Paraula relacionada amb: anjub, cossiol,

amagatall

amagatall

m.

  1. Forat dins d'una paret per guardar aliments i altres coses. *Catí.

Paraula relacionada amb: post, gerrer, armari alt, fornícula,

amargenar

amargenar

v. tr.

  1. Fer marges de pedra seca. *Bages.
anjub

anjub

m.

  1. Cisterna, dipòsit fet amb pedres i cobert de volta per recollir l'aigua de la pluja. Normalment el dipòsit o pou s'excava a la mateixa roca i després es repassa amb morter. Tota la part externa es cobreix amb una volta de pedra seca estratègicament col·locada per tal de protegir-la. *Vinebre.

  2. Bassa soterrada de base quadrada o rectangular, coberta i coronada amb una mena de cabina amb una porta per poder extreure l'aigua amb galleda i cúrria. Sol tenir un abeurador adossat per al bestiar. *Les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: aljub,

antigot

antigot

m.

  1. Paret megalítica, a manera de murada, que s'estén en línia recta o angulosa i se sol trobar prop de les taules, talaiots i altres construccions prehistòriques *Menorca.
apanyar pedra

apanyar pedra

v. tr.

  1. Arrencar pedra d'un terreny. *Vallès.

Paraula relacionada amb: collir pedra,

apariar

apariar

v. tr.

  1. Arreglar pedra, col·locar-la. *Bages.
aplomar

aplomar

v. tr.

1 Valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d'assegurar-ne la verticalitat (DIEC).

Paraula relacionada amb: escandallar,

aprés

aprés

m.

  1. Corral llarguer i estret d'uns dos o tres metres d'amplada on es munyen les ovelles. *Balears.

Paraula relacionada amb: pres,

arc ametllat

arc ametllat

m.

  1. Arc de forma punxeguda utilitzat per fer l'obertura d'entrada d'una barraca.

Paraula relacionada amb: arc apuntat,

arc apuntat

arc apuntat

m.

  1. Arc de forma punxeguda utilitzat per fer l'obertura d'entrada d'una barraca.

Paraula relacionada amb: arc ametllat,

arc toral

arc toral

m.

  1. Arc que separa dues voltes, una a continuació de l'altra.
argadell

argadell

m.

  1. Ormeig de quatre o sis cistells de vímet que es portaven repartits a cada banda de l'animal de càrrega. *Bages.
argamassa

argamassa

f.

  1. Mescla de calç i arena. *Vinebre.
argila

argila

f.

  1. Terra formada per partícules molt petites que s'expandeix en contacte amb l'aigua i forma capes impermeables.
armari alt

armari alt

m.

  1. Forat a l'interior de la barraca per deixar el menjar. *Les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: post, gerrer, amagatall, fornícula,

armari baix

armari baix

f.

  1. Forat per mantenir l'aigua o el vi en fresc dins la barraca. *Les Borges Blanques.
arner

arner

m.

  1. Forat deixat a la paret de marge on es posaven les arnes per a la producció de la mel. *Cervera.

Paraula relacionada amb: arnera,

arnera

arnera

f.

  1. Forat deixat a la paret de marge on es posaven les arnes per a la producció de la mel. *Cervera.

Paraula relacionada amb: arner,

arrossec

arrossec

m.

  1. Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal. *Castelló, Cervera.

Paraula relacionada amb: estiràs, tiràs, tirapedres, carriot, estirapedres, tirassa, ròssec, tirasses,

artiga

artiga

f.

  1. Terreny que ha sofert el procés de rompuda propi de la zona; cremar la vegetació i brossa, arrencar pedra, separar la terra de la pedra, preparar part del terreny per al cultiu i emmagatzemar la pedra en diferents construccions. *Castelló, Olot.

Paraula relacionada amb: rota, boïga,

artigaire

artigaire

m.

  1. Persona que recupera o arranja un terreny per ser cultivat. *Olot.

Paraula relacionada amb: boïgaire,

artigar

artigar

v. tr.

  1. Preparar un tros de terra per conrear-la, especialment traient els arbres, cremant el bosc baix o llenya en munts que després s'escampen perquè les cendres serveixin d'adob. *Comarques gironines.

Paraula relacionada amb: eixartigar, eixermar,

assagador

assagador

m.

  1. Camí de gran amplada, delimitat per parets, destinat principalment al trànsit de ramats. *Catí.
assentament

assentament

m.

  1. Primera filada de pedres en contacte amb el terra. *Menorca.

Paraula relacionada amb: base,

assoll

assoll

m.

  1. Corral petit destinat al bestiar porcí que podia ser construït amb murs de pedra seca. El DCVB la recull com a variant de la forma soll, que tant pot ser masculina com femenina. *Castelló.

Paraula relacionada amb: soll, trugera,

atalussament

atalussament

f.

  1. Inclinació d'un mur respecte del marge al qual es recolza. L'absència de morter que uneix les pedres aconsella conferir una inclinació als murs de pedra en sec, la qual pot anar des de 90º fins a 70º o menys. Una inclinació de 85º és molt freqüent en marges de poca alçada; els marges més alts poden tenir major inclinació a prop de la base. Les pedres amb forma de paral·lelepípede permeten acostar-se als 90º, mentre que els còdols i pedres de difícil encaix demanen força inclinació.
aubelló

aubelló

m.

  1. Canal o conducte subterrani de pedra seca per canalitzar aigües sobreres d'un terreny. *Mallorca, comarques gironines.

Paraula relacionada amb: albelló, eixugador, ralla, ratlla,

avenc

avenc

m.

  1. Obertura natural de la terra, molt inclinada i de gran profunditat. Des de temps, l'home ha ocupat algunes d'aquestes cavitats i hi ha construït parets o murs per resguardar-se.

B

bac

bac

m.

  1. Terreny orientat cap al nord i que, per tant, rep molt poca insolació.

Paraula relacionada amb: obaga, ombria,

baiard

baiard

m.

  1. Aparell de fusta format per dues vares llargues i paral·leles unides per diferents travessers que servien per transportar les portadores a pes de braços de dues o quatre persones a cada cap.

Paraula relacionada amb: civera,

baixant

baixant

m.

  1. Obertura feta amb graons inserits a una paret que permeten pujar o baixar. *Bages.
balma

balma

f.

  1. Cavitat en una roca.

Paraula relacionada amb: bauma,

balma murada

balma murada

f.

  1. Cova natural que es converteix en estança afegint-li un mur de tancament i una porta d'accés. *Les Borges Blanques.
banasta

banasta

f.

  1. Cistell, covenet, etc., fet de vímets, de joncs, de verducs, de rodells i de tires de castanyer, etc., de diferents formes, grandàries i usos segons les contrades.

Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabàs, cabassa, cartró, cofa, senalla, cove,

banc

banc

m.

  1. Cos sortint de pedra que s'alça des de terra fins a una alçada adequada per seure-hi, generalment adossat a la paret. Pot ser a l'interior o a l'exterior de les cabanes.

Paraula relacionada amb: pedrís, setial,

bancal

bancal

m.

  1. Cada una de les porcions de terreny de cultiu, delimitada generalment per parets, ribassos o murs d'abancalament, que formen una finca. *Catí.

Paraula relacionada amb: feixa, lleixa, llastra, marjada, travessera, bancala, terrassa, terrassa seca,

bancala

bancala

f.

1, Cada una de les terrasses en què es distribueix un terreny per aprofitar el desnivell. *Castelló.

Paraula relacionada amb: bancal, feixa, lleixa, llastra, marjada, travessera, terrassa, terrassa seca,

barra

barra

f.

1, Cadascuna de les peces de fusta horitzontals de què consta una portera. *Castelló.

barraca

barraca

f.

  1. Construcció destinada a guardar les eines o aixoplugar els pagesos.

Paraula relacionada amb: barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,

barraca artificial

barraca artificial

f.

  1. Barraca construïda per la mà de l'home, feta per un barracaire.
barraca artística

barraca artística

f.

  1. Barraca que queda revestida d'una hermosa vegetació.
barraca cupulada

barraca cupulada

f.

  1. Barraca que s'aixeca per sobre del mur amb un casquet hemisfèric de carreus, reble o gleves de terra vegetal per impedir la filtració d'aigües pluvials.

Paraula relacionada amb: barraca domical,

barraca d'arc a nivell

barraca d'arc a nivell

f.

  1. Barraca que té un arc escarser degenerat a l'entrada, és a dir, un arc rebaixat format per un segment de circumferència el centre de la qual és per sota de la línia d'arrencada.
barraca d'arc angular

barraca d'arc angular

f.

  1. Barraca que té un arc angular a l'entrada, és a dir, un arc format per dues rectes inclinades que es tallen a la clau.
barraca d'arc apuntat

barraca d'arc apuntat

f.

  1. Barraca que té un arc apuntat a l'entrada o obertura, és a dir, un arc format per dues seccions de circumferència que es tallen a la clau.

Paraula relacionada amb: barraca d'arc ogival,

barraca d'arc de descàrrega

barraca d'arc de descàrrega

f.

  1. Barraca que té un arc de descàrrega a l'entrada o obertura, és a dir, un arcconstruït damunt d'una llinda per desviar cap als costats part del pes de la paret que sosté a sobre.
barraca d'arc de frontó

barraca d'arc de frontó

f.

  1. Barraca que té un arc de frontó a l'entrada o obertura, és a dir, un arc format per dues rectes inclinades que es tallen a la clau.
barraca d'arc de mig punt

barraca d'arc de mig punt

f.

  1. Barraca que té un arc de mig punt a l'entrada o obertura, és a dir, un arc format per una semicircumferència, amb el centre a la línia d'arrencada.

Paraula relacionada amb: cabana de volta de canó,

barraca d'arc egipci

barraca d'arc egipci

f.

  1. Barraca que té un arc egipci a l'entrada o obertura, és a dir, un arc format per una llinda sostinguda per dues columnes.
barraca d'arc ogival

barraca d'arc ogival

f.

  1. Barraca que té un arc apuntat a l'entrada o obertura, és a dir, un arc format per dues seccions de circumferència que es tallen a la clau.

Paraula relacionada amb: barraca d'arc apuntat,

barraca de carboner

barraca de carboner

f.

  1. Barraca provisional construïda per aixoplugar els carboners mentre duen a terme el procés d'elaboració del carbó.
barraca de parell

barraca de parell

f.

  1. Barraca construïda amb pedra seca que serveix per aixoplugar-hi el parell de bous, mules o altres bèsties que es feien servir per treballar la terra d'un terreny. *Cervera, Olot.
barraca domical

barraca domical

f.

  1. Barraca que s'aixeca per sobre del mur amb un casquet hemisfèric de carreus, reble o gleves de terra vegetal per impedir la filtració d'aigües pluvials.

Paraula relacionada amb: barraca cupulada,

barraca margenera

barraca margenera

f.

  1. Barraca oberta en els marges dels camps i protegida amb una paret davantera.
barraca mural

barraca mural

f.

  1. Barraca oberta en el mateix gruix d'un mur que no sobrepassa ni l'alçada ni l'amplada del mur.
barraca natural

barraca natural

f.

  1. Forat obert per obra dels volcans en la roca basàltica utilitzat com a barraca. A la zona volcànica de la Garrotxa n'hi ha comptabilitzades una vintena. *Olot.
barraca olesana

barraca olesana

f.

  1. Tipus de barraca de pedra seca que solament es troba al municipi d'Olesa de Montserrat i a l'entorn. Està formada per dos murs laterals i un al fons amb una alçada màxima d'1,2 metres. La coberta està feta amb un embigat de troncs d'olivera de varietat palomar (varietat local), principalment, i recobert de lloses de pedra i terra al damunt. La coberta és a dues aigües. És d'una sola nau amb unes mides aproximades de 2 a 5 metres de fondària per 2 d'amplada i una alçada entre 1,5 i 2 metres. *Olesa de Montserrat.
barraca tipus

barraca tipus

f.

  1. Barraca feta amb pedres ferrals (volcàniques) cairudes, completament aïllada, de forma piramidal o cònica. *Olot.
barracaire

barracaire

m. i f.

  1. Persona que construeix barraques de pedra seca. Generalment, pagesos. *Empordà, comarques gironines, Bages.

Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,

barracó

barracó

m.

  1. Construcció destinada a guardar les eines o aixoplugar els pagesos.

Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,

barraquer

barraquer

m.

  1. Persona que construeix barraques de pedra seca. Generalment, pagesos.

Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà,

barraqueta

barraqueta

f.

  1. Construcció més petita que la barraca destinada a guardar les eines o aixoplugar els pagesos.
  2. Barraca o també caseta a l'interior de Castelló. *Castelló.

Paraula relacionada amb: barraca, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,

barret de xemeneia

barret de xemeneia

m.

  1. Pedra manllevadissa que permet la sortida de fums de la barraca. *Bages.
barrina

barrina

f.

  1. Barra d'acer o de ferro amb la punta acerada i tallant en un dels extrems, que es pot utilitzar per fer forats a la pedra per tal de posar-hi explosius, tascons, etc.
barrobí de calç

barrobí de calç

m.

  1. Sistema per trencar les roques grans. S'introdueix calç viva a dins un forat fet amb la manuella i la cullereta; s'hi posa una metxa de cotó (ble) que surti un parell de pams i tot seguit es tapa amb argila compactada perquè aguanti la pressió de la calç quan s'escalfi. Es posa l'extrem del ble en remull perquè l'aigua vagi baixant a l'interior fins que s'escalfi la calç, s'expandeixi i trenqui la roca. *Menorca.
barrobí de pólvora

barrobí de pólvora

m.

  1. Sistema per trencar les roques grans en el qual s'introdueix pólvora a dins d'un forat que s'ha fet prèviament a la roca. *Menorca.
base

base

f.

  1. Primera filada de pedres en contacte amb el terra. *Menorca.

Paraula relacionada amb: assentament,

bassa

bassa

f.

  1. Lloc de recollida i emmagatzematge d'aigua destinada primordialment a abeurar el bestiar.
  2. Receptacle obert a l'aire lliure, de base plana i parets laterals de pedra seca. El diàmetre sol ser entre 2 i 4 m i la fondària entre 1'5 i 3 m. Solen tenir una escala d'accés de pedra. *Les Borges Blanques.
bassi

bassi

m.

  1. Recipient per abeurar el bestiar, generalment fet amb pedres treballades i degudament ajuntades, que recull l'aigua d'una font, un pou o una cisterna. S'anomena bassiol el tronc buidat per donar menjar als animals. Castelló.
bast

bast

m.

  1. Albarda curta que porten les bèsties de càrrega. *Bages.
bastet

bastet

m.

  1. Part de l'arnès d'un animal. *Bages, Vinebre.

Paraula relacionada amb: cabeçada,

bastida

bastida

f.

  1. L'última filada d'un tram d'una paret alta que permet al constructor fer-la servir de bastida per construir el tram superior en una posició una mica més endarrerida que la de sota. *Olot.
bauma

bauma

f.

  1. Cavitat en una roca. *Bages, Garrotxa.

Paraula relacionada amb: balma,

bei

bei

m.

  1. Obertura estreta d'una roca o penya, plena de material diferent del de la roca. És el lloc per on se sol trencar la pedra quan es pica amb la massa. *Bages.
bitlo

bitlo

m.

  1. Pedra cònica o piramidal, més alta que ampla, posada dreta per servir de fita o de guarda-rodes. *Balears.
boal

boal

f.

  1. Lloc on antigament donaven la palla als bous, quan encara no hi havia estables (DCVB). *Menorca.
  2. Estable on s'arreceren els bous per menjar i dormir (DCVB). *Mallorca. També es recull la forma en diminutiu boaleta.

Paraula relacionada amb: boval, bouer, bover, bovera, boveria,

boïga

boïga

f.

  1. Artiga on s'empren boïcs com a adob. *Vallès Occidental.

Paraula relacionada amb: artiga, rota,

boïgaire

boïgaire

m.

  1. Persona que conrea boïgues. *Vallès Occidental

Paraula relacionada amb: artigaire,

bolo

bolo

m.

  1. Pedra de mida mitjana i forma arrodonida que resulta poc adequada per paredar. *Castelló
borda

borda

f.

  1. Cabana. Unitat independent separada dels masos. *Empordà, Puigcerdà, Esterri, Sort
  2. Barraca en certs pobles del Pirineu.
  3. Corral en un bosc per tancar-hi bestiar i pastura (DCVB). *Puigcerdà.

Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe, corral, corral fals, cleda, jassa, tanca, tancat, tancó, pleta, pletó, serrada,

borja

borja

f.

  1. Barraca. *Pla de Lleida, Tarragona i Tortosa.

Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,

botador

botador

m.

  1. Escala construïda en una paret de dues cares amb els graons fets de pedres planes encaixades dins la paret que sobresurten prou per poder-hi encaixar el peu. Impedeixen el pas del bestiar.

Paraula relacionada amb: pujador volat, escaleta, escala de marge, escala volada, pujador d'escala,

bouer

bouer

m.

  1. Construcció on es tanquen bous i vaques. *Menorca. També es recull la forma en diminutiu boueret.

Paraula relacionada amb: boval, boal, bover, bovera, boveria,

boval

boval

f.

  1. Lloc on antigament donaven la palla als bous, quan encara no hi havia estables (DCVB). *Menorca.
  2. Estable on s'arreceren els bous per menjar i dormir (DCVB). *Mallorca.

Paraula relacionada amb: boal, bouer, bover, bovera, boveria,

bovalar

bovalar

m.

  1. Devesa comunal tancada per a la guarda del bestiar major (bous, matxos, etc.). *Catí.

Paraula relacionada amb: dula,

bover

bover

m.

  1. Construcció on es tanquen bous i vaques. *Menorca. També es recull la forma en diminutiu boveret.

Paraula relacionada amb: boal, boval, bovera, boveria, bouer,

bovera

bovera

f.

  1. Corral on es tanquen els bous. *Menorca.

Paraula relacionada amb: boal, boval, bouer, boveria, bover,

boveria

boveria

f.

  1. Corral on es tanquen els bous. *Menorca.

Paraula relacionada amb: boal, boval, bover, bovera, bouer,

brancal

brancal

m.

  1. Cada un dels dos costats d'una entrada o finestra, formats per un conjunt de pedres sobreposades, sobre els quals es recolza la llinda.
braó

braó

m.

  1. Reforç posterior per completar un marge. Es tracta d'una filera de pedres que va paral·lela a la filada superior, a una certa distància, un o dos pams, dins la marjada. *Menorca.
brescada

brescada

f.

  1. Roca amb forats, segurament per a les abelles. *Mallorca.
bufador

bufador

m.

  1. Petit nínxol de figura quadrangular que serveix per mantenir frescos el càntir, l'aigua, etc, dins la barraca. Aquest efecte s'aconsegueix per la filtració d'aire a través del gruix dels murs en sec o a través de cúmuls d'escòries quan es construeix sobre terrenys volcànics. El DCVB recull aquest tipus de cavitats d'origen volcànic a Olot i diu que els cellers de moltes cases en tenen per conservar les viandes a l'estiu. *Olot.
  2. Escletxa subterrània d'origen geològic que surt a l'exterior a no gaire distància del mar. Es percep per les bufades d'aire que expel·leix, produïdes per la força del mar, que és on neix. *Menorca.
buixarda

buixarda

f.

  1. Martell usat pels picapedrers per polir la pedra en les superfícies que no són llises sinó proveïdes de puntes. *Comarques gironines, Castelló, Bages.
buixardar

buixardar

v. tr.

  1. Picar una superfície de pedra o de formigó amb una buixarda, a fi de netejar-la o de fer que quedi gravada. *Bages.
burg

burg

m.

  1. Carrer forà o raval. *Comarques gironines.

C

cabana

cabana

f.

  1. Construcció rústica de pedres, fusta, rames, etc., a manera de caseta, destinada a soplujar-s'hi transitòriament, a tancar-hi bestiar o a guardar-hi instruments de treball o els productes de la collita (DCVB).
  2. Barraca més gran que l'aixopluc amb certes comoditats per poder-hi menjar, dormir o guardar els animals. *Les Borges Blanques. També es recull la forma en diminitiu cabaneta i la forma augmentativa cabanassa.

Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,

cabana de picapedrer

cabana de picapedrer

f.

  1. Petit aixopluc a prop d'una pedrera on es refugiaven els picapedrers. *Les Borges Blanques.
cabana de volta de canó

cabana de volta de canó

f.

  1. Cabana semicircular bastida amb pedra trencada o picada a l'estil de les cabanes de les Garrigues. *La Terra Alta.

Paraula relacionada amb: barraca d'arc de mig punt,

cabanya

cabanya

f.

  1. Construcció rústica de pedres, fusta, rames, etc., a manera de caseta, destinada a soplujar-s'hi transitòriament, a tancar-hi bestiar o a guardar-hi instruments de treball o els productes de la collita (DCVB).

Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,

cabàs

cabàs

m.

  1. Cistell per portar pedruscall petit.

Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabassa, cartró, banasta, cofa, senalla, cove,

cabassa

cabassa

f.

  1. Cistell més gros que el cabàs que serveix per transportar material. Olot.

Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabàs, cartró, banasta, cofa, senalla, cove,

cabeçada

cabeçada

f.

  1. Part de l'arnès d'un animal. Vinebre.
cabrider

cabrider

m.

  1. Sestador per tancar el bestiar cabrum dalt les muntanyes (DCVB). *Artà.
cadolla

cadolla

f.

  1. Dipòsit excavat a la paret més baixa d'una superfície rocosa a la qual s'hi han excavat canals per conduir l'aigua de pluja al dipòsit. Es tapava generalment amb fusta o amb una tapa metàl·lica. *Cervià.
  2. Clot a la roca que recull aigua de pluja i serveix perquè hi abeurin els animals. *Baix Cinca.

Paraula relacionada amb: cogulla,

caduf

caduf

m.

  1. Recipient allargassat de terrissa que, lligat a una sínia, serveix per pujar aigua del pou. *Vinebre.

Paraula relacionada amb: catúfol,

cairó

cairó

m.

  1. Rajola de diferents mides, feta d'argila, que serveix per recobrir la part de la tina que havia de contenir el vi per tal de fer-la impermeable. A Osona sembla que té el significat d'un tipus o forma de pedra. *Bages, Osona.
calçada

calçada

f.

  1. Camí o altra via empedrada. *Balears.
caletxa

caletxa

f.

  1. Camí molt estret, delimitat per parets, que dóna accés des dels assagadors i camins principals fins a les finques. Castelló.

Paraula relacionada amb: drecera,

camí de ferradura

camí de ferradura

m.

  1. Camí estret, de vegades flanquejat amb marges de pedra seca, no apte per a carruatges i sí per a animals de tir.

Paraula relacionada amb: carreró,

camí empedrat

camí empedrat

m.

  1. Camí amb el ferm fet amb pedres enrastellades, generalment per evitar-ne el deteriorament pel trànsit i sobretot per l'aigua. *Castelló.
camí ral

camí ral

m.

  1. Camí empedrat, de vegades flanquejat amb marges de pedra seca.
cana

cana

f.

  1. Mida longitudinal d'uns vuit pams, equivalent a prop d'1,60 m. *Bages.
canella

canella

f.

  1. Conducte de pedra en sec fet al subsòl de terrenys amb mal drenatge per extreure l'aigua que s'entolla. *Castelló.

Paraula relacionada amb: canyo,

canó de xemeneia

canó de xemeneia

m.

  1. Forat llarg per deixar sortir els fums. *Bages.
cantell

cantell

m.

  1. La cara més estreta d'un cos cairejat, per oposició amb el pla o cara més ampla (DCVB). *Comarques gironines, Bages. Es recull l'expressió posar de cantell, que té a veure amb la forma de col·locar les pedres d'un mur sobre la base de la seva cara més estreta.
cantonada

cantonada

f.

  1. Vèrtex de l'angle format per dues parets.
  2. Cadascuna de les parts laterals que delimiten una obertura d'una paret per posar una portera o una porta. *Catí.
canyo

canyo

m.

  1. Conducte de pedra en sec fet al subsòl de terrenys amb mal drenatge per extreure l'aigua que s'entolla. *Castelló.

Paraula relacionada amb: canella,

cap de cantó

cap de cantó

m.

  1. Cantonada de paret feta amb pedres de marès ben escairades. *Menorca.
capginya

capginya

f.

  1. Conjunt de pedres rectangulars col·locades una damunt l'altra formant una columna. Es realitza quan es reconstrueix un marge per tal de separar la part antiga de la nova, de manera que si la part antiga cau, la nova aguanti. *Menorca.
cara

cara

f.

  1. Cadascun dels costats d'una pedra. Per qüestions estètiques, però també estructurals, la pedra es procura col·locar de manera que quedi a la vista una de les cares planes, i alineada amb el pla del mur. Per això, una de les destreses del margener és cercar la cara bona de la pedra. A Sant Quintí de Mediona es recull la frase feta Tota pedra té set cares, que fa referència a la destresa del bon margener en col·locar qualsevol pedra, per lletja que sembli.
caramull

caramull

m.

  1. Pedra disposada en vertical que corona la cúpula exterior de la barraca. *Bages.
  2. Teulada superior sobre la corona d'una barraca. *Catí

Paraula relacionada amb: tiroliro,

carejar

carejar

v. tr.

  1. Picar amb la punta de l'escoda la cara vista de les pedres que van destinades a una paret. *Bages.
carrerada

carrerada

f.

  1. Via agropecuària feta amb pedres de rastell per on ha discorregut tradicionalment el trànsit de bestiar.
carrereta

carrereta

f.

  1. Deformació del mot carreta. *Menorca, Mallorca.

Paraula relacionada amb: carreta,

carreró

carreró

m.

  1. Camí estret entre dues parets. *Balears.

Paraula relacionada amb: camí de ferradura,

carret de mà

carret de mà

m.

  1. Carretó amb una sola roda situada al capdavant, amb dos braços per ser empès per una persona. *Castelló.
carreta

carreta

f.

  1. Vehicle format per pals entrecreuats, sense rodes, que serveix per transportar pedres o llenya.

Paraula relacionada amb: carrereta,

carreu

carreu

m.

  1. Pedra tallada en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc. *Comarques gironines.
carriot

carriot

m.

  1. Estri fet amb un tronc d'arbre en forma d'i grega amb alguns travessers que serveix per arrossegar pedres amb el tir d'un animal. El DCVB el recull com a sinònim de carro de trabuc. *Alt Urgell.

Paraula relacionada amb: estiràs, tiràs, tirassa, tirapedres, estirapedres, arrossec, ròssec, tirasses,

carro de trabuc

carro de trabuc

m.

  1. Carro que tenia bolquet i permetia descarregar fàcilment la càrrega. *Les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: tombarell, tamborell,

cartró

cartró

m.

  1. Cistell o cabàs per portar pedruscall petit, terra, patates o altres coses. *Castelló, Andorra, Durro, Conca de Tremp, Vilalba dels Arcs, Fraga, Tamarit, Ribera de Cinca, Tortosa, Maestrat.

Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabàs, cabassa, banasta, cofa, senalla, cove,

casa de sa neu

casa de sa neu

adj.

  1. Construcció formada per una cavitat destinada a emmagatzemar-hi la neu o gel natural i una casa o porxo per a refugi dels nevaters. *Balears.

Paraula relacionada amb: pou de neu, pou de glaç,

cascall

cascall

m.

  1. Fragments petits de pedra que s'utilitzen per omplir els buits entre les pedres grans quan es construeix un mur o marge, per farcir entre les dues parets d'un marge i per cobrir una barraca per fora per evitar filtracions. *Castelló, Bages.

Paraula relacionada amb: reble, reblum, rebló, pedruscall, esquerdís, matacà, ripio,

caseta de pedra

caseta de pedra

f.

  1. Construcció feta únicament de pedra en sec, amb coberta resolta mitjançant la tècnica de falsa volta. *Castelló.

Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,

cassud

cassud

m.

  1. Martell gros per trencar pedres grans. Un costat pla i l'altre amb punxa per trencar pedres i mànec llarg. *Mallorca, Menorca, Vilalba dels Arcs, la Franja de Ponent.

Paraula relacionada amb: picassa,

castellet

castellet

m.

  1. Munt de pedres que serveix de fita o terme en les finques rústiques (DCVB). *Catalunya, Mallorca.
  2. Construcció prehistòrica o petita fortificació musulmana o cristiana de la qual no queden indicis. *Balears.
castellot

castellot

m.

  1. Construcció megalítica a manera de torre (DCVB). *Balears.
catúfol

catúfol

m.

  1. Recipient allargassat de terrissa que, lligat a una sínia, servia per pujar aigua del pou. *Catí.

Paraula relacionada amb: caduf,

catxerulo

catxerulo

m.

  1. Barraca de pedra seca. *Canal de Navarrés.

Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerutet, cova, claper, perxe,

catxerutet

catxerutet

m.

  1. Barraca de pedra seca. *Maestrat.

Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, cova, claper, perxe,

càvec

càvec

m.

  1. Eina semblant a l'aixada però de fulla més estreta, més ampla de la part posterior que la part anterior, que s'utilitza per cavar, remoure la terra fluixa i les petites pedres soltes. *Bages, Menorca.
cerdà

cerdà

m.

  1. Margener de la Cerdanya. Tenien fama arreu de Catalunya perquè es deia que eren pràctics i més llestos que els paletes. *Bages.

Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, barraquer,

cintri

cintri

m.

  1. Motlle de fusta emprat per construir l'arc de mig punt. *Les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: xindri,

cisterna

cisterna

f.

  1. Dipòsit generalment subterrani per recollir l'aigua de pluja.
  2. Bassa soterrada de base quadrada o rectangular, coberta i coronada amb una mena de cabina amb una porta per poder extreure l'aigua amb galleda i cúrria. Sol tenir un abeurador adossat per al bestiar. *Catí, les Borges Blanques.
civera

civera

f.

  1. Aparell de fusta format per dues vares llargues i paral·leles unides per diferents travessers que servien per transportar pedres, cascall, terra, etc. a pes de braços entre dues o quatre persones. *Mallorca, Castelló, Menorca, Osona.

Paraula relacionada amb: baiard,

claper

claper

m.

  1. Piló de pedruscall que s'extreu d'un terreny de conreu i que s'amuntega en un racó o que es diposita darrere d'una paret construïda amb aquesta finalitat.
    *Empordà, Mallorca, Balears, Olot, Osona.
  2. Tros de terra molt pedregós. *Catí, Menorca.
  3. Barraca de pedra seca. Curiosament només s'anomenen així a Pratdip ja que als pobles del costat s'anomenen barraques (Mont-roig del Camp) o coves (Colldejou). *Pratdip.

Paraula relacionada amb: cloper, dipòsit, galera,

clau

clau

f.

  1. Dovella o peça central que tanca un arc o una volta. *Castelló, Bages.

Paraula relacionada amb: clau de volta,

clau de barrobiner

clau de barrobiner

f.

  1. Peça de ferro amb un forat al mig per encaixar la manuella i poder-la desencallar. *Menorca.
clau de volta

clau de volta

f.

  1. Pedra central d'una volta.

Paraula relacionada amb: clau,

claveguera

claveguera

f.

  1. Forat que travessa una paret d'hort o de tanca i serveix per donar pas a l'aigua de pluja sobrera. *Balears.
  2. Forat que travessa una paret per a pas del bestiar, especialment oví. *Mallorca.
cleda

cleda

f.

  1. Tancat per al bestiar. *Olot.

Paraula relacionada amb: corral, corral fals, jassa, tanca, tancat, tancó, borda, pleta, pletó, serrada,

cloper

cloper

m.

  1. Pedruscall que s'extreu d'un terreny de conreu i que s'apilona darrere d'una paret de contenció construïda amb aquesta finalitat.
    *Cap de Creus.

Paraula relacionada amb: claper, dipòsit, galera,

clos

clos

m.

  1. Tancat o terreny envoltat de paret. *Castelló, Balears.

Paraula relacionada amb: sementer, tanca, tancat, tancó, closa, clova, aixart,

closa

closa

f.

  1. Tros de terra tancat de paret de pedra o altre material. *Olot.
  2. Paret o bardissa que clou un tros de terra. *Balears.

Paraula relacionada amb: sementer, tanca, tancat, tancó, clos, clova, aixart,

clot

clot

m.

  1. Bancal situat a la part més baixa de la finca. *Castelló.
cloure

cloure

v. tr.

  1. Fer l'operació final d'una feina, per exemple, posar la clau a un arc o volta.
clova

clova

f.

  1. Tros de terra bona, cultivada i tancada de paret (DCVB). *Balears.

Paraula relacionada amb: sementer, tanca, tancat, tancó, clos, closa, aixart,

coberta

coberta

f.

  1. Sostre, manera de tancar la cúpula d'una barraca.
  2. Usat en plural es refereix a la filada construïda amb pedres més o menys rectangulars, col·locades damunt la rasant com a acabat del mur. Té una funció més aviat estètica. *Menorca.

Paraula relacionada amb: corona, igualada, filada de dalt, encadenat,

cocó

cocó

m.

  1. Forat o armari fondo arran de terra, a l'interior d'una barraca, emprat per desar les eines llargues.
  2. Forat al centre de les cisternes per poder pouar quan hi ha poca aigua. *Castelló.
  3. Clot natural obert en la roca dins el qual es posa aigua quan plou o quan hi arriba la mar. Podia ser ampliat i cobert amb pedres per reduir l'evaporació. *Balears.
codadell

codadell

m.

  1. Còdol petit, palet de riera (DCVB).
codís

codís

m.

  1. Còdol. *Baix Cinca.

Paraula relacionada amb: còdol,

còdol

còdol

m.

  1. Pedra de riu o rec, arrodonida per l'acció del rodolament i les aigües.
  2. Pedres petites de forma arrodonida provinents de l'operació d'esbancar que es col·loquen amb el reble per emplenar el marge.
  • Menorca.

Paraula relacionada amb: codís,

cofa

cofa

f.

  1. Senalla de diferents formes, per a tenir o transportar diversos objectes (DCVB).

Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabàs, cabassa, cartró, banasta, senalla, cove,

cogulla

cogulla

f.

  1. Dipòsit excavat a la paret més baixa d'una superfície rocosa a la qual s'hi han excavat canals per conduir l'aigua de pluja al dipòsit. Es tapava generalment amb fusta o amb una tapa metàl·lica. *Les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: cadolla,

colcador

colcador

m.

  1. Pedrís que serveix per pujar còmodament al cavall (DCVB). Variant del mot cavalcador. *Balears.
collar

collar

v. tr.

  1. Fer que les pedres quedin ben fixades i no es moguin. *Olot.

Paraula relacionada amb: estaquejar, travar,

collir pedra

collir pedra

v. tr.

  1. Acció d'arrancar pedra amb les eines adients (aixada estreta, perpal, tascons, etc.). *Castelló.

Paraula relacionada amb: apanyar pedra,

compàs de vares

compàs de vares

m.

  1. Tipus de compàs que té les cames paral·leles i que corren al llarg d'una barreta horitzontal, i serveix per a traçar arcs o cercles de gran radi (DCVB).
    *Comarques gironines.
comptador

comptador

m.

  1. Obertura de petites dimensions feta a la paret que serveix per facilitar el pas del bestiar oví i cabrum i si convé comptar-lo.
    *Castelló.

Paraula relacionada amb: passador, portell,

concentrat -ada

concentrat -ada

adj.

  1. Es diu d'una paret plena, ben assentada. *Olot.
contrafort

contrafort

m.

  1. Segona estructura que encercla tot el primer mur i que ajuda a aguantar la construcció.
  2. Doble paret a l'exterior de la barraca per donar-li més estabilitat, sobretot si hi ha corona. *Comarques gironines.
contraterrer

contraterrer

m.

  1. Part d'una construcció que actua com a mur de contenció de terres. *Castelló.
cordell

cordell

m.

  1. Cordill per pujar una paret a plom. *Castelló.

Paraula relacionada amb: cordella, ginyola,

cordella

cordella

f.

  1. Cordill per pujar una paret a plom. *Castelló.

Paraula relacionada amb: cordell, ginyola,

corona

corona

f.

  1. Part elevada central que s'aprecia des de l'exterior d'una barraca de pedra i que permet tancar la cúpula.
  2. Filada construïda amb pedres més o menys rectangulars, col·locades damunt la rasant. És l'acabat del mur i té una funció més aviat estètica. *Banyalbufar.

Paraula relacionada amb: igualada, coberta, filada de dalt, encadenat,

coronament

coronament

m.

  1. Embelliment que es col·loca a la part superior d'una construcció. *Castelló, Olot.
corral

corral

m.

  1. Tros de terra tancat de paret i descobert totalment o en part, destinat a estatge de bestiar.
  2. Tros de terra tancat de paret i destinat al conreu d'arbres fruiters, principalment de figueres de moro. *Mallorca.

Paraula relacionada amb: corral fals, cleda, jassa, tanca, tancat, tancó, borda, pleta, pletó, serrada,

corral fals

corral fals

m.

  1. Espai tancat de forma natural amb dos accessos o entrades situat en zones de muntanya on és utilitzat per a l'arreplega del bestiar. *Balears.

Paraula relacionada amb: corral, cleda, jassa, tanca, tancat, tancó, borda, pleta, pletó, serrada,

corralassa

corralassa

f.

  1. Paratge descobert i tancat que hi ha darrere el corral en les cases de camp i els llogarets (DCVB). *Balears.
corriola

corriola

f.

  1. Cilindre de poca altura, que pot girar al voltant d'un eix i té una canal buidada tot al llarg de la seva superfície lateral per on es fa passar una corda, a un extrem de la qual obra la potència i a l'altre la resistència (DCVB). *Catí.
corrou

corrou

m.

  1. Tronc o conjunt de troncs que s'utilitza com a mètode de transport per fer lliscar objectes pesants. *Olot.
cossiol

cossiol

m.

  1. Recipient de terra, de fusta o de zinc, més petit que el cossi (DCVB).
  2. Aljub. *El Pla de Santa Maria.

Paraula relacionada amb: aljub,

cossol

cossol

m.

  1. Pedra grossa enterrada a terra que servia de fonament per a la paret. *Empordà.
cova

cova

f.

  1. Barraca de pedra seca. *Colldejou (Baix Camp)

Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, claper, perxe,

cove

cove

m.

  1. Cistell de vímet de petites dimensions emprat per transportar cascall o terra. *Castelló.

Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabàs, cabassa, cartró, banasta, cofa, senalla,

cremar

cremar

v. intr.

  1. Verb que s'aplica quan, durant la construcció d'un mur, una pedra sobresurt i toca el fil que marca el nivell de la filada. *Olot.
cresta de gall

cresta de gall

f.

  1. Eina per picar i rebaixar pedres, consistent en dues fulles amples i amb tall, que formen una sola peça i estan unides per l'ull o canó de ferro dins el qual passa el cap del mànec (DCVB). *Vilalba dels Arcs.

Paraula relacionada amb: tallant,

creu

creu

f.

  1. Senyal de pedra que serveix per marcar els límits de les finques agrícoles. *Menorca.

Paraula relacionada amb: molló, fita, monjoia, pedrafita, sibil·lo, terma,

cric

cric

m.

  1. Màquina portàtil que consisteix en un pedestal del qual surt una cremallera empesa per un engranatge que es fa moure amb una maneta i que serveix per aixecar un cos feixuc a una distància petita. *Comarques gironines.
crui

crui

m.

  1. Esquerda en una paret. *Mallorca.

Paraula relacionada amb: escletxa,

cucurull

cucurull

m.

  1. Coronament d'una barraca en forma de cucurutxo. *Mallorca.
cullereta

cullereta

f.

  1. Barra de ferro que acaba en un petit eixamplament o cullereta que serveix per treure la terra de l'interior del forat realitzat a la roca amb la manuella. *Menorca.
cúpula

cúpula

f.

  1. Tècnica constructiva de forma ovalada que serveix per fer la coberta de les barraques o cabanes.

D

derroc

derroc

m.

  1. Esllavissada de pedres d'una espona. *Priorat.

Paraula relacionada amb: escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge,

desaiguador

desaiguador

m.

  1. Obertura practicada a la part inferior d'una paret que talla una eixida natural d'aigua de pluja i evita el seu ensorrament. *Castelló.

Paraula relacionada amb: desguàs,

desbastar

desbastar

v. tr.

  1. Treure les parts sobreres d'una pedra per deixar-la més polida o treballada.
  2. Llevar les parts més bastes d'una cosa que s'ha de treballar (pedra, fusta, etc.) (DCVB).

Paraula relacionada amb: descantar, escairar, adobar, encarar,

descantar

descantar

v. tr.

1.Donar forma a una pedra tallant-la perquè encaixi bé amb les altres i pugui trencar el junt. *Olot.

Paraula relacionada amb: desbastar, escairar, adobar, encarar,

descollar-se

descollar-se

v. intr. pron.

1.Una paret perdre fermesa per manca de terra entre les pedres i esdevenir inestable. *Olot.

Paraula relacionada amb: desdir,

desdir

desdir

v. intr.

1.Cedir la pedra o la terra d'una paret seca, preludi d'un futur ensorrament. *Olot.

Paraula relacionada amb: descollar-se,

desdoble

desdoble

m.

  1. Capa de les pedres sedimentàries que permet partir una pedra en dues parts o lloses quasi iguals. *Vilalba dels Arcs.

Paraula relacionada amb: lleva,

desguàs

desguàs

m.

1.Conducte per on s'escola l'aigua en una construcció de pedra seca. *Bages, Catí.

Paraula relacionada amb: desaiguador,

desmamador

desmamador

m.

  1. Corralet on tanquen els animals que s'han de desmamar, generalment fet amb paret de pedra seca. *Mallorca, Menorca.
desmunt

desmunt

m.

  1. Acumulació de pedres d'una paret caiguda. *Olot.

Paraula relacionada amb: derroc, escombra, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,

despedregar

despedregar

v. tr.

  1. Treure les pedres de les terres de conreu per facilitar-hi l'agricultura. *Cervera, Olot.

Paraula relacionada amb: espedregar, esbancar,

desplomar

desplomar

v. intr.

  1. Perdre la verticalitat d'un mur o marge que fa panxa cap enfora. *Vilalba dels Arcs.

Paraula relacionada amb: plombar,

dipòsit

dipòsit

m.

  1. Construcció en pedra seca que serveix de reservori ordenat i compacte de la pedra que s'ha extret dels camps. De vegades complementen altres construccions a manera de contraforts, folres, paravents, etc.

Paraula relacionada amb: claper, cloper, galera,

dissiblir

dissiblir

v. tr.

  1. Destriar les pedres d'una solsida per classificar-les segons la mida, abans de reconstruir un marge. *Marina Baixa
dormidor

dormidor

m.

  1. Petit departament encastat a una paret lateral d'una barraca, destinat al jaç i resguard de l'animal. *Les Borges Blanques.
dovella

dovella

f.

  1. Peça de pedra treballada per poder formar arcs.
drecera

drecera

f.

  1. Camí molt estret, delimitat per parets, que dóna accés, des dels assagadors i camins principals, fins a les finques. *Catí.

Paraula relacionada amb: caletxa,

dula

dula

f.

  1. Servei de pastura col·lectiva dels animals de treball (equins) els dies que no se'ls feia treballar. *Castelló.

Paraula relacionada amb: bovalar,

duler

duler

m.

  1. Persona encarregada de guardar dels animals que van a la dula. *Castelló.

E

eixartigar

eixartigar

v. tr.

  1. Desbrossar i netejar un terreny: cremar la vegetació i brossa, arrencar pedra, separar la terra de la pedra, preparar part del terreny per al cultiu i emmagatzemar la pedra en diferents construccions. *Castelló.

Paraula relacionada amb: artigar, eixermar,

eixermar

eixermar

v. tr.

  1. Netejar la terra tallant o arrabassant les herbes i arbusts que hi creixen i dificulten el conreu o el trànsit (DCVB). *Mallorca, Menorca.
  2. Retirar les pedres soltes d'un marge derruït. *Menorca.

Paraula relacionada amb: artigar, eixartigar,

eixobrir

eixobrir

v. tr.

  1. Desfer part del que resta dempeus d'un marge ensorrat i retirar la terra i les pedres que es troben en precari, fins deixar ben exposades i desembarassades les pedres que es troben en bones condicions o la superfície que farà de fonament per poder refer el marge.
    *Sant Quintí de Mediona.
eixugador

eixugador

m.

  1. Conducte obert per escolar l'aigua d'un terreny.
  2. Recinte excavat a la part fonda d'un terreny que serveix per recollir i filtrar l'excedent d'aigua de pluja que s'hi acumula. *Balears.

Paraula relacionada amb: albelló, aubelló, ralla, ratlla,

embró

embró

m.

  1. Construcció de pedra seca a manera de tambor o anell que envolta el tronc d'un arbre per protegir-lo. *Castelló.

Paraula relacionada amb: valona, rogle, trona,

empedrar

empedrar

v. tr.

  1. Recobrir de pedra, plana o enrastellada, un parament horitzontal (camí, entrada de casa, carrer, etc).
empedrat

empedrat

m.

  1. Lloc pavimentat amb pedres de forma i dimensions variables.
empelt

empelt

m.

  1. Punt en què es veu l'afegit d'una paret refeta amb la paret original. Fer empelt: apedaçar una paret i lligar les pedres de la part original amb les de la part refeta. *Olot
empriu

empriu

m.

  1. Dret d'usar allò que és propietat d'altri. L'empriu pot ésser un dret de pas per un camí, de pasturatge, de prendre aigua, d'habitar una casa, etc. (DCVB).
  2. Lloc o objecte damunt el qual es té aquell dret (DCVB).
  3. Terra no productiva. *Olot.
  4. Terreny amb dos propietaris utilitzat per anar a pasturar el seu bestiar. *Olot.
encadenat

encadenat

m.

  1. Filada superior d'una paret seca, formada per pedres rectangulars i de dimensions regulars (DCVB). *Mallorca.
  2. Encadenat cabrer: el que està format de pedres que tenen cara a banda de paret i fan barbacana, perquè les cabres no puguin saltar-la (DCVB). *Menorca.
  3. Construcció de parets i murs que permet evitar l'erosió a les vessants de les muntanyes. *Menorca.
  4. Filada construïda amb pedres més o menys rectangulars, col·locades damunt la rasant d'una paret de dos cares. *Menorca.

Paraula relacionada amb: corona, igualada, coberta, filada de dalt,

encarar

encarar

v. tr.

  1. Treure les parts sobreres d'una pedra per deixar-la més polida o treballada. *La Marina.

Paraula relacionada amb: descantar, escairar, adobar, desbastar,

enderrossall

enderrossall

m.

  1. Conjunt de pedres caigudes quan s'esfondra un mur o paret. *Mallorca, Menorca.

Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,

enrastrellat

enrastrellat

m.

  1. Treball de pedra fet amb pedres disposades verticalment, tant en empedrats com en parets o en remats de les mateixes. *Castelló.

Paraula relacionada amb: rastell,

ensolsida

ensolsida

f.

  1. Part d'una construcció de pedra en sec que, pel pas del temps, l'acció de l'aigua o per qualsevol altra causa, ha caigut.

Paraula relacionada amb: escombra, desmunt, enderrossall, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,

ensulsiada

ensulsiada

f.

  1. Esfondrament de terres, de roques, de àrets, etc. (DIEC).

Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,

ensulsiar

ensulsiar

v. tr.

  1. Esfondrar (terres, roques, parets, edificis, etc.) (DIEC).

Paraula relacionada amb: ensulsiar-se,

ensulsiar-se

ensulsiar-se

v. intr. pron.

  1. Esllavissar-se, esfondrar-se (un terreny, un edifici, etc.) (DCVB).

Paraula relacionada amb: ensulsiar, esllavissar-se,

entrador

entrador

m.

  1. Rampa que permet l'accés a una finca situada a diferent nivell respecte al camí. *Castelló.
  2. Lloc per on s'entra dins una finca rústica; especialment, camí carreter que sol estar entre dos caps de marge. *Tortosa.
entreguardar

entreguardar

v. tr.

  1. Mirar un objecte prenent per guia visual dos punts o dos regles paral·lels, per comprovar la dretesa o guerxesa de l'objecte (DCVB). A Olot es documenta la forma entregordar.
envestir

envestir

v. tr.

  1. Iniciar una tasca relacionada amb la paret seca, com per exemple començar una nova filada de pedra. *Olot.
era

era

f.

  1. Espai de terra aplanat i rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls i separar la palla del gra (DCVB). També es recull la forma en diminutiu ereta o en augmentatiu erassa.
erm

erm

m.

  1. Terreny o lloc no conreat.
esbaldrec

esbaldrec

m.

  1. Esvoranc en una paret de pedra. *Sant Quintí de Mediona.
  2. Esllavissada d'un marge quan cauen les pedres que el formen. *Menorca.

Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,

esbancar

esbancar

v. tr.

  1. Acció de treure les pedres enterrades en una marjada i deixar-hi només la terra. *Menorca.

Paraula relacionada amb: espedregar, despedregar,

esberlar

esberlar

v. tr.

  1. Obrir en dues o més parts per ruptura (DCVB).
esboldrec

esboldrec

m.

  1. Esllavissada d'un marge quan cauen les pedres que el formen. *Menorca.

Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,

escagar-se

escagar-se

v. intr. pron.

  1. Desfer-se parcialment una paret perquè n'han caigut una o diverses pedres. *Olot.
escairar

escairar

v. tr.

  1. Fer escaires en una pedra o buidar-ne els trossos que són boteruts perquè es pugui assentar bé. *Olot.

Paraula relacionada amb: adobar, desbastar, descantar, encarar,

escairat -ada

escairat -ada

adj.

  1. Referit a una pedra que està ben treballada en els seus angles i cares i permet una bona unió. *Vinebre.

Paraula relacionada amb: esquadrejat -ada,

escaire

escaire

m.

  1. Instrument format de dues peces o cames que formen angle recte, i que serveix per traçar perpendiculars o per comprovar la perpendicularitat d'una línia respecte d'una altra. *Comarques gironines.

Paraula relacionada amb: esquadra,

escaire capserrat

escaire capserrat

m.

  1. Escaire de fusta, que pot obrir i tancar a voluntat els dos braços, els quals, units pels extrems, formen un angle determinat. S'utilitza per fer un marge poligonal (amb pedres tallades en forma de polígon). *Menorca.
escala

escala

f.

  1. Sèrie d'esglaons encastats en una paret de pedra seca que permeten poder pujar o baixar d'una feixa a una altra més fàcilment. *Cap de Creus.
escala de marge

escala de marge

f.

  1. Escala encastada al mur.
  2. Escala els graons de la qual són pedres llargues col·locades horitzontalment que penetren sobradament en el marge i sobresurten el suficient com per poder-hi posar els peus. *Cervera.

Paraula relacionada amb: pujador volat, escaleta, escala volada, botador, pujador d'escala,

escala volada

escala volada

f.

  1. Escala els graons de la qual són pedres llargues col·locades horitzontalment que penetren sobradament en el marge i sobresurten el suficient com per poder-hi posar els peus.

Paraula relacionada amb: pujador volat, escaleta, escala de marge, botador, pujador d'escala,

escaleta

escaleta

f.

  1. Pedres planes col·locades a una paret o marge sobresortint, de manera que formen els graons d'una escala que permet accedir d'un bancal a un altre. *Castelló.
  2. Escala estreta i recta que permet la comunicació vertical entre els bancals. *Castelló.

Paraula relacionada amb: pujador volat, escala de marge, escala volada, botador, pujador d'escala,

escalpre

escalpre

m.

  1. Eina de ferro acerat, de secció aplanada i que serveix amb l'ajut d'una maceta per tallar la pedra, fer-hi forats, etc. (DIEC). *Castelló, Bages.

Paraula relacionada amb: escarpre, escarpa, escarpra,

escamarra

escamarra

f.

  1. Branca amb una bifurcació en forma d'i grega que serveix per transportar, com un ròssec o un tiràs. *Castelló.
escandallar

escandallar

v. tr.

  1. Midar amb l'escandall, o comprovar la verticalitat d'una cosa amb l'escandall o plomada (DCVB).

Paraula relacionada amb: aplomar,

escarpa

escarpa

f.

  1. Eina de ferro acerat, de secció aplanada i que serveix amb l'ajut d'una maceta per tallar la pedra, fer-hi forats, etc. *Les Borges Blanques, Olot.

Paraula relacionada amb: escalpre, escarpre, escarpra,

escarpell

escarpell

m.

  1. Eina dentada, a manera de raspa, que usen els fusters, escultors i picapedrers per raspar i netejar les peces (DCVB).
escarpra

escarpra

f.

  1. Eina de ferro acerat, de secció aplanada i acabat amb un doble bisell en un extrem, que serveix amb l'ajut d'una maceta per a tallar la pedra, fer-hi forats, etc. (DIEC).

Paraula relacionada amb: escarpa, escalpre, escarpre,

escarpre

escarpre

m.

  1. Eina de ferro acerat, de secció aplanada i acabat amb un doble bisell en un extrem, que serveix amb l'ajut d'una maceta per a tallar la pedra, fer-hi forats, etc. *Castelló, Bages.

Paraula relacionada amb: escarpa, escalpre, escarpra,

escletxa

escletxa

f.

  1. Esquerda en una paret.

Paraula relacionada amb: crui,

escoda

escoda

f.

  1. Eina semblant a un martell gros amb doble tall, usada pels picapedrers per picar la pedra. *Bages, les Borges Blanques.
escombra

escombra

f.

  1. Forat al terra per a encaixar els fonaments per aixecar una paret o edifici. *Mallorca, Menorca.
  2. Pedreny i altres materials procedents d'un enderroc i amuntegats per terra. *Mallorca.

Paraula relacionada amb: derroc, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,

escopidor

escopidor

m.

  1. Sortint de pedra posada a la part exterior, on comença la volta, disposada a tot el voltant de la barraca per escopir l'aigua. *Bages, Olot.
esglaonar

esglaonar

v. tr.

  1. Fer esglaons en un terreny amb pendent.
esllavissar-se

esllavissar-se

v. intr. pron.

  1. Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc., lliscant (DIEC).

Paraula relacionada amb: ensulsiar-se,

espedregar

espedregar

v. tr.

  1. Treure pedres del terreny, per separar-les de la terra. *Olot.

Paraula relacionada amb: despedregar, esbancar,

espina de peix

espina de peix

f.

  1. Col·locació de pedres planes en posició vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o pany.

Paraula relacionada amb: sardineta, sardinell,

espitllera

espitllera

f.

  1. Obertura estreta i d'alçada variable practicada en algunes construccions per tal de poder observar l'exterior. *Bages.
espona

espona

f.

  1. Marge; petita elevació o escaló de pedres i terra per defensar la terra de conreu contra les esllavissades (DCVB). *Ribagorça, la Llitera, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Priorat, Matarranya, Baix Cinca.
  2. Desnivell de terra, revestit de pedres, que separa dos porcions de terra situades en diferents nivells, amb la funcionalitat d'aturar els moviments de terra.
  3. Separació entre bancals encara que no siguin de paret. Poden ser vegetals si no hi ha gaire pendent. *Les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: marge,

esportell

esportell

m.

  1. Obertura en un mur provocada per esfondrament. *Balears.
  2. Pas d'entrada practicat en un mur, marge o paret de tancament que permet el pas just d'un carro. *Castelló.

Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,

esportí

esportí

m.

  1. Cabàs de vímet o canya no gaire fondo que serveix per transportar coses.

Paraula relacionada amb: esportim, cabàs, cabassa, cartró, banasta, cofa, senalla, cove,

esportim

esportim

m.

  1. Cabàs de vímet o canya no gaire fondo que serveix per transportar coses. *Castelló.

Paraula relacionada amb: esportí, cabàs, cabassa, cartró, banasta, cofa, senalla, cove,

esquadra

esquadra

f.

  1. Escaire, instrument per a traçar perpendiculars i angles rectes (DCVB).

Paraula relacionada amb: escaire,

esquadrejat -ada

esquadrejat -ada

adj.

  1. Pedra ben treballada que té els angles ben rectes. *Vinebre.

Paraula relacionada amb: escairat -ada,

esquerada

esquerada

f.

  1. Fragment que prové d'una pedra retocada amb el martell. S'utilitza com a falca per afermar les cues de les pedres que configuren el marge. *Menorca.
esquerdís

esquerdís

m.

  1. Conjunt d'esquerdills petits de pedres que es produeixen en retocar les pedres perquè solin bé i que es poden reaprofitar per reblir. *Olot.

Paraula relacionada amb: reble, reblum, rebló, cascall, pedruscall, matacà, ripio,

esquist

esquist

m.

  1. Roca cristal·lina metamòrfica d'estructura fullada i que pot dividir-se al llarg de plans aproximadament paral·lels.
  2. Pissarra. *L'Albera.
estable

estable

m.

  1. Lloc cobert totalment o parcialment on s'allotja el bestiar per a la seva alimentació, explotació i repòs.

Paraula relacionada amb: pallissa, sestador,

estaca

estaca

f.

  1. Tros de fusta clavat a una paret que serveix per penjar coses de manera que queden inaccessibles per als gossos, gats, ratolins o formigues. *Castelló.
estador

estador

m.

  1. Lloc on sesten les ovelles (DCVB). *Mallorca.

Paraula relacionada amb: sestador,

estaquejar

estaquejar

v. tr.

  1. Fixar bé les pedres, quan es pareda, amb pedres més petites darrere perquè no caiguin. Es refereix a les pedres exteriors. *Balears.

Paraula relacionada amb: collar, travar,

estirapedres

estirapedres

m.

  1. Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal.

Paraula relacionada amb: estiràs, tiràs, tirassa, tirapedres, carriot, arrossec, ròssec, tirasses,

estiràs

estiràs

m.

  1. Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal. *Castelló, les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: carriot, tiràs, tirassa, tirapedres, estirapedres, ròssec, arrossec, tirasses,

estrep

estrep

m.

1.Contrafort que reté l'impuls centrífug d'una l'arcada feta en pedra seca. *Les Borges Blanques.

exfoliar

exfoliar

v. tr.

  1. Dividir o separar les lloses de pedra en làmines planes i estretes. *Comarques gironines.

F

falca

falca

f.

  1. Cadascuna de les pedres petites que, en paredar, es posen entre les pedres grans per aconseguir un bon assentament.
  2. Objecte de ferro més petit que el tascó. *Les Borges Blanques.
  3. Pedra central que tanca l'arc d'una porta.
falleba

falleba

f.

  1. Falca metàl·lica o de pedra que es clava al mànec d'una eina, a la part de l'ull, per tal de fixar-lo o encaixar-lo millor.
falsa volta

falsa volta

f.

  1. Tècnica de tancar la coberta de la barraca feta per filades cada vegada de menys diàmetre fins a cloure-la. Hi ha autors que defineixen aquesta tècnica com volta per avançament de filades, traient així la paraula falsa, que fa pensar en una feblesa constructiva que no es correspon amb la realitat. *Castelló

Paraula relacionada amb: filada d'aproximament,

fato

fato

m.

  1. Pedres petites que s'obtenen en netejar un camp i s'apilonen als marges. *Castelló.
feixa

feixa

f.

  1. Part de terreny planer delimitat per desnivells o murs. S'hi poden conrear cereals, llegums i hortalisses. En terres muntanyoses les feixes són trossos de terra plans, horitzontals, en forma de terrassa, situats en el coster i limitats per marges o parets de pedra en sec que els protegeixen contra les avingudes.

Paraula relacionada amb: bancal, lleixa, llastra, marjada, travessera, bancala, terrassa, terrassa seca,

feixetó

feixetó

m.

  1. Feixa de dimensions reduïdes.
fermador

fermador

m.

  1. Estaca de fusta encastada al mur, per subjectar els animals. *Les Borges Blanques.
filada d'aproximament

filada d'aproximament

f.

  1. Tècnica per construir la cúpula d'una barraca a través de la qual es van sobreposant files de pedres cada vegada més petites fins a tancar la volta.

Paraula relacionada amb: falsa volta,

filada de dalt

filada de dalt

f.

  1. Filera construïda amb pedres més o menys rectangulars, col·locades damunt la rasant. És l'acabat del mur i té una funció més aviat estètica. *Sóller.

Paraula relacionada amb: corona, igualada, coberta, encadenat,

fillola

fillola

f.

  1. Cadascuna de les dues pedres més baixes que són just al costat d'una fita, que serveix per delimitar un terme o una propietat. *Cervera.
fita

fita

f.

  1. Pedra o altre senyal ficat a terra per indicar el límit d'una heretat, d'una contrada, d'una propietat, d'un terme, d'una distància a recórrer, etc.

Paraula relacionada amb: molló, monjoia, pedrafita, sibil·lo, terma, creu,

fiter

fiter

m.

  1. Terròs fort o tros de roca que es troba superficial o molt poc endins de la terra de conreu, i que no es pot remoure fàcilment (DCVB). *Lluçanès, Cardoner, Segarra, Mallorca, Vilalba dels Arcs.
foguer

foguer

m.

  1. Lloc preparat per fer foc per coure aliments al camp. *Castelló.
forc

forc

m.

  1. Mida compresa entre la punta del dit polze fins a la punta del dit índex ben separats. *Castelló.
forn de calç

forn de calç

m.

  1. Construcció dins la qual es couen o calcinen les pedres calcàries per obtenir calç. Consisteix en una gran cavitat que s'enfonsa alguns pams sota terra, està limitada lateralment per una paret gruixuda de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant cúpula. Té una obertura a sota, destinada a alimentar el forn, i una altra a la cúpula per donar sortida al fum.
forn de pega

forn de pega

m.

  1. Cavitat tubular una mica cònica, practicada a la roca, amb un forat a la part inferior per on s'escorre la pega en rajar, mentre que la part superior es tapa amb una llosa. *Balears.

Paraula relacionada amb: forn de peguera,

forn de peguera

forn de peguera

m.

  1. Cavitat tubular una mica cònica, practicada a la roca, amb un forat a la part inferior per on s'escorre la pega en rajar, mentre que la part superior es tapa amb una llosa. *Balears.

Paraula relacionada amb: forn de pega,

fornàs

fornàs

m.

  1. Indret on es conserven restes megalítiques. Es tracta d'una aplicació metafòrica que identifica aquestes construccions talaiòtiques amb desproporcionats forns o fornals. *Balears.
fornet

fornet

m.

  1. Nom que reben algunes cisternes d'aigua de les cabanes. *Les Borges Blanques.
fornícula

fornícula

m.

  1. Cavitat interior dins d'una paret de pedra seca a uns 60 cm del terra que serveix per guardar-hi coses.

Paraula relacionada amb: gerrer, amagatall, armari alt, post,

fortí

fortí

m.

  1. Mur que s'aixeca en un terreny destinat a combatre l'erosió a les valls. *Menorca.
fumera

fumera

f.

  1. Xemeneia de la barraca.

Paraula relacionada amb: fumeral,

fumeral

fumeral

m.

  1. Xemeneia. *Vinebre.

Paraula relacionada amb: fumera,

G

galera

galera

m.

  1. Construcció de paret en forma oblonga, més llarga que ampla, que serveix per contenir el piló de pedruscall que s'extreu d'un terreny de conreu.
    *Mallorca.

Paraula relacionada amb: claper, cloper, dipòsit,

garrot

garrot

m.

  1. Tros d'ullastre de llargada i de gruix variable i amb punt rodó que serveix per comprimir la terra, porgada prèviament i seca, dins les juntes de l'empedrat. *Mallorca.
gaveta

gaveta

f.

  1. Recipient de fusta quadrangular, amb uns mànecs per portar-lo com de civera, que serveix per al transport de pedra o de terra (DCVB).
gavetó

gavetó

m.

  1. Eina de fusta en forma de caixó rectangular, amb un costat lliure i amb anses. S'utilitza per transportar pedres petites i reble. *Menorca.
gerrer

gerrer

m.

  1. Forat deixat a la paret per guardar-hi el càntir, pots, eines, etc.

Paraula relacionada amb: post, armari alt, amagatall, fornícula,

ginyola

ginyola

f.

  1. Cordó prim que se situa horitzontalment molt estirat entre dos pals o qualsevol altre punt de suport i que serveix de guia perquè la paret quedi ben recta. *Menorca.

Paraula relacionada amb: cordell, cordella,

gleva

gleva

f.

  1. Pa de terra i herba que s'utilitza per a la coberta d'una barraca. *Olot, Osona.
gorró

gorró

m.

  1. Pedra amb un clotet on es recolza l'espiga de ferro del pujant d'una portera sobre el qual gira. *Castelló.

Paraula relacionada amb: gorronera,

gorronera

gorronera

f.

  1. Pedra allargada de grans dimensions, amb un forat a un extrem, que posada a la part superior d'una cantonada serveix per aguantar el pujant de la portera i que permet que giri. Peça de fusta o de ferro que fa la mateixa funció. *Castelló.

Paraula relacionada amb: gorró,

graó

graó

m.

  1. Pla o peça que està més amunt que una altra, de manera que fent una passa es pot anar d'una a l'altra pujant o davallant (DCVB).
gúbia

gúbia

f.

  1. Eina semblant al cisell, però amb el tall còncau i bisellat. Es fa servir tant amb les pedres toves com amb les dures. Els escultors també la utilitzen perquè fa un tall precís. *Comarques gironines.
guillo

guillo

m.

  1. Terra blanca, molt compacta i dura, difícil de treballar (DCVB). *Gandesa.
  2. Tipus de pedra molt dura de treballar, de composició calcària, que es troba en terrenys argilosos. *Vilalba dels Arcs.

H

hortal

hortal

m.

  1. Tros de terra tancat de paret on es conreen arbres fruiters i de vegades hortalisses i llegums. *Menorca.
  2. Tros de terra tancat de paret, prop de les cases de posessió, dins del qual se sembren els llegums per al consum propi i ferratges per al bestiar. *Mallorca.

I

igualada

igualada

f.

  1. Filada construïda amb pedres més o menys rectangulars, col·locades damunt la rasant per acabar el mur i amb una funció més aviat estètica. *Valldemossa.

Paraula relacionada amb: corona, coberta, filada de dalt, encadenat,

J

jassa

jassa

f.

  1. Corral per al bestiar a la muntanya. *Vallfogona del Ripollès.

Paraula relacionada amb: corral, corral fals, cleda, tanca, tancat, tancó, borda, pleta, pletó, serrada,

jàssera

jàssera

f.

  1. Pedra allargassada, de forma més o menys regular, que es pot utilitzar per fer de llinda o travessa d'una barraca. *Vinebre, Bages.

L

llaona

llaona

f.

  1. Aixada de ferro molt ampla, gairebé quadrada, que té un canó de ferro on encaixa el mànec de fusta. *Castelló.

Paraula relacionada amb: lligona,

llastra

llastra

f.

  1. Bancal de forma allargada i estreta. *Castelló.

Paraula relacionada amb: bancal, feixa, lleixa, marjada, travessera, bancala, terrassa, terrassa seca,

lleixa

lleixa

f.

  1. Feixa o tros de terra llarguer que es pot conrear. *Olot.

Paraula relacionada amb: bancal, feixa, llastra, marjada, travessera, bancala, terrassa, terrassa seca,

lleva

lleva

f.

  1. Esquerda o veta de la pedra, per on és fàcil trencar aquesta pegant-hi cops (DCVB). *Urgell, Segarra, Conca de Barberà.

Paraula relacionada amb: desdoble,

llicorella

llicorella

f.

  1. Roca estratificada i lleugerament metamòrfica que prové de la consolidació i la laminació de sediments argilosos.
lligall

lligall

m.

  1. Punt a tocar de la connexió amb camins per al pas del bestiar. *Castelló.

Paraula relacionada amb: lligallo,

lligallo

lligallo

m.

  1. Punt a tocar de la connexió amb camins per al pas del bestiar. *Castelló.
  2. Camí ramader; faixa de terreny comunal que serveix per a passar-hi els ramats de bestiar que de la part baixa de l'Ebre van a pasturar a la muntanya (DCVB). *Tortosa.

Paraula relacionada amb: lligall,

lligona

lligona

f.

  1. Aixada de ferro molt ampla, gairebé quadrada, que té un canó de ferro on encaixa el mànec de fusta.

Paraula relacionada amb: llaona,

llinda

llinda

f.

  1. Pedra o fusta travessera que descansa damunt els dos muntants d'un portal o finestra (DCVB).
  2. Pedra allargada i plana que descansa sobre els muntants i sosté la càrrega de la part de coberta que li pertoca d'una barraca. *Castelló, Bages.

Paraula relacionada amb: llindar,

llindar

llindar

m.

  1. Peça de pedra o fusta que descansa damunt de les cantonades d'una obertura practicada en una paret (porta, finestra, comptador...). *Castelló

Paraula relacionada amb: llinda,

llisar

llisar

m.

  1. Terreny format de roques llises. *Mallorca.
  2. Terreny que entre la capa superior terrosa i la penya o marès, té un escull o capa de penya viva. *Ciutadella.
llivanya

llivanya

f.

  1. Llesca de pedra fullada prima que serveix per construir murs o per reblir-los. *Mallorca.
llosa

llosa

f.

  1. Pedra plana, rocedent normalment d'una roca estratificada, que serveix generalment per fer paviment o teulada.
llossar

llossar

v. tr.

  1. Passar pel foc de la fornal i aplanar a cops de martell el tall d'una eina agrícola, quan està gastat, per renovar-lo i agusar-lo novament (DCVB).
  2. Esmolar les escarpes de treballar la pedra quan ja no tallen per tal de recuperar el tall. *Olot.

M

maça

maça

f.

  1. Eina de percussió de forma semblant a un martell de grans dimensions, generalment feta de fusta, emprada per colpejar sobre els tascons de ferro.

Paraula relacionada amb: maça de trencar pedra,

maça de trencar pedra

maça de trencar pedra

f.

  1. Maça per esmicolar pedres grans i fer-ne grava. *Cervera.

Paraula relacionada amb: maça,

maceta

maceta

f.

  1. Maça que té un cap de ferro i un mànec de fusta. Permet donar cops forts i es fa servir per colpejar el punter i l'escarpa sobre superfícies dures.
magall

magall

m.

  1. Eina per cavar la terra i arrencar brossa i les pedres dels camps. *Bages.

Paraula relacionada amb: aixada pedrera, aixada estreta,

mall

mall

m.

  1. Martell gros i gruixut que s'utilitza per arrancar pedres o blocs de pedra de la pedrera picant sobre les cunyes de ferro. També s'utilitza per trencar pedres. *Castelló, Bages, les Borges Blanques.
mànec

mànec

m.

  1. Part d'una eina que serveix per agafar-la quan es fa servir.
manuella

manuella

f.

  1. Barra de ferro d'entre 180-200 cm de longitud, d'uns 3 cm de diàmetre, molt pesada i amb els dos extrems d'acer en forma de tall al biaix. S'empra per fer forats a les roques o a les pedres grosses on es col·loquen els barrobins per tal de rompre-les. Té un pes d'uns 7 kg. *Menorca, les Borges Blanques.
marès

marès

m.

  1. Tipus de pedra sorrenca. *Mallorca, Menorca.
marga

marga

f.

  1. Roca composta d'argila i carbonat de calci. *Comarques gironines.
marge

marge

m.

  1. Desnivell de terra, revestit de pedres que separa dues porcions de terreny situades en diferent nivell, amb la funcionalitat d'aturar els moviments de terra.
  2. Mur de contenció aixecat per l'home seguint les tècniques de pedra en sec. *Menorca.
  3. Separació entre bancals encara que no siguin de paret. Poden ser vegetals si no hi ha gaire pendent. *Les Borges Blanques.
marge de marjada

marge de marjada

m.

  1. Paret de separació entre una finca i una altra. *Mallorca.

Paraula relacionada amb: marge de partió, mur partioner, mitgera, partió, serrada,

marge de partió

marge de partió

m.

  1. Paret de separació entre una finca i una altra. *Mallorca.

Paraula relacionada amb: marge de marjada, mur partioner, mitgera, partió, serrada,

marge enqueixalat

marge enqueixalat

m.

  1. Marge fet amb pedres de grans dimensions tallades en forma poligonal de 5 o 6 caires o costats que encaixen perfectament entre si. *Menorca.

Paraula relacionada amb: marge esmossat, marge poligonal,

marge escalonat

marge escalonat

m.

  1. Marge que a certa altura es va reculant o entrant uns quants centímetres, de forma que va fent esgraons. Se sol fer quan els marges són molt alts o també quan es fa un portell per tal de poder coincidir amb els laterals del marge original o antic. *Vilalba dels Arcs.

Paraula relacionada amb: marge esgraonat,

marge esgraonat

marge esgraonat

m.

  1. Marge que a certa altura es va reculant o entrant uns quants centímetres, de forma que va fent esgraons. Se sol fer quan els marges són molt alts o també quan es fa un portell per tal de poder coincidir amb els laterals del marge original o antic. *Vilalba dels Arcs.

Paraula relacionada amb: marge escalonat,

marge esmossat

marge esmossat

m.

  1. Marge fet amb pedres de grans dimensions tallades en forma poligonal de 5 o 6 caires o costats que encaixen perfectament entre sí. *Menorca.

Paraula relacionada amb: marge enqueixalat, marge poligonal,

marge poligonal

marge poligonal

m.

  1. Marge fet amb pedres de grans dimensions tallades en forma poligonal de 5 o 6 caires o costats que encaixen perfectament entre sí. *Menorca.

Paraula relacionada amb: marge enqueixalat, marge esmossat,

margenador

margenador

m.

  1. Persona que es dedica a fer marges o parets de pedra seca. *Castelló, Bages, Priorat, terres de l'Ebre, Balears.

Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,

margener

margener

m.

  1. Persona que fa parets de pedra seca o parets de marge. Per extensió, es pot entendre persona que basteix amb pedra seca qualsevol tipus de construcció. *Bages, Alt Penedès, Anoia, Priorat, Olot.

Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,

margenera

margenera

f.

  1. Marge entre dues artigues o proper al riu, que ha estat prèviament dallat. *Olot.
marger

marger

m.

  1. Persona que es dedica a fer marges o parets de pedra seca. Mallorca, Menorca.

Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,

margeter

margeter

m.

  1. Persona que es dedica a fer marges o parets de pedra seca. *Baix Penedès.

Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,

marjada

marjada

m.

  1. Terrassa de cultiu limitada per un o diversos marges, com una feixa o un bancal. *Balears.
  2. Zona de marges. *Vinebre, Olot, Menorca.
  3. Conjunt format pel marge, la superfície agrícola i les plantes que conté.

Paraula relacionada amb: bancal, feixa, lleixa, llastra, travessera, bancala, terrassa, terrassa seca,

marjaire

marjaire

m.

  1. Persona que fa parets de pedra seca. *Bages.

Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, cerdà, barraquer,

martell

martell

m.

  1. Eina de percussió que consisteix en una peça de ferro amb un forat on s'hi encaixa un mànec de fusta perpendicular.
martell de paredar

martell de paredar

m.

  1. Martell que té una part plana i l'altra acabada en punta i s'utilitza per retocar, trencar i fer forats a la pedra. *Castelló.
martell de tall

martell de tall

m.

  1. Martell que té una part plana i l'altra en punta i serveix per treballar pedres toves com ara marès, sorrenca, etc, pròpies del pla de Mallorca. *Mallorca.
martell jueu

martell jueu

m.

  1. Martell que serveix per picar tascons petits. *Les Borges Blanques.
marxapeu

marxapeu

m.

  1. Peu de la porta fet amb una llamborda que formava part del fonament. *Les Borges Blanques.
matacà

matacà

m.

  1. Pedres petites que serveixen per reble interior de les parets. *Menorca.

Paraula relacionada amb: reble, reblum, rebló, cascall, pedruscall, esquerdís, ripio,

matràs

matràs

m.

  1. Tronc cilíndric de fusta amb un agafador que serveix per compactar la terra o la pedra en els empedrats. *Menorca, Mallorca.

Paraula relacionada amb: picó,

matxo

matxo

m.

  1. Animal de la família dels cavalls, ideal per a les feines del camp i per traginar pedres per a les construccions. *Vinebre.
menjadora

menjadora

f.

  1. Receptacle per a la palla i el gra per a l'animal, construït amb pedra a la paret del fons d'una barraca. *Les Borges Blanques.
mestre de cases

mestre de cases

m.

  1. Individu especializat en el treball de la pedra. En el segle XVII-XVIII al Bages apareix com la persona que confecciona la construcció de murs i tines. També hi ha documentada a Sallent al segle XVIII la presència d'un mestre de 'paret seca'. *Bages

Paraula relacionada amb: segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,

mestre marger

mestre marger

m.

  1. Persona que fa marges de paret seca. *Priorat.

Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, marjaire, cerdà, barraquer,

mina

mina

f.

  1. Pas subterrani obrat per a diferents fins (comunicar un lloc amb un altre, extreure minerals, conduir aigües, atacar amb explosius les fortificacions enemigues, etc.) (DCVB).
mitgera

mitgera

f.

  1. Línia divisòria entre dues propietats contigües que pot ser en forma de paret. *Menorca, Catí.

Paraula relacionada amb: marge de marjada, marge de partió, mur partioner, partió, serrada,

mitja picassa

mitja picassa

f.

  1. Picassa de mida més petita. *Mallorca.
mobiliari

mobiliari

m.

  1. Accessoris o variacions en marges o barraques de pedra seca amb alguna funció auxiliar diferent de la constructiva, com ara cocons, armaris, prestatges, arneres, menjadores, pedrissos, etc. *Sant Quintí de Mediona.
mola

mola

f.

  1. Cadascuna de les pedres que componen un molí. L'una, rodona, es fa rodar sobre l'altra. *Comarques gironines.
molló

molló

m.

  1. Pedra robusta ficada a terra perquè serveixi d'indicació de límit d'una propietat. *Castelló.

Paraula relacionada amb: fita, monjoia, pedrafita, sibil·lo, terma, creu,

monjoia

monjoia

f.

  1. Munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny.
  2. Bocí petit de vinya. *Balears.

Paraula relacionada amb: molló, fita, pedrafita, sibil·lo, terma, creu,

morter

morter

m.

  1. Barreja de calç, arena i aigua que s'empra per lligar les pedres, maons o altres materials de construcció.
munyidor

munyidor

m.

  1. Banc fet de pedra seca situat al costat de la porta de la cabana que serveix perquè els animals s'hi enfilin per munyir-los. *Ripollès.
mur

mur

m.

  1. Paret.

Paraula relacionada amb: paret,

mur partioner

mur partioner

m.

  1. Mur de paret seca que delimita les finques. *Olot.

Paraula relacionada amb: marge de marjada, marge de partió, mitgera, partió, serrada,

mur tanca

mur tanca

m.

  1. Paret que envolta els camps o artigues per tancar-los. *Olot.
mur viaducte

mur viaducte

m.

  1. Mur que permet transitar o accedir a camps i artigues. *Olot.

N

nau

nau

f.

  1. Part principal d'una barraca. *Mallorca.
  2. Tipus de paret o marge que segueix els traçats horitzontals, segons el desnivell, dels camps. També es recull la forma en diminutiu naveta. *Castelló.
naveta

naveta

f.

  1. Edifici prehistòric, megalític, en forma de barca amb la carena per amunt i amb un portal d'entrada a la part corresponent a la popa (DCVB). *Balears.

O

obaga

obaga

f.

  1. Terreny orientat cap al nord i que, per tant, rep molt poca insolació.

Paraula relacionada amb: bac, ombria,

obra

obra

f.

  1. Paret de pedres col·locades sense cap tipus d'argamassa unitiva.

Paraula relacionada amb: paret seca, paret de pedra en sec, paret eixuta,

ombria

ombria

f.

  1. Terreny orientat cap al nord i que, per tant, rep molt poca insolació. *Castelló.

Paraula relacionada amb: obaga, bac,

orri

orri

m.

  1. Construcció de pedra seca que consisteix en un passadís estret pel qual es fan passar els animals (cabres i ovelles) per anar-los munyint. *El Ripollès, la Cerdanya.

P

pala

pala

f.

  1. Eina formada per una làmina de fusta o de ferro de forma comunament rectangular, trapezial o corba, amb una certa concavitat, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l'ús al qual es destina. (DIEC)
pallissa

pallissa

f.

  1. Lloc on dormen i mengen els animals, estable.
  2. Casa de pagès en disseminat, originàriament de segon ordre, semblant a la caseta mallorquina, abundant a la toponímia d'Eivissa. *Eïvissa.

Paraula relacionada amb: estable, sestador,

panxa

panxa

f.

  1. Forma convexa que fa un marge quan es desploma en la seva part central. *Vilalba dels Arcs.
pany de marge
parament

parament

m.

  1. Làmina de pedres vistes, és a dir, les que es col·loquen amb la millor cara possible cap a l'exterior, ben encaixades i trencant junta amb les veïnes, de manera que confereixen solidesa a la construcció. El concepte es contraposa al de reble, que proporciona drenatge i consistència plàstica al parament. *Sant Quintí de Mediona.
parat

parat

m.

  1. Paret seca que es construeix als costers o llocs rostos per impedir que la terra sigui emportada per les aigües de pluja (DCVB). *Balears, comarques gironines.
paravent

paravent

m.

  1. Mur de pedra en sec en forma de L o de U unit a la barraca per protegir-se del vent o per cuinar. *Bages, les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: recer,

paredador

paredador

m.

  1. Obrer que es dedica a fer paret seca. *Castelló, Empordà.

Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,

paredar

paredar

v. tr.

  1. Acció de construir amb pedra en sec. *Castelló.
paredó

paredó

m.

  1. Paret d'una amplada superior a la normal que permet emmagatzemar una gran quantitat de pedra sobrant. *Castelló.

Paraula relacionada amb: paret forera, paret doblera,

paret

paret

f.

  1. Tancament construït a dues cares amb les tècniques de la pedra en sec. *Menorca.

Paraula relacionada amb: mur,

paret d'assagador

paret d'assagador

f.

  1. Paret que tanca un terreny per a pastures. *Castelló.
paret de bancal

paret de bancal

f.

  1. Mur de contenció de terres d'un abancalament. *Castelló.

Paraula relacionada amb: paret de marge,

paret de marge

paret de marge

f.

  1. Paret que ajuda a contenir un marge de terreny. *Cervera.

Paraula relacionada amb: paret de bancal,

paret de pedra en sec

paret de pedra en sec

f.

  1. Mur fet de pedres sobreposades unides les unes a les altres sense cap material hidràulic. *Cervera.

Paraula relacionada amb: paret seca, obra, paret eixuta,

paret de tanca acabada en rastell

paret de tanca acabada en rastell

f.

  1. Paret de separació de finques acabada amb una filada de pedres dretes. *Cervera.
paret doblera

paret doblera

f.

  1. Cadascuna de les dues parets paral·leles, l'espai interior de les quals s'omple amb reble (pedres menudes).
    *Castelló.

Paraula relacionada amb: paret forera, paredó,

paret eixuta

paret eixuta

f.

  1. Mur fet de pedres sobreposades unides les unes a les altres sense cap material hidràulic. *Tremp.

Paraula relacionada amb: paret seca, paret de pedra en sec, obra,

paret forera

paret forera

f.

  1. Cadascuna de les dues parets, construïdes de forma paral·lela, l'espai interior de les quals s'omple amb reble (pedres menudes). *Castelló.

Paraula relacionada amb: paredó, paret doblera,

paret grassa

paret grassa

f.

  1. Mur fet de pedres sobreposades unides les unes a les altres amb algun tipus de material hidràulic. *Olot.
paret seca

paret seca

f.

  1. Mur fet de pedres sobreposades unides les unes a les altres sense cap material hidràulic. *Olot.

Paraula relacionada amb: obra, paret de pedra en sec, paret eixuta,

paretaire

paretaire

m.

  1. Persona que construeix parets de pedra seca, generalment, pagesos en els temps d'espera entre collita i collita. *Empordà.

Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,

paretsecaire

paretsecaire

m.

  1. Persona que construeix parets de pedra seca. *Olot

Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,

partió

partió

f.

  1. Línia divisòria de dues propietats o administracions que pot ser en forma de paret. *Balears.

Paraula relacionada amb: marge de marjada, marge de partió, mur partioner, mitgera, serrada,

passador

passador

m.

  1. Petita obertura a la paret que es pot tapar amb una llosa i que permet el pas del bestiar d'un clos a un altre. *Castelló.

Paraula relacionada amb: portell, comptador,

pataquer

pataquer

m.

  1. Escampall de pedres en una artiga. *Olot.

Paraula relacionada amb: pedregall, pedregam, pedregal,

pedra alera

pedra alera

f.

  1. Cada una de les pedres que formen el rastellat de remat d'una paret de pedra.
  2. Pedra grossa i plana que es posa amb altres, de cantell, damunt una paret, perquè el bestiar no la salti. *Catí.

Paraula relacionada amb: pedra capterrera,

pedra avellanada

pedra avellanada

f.

  1. Aglomerat de roca. *Mallorca.

Paraula relacionada amb: pedra pinyolenca,

pedra calar

pedra calar

f.

  1. Tipus de pedra calcària, de textura fina i color que pot variar entre blanc, gris o negre. Apareix en bancs irregulars entre terres argiloses anomenats fiters. *La Terra Alta.
pedra calcària

pedra calcària

f.

  1. Roca sedimentària que conté més d'un 50 % de carbonat de calci.
pedra cantonera

pedra cantonera

f.

  1. Pedra plana i gran que es col·loca a la part exterior. *Castelló.
  2. Pedra escairada per fer les cantonades. *Mallorca.

Paraula relacionada amb: pedra planera,

pedra capterrera

pedra capterrera

f.

  1. Cada una de les pedres que formen el rastellat de remat d'una paret de pedra.
  2. Pedra grossa i plana que es posa amb altres, de cantell, damunt una paret, perquè el bestiar no la salti. *Catí.

Paraula relacionada amb: pedra alera,

pedra de crosta

pedra de crosta

f.

  1. Tipus de pedra que es pot separar fàcilment en trossos. *Mallorca.
pedra de full

pedra de full

f.

  1. Tipus de pedra que es pot separar fàcilment en làmines molt primes. *Mallorca.
pedra ferral

pedra ferral

f.

  1. Pedra volcànica basàltica. *Olot.
pedra marina

pedra marina

f.

  1. Tipus de pedra sedimentària d'origen marí. *Mallorca.
pedra pinyolenca

pedra pinyolenca

f.

  1. Massa compacta i de gran duresa formada per trossos de pedra units amb pasta o ciment natural. *Vinebre.

Paraula relacionada amb: pedra avellanada,

pedra planera

pedra planera

f.

  1. Pedra plana i gran que es col·loca a la part exterior. *Castelló.

Paraula relacionada amb: pedra cantonera,

pedra salera

pedra salera

f.

  1. Pedra plana de gran format, disposada com una taula a uns 25 o 30 cm d'alçada que s'utilitza per donar sal al bestiar. *Castelló.
pedra sorda

pedra sorda

f.

  1. Pedra que no sona o que no es trenca quan es pica. És difícil de carejar perquè se sol esmicolar amb formes arrodonides. *Vilalba dels Arcs.
pedra tosca

pedra tosca

f.

  1. Pedra volcànica *Olot.
pedra travessera

pedra travessera

f.

  1. Pedra que creua d'una cara a l'altra de paret i que serveix de fixació entre elles. *Castelló.

Paraula relacionada amb: trava,

pedra viva

pedra viva

f.

  1. Pedra, generalment calcària, que amb un simple cop es parteix i que és fàcil de carejar. *Vilalba dels Arcs.
pedrafita

pedrafita

f.

  1. Fita, molló (DCVB). *Balears.
  2. Pedra que assenyala un límit de propietat. . *Catí.

Paraula relacionada amb: molló, fita, monjoia, sibil·lo, terma, creu,

pedraire

pedraire

m.

  1. Picapedrer.
  • Comarques gironines.

Paraula relacionada amb: pedrapiquer, picapedrer, pedrer, picador,

pedrapiquer

pedrapiquer

m.

  1. Picapedrer.
  • Comarques gironines.

Paraula relacionada amb: pedraire, picapedrer, pedrer, picador, trencador de pedra,

pedregal

pedregal

m.

  1. Lloc on s'amuntega pedra de forma desordenada. *Castelló.
  2. Munt de pedres (DCVB).

Paraula relacionada amb: pedregam, pataquer,

pedregall

pedregall

m.

  1. Pedres petites amuntegades. *Catí.

Paraula relacionada amb: pedregam, pedregal, pataquer,

pedregam

pedregam

m.

  1. Lloc amb moltes pedres. *Olot.

Paraula relacionada amb: pedregal, pataquer, pedregall,

pedreny

pedreny

m.

  1. Pedra barrejada d'un enderrocament o també pedra barrejada en general. *Menorca.
pedrer

pedrer

m.

  1. Picapedrer. *Comarques gironines.

Paraula relacionada amb: pedraire, pedrapiquer, picapedrer, picador, trencador de pedra,

pedrera

pedrera

f.

  1. Lloc d'on s'extreu pedra per a la construcció.
pedrís

pedrís

m.

  1. Seient de pedra, normalment adossat a una paret que li fa recer. *Cervera, Castelló, les Borques Blanques. .

Paraula relacionada amb: banc, setial,

pedruscall

pedruscall

m.

  1. Conjunt de pedres petites amb què es cobreix la barraca per fora. S'hi afegeix terra per evitar filtracions.
  2. Pedra que el margener utilitza per reblir el marge. Es col·loca de manera menys acurada que la pedra bona, però inclou calçar-la i falcar-la. *Sant Quintí de Mediona, Bages.

Paraula relacionada amb: reble, reblum, rebló, cascall, esquerdís, matacà, ripio,

perpal

perpal

m.

  1. Barra de ferro o de fusta dura, acabada en una ungla, que s'utilitza com a palanca per treure i moure les pedres grosses.

Paraula relacionada amb: perpal de paredar, perpalina, perpaló,

perpal de paredar

perpal de paredar

m.

  1. Barra de ferro o de fusta dura, acabada en una ungla, que s'utilitza com a palanca per treure i moure les pedres grosses, de dimensions més petit que el perpal i la perpalina però d'igual forma i funció. *Menorca.

Paraula relacionada amb: perpal, perpalina, perpaló,

perpalina

perpalina

f.

  1. Perpal de petites dimensions que es pot utilitzar amb una mà. *Castelló, Menorca, les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: perpal, perpal de paredar, perpaló,

perpaló

perpaló

m.

  1. Barra de ferro o de fusta dura, acabada en una ungla, que s'utilitza com a palanca per treure i moure les pedres grosses, més petita que la perpalina, d'una llargària d'aproximadament 62 cm i de 2'12 kg de pes. *Mallorca.

Paraula relacionada amb: perpal, perpal de paredar, perpalina,

perxe

perxe

m.

  1. Lloc cobert amb columnes o pilars de sosteniment (DCVB). *Comarques gironines.
  2. Barraca de pedra seca amb coberta d'estructura de fusta i lloses a sobre. *La Fatarella.

Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper,

pessebre

pessebre

m.

  1. Lloc on es dóna de menjar als animals de treball i al bestiar major. *Castelló.
petri pètria

petri pètria

adj.

  1. Fet de pedra.
petxina

petxina

f.

  1. Pedra travessera que es disposa als angles de les parets i que permet pujar les fileres de la volta de la barraca. *Bages.
peu de gall

peu de gall

m.

  1. Mur oblic en relació a les corbes de nivell que es fa servir en llocs amb una inclinació molt pronunciada. *Banyuls, Cervera.
pic

pic

m.

  1. Eina consistent en una peça de ferro o d'acer acabada en punta a un extrem o a tots dos, i travessada per un mànec que passa per un ull practicat en el centre de la dita peça de metall; serveix per foradar, esmitjar o rebaixar pedra (DCVB).
pica

pica

f.

  1. Peça de pedra o de terrissa per contenir aigua o un altre líquid i que s'utilitza per rentar o perquè els animals s'hi abeurin.

Paraula relacionada amb: abeurador,

picador

picador

m.

  1. Picapedrer. *Mallorca, comarques gironines.

Paraula relacionada amb: picapedrer, pedraire, pedrapiquer, pedrer,

picapedrer

picapedrer

m.

  1. El que talla i pica la pedra per a construcció.

Paraula relacionada amb: pedraire, pedrapiquer, pedrer, picador, trencador de pedra,

picar

picar

v. tr.

  1. Donar cops amb un martell, maça o altre instrument per aplanar, pitjar o rebaixar una cosa.
picassa

picassa

f.

  1. Martell gros per trencar pedres grans. Té un mànec llarg, un costat pla i l'altre amb punxa per trencar pedres. *Mallorca, Menorca.

Paraula relacionada amb: cassud,

picassó

picassó

m.

  1. Eina amb les mateixes característiques que la picassa però més petita, que s'utilitza amb les dues mans per trossejar pedra. *Menorca.
picó

picó

m.

  1. Peça massissa de fusta o de metall, posada al cap d'un mànec, que serveix per picar i posar compacta una capa de terra, de grava, un empedrat, etc.
  2. Martell que per un cap termina en punta i per l'altre en tall, i que serveix per a picar pedra (DCVB). *Morella, Mallorca.

Paraula relacionada amb: matràs,

picot

picot

m.

  1. Eina de picapedrer que té el ferro acabat en punta per un extrem i en cabota plana per l'altre (DCVB). *Urgell, Mallorca, Menorca, les Borges Blanques.
pilar

pilar

m.

  1. Element arquitectònic, de forma quadrada o rectangular, que serveix per sostenir construccions.
pilastra

pilastra

f.

  1. Element arquitectònic, de forma quadrada o rectangular, generalment adossat a un mur, que serveix per sostenir construccions.
piló

piló

m.

  1. Construcció de pedres de quatre costats amb les parets en talús i acabades en vèrtex. *Castelló.
pioixa

pioixa

f.

  1. Eina que per un cap té una punta i per l'altre, un tall horitzontal i estret, que serveix per remoure la terra, tallar branques, etc. (DIEC).
pissarra

pissarra

f.

  1. Llicorella, especialment en forma de llosa (DIEC).
pitxell

pitxell

m.

  1. Càntir per conservar l'aigua fresca mentre es treballava al camp. *Vinebre.
plec de llibre

plec de llibre

m.

  1. Tècnica constructiva que consisteix a disposar les pedres en posició vertical per coronar la part més alta d'una paret de pedra en sec, amb la finalitat que el bestiar no hi passi. *Bages, Olot.

Paraula relacionada amb: rastell, rastrell, rastellada,

pleta

pleta

f.

  1. Porció de terreny no conreat, tancat de paret seca, dins el qual pastura el bestiar. *Balears.

Paraula relacionada amb: corral, corral fals, cleda, jassa, tanca, tancat, tancó, borda, pletó, serrada,

pletó

pletó

m.

  1. Porció petita de terreny no conreat, tancat de paret seca, dins el qual pastura el bestiar. *Balears.

Paraula relacionada amb: corral, corral fals, cleda, jassa, tanca, tancat, tancó, borda, pleta, serrada,

plomada

plomada

f.

  1. Instrument consistent en una peça pesada a la qual se li lliga un tros de cordill i serveix per anar comprovant la verticalitat de les construccions.

Paraula relacionada amb: taulaplom,

plombar

plombar

v. intr.

  1. Bombar-se panxa enfora una paret seca. És la inclinació contrària d'atalussar. *Olot.

Paraula relacionada amb: desplomar,

pont

pont

m.

  1. Barraca de bestiar menorquina, de planta rectangular i, per tant, de distinta tipologia a la clàssica, que presenta planta circular i de cossos escalonats. Segons les dimensions, s'utilitzen les formes pontet, pontàs o pontarró. *Menorca.
portell

portell

m.

  1. Petita obertura de pas per al bestiar o les persones.
  2. Esvoranc obert en un mur pel pas del temps o per l'acció de l'aigua. A Balears és freqüent esbaldrec com a sinònim. *Balears, Castelló, Terra Alta. Tornar portells. Mantenir les construccions de pedra en sec, refent amb la mateixa tècnica constructiva els trossos caiguts o deteriorats. *Castelló.

Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,

portell d'assagadors

portell d'assagadors

m.

  1. Pas d'entrada practicat en un mur, marge o paret de tancament que permet el pas just d'un carro. *Castelló.
  2. Obertura en un mur provocada per un esfondrament.

Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, pany de marge, solsida,

portera

portera

f.

  1. Porta de barrons de fusta d'accés a les propietats tancades per parets de pedra en sec. Tradicionalment és feta de fusta de ginebre i consisteix en dos pujants sobre els quals s'encaixen diverses barres. *Castelló.
porxo

porxo

m.

  1. Casa o petita construcció en pedra seca i coberta normalment amb teula àrab, generalment de petites dimensions, per a guariment de persones, bèsties i eines, situades als olivars o petites propietats on es conrea l'olivera. *Mallorca.
post

post

f.

  1. Concavitat deixada a la cara interna de la paret d'una caseta, a certa alçada, que serveix per deixar recipients, aliments o altres objectes. *Castelló.

Paraula relacionada amb: gerrer, armari alt, amagatall, fornícula,

postada

postada

f.

  1. Prestatge a l'interior de la barraca. *Bages.

Paraula relacionada amb: repisa,

pou

pou

m.

  1. Cavitat molt profunda feta per excavació a la terra fins a trobar aigua de vena, una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
pou de glaç

pou de glaç

m.

  1. Cavitat destinada a emmagatzemar-hi la neu o el gel natural extret de les geleres de muntanya. *La Garrotxa, el Montseny.

Paraula relacionada amb: pou de neu, casa de sa neu,

pou de neu

pou de neu

m.

  1. Cavitat destinada a emmagatzemar-hi la neu o el gel natural extret de les geleres de muntanya, també conegut per casa de sa neu o casa de neu, segurament per haver-hi una casa o porxo per a refugi dels nevaters. *Balears.
  2. Obertura vertical feta al terra amb la fi de treure aigua. *Castelló.

Paraula relacionada amb: casa de sa neu, pou de glaç,

pouetaire

pouetaire

m.

  1. Persona encarregada d'omplir els pous de glaç i també de transportar i vendre el gel. *Bages.
pres

pres

m.

  1. Corral llarguer i estret d'uns dos o tres metres d'amplada on es munyen les ovelles. *Balears.

Paraula relacionada amb: aprés,

pujador

pujador

m.

  1. Rampa que permet l'accés d'un bancal a un altre situat a diferent nivell. *Castelló.
  2. Pedres col·locades de manera escalonada que faciliten el pas d'una marjada a una altra. *Menorca.
pujador d'escala

pujador d'escala

m.

  1. Escala integrada en el marge mateix, que pot estar encastada o sobresortir del mur. *Menorca.

Paraula relacionada amb: pujador volat, escaleta, escala de marge, escala volada, botador,

pujador volat

pujador volat

m.

  1. Escala amb escalons de pedres planes encaixades dins el marge de manera que sobresurten prou per poder-hi recolzar el peu. Impedeixen el pas del bestiar. *Menorca.

Paraula relacionada amb: escaleta, escala de marge, escala volada, botador, pujador d'escala,

pujant

pujant

m.

  1. Cadascuna de les dues peces verticals d'una portera, sobre les quals s'encaixen les barres. *Castelló.
puntejar

puntejar

v. tr.

  1. Marcar amb punts en una superfície (DIEC).
punter

punter

m.

  1. Vareta d'acer o ferro amb un extrem és bisellat i l'altre amb una punta piramidal de quatre cares. Es fa servir per a les pedres dures, és molt precisa i es pot utilitzar per desbastar i escairar la pedra. *Comarques gironines.
punxó

punxó

m.

  1. Instrument de ferro llarguer i acabat en punta acerada, que serveix per fer forats o trencar la pedra. *Olot.

Q

quartera

quartera

f.

  1. Mesura agrària de dimensions lleugerament variables segons les diferents comarques. Generalment, correspon a l'extensió de terra on es pot sembrar una quartera (70 litres aproximadament) de llavor.
quintà

quintà

m.

  1. Camp de conreu immediat a les cases de pagès. *Olot.
quintana

quintana

f.

  1. Tros de terra tancat amb paret al voltant d'una casa de pagès.
  2. Pleta situada prop de les cases d'una possessió per tenir-hi ovelles amollades. *Manacor, Llucmajor.

R

ràfec

ràfec

m.

  1. Cornisa o rengle voladís de lloses que resguadaven el frontís de la pluja. *Les Borges Blanques.
ralla

ralla

f.

  1. Sèquia feta de pedres per treure l'aigua de pluja d'una terra de conreu (Manacor) o d'un camí que travessa. *Sóller, Escorca

Paraula relacionada amb: eixugador, aubelló, albelló, ratlla,

rasant

rasant

f.

  1. Darrera fillada d'un mur. Sol estar ben anivellada i permet assentar la filera superior. Els marges més senzills es deixen amb aquest acabat i prou. *Menorca.
rastell

rastell

m.

  1. Paret de pedra seca, feta d'algunes filades de pedres grosses i bastida en forma vertical o atalussada, per detenir l'aigua que baixa pels costers i evitar que s'endugui la terra.
  2. Paviment de carrer fet amb pedres de pissarra encastades verticalment en el sòl. *Cadaqués.
  3. Tècnica de coronament d'un mur amb pedres col·locades en vertical o lleugerament inclinades.
  4. Col·locació de pedres planes en posició vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o pany.

Paraula relacionada amb: plec de llibre, rastrell, rastellada, enrastrellat,

rastellada

rastellada

f.

  1. Filada de dalt d'una paret formada per pedres planes col·locades verticalment o de forma una mica ajaguda.

Paraula relacionada amb: plec de llibre, rastell, rastrell,

rastrell

rastrell

m.

  1. Tècnica consistent a col·locar les pedres de la paret en forma vertical. *Bages.

Paraula relacionada amb: plec de llibre, rastell, rastellada,

ratlla

ratlla

f.

  1. Sèquia feta de pedres per treure l'aigua de pluja d'una terra de conreu (Manacor) o d'un camí que travessa. *Sóller, Escorca.

Paraula relacionada amb: eixugador, aubelló, albelló, ralla,

rea

rea

f.

  1. Vara de ferro que es clava a terra i a la qual es lliga un fil per anar recte en la construcció d'una paret.
rebaixar

rebaixar

v. tr.

  1. Fer més baix de nivell, d'alçària o de gruix una paret o un marge.
reblar

reblar

v. tr.

  1. Omplir l'espai buit entre la terra continguda pel marge i les pedres de la paret del marge mateix, amb pedres de mides diferents. *Menorca.

Paraula relacionada amb: reblumar, reblir,

reble

reble

adj.

  1. Fragments petits de pedra que s'utilitzen per omplir els buits entre les pedres grans quan es construeix un mur o marge, per farcir entre les dues parets d'un marge i per cobrir una barraca per fora per evitar-hi filtracions. *Mallorca, Castelló, St. Quintí de Mediona, Bages, Menorca, Alt Camp.

Paraula relacionada amb: reblum, rebló, cascall, pedruscall, esquerdís, matacà, ripio,

reblir

reblir

v. tr.

  1. Omplir l'espai buit entre la terra continguda pel marge i les pedres de la paret del marge mateix, amb pedres de mides diferents. *Mallorca.

Paraula relacionada amb: reblar, reblumar,

rebló

rebló

adj.

  1. Designa conjunta o individualment les pedres que constitueixen el reble. Admet el plural, reblons, a diferència de pedruscall i de reble, que no l'admeten. *San Quintí de Mediona.
  2. Farcit, pedra menuda. *Cadaqués.

Paraula relacionada amb: reble, reblum, cascall, pedruscall, esquerdís, matacà, ripio,

reblum

reblum

m.

  1. Fragments petits de pedra que s'utilitzen per omplir els buits entre les pedres grans quan es construeix un mur o marge, per farcir entre les dues parets d'un marge i per cobrir una barraca per fora per evitar filtracions. *Olot.

Paraula relacionada amb: reble, rebló, cascall, pedruscall, esquerdís, matacà, ripio,

reblumar

reblumar

v. tr.

  1. Omplir l'espai buit entre la terra continguda pel marge i les pedres de la paret del marge mateix, amb pedres de mides diferents. *Olot.

Paraula relacionada amb: reblar, reblir,

recer

recer

m.

  1. Mur de pedra en sec en forma de L o de U unit a la barraca per protegir-se del vent o per cuinar. *Castelló, les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: paravent,

refrescador

refrescador

m.

  1. Escletxa subterrània d'origen geològic que surt a l'exterior a no gaire distància del mar. Es percep per les bufades d'aire que expel·leix, produïdes per la força del mar, que és on neix. *Menorca.

Paraula relacionada amb: bufador,

rentadora

rentadora

f.

  1. Pedra grossa mal posada, que està inclinada i que pot estar aguantada amb una alça, cosa que fa perillar la paret. *Olot.
repisa

repisa

f.

  1. Prestatge. *Vinebre.

Paraula relacionada amb: postada,

resquell

resquell

m.

  1. Resclosa petita feta amb unes quantes pedres i herbes (DCVB). *Balears.
rest

rest

m. i f.

  1. Filada de pedres. El DCVB la recull com a masculina, però ha estat recollida en femení a la Garrotxa. *Olot.
ribàs

ribàs

m.

  1. Marge natural entre dos bancals format per terra i cobert de vegetació espontània. *Castelló, Olot.
ripio

ripio

m.

  1. Fragments petits de pedra que s'utilitzen per omplir els buits entre les pedres grans quan es construeix un mur o marge, per farcir entre les dues parets d'un marge i per cobrir una barraca per fora per evitar-hi filtracions. *La Marina.

Paraula relacionada amb: reble, rebló, reblum, cascall, pedruscall, esquerdís, matacà,

roca d'arena

roca d'arena

f.

  1. Tipus de pedra que fàcilment es desfà en partícules o grans d'arena. *La Terra Alta.
roca tuna

roca tuna

f.

  1. Cendres compactes fàcils de treballar. *Garrotxa.
rogle

rogle

m.

  1. Construcció de pedra seca a manera de tambor o anell que envolta el tronc d'un arbre per protegir-lo. *Castelló.

Paraula relacionada amb: embró, valona, trona,

rompre junta

rompre junta

v. tr.

  1. Tècnica utilitzada en les parets de pedra seca que consisteix a col·locar una pedra d'una filada superior entre les dues que li fan de suport de la filada inferior perquè quedi ben assentada. *Menorca.

Paraula relacionada amb: trencar el junt, trencar junta,

rompuda

rompuda

f.

  1. Acció de cavar profundament la terra per conrar-la; la mateixa terra a la qual s'ha tret la vegetació i que ha estat cremada per conrar-la (DCVB). *Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Cardona, Solsona, Pla d'Urgell
ròssec

ròssec

m.

  1. Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal. *Berguedà, Plana de Vic.

Paraula relacionada amb: estiràs, tiràs, tirassa, tirapedres, carriot, arrossec, tirasses,

rossinyol

rossinyol

m.

  1. Clau mestra que tenia el serraller per obrir les portes de les cabanes quan algú la perdia. *Les Borges Blanques.
rota

rota

f.

  1. Terreny que ha sofert el procés de rompuda propi de la zona; cremar la vegetació i brossa, arrencar pedra, separar la terra de la pedra, preparar part del terreny per al cultiu i emmagatzemar la pedra en diferents construccions. *Mallorca.

Paraula relacionada amb: artiga, boïga,

roter

roter

m.

  1. Persona que conrea una rota. *Mallorca.
  2. Artigaire, el qui fa artigues. *Comarques gironines.

Paraula relacionada amb: artigaire,

rotlle

rotlle

m.

  1. Porció de terreny empedrada en el bosc, de forma circular, damunt la qual es basteix la sitja de carbó. *Balears.

Paraula relacionada amb: rotlo,

rotlo

rotlo

m.

  1. Porció de terreny empedrada en el bosc, de forma circular, damunt la qual es basteix la sitja de carbó. *Balears.

Paraula relacionada amb: rotlle,

S

saltador

saltador

m.

  1. Escala estreta i recta que permet la comunicació entre bancals. *Castelló.

Paraula relacionada amb: saltador de cabra,

saltador de cabra

saltador de cabra

m.

  1. Escala estreta i recta que permet la comunicació entre bancals. *Castelló.

Paraula relacionada amb: saltador,

sant

sant

m.

  1. Pedra grossa que, col·locada de forma vertical, trenca l'harmonia de les filades i pot posar en perill l'estabilitat de la paret. L'origen d'aquest nom és perquè sembla una estàtua, un sant, perquè està dreta i té una grandària superior a les altres pedres. *Olot.

Paraula relacionada amb: sardina,

sardina

sardina

f.

  1. Col·locació de pedres planes en posició vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o pany. *Vilalba dels Arcs.
  2. Pedra grossa que, col·locada de forma vertical, trenca l'harmonia de les filades i pot posar en perill l'estabilitat de la paret. *Vilalba dels Arcs.

Paraula relacionada amb: espina de peix, sardinell, sardineta, sant,

sardinell

sardinell

m.

  1. Col·locació de pedres planes en posició vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o pany.

Paraula relacionada amb: espina de peix, sardineta, sardina,

sardineta

sardineta

f.

  1. Col·locació de pedres planes en posició vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o pany.

Paraula relacionada amb: espina de peix, sardinell,

segarreta

segarreta

m.

  1. Margeners o barracaires de la Segarra. A l'Alt Empordà n'hi havien treballat. *Alt Empordà.

Paraula relacionada amb: mestre de cases, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,

sementer

sementer

m.

  1. Terreny conreable envoltat de paret seca. *Castelló, Mallorca.

Paraula relacionada amb: tanca, tancat, tancó, clos, closa, clova, aixart,

senalla

senalla

f.

  1. Cabàs d'espart o de goma utilitzat per transportar terra i pedres petites. Té dues nanses i és més ample a la boca que a la base. *Bages, Menorca, Osona.

Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabàs, cabassa, cartró, banasta, cofa, cove,

sénia

sénia

f.

  1. Màquina per a elevar aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braçols, moguda per una bèstia que volta (DCVB). *Catí.

Paraula relacionada amb: sínia,

sèquia

sèquia

f.

  1. Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d'un riu o torrent per a diferents usos.

Paraula relacionada amb: síquia,

serp

serp

m.

  1. Generalment usat en plural. Camins o petites escletxes que queden a la paret a causa d'haver posat malament les pedres, sense que trenquin bé el junt. *Olot.
serrada

serrada

f.

  1. Paret que divideix dues finques (DCVB). *Morella.
  2. Espai de terreny destinat a pastura, tancat amb paret de pedra i amb vegetació escassa. *Castelló.

Paraula relacionada amb: mur partioner, partió, pleta, corral, corral fals, cleda, jassa, tanca, tancat, tancó, borda, pletó, marge de marjada, marge de partió, mitgera,

sestador

sestador

m.

  1. Estable o corral cobert, on sesten les ovelles o es refugia el bestiar. A la zona de Llucmajor apareix la variant estador. *Balears.

Paraula relacionada amb: estable, estador,

setial

setial

m.

  1. Filada de pedres dins la barraca per seure. *Olot.

Paraula relacionada amb: banc, pedrís,

sibil·lo

sibil·lo

m.

  1. Claperet de pedres que indica el camí. Fita. *Balears.

Paraula relacionada amb: molló, fita, monjoia, pedrafita, terma, creu,

sínia

sínia

f.

  1. Màquina per a elevar aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braçols, moguda per una bèstia que volta (DCVB).

Paraula relacionada amb: sénia,

síquia

síquia

f.

  1. Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d'un riu o torrent per a diferents usos.

Paraula relacionada amb: sèquia,

sitja

sitja

f.

  1. Lloc sota terra, fet amb pedra seca, on es guarda el blat i altres grans, llavors, etc. *Comarques gironines.
solament

solament

m.

  1. Fonament. Part d'una construcció situada sota terra i que li serveix de sosteniment. *Castelló.
solana

solana

f.

  1. Terreny orientat cap al sud i que per tant rep molta insolació.
soll

soll

m.

  1. Lloc tancat de paret on es tenen els porcs per engreixar-los. *Balears.

Paraula relacionada amb: trugera, assoll,

solsida

solsida

f.

  1. Part d'una construcció de pedra en sec que, pel pas del temps, l'acció de l'aigua o per qualsevol altra causa, ha caigut. *Castelló. Tornar solsides. Mantenir les construccions de pedra en sec, refent amb la mateixa tècnica constructiva els trossos caiguts o deteriorats. *Castelló.

Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge,

T

talaia

talaia

f.

  1. Talaiot llarguer, naveta. *Llucmajor.
  2. Talaiot ben conservat. *Menorca.

Paraula relacionada amb: talaiot,

talaiot

talaiot

m.

  1. Construcció megalítica prehistòrica de base circular o quadrangular, que apareix en gran nombre a Mallorca i Menorca i ha estat considerada com a antiga habitació, monument funerari i torre de defensa (DCVB). *Balears.

Paraula relacionada amb: talaia,

tallant

tallant

m.

  1. Eina per picar i rebaixar pedres, consistent en dues fulles amples i amb tall, que formen una sola peça i estan unides per l'ull o canó de ferro dins el qual passa el cap del mànec (DCVB).

Paraula relacionada amb: cresta de gall,

tallantar

tallantar

v. tr.

  1. Tallar o rebaixar amb el tallant, sobretot la pedra (DCVB).
  2. Fer figures, adorns, de relleu (en una pedra, en un objecte de fusta, bronze, etc.) (DIEC).
tallar

tallar

v. tr.

  1. Seccionar parts de pedra.
talús

talús

m.

  1. Inclinació de la paret exterior d'un marge que permet aguantar la pressió del terreny i de l'aigua. *Menorca.
tamborell

tamborell

m.

  1. Carro que tenia bolquet i permetia descarregar fàcilment la càrrega. *Comarques gironines.

Paraula relacionada amb: tombarell, carro de trabuc,

tanca

tanca

f.

  1. Paret, reixa que circumda un solar impedint que s'hi entri a peu pla. *Castelló.
  2. Recinte de pedra comunicat amb altres per portells oberts al mur que compta amb una barrera, feta amb branques d'ullastre. *Menorca.
  3. Terreny conradís voltat de paret seca. També es recull la forma en diminutiu tanqueta. *Menorca.

Paraula relacionada amb: sementer, tancó, taulell, corral, corral fals, cleda, jassa, tancat, borda, pleta, pletó, serrada, clos, closa, clova, aixart,

tancat

tancat

m.

  1. Tros extens de terreny voltat de paret, de bardissa o d'un altre obstacle que n'impedeix l'entrada o la sortida, i destinat a conrear-hi arbres o a tenir-hi animals .Segons el DCVB a Mallorca el tancat és més gran que la tanca, i sovint és un conjunt d'algunes tanques. *Balears, Castelló.

Paraula relacionada amb: corral, corral fals, cleda, jassa, tanca, tancó, borda, pleta, pletó, serrada, sementer, tancat, clos, closa, clova, aixart,

tancó

tancó

m.

  1. Terreny conradís voltat de paret seca. També es recull la forma en diminutiu tanconet. *Balears.

Paraula relacionada amb: sementer, tanca, taulell, corral, corral fals, cleda, jassa, tancat, borda, pleta, pletó, serrada, clos, closa, clova, aixart,

taperot

taperot

m.

  1. Capa de pedra calcària més o menys dures que hi ha al terreny. A Castelló s'usa la frase rompre el taperot, referida a l'acció d'arrencar aquesta capa de pedres. *Castelló.
tartera

tartera

f.

  1. Extensió de terreny al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims (DCVB).
tascó

tascó

m.

  1. Peça de ferro en forma de falca que s'utilitza per enclavar a les escletxes de les roques amb l'ajut d'una maça o un mall i així poder-les trencar.
tasconera

tasconera

f.

  1. Forat o escletxa que els pedraires fan a la roca per a posar-hi els tascons i esberlar-la (DCVB).
taula

taula

f.

  1. Monument megalític prehistòric de la cultura talaiòtica, característic i exclusiu de Menorca, compost de dues grans pedres: una d'horitzontal i una altra de vertical que la sosté, a vegades amb un reforç format per una altra pedra inclinada a manera de contrafort. *Balears.
taulaplom

taulaplom

m.

  1. Regle ample que porta senyada una ratlla paral·lelal als costats i que a un cap porta penjant un fil que acaba amb una peça de metall, i serveix per a comprovar la verticalitat de les parets o altres elements de construcció (DCVB). *Bages.

Paraula relacionada amb: plomada,

taulell

taulell

m.

  1. Porció de terra de conreu tancada per marges o parets (DCVB). *Balears.
terma

terma

f.

  1. Pedra o mur que delimita un terme municipal o una propietat. *Olot.

Paraula relacionada amb: molló, fita, monjoia, pedrafita, sibil·lo, creu,

termenada

termenada

f.

  1. Espai o terreny delimitat per diferents termes. *Olot, Solsònès.
terra grossa

terra grossa

f.

  1. Sòl agrícola de molt de fons i textura forta. *Castelló.
terra prima

terra prima

f.

  1. Sòl agrícola de poc fons i escassa capacitat de retenció d'aigua. *Castelló.
terrassa

terrassa

f.

  1. Espai de terreny pla i elevat que per un o algun dels seus costats acaba en un mur o talús o altre desnivell (DCVB).

Paraula relacionada amb: bancal, feixa, lleixa, llastra, marjada, travessera, bancala, terrassa seca,

terrassà

terrassà

m. i f.

  1. Que treballa en el conreu d'una artiga. *Olot.
terrassa seca

terrassa seca

f.

  1. Espai de terreny acabat en un dels costats per una paret de pedra seca. *Bages.

Paraula relacionada amb: bancal, feixa, lleixa, llastra, marjada, travessera, bancala, terrassa,

terrer

terrer

m.

  1. Camp, terreny. *Olot.
tirapedres

tirapedres

m.

  1. Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal. *Les Borges Blanques.

Paraula relacionada amb: tiràs, estirapedres, carriot, ròssec, tirassa, arrossec, estiràs, tirasses,

tiràs

tiràs

m.

  1. Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal.
  2. Eina que consisteix en un tros de fusta plana fixada transversalment a l'extrem d'un mànec llarg, que serveix per aplanar la terra o arreplegar el gra.

Paraula relacionada amb: estiràs, carriot, tirapedres, estirapedres, tirassa, ròssec, arrossec, tirasses,

tirassa

tirassa

f.

  1. Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal. *Les Garrigues. També es recull la forma en plural tirasses.

Paraula relacionada amb: estiràs, tiràs, carriot, tirapedres, estirapedres, ròssec, arrossec, tirasses,

tirasses

tirasses

f. pl.

  1. Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal. *Les Garrigues.

Paraula relacionada amb: estiràs, tiràs, carriot, tirapedres, estirapedres, tirassa, ròssec, arrossec,

tiroliro

tiroliro

m.

  1. Pedra disposada en vertical que corona la cúpula exterior de la barraca. *Súria.

Paraula relacionada amb: caramull,

tocar

tocar

v. tr.

  1. Referit a la pedra, vol dir retocar -la amb el topo per fer escaire. *Olot.
tombarell

tombarell

m.

  1. Carro que tenia bolquet i permetia descarregar fàcilment la càrrega.

Paraula relacionada amb: carro de trabuc, tamborell,

topo

topo

m.

  1. Tipus d'escarpa amb una punta d'acer que serveix per treballar la pedra. *Olot.
tormo

tormo

m.

  1. Penya, pedra molt grossa. *Priorat.
tornai

tornai

m.

  1. Mesura superficial agrària. Porció quadrada de terreny de trenta passes de cada costat, o sigui, nou-centes passes quadrades a Eivissa, Artà i Manacor i de vint-i-una passes a Llucmajor. La feina del paredador es pagava a tant el tornai. *Balears.

Paraula relacionada amb: tornall,

tornall

tornall

m.

  1. Llargada del solc; el solc considerat en la seva llargària (DCVB).

Paraula relacionada amb: tornai,

torrentó

torrentó

m.

  1. Canalització construïda en pedra en sec, oberta a la part superior, que condueix les aigües de pluja superficials cap a un torrent natural. *Menorca.
tosquera

tosquera

f.

  1. Extensió de terreny reblert de pedres tosques que recobrien alguns terrenys de conreu. *Olot.
tossalet

tossalet

m.

  1. Tossol petit. *Olot.
tossol

tossol

m.

  1. Turó rodó d'origen volcànic format sobre un torrent de lava. *Olot.
trava

trava

f.

  1. En la construcció de parets gruixudes, cadascuna de les pedres o peces que es col·loquen de través i que abracen el gruix de la paret. *Castelló.

Paraula relacionada amb: pedra travessera,

travar

travar

v. tr.

  1. Unir dues pedres de manera que no puguin separar-se, moure's independentment l'una de l'altra. *Mallorca.

Paraula relacionada amb: collar, estaquejar,

travessera

travessera

f.

  1. Feixa. *Cadaqués.

Paraula relacionada amb: bancal, feixa, lleixa, llastra, marjada, bancala, terrassa, terrassa seca,

tremp

tremp

m.

  1. Punt de duresa i elasticitat que es dóna a l'acer, cristall i altres substàncies, per l'acció del calor (DCVB).
    Donar tremp: esmolar les eines per treballar la pedra al punt correcte perquè tallin bé i no es facin malbé. *Olot.
trencador de pedra

trencador de pedra

m.

  1. Picapedrer. *Bages.

Paraula relacionada amb: pedraire, pedrapiquer, pedrer, picador,

trencar

trencar

v. tr.

  1. Fer porcions de pedra picant-la.
trencar el junt

trencar el junt

v. tr.

  1. Tècnica utilitzada en les parets de pedra seca que consisteix a col·locar una pedra d'una filada superior entre les dues que li fan de suport de la filada inferior perquè quedi ben assentada. *Olot.

Paraula relacionada amb: trencar junta, rompre junta,

trencar junta

trencar junta

v. tr.

  1. Tècnica utilitzada en les parets de pedra seca que consisteix a col·locar una pedra d'una filada superior entre les dues que li fan de suport de la filada inferior perquè quedi ben assentada. *Sant Quintí de Mediona.

Paraula relacionada amb: trencar el junt, rompre junta,

trona

trona

f.

  1. Marge o paret circular de poca alçada fet al voltant d'alguns arbres, sobretot oliveres. Aquest sistema permet que l'arbre disposi de més terra i faciliti el seu arrelament. *Bages.

Paraula relacionada amb: rogle, valona, embró,

trugera

trugera

f.

  1. Soll o conjunt de solls on estan tancades les truges el temps que estan prenys i quan tenen cria. *Balears.

Paraula relacionada amb: soll, assoll,

trull

trull

m.

  1. Local destinat a la fabricació d'oli.
  2. Aparell que serveix per moldre les olives.
trumfera

trumfera

f.

  1. Construcció per emmagatzemar les patates. *Vallfogona del Ripollès.

V

vall

vall

m.

  1. Excavació fonda feta longitudinalment al voltant d'un mur o paret.
valona

valona

f.

  1. Construcció de pedra seca a manera de tambor o anell que envolta el tronc d'un arbre per protegir-lo. *Castelló.
  2. Marge circular que es fa al voltant de la soca d'un arbre perquè tingui més terra (DCVB). *Tortosa.

Paraula relacionada amb: embró, rogle, trona,

vedruna

vedruna

f.

  1. Construcció de forma circular d'entre tres i quatre m de diàmetre, amb sis entrades i tres o quatre cambres de cria comunicades per passadissos, perquè hi criïn els conills. Els passadissos són d'uns 20 cm i les cambres són esfèriques i fan uns 40 o 60 cm de diàmetre. *Osona.
vega

vega

f.

  1. Extensió de terra plana, baixa i fèrtil. *Castelló.
vela

vela

f.

  1. Terreny de longitud desproporcionada a l'amplada i limitada per un obstacle natural. *Menorca.
velar

velar

m.

  1. Nom de molts de sementers i trossos de terra on hi ha o hi havia construccions megalítiques prehistòriques. *Mallorca.
veral

veral

m.

  1. Redol de cases de camp, separat del poble (DCVB). *Olot, St. Feliu de Codines.
  2. Indret, contrada; extensió de terra o de poble distinta de les immediates. *Empordà, Berguedà, Lluçanès, Plana de Vic, Pla de Barcelona, Olot.
viaró

viaró

m.

  1. Pas o caminet del Bosc de Tosca. *Olot.
vídia

vídia

f.

  1. Material molt dur constituït per un aglomerat de carburs de certs metalls, com el tungstè, el titani o el molibdè, amb cobalt o níquel com a lligants, emprat en la fabricació de plaquetes per a eines (DIEC).

Paraula relacionada amb: vídria,

vídria

vídria

f.

  1. Deformació de vídia. És un material molt usat especialment en la punta del topo perquè el fa molt resistent per picar. *Olot.

Paraula relacionada amb: vídia,

voladís

voladís

m.

  1. Filada de pedres planeres abans de començar la coberta. És col·locada amb un lleuger pendent cap a l'exterior per a una millor evacuació de l'aigua de la pluja. *Bages.
volta

volta

f.

  1. Obra de construcció en pedra que té forma arquejada per a formar un sostre, sostenir una coberta, una escala, etc. (DCVB).

X

xaragall

xaragall

m.

  1. Esllavissada de pedres i terra en línia descendent produïda per la caiguda d'un o diversos penyals, en zones muntanyenques, amb l'arrossegament consegüent de terra i pedres. *Menorca.
xindri

xindri

m.

  1. Motlle de fusta emprat per poder construir l'arc de mig punt. *Olot.

Paraula relacionada amb: cintri,