Llistat de mots
Aquí hi trobareu un recull de mots i locucions relacionats amb el món de la pedra seca dels territoris de parla catalana. Els trobareu ordenats per ordre alfabètic o bé podeu buscar-los amb el cercador. Es tracta d’un llistat obert. Si voleu col·laborar-hi, envieu-nos les vostres aportacions.
A
abeurador
m.
- Lloc preparat per abeurar el bestiar i els animals de càrrega.
- Pica de pedra, obra o fusta per abeurar-hi els animals. *Catí.
Paraula relacionada amb: aixopluc,
abric
m.
- Buit o forat no gaire fondo amb capacitat per a una o dues persones que s'inclou als marges com a refugi en cas de tempesta. *Castelló.
Paraula relacionada amb: aixopluc,
acollar
v. tr.
- Omplir una paret amb terra. *Olot.
adobar
v. tr.
- Carejar la pedra. *Mallorca, Menorca.
Paraula relacionada amb: escairar, descantar, desbastar, encarar,
adovellat -ada
adj.
- Tipus d'entrada d'una barraca feta amb dovelles treballades. *Empordà.
afeixar
v. tr.
- Disposar un tros de terra en feixes (DCVB). *Bages, Gironès.
afitar
v. tr.
- Delimitar o assenyalar amb fites de pedra un terreny. *Bages, Empordà.
afrau
f.
- Fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre dues muntanyes o penyals (DCVB). *Rosselló, Ripoll, Olot, Pobla de Lillet, Solsona, Cardona.
- Contrada, endret; especialment paratge de mal pas o poc poblat (DCVB). *Banyoles, Vendrell, Olot.
agulla
f.
- Construcció destinada a conduir l'aigua cap als camps de conreu.
aiguavés
m.
- Inclinació de la teulada que serveix per fer lliscar l'aigua de la pluja en les cúpules o voltes de les barraques.
aixada
f.
-
Peça de ferro acerat, més o menys plana i corbada i de forma variable, amb un mànec de fusta d'uns 80 cm, que serveix per fer diferents treballs agrícoles.
-
Eina per cavar la terra dura. Mànec de fusta d'uns 80 cm i una peça de ferro que en un extrem té un tall de destral i l'altre acaba en forma de bec. Serveix per retirar pedres soltes en un marge derruït o per obrir l'escombra inicial d'un marge. *Menorca, les Borges Blanques.
Paraula relacionada amb: aixat,
aixada estreta
f.
- Aixada que té la làmina estreta i molt reforçada, que s'utilitza fonamentalment per arrencar pedra. *Castelló.
Paraula relacionada amb: aixada pedrera, aixadella, magall,
aixada pedrenyera
f.
- Barra de ferro o de fusta dura per fer alçaprem i moure pedres grans. *Mallorca.
Paraula relacionada amb: perpal,
aixada pedrera
f.
- Aixada que té la làmina estreta i molt reforçada, que s'utilitza fonamentalment per arrencar i tallar la pedra. *Catí.
Paraula relacionada amb: aixadella, aixada estreta, magall,
aixadella
f.
- Aixada que té la làmina estreta i molt reforçada, que s'utilitza fonamentalment per arrencar i tallar la pedra. *Catí.
Paraula relacionada amb: aixada pedrera, aixada estreta, magall,
aixart
m.
- Terreny delimitat per un mur. El DCVB el recull com a pati exterior d'un corral.
Paraula relacionada amb: sementer, tanca, tancat, tancó, clos, closa, clova,
aixol
m.
- Tipus d'aixa petita. El DCVB descriu aixa com una eina de fuster, composta d'una fulla de ferro acerada i tallant unida amb un mànec de fusta en tal manera que, posant el mànec vertical, el tall queda horitzontal. *Mallorca.
aixol de marger
m.
- Tipus d'aixa petita utilitzada pels margers. El DCVB descriu aixa com una eina de fuster, composta d'una fulla de ferro acerada i tallant unida amb un mànec de fusta en tal manera que, posant el mànec vertical, el tall queda horitzontal. . *Mallorca.
aixopluc
m.
- Barraca o cabana de petites dimensions obrada en pedra seca, amb coberta o sense. *Bages.
- Cavitat feta a la paret d'un marge on el pagès es pot refugiar. *Cervera, les Borges Blanques.
Paraula relacionada amb: abric,
ajuntar
v. tr.
- Encaixar les pedres les unes amb les altres. *Bages.
albelló
m.
- Canal o conducte subterrani de pedra seca per canalitzar aigües sobreres d'un terreny.
alçaprem
m.
- Barra inflexible mòbil al voltant d'un punt de suport o fulcre que serveix per aixecar coses pesants. També es recull l'expressió fer alçaprem, en què s'empra una barra o una altra eina per a alçar algun objecte.
aljub
m.
- Cisterna, dipòsit fet amb pedres i cobert de volta per recollir l'aigua de la pluja. Normalment el dipòsit o pou s'excava a la mateixa roca i després es repassa amb morter. Tota la part externa es cobreix amb una volta de pedra seca estratègicament col·locada per tal de protegir-la. *Comarques gironines, Catí.
amagatall
m.
- Forat dins d'una paret per guardar aliments i altres coses. *Catí.
Paraula relacionada amb: post, gerrer, armari alt, fornícula,
amargenar
v. tr.
- Fer marges de pedra seca. *Bages.
anjub
m.
-
Cisterna, dipòsit fet amb pedres i cobert de volta per recollir l'aigua de la pluja. Normalment el dipòsit o pou s'excava a la mateixa roca i després es repassa amb morter. Tota la part externa es cobreix amb una volta de pedra seca estratègicament col·locada per tal de protegir-la. *Vinebre.
-
Bassa soterrada de base quadrada o rectangular, coberta i coronada amb una mena de cabina amb una porta per poder extreure l'aigua amb galleda i cúrria. Sol tenir un abeurador adossat per al bestiar. *Les Borges Blanques.
Paraula relacionada amb: aljub,
antigot
m.
- Paret megalítica, a manera de murada, que s'estén en línia recta o angulosa i se sol trobar prop de les taules, talaiots i altres construccions prehistòriques *Menorca.
apariar
v. tr.
- Arreglar pedra, col·locar-la. *Bages.
aplomar
v. tr.
1 Valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d'assegurar-ne la verticalitat (DIEC).
Paraula relacionada amb: escandallar,
aprés
m.
- Corral llarguer i estret d'uns dos o tres metres d'amplada on es munyen les ovelles. *Balears.
Paraula relacionada amb: pres,
arc ametllat
m.
- Arc de forma punxeguda utilitzat per fer l'obertura d'entrada d'una barraca.
Paraula relacionada amb: arc apuntat,
arc apuntat
m.
- Arc de forma punxeguda utilitzat per fer l'obertura d'entrada d'una barraca.
Paraula relacionada amb: arc ametllat,
arc toral
m.
- Arc que separa dues voltes, una a continuació de l'altra.
argadell
m.
- Ormeig de quatre o sis cistells de vímet que es portaven repartits a cada banda de l'animal de càrrega. *Bages.
argamassa
f.
- Mescla de calç i arena. *Vinebre.
argila
f.
- Terra formada per partícules molt petites que s'expandeix en contacte amb l'aigua i forma capes impermeables.
armari alt
m.
- Forat a l'interior de la barraca per deixar el menjar. *Les Borges Blanques.
Paraula relacionada amb: post, gerrer, amagatall, fornícula,
armari baix
f.
- Forat per mantenir l'aigua o el vi en fresc dins la barraca. *Les Borges Blanques.
arner
m.
- Forat deixat a la paret de marge on es posaven les arnes per a la producció de la mel. *Cervera.
Paraula relacionada amb: arnera,
arnera
f.
- Forat deixat a la paret de marge on es posaven les arnes per a la producció de la mel. *Cervera.
Paraula relacionada amb: arner,
arrossec
m.
- Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal. *Castelló, Cervera.
Paraula relacionada amb: estiràs, tiràs, tirapedres, carriot, estirapedres, tirassa, ròssec, tirasses,
artiga
f.
- Terreny que ha sofert el procés de rompuda propi de la zona; cremar la vegetació i brossa, arrencar pedra, separar la terra de la pedra, preparar part del terreny per al cultiu i emmagatzemar la pedra en diferents construccions. *Castelló, Olot.
artigaire
m.
- Persona que recupera o arranja un terreny per ser cultivat. *Olot.
Paraula relacionada amb: boïgaire,
artigar
v. tr.
- Preparar un tros de terra per conrear-la, especialment traient els arbres, cremant el bosc baix o llenya en munts que després s'escampen perquè les cendres serveixin d'adob. *Comarques gironines.
Paraula relacionada amb: eixartigar, eixermar,
assagador
m.
- Camí de gran amplada, delimitat per parets, destinat principalment al trànsit de ramats. *Catí.
assentament
m.
- Primera filada de pedres en contacte amb el terra. *Menorca.
Paraula relacionada amb: base,
assoll
m.
- Corral petit destinat al bestiar porcí que podia ser construït amb murs de pedra seca. El DCVB la recull com a variant de la forma soll, que tant pot ser masculina com femenina. *Castelló.
atalussament
f.
- Inclinació d'un mur respecte del marge al qual es recolza. L'absència de morter que uneix les pedres aconsella conferir una inclinació als murs de pedra en sec, la qual pot anar des de 90º fins a 70º o menys. Una inclinació de 85º és molt freqüent en marges de poca alçada; els marges més alts poden tenir major inclinació a prop de la base. Les pedres amb forma de paral·lelepípede permeten acostar-se als 90º, mentre que els còdols i pedres de difícil encaix demanen força inclinació.
aubelló
m.
- Canal o conducte subterrani de pedra seca per canalitzar aigües sobreres d'un terreny. *Mallorca, comarques gironines.
avenc
m.
- Obertura natural de la terra, molt inclinada i de gran profunditat. Des de temps, l'home ha ocupat algunes d'aquestes cavitats i hi ha construït parets o murs per resguardar-se.
B
bac
m.
- Terreny orientat cap al nord i que, per tant, rep molt poca insolació.
baiard
m.
- Aparell de fusta format per dues vares llargues i paral·leles unides per diferents travessers que servien per transportar les portadores a pes de braços de dues o quatre persones a cada cap.
Paraula relacionada amb: civera,
baixant
m.
- Obertura feta amb graons inserits a una paret que permeten pujar o baixar. *Bages.
balma murada
f.
- Cova natural que es converteix en estança afegint-li un mur de tancament i una porta d'accés. *Les Borges Blanques.
banasta
f.
- Cistell, covenet, etc., fet de vímets, de joncs, de verducs, de rodells i de tires de castanyer, etc., de diferents formes, grandàries i usos segons les contrades.
Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabàs, cabassa, cartró, cofa, senalla, cove,
banc
m.
- Cos sortint de pedra que s'alça des de terra fins a una alçada adequada per seure-hi, generalment adossat a la paret. Pot ser a l'interior o a l'exterior de les cabanes.
bancal
m.
- Cada una de les porcions de terreny de cultiu, delimitada generalment per parets, ribassos o murs d'abancalament, que formen una finca. *Catí.
Paraula relacionada amb: feixa, lleixa, llastra, marjada, travessera, bancala, terrassa, terrassa seca,
bancala
f.
1, Cada una de les terrasses en què es distribueix un terreny per aprofitar el desnivell. *Castelló.
Paraula relacionada amb: bancal, feixa, lleixa, llastra, marjada, travessera, terrassa, terrassa seca,
barra
f.
1, Cadascuna de les peces de fusta horitzontals de què consta una portera. *Castelló.
barraca
f.
- Construcció destinada a guardar les eines o aixoplugar els pagesos.
Paraula relacionada amb: barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,
barraca artificial
f.
- Barraca construïda per la mà de l'home, feta per un barracaire.
barraca artística
f.
- Barraca que queda revestida d'una hermosa vegetació.
barraca cupulada
f.
- Barraca que s'aixeca per sobre del mur amb un casquet hemisfèric de carreus, reble o gleves de terra vegetal per impedir la filtració d'aigües pluvials.
Paraula relacionada amb: barraca domical,
barraca d'arc a nivell
f.
- Barraca que té un arc escarser degenerat a l'entrada, és a dir, un arc rebaixat format per un segment de circumferència el centre de la qual és per sota de la línia d'arrencada.
barraca d'arc angular
f.
- Barraca que té un arc angular a l'entrada, és a dir, un arc format per dues rectes inclinades que es tallen a la clau.
barraca d'arc apuntat
f.
- Barraca que té un arc apuntat a l'entrada o obertura, és a dir, un arc format per dues seccions de circumferència que es tallen a la clau.
Paraula relacionada amb: barraca d'arc ogival,
barraca d'arc de descàrrega
f.
- Barraca que té un arc de descàrrega a l'entrada o obertura, és a dir, un arcconstruït damunt d'una llinda per desviar cap als costats part del pes de la paret que sosté a sobre.
barraca d'arc de frontó
f.
- Barraca que té un arc de frontó a l'entrada o obertura, és a dir, un arc format per dues rectes inclinades que es tallen a la clau.
barraca d'arc de mig punt
f.
- Barraca que té un arc de mig punt a l'entrada o obertura, és a dir, un arc format per una semicircumferència, amb el centre a la línia d'arrencada.
Paraula relacionada amb: cabana de volta de canó,
barraca d'arc egipci
f.
- Barraca que té un arc egipci a l'entrada o obertura, és a dir, un arc format per una llinda sostinguda per dues columnes.
barraca d'arc ogival
f.
- Barraca que té un arc apuntat a l'entrada o obertura, és a dir, un arc format per dues seccions de circumferència que es tallen a la clau.
Paraula relacionada amb: barraca d'arc apuntat,
barraca de carboner
f.
- Barraca provisional construïda per aixoplugar els carboners mentre duen a terme el procés d'elaboració del carbó.
barraca de parell
f.
- Barraca construïda amb pedra seca que serveix per aixoplugar-hi el parell de bous, mules o altres bèsties que es feien servir per treballar la terra d'un terreny. *Cervera, Olot.
barraca domical
f.
- Barraca que s'aixeca per sobre del mur amb un casquet hemisfèric de carreus, reble o gleves de terra vegetal per impedir la filtració d'aigües pluvials.
Paraula relacionada amb: barraca cupulada,
barraca margenera
f.
- Barraca oberta en els marges dels camps i protegida amb una paret davantera.
barraca mural
f.
- Barraca oberta en el mateix gruix d'un mur que no sobrepassa ni l'alçada ni l'amplada del mur.
barraca natural
f.
- Forat obert per obra dels volcans en la roca basàltica utilitzat com a barraca. A la zona volcànica de la Garrotxa n'hi ha comptabilitzades una vintena. *Olot.
barraca olesana
f.
- Tipus de barraca de pedra seca que solament es troba al municipi d'Olesa de Montserrat i a l'entorn. Està formada per dos murs laterals i un al fons amb una alçada màxima d'1,2 metres. La coberta està feta amb un embigat de troncs d'olivera de varietat palomar (varietat local), principalment, i recobert de lloses de pedra i terra al damunt. La coberta és a dues aigües. És d'una sola nau amb unes mides aproximades de 2 a 5 metres de fondària per 2 d'amplada i una alçada entre 1,5 i 2 metres. *Olesa de Montserrat.
barraca tipus
f.
- Barraca feta amb pedres ferrals (volcàniques) cairudes, completament aïllada, de forma piramidal o cònica. *Olot.
barracaire
m. i f.
- Persona que construeix barraques de pedra seca. Generalment, pagesos. *Empordà, comarques gironines, Bages.
Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,
barracó
m.
- Construcció destinada a guardar les eines o aixoplugar els pagesos.
Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,
barraquer
m.
- Persona que construeix barraques de pedra seca. Generalment, pagesos.
Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà,
barraqueta
f.
- Construcció més petita que la barraca destinada a guardar les eines o aixoplugar els pagesos.
- Barraca o també caseta a l'interior de Castelló. *Castelló.
Paraula relacionada amb: barraca, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,
barret de xemeneia
m.
- Pedra manllevadissa que permet la sortida de fums de la barraca. *Bages.
barrina
f.
- Barra d'acer o de ferro amb la punta acerada i tallant en un dels extrems, que es pot utilitzar per fer forats a la pedra per tal de posar-hi explosius, tascons, etc.
barrobí de calç
m.
- Sistema per trencar les roques grans. S'introdueix calç viva a dins un forat fet amb la manuella i la cullereta; s'hi posa una metxa de cotó (ble) que surti un parell de pams i tot seguit es tapa amb argila compactada perquè aguanti la pressió de la calç quan s'escalfi. Es posa l'extrem del ble en remull perquè l'aigua vagi baixant a l'interior fins que s'escalfi la calç, s'expandeixi i trenqui la roca. *Menorca.
barrobí de pólvora
m.
- Sistema per trencar les roques grans en el qual s'introdueix pólvora a dins d'un forat que s'ha fet prèviament a la roca. *Menorca.
base
f.
- Primera filada de pedres en contacte amb el terra. *Menorca.
Paraula relacionada amb: assentament,
bassa
f.
- Lloc de recollida i emmagatzematge d'aigua destinada primordialment a abeurar el bestiar.
- Receptacle obert a l'aire lliure, de base plana i parets laterals de pedra seca. El diàmetre sol ser entre 2 i 4 m i la fondària entre 1'5 i 3 m. Solen tenir una escala d'accés de pedra. *Les Borges Blanques.
bassi
m.
- Recipient per abeurar el bestiar, generalment fet amb pedres treballades i degudament ajuntades, que recull l'aigua d'una font, un pou o una cisterna. S'anomena bassiol el tronc buidat per donar menjar als animals. Castelló.
bast
m.
- Albarda curta que porten les bèsties de càrrega. *Bages.
bastida
f.
- L'última filada d'un tram d'una paret alta que permet al constructor fer-la servir de bastida per construir el tram superior en una posició una mica més endarrerida que la de sota. *Olot.
bei
m.
- Obertura estreta d'una roca o penya, plena de material diferent del de la roca. És el lloc per on se sol trencar la pedra quan es pica amb la massa. *Bages.
bitlo
m.
- Pedra cònica o piramidal, més alta que ampla, posada dreta per servir de fita o de guarda-rodes. *Balears.
boal
f.
- Lloc on antigament donaven la palla als bous, quan encara no hi havia estables (DCVB). *Menorca.
- Estable on s'arreceren els bous per menjar i dormir (DCVB). *Mallorca. També es recull la forma en diminutiu boaleta.
Paraula relacionada amb: boval, bouer, bover, bovera, boveria,
boïga
f.
- Artiga on s'empren boïcs com a adob. *Vallès Occidental.
bolo
m.
- Pedra de mida mitjana i forma arrodonida que resulta poc adequada per paredar. *Castelló
borda
f.
- Cabana. Unitat independent separada dels masos. *Empordà, Puigcerdà, Esterri, Sort
- Barraca en certs pobles del Pirineu.
- Corral en un bosc per tancar-hi bestiar i pastura (DCVB). *Puigcerdà.
Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe, corral, corral fals, cleda, jassa, tanca, tancat, tancó, pleta, pletó, serrada,
borja
f.
- Barraca. *Pla de Lleida, Tarragona i Tortosa.
Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,
botador
m.
- Escala construïda en una paret de dues cares amb els graons fets de pedres planes encaixades dins la paret que sobresurten prou per poder-hi encaixar el peu. Impedeixen el pas del bestiar.
Paraula relacionada amb: pujador volat, escaleta, escala de marge, escala volada, pujador d'escala,
bouer
m.
- Construcció on es tanquen bous i vaques. *Menorca. També es recull la forma en diminutiu boueret.
Paraula relacionada amb: boval, boal, bover, bovera, boveria,
boval
f.
- Lloc on antigament donaven la palla als bous, quan encara no hi havia estables (DCVB). *Menorca.
- Estable on s'arreceren els bous per menjar i dormir (DCVB). *Mallorca.
Paraula relacionada amb: boal, bouer, bover, bovera, boveria,
bovalar
m.
- Devesa comunal tancada per a la guarda del bestiar major (bous, matxos, etc.). *Catí.
Paraula relacionada amb: dula,
bover
m.
- Construcció on es tanquen bous i vaques. *Menorca. També es recull la forma en diminutiu boveret.
Paraula relacionada amb: boal, boval, bovera, boveria, bouer,
bovera
f.
- Corral on es tanquen els bous. *Menorca.
Paraula relacionada amb: boal, boval, bouer, boveria, bover,
boveria
f.
- Corral on es tanquen els bous. *Menorca.
brancal
m.
- Cada un dels dos costats d'una entrada o finestra, formats per un conjunt de pedres sobreposades, sobre els quals es recolza la llinda.
braó
m.
- Reforç posterior per completar un marge. Es tracta d'una filera de pedres que va paral·lela a la filada superior, a una certa distància, un o dos pams, dins la marjada. *Menorca.
brescada
f.
- Roca amb forats, segurament per a les abelles. *Mallorca.
bufador
m.
- Petit nínxol de figura quadrangular que serveix per mantenir frescos el càntir, l'aigua, etc, dins la barraca. Aquest efecte s'aconsegueix per la filtració d'aire a través del gruix dels murs en sec o a través de cúmuls d'escòries quan es construeix sobre terrenys volcànics. El DCVB recull aquest tipus de cavitats d'origen volcànic a Olot i diu que els cellers de moltes cases en tenen per conservar les viandes a l'estiu. *Olot.
- Escletxa subterrània d'origen geològic que surt a l'exterior a no gaire distància del mar. Es percep per les bufades d'aire que expel·leix, produïdes per la força del mar, que és on neix. *Menorca.
buixarda
f.
- Martell usat pels picapedrers per polir la pedra en les superfícies que no són llises sinó proveïdes de puntes. *Comarques gironines, Castelló, Bages.
buixardar
v. tr.
- Picar una superfície de pedra o de formigó amb una buixarda, a fi de netejar-la o de fer que quedi gravada. *Bages.
burg
m.
- Carrer forà o raval. *Comarques gironines.
C
cabana
f.
- Construcció rústica de pedres, fusta, rames, etc., a manera de caseta, destinada a soplujar-s'hi transitòriament, a tancar-hi bestiar o a guardar-hi instruments de treball o els productes de la collita (DCVB).
- Barraca més gran que l'aixopluc amb certes comoditats per poder-hi menjar, dormir o guardar els animals. *Les Borges Blanques. També es recull la forma en diminitiu cabaneta i la forma augmentativa cabanassa.
Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,
cabana de picapedrer
f.
- Petit aixopluc a prop d'una pedrera on es refugiaven els picapedrers. *Les Borges Blanques.
cabana de volta de canó
f.
- Cabana semicircular bastida amb pedra trencada o picada a l'estil de les cabanes de les Garrigues. *La Terra Alta.
Paraula relacionada amb: barraca d'arc de mig punt,
cabanya
f.
- Construcció rústica de pedres, fusta, rames, etc., a manera de caseta, destinada a soplujar-s'hi transitòriament, a tancar-hi bestiar o a guardar-hi instruments de treball o els productes de la collita (DCVB).
Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,
cabàs
m.
- Cistell per portar pedruscall petit.
Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabassa, cartró, banasta, cofa, senalla, cove,
cabassa
f.
- Cistell més gros que el cabàs que serveix per transportar material. Olot.
Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabàs, cartró, banasta, cofa, senalla, cove,
cabeçada
f.
- Part de l'arnès d'un animal. Vinebre.
cabrider
m.
- Sestador per tancar el bestiar cabrum dalt les muntanyes (DCVB). *Artà.
cadolla
f.
- Dipòsit excavat a la paret més baixa d'una superfície rocosa a la qual s'hi han excavat canals per conduir l'aigua de pluja al dipòsit. Es tapava generalment amb fusta o amb una tapa metàl·lica. *Cervià.
- Clot a la roca que recull aigua de pluja i serveix perquè hi abeurin els animals. *Baix Cinca.
Paraula relacionada amb: cogulla,
caduf
m.
- Recipient allargassat de terrissa que, lligat a una sínia, serveix per pujar aigua del pou. *Vinebre.
Paraula relacionada amb: catúfol,
cairó
m.
- Rajola de diferents mides, feta d'argila, que serveix per recobrir la part de la tina que havia de contenir el vi per tal de fer-la impermeable. A Osona sembla que té el significat d'un tipus o forma de pedra. *Bages, Osona.
calçada
f.
- Camí o altra via empedrada. *Balears.
caletxa
f.
- Camí molt estret, delimitat per parets, que dóna accés des dels assagadors i camins principals fins a les finques. Castelló.
Paraula relacionada amb: drecera,
camí de ferradura
m.
- Camí estret, de vegades flanquejat amb marges de pedra seca, no apte per a carruatges i sí per a animals de tir.
Paraula relacionada amb: carreró,
camí empedrat
m.
- Camí amb el ferm fet amb pedres enrastellades, generalment per evitar-ne el deteriorament pel trànsit i sobretot per l'aigua. *Castelló.
camí ral
m.
- Camí empedrat, de vegades flanquejat amb marges de pedra seca.
cana
f.
- Mida longitudinal d'uns vuit pams, equivalent a prop d'1,60 m. *Bages.
canella
f.
- Conducte de pedra en sec fet al subsòl de terrenys amb mal drenatge per extreure l'aigua que s'entolla. *Castelló.
Paraula relacionada amb: canyo,
canó de xemeneia
m.
- Forat llarg per deixar sortir els fums. *Bages.
cantell
m.
- La cara més estreta d'un cos cairejat, per oposició amb el pla o cara més ampla (DCVB). *Comarques gironines, Bages. Es recull l'expressió posar de cantell, que té a veure amb la forma de col·locar les pedres d'un mur sobre la base de la seva cara més estreta.
cantonada
f.
- Vèrtex de l'angle format per dues parets.
- Cadascuna de les parts laterals que delimiten una obertura d'una paret per posar una portera o una porta. *Catí.
canyo
m.
- Conducte de pedra en sec fet al subsòl de terrenys amb mal drenatge per extreure l'aigua que s'entolla. *Castelló.
Paraula relacionada amb: canella,
cap de cantó
m.
- Cantonada de paret feta amb pedres de marès ben escairades. *Menorca.
capginya
f.
- Conjunt de pedres rectangulars col·locades una damunt l'altra formant una columna. Es realitza quan es reconstrueix un marge per tal de separar la part antiga de la nova, de manera que si la part antiga cau, la nova aguanti. *Menorca.
cara
f.
- Cadascun dels costats d'una pedra. Per qüestions estètiques, però també estructurals, la pedra es procura col·locar de manera que quedi a la vista una de les cares planes, i alineada amb el pla del mur. Per això, una de les destreses del margener és cercar la cara bona de la pedra. A Sant Quintí de Mediona es recull la frase feta Tota pedra té set cares, que fa referència a la destresa del bon margener en col·locar qualsevol pedra, per lletja que sembli.
caramull
m.
- Pedra disposada en vertical que corona la cúpula exterior de la barraca. *Bages.
- Teulada superior sobre la corona d'una barraca. *Catí
Paraula relacionada amb: tiroliro,
carejar
v. tr.
- Picar amb la punta de l'escoda la cara vista de les pedres que van destinades a una paret. *Bages.
carrerada
f.
- Via agropecuària feta amb pedres de rastell per on ha discorregut tradicionalment el trànsit de bestiar.
carret de mà
m.
- Carretó amb una sola roda situada al capdavant, amb dos braços per ser empès per una persona. *Castelló.
carreta
f.
- Vehicle format per pals entrecreuats, sense rodes, que serveix per transportar pedres o llenya.
Paraula relacionada amb: carrereta,
carreu
m.
- Pedra tallada en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc. *Comarques gironines.
carriot
m.
- Estri fet amb un tronc d'arbre en forma d'i grega amb alguns travessers que serveix per arrossegar pedres amb el tir d'un animal. El DCVB el recull com a sinònim de carro de trabuc. *Alt Urgell.
Paraula relacionada amb: estiràs, tiràs, tirassa, tirapedres, estirapedres, arrossec, ròssec, tirasses,
carro de trabuc
m.
- Carro que tenia bolquet i permetia descarregar fàcilment la càrrega. *Les Borges Blanques.
cartró
m.
- Cistell o cabàs per portar pedruscall petit, terra, patates o altres coses. *Castelló, Andorra, Durro, Conca de Tremp, Vilalba dels Arcs, Fraga, Tamarit, Ribera de Cinca, Tortosa, Maestrat.
Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabàs, cabassa, banasta, cofa, senalla, cove,
casa de sa neu
adj.
- Construcció formada per una cavitat destinada a emmagatzemar-hi la neu o gel natural i una casa o porxo per a refugi dels nevaters. *Balears.
Paraula relacionada amb: pou de neu, pou de glaç,
cascall
m.
- Fragments petits de pedra que s'utilitzen per omplir els buits entre les pedres grans quan es construeix un mur o marge, per farcir entre les dues parets d'un marge i per cobrir una barraca per fora per evitar filtracions. *Castelló, Bages.
Paraula relacionada amb: reble, reblum, rebló, pedruscall, esquerdís, matacà, ripio,
caseta de pedra
f.
- Construcció feta únicament de pedra en sec, amb coberta resolta mitjançant la tècnica de falsa volta. *Castelló.
Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, catxerulo, catxerutet, cova, claper, perxe,
cassud
m.
- Martell gros per trencar pedres grans. Un costat pla i l'altre amb punxa per trencar pedres i mànec llarg. *Mallorca, Menorca, Vilalba dels Arcs, la Franja de Ponent.
Paraula relacionada amb: picassa,
castellet
m.
- Munt de pedres que serveix de fita o terme en les finques rústiques (DCVB). *Catalunya, Mallorca.
- Construcció prehistòrica o petita fortificació musulmana o cristiana de la qual no queden indicis. *Balears.
castellot
m.
- Construcció megalítica a manera de torre (DCVB). *Balears.
catúfol
m.
- Recipient allargassat de terrissa que, lligat a una sínia, servia per pujar aigua del pou. *Catí.
Paraula relacionada amb: caduf,
catxerulo
m.
- Barraca de pedra seca. *Canal de Navarrés.
Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerutet, cova, claper, perxe,
catxerutet
m.
- Barraca de pedra seca. *Maestrat.
Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, cova, claper, perxe,
càvec
m.
- Eina semblant a l'aixada però de fulla més estreta, més ampla de la part posterior que la part anterior, que s'utilitza per cavar, remoure la terra fluixa i les petites pedres soltes. *Bages, Menorca.
cerdà
m.
- Margener de la Cerdanya. Tenien fama arreu de Catalunya perquè es deia que eren pràctics i més llestos que els paletes. *Bages.
Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, barraquer,
cintri
m.
- Motlle de fusta emprat per construir l'arc de mig punt. *Les Borges Blanques.
Paraula relacionada amb: xindri,
cisterna
f.
- Dipòsit generalment subterrani per recollir l'aigua de pluja.
- Bassa soterrada de base quadrada o rectangular, coberta i coronada amb una mena de cabina amb una porta per poder extreure l'aigua amb galleda i cúrria. Sol tenir un abeurador adossat per al bestiar. *Catí, les Borges Blanques.
civera
f.
- Aparell de fusta format per dues vares llargues i paral·leles unides per diferents travessers que servien per transportar pedres, cascall, terra, etc. a pes de braços entre dues o quatre persones. *Mallorca, Castelló, Menorca, Osona.
Paraula relacionada amb: baiard,
claper
m.
- Piló de pedruscall que s'extreu d'un terreny de conreu i que s'amuntega en un racó o que es diposita darrere d'una paret construïda amb aquesta finalitat.
*Empordà, Mallorca, Balears, Olot, Osona. - Tros de terra molt pedregós. *Catí, Menorca.
- Barraca de pedra seca. Curiosament només s'anomenen així a Pratdip ja que als pobles del costat s'anomenen barraques (Mont-roig del Camp) o coves (Colldejou). *Pratdip.
clau
f.
- Dovella o peça central que tanca un arc o una volta. *Castelló, Bages.
Paraula relacionada amb: clau de volta,
clau de barrobiner
f.
- Peça de ferro amb un forat al mig per encaixar la manuella i poder-la desencallar. *Menorca.
claveguera
f.
- Forat que travessa una paret d'hort o de tanca i serveix per donar pas a l'aigua de pluja sobrera. *Balears.
- Forat que travessa una paret per a pas del bestiar, especialment oví. *Mallorca.
cleda
f.
- Tancat per al bestiar. *Olot.
Paraula relacionada amb: corral, corral fals, jassa, tanca, tancat, tancó, borda, pleta, pletó, serrada,
cloper
m.
- Pedruscall que s'extreu d'un terreny de conreu i que s'apilona darrere d'una paret de contenció construïda amb aquesta finalitat.
*Cap de Creus.
clos
m.
- Tancat o terreny envoltat de paret. *Castelló, Balears.
Paraula relacionada amb: sementer, tanca, tancat, tancó, closa, clova, aixart,
closa
f.
- Tros de terra tancat de paret de pedra o altre material. *Olot.
- Paret o bardissa que clou un tros de terra. *Balears.
Paraula relacionada amb: sementer, tanca, tancat, tancó, clos, clova, aixart,
clot
m.
- Bancal situat a la part més baixa de la finca. *Castelló.
cloure
v. tr.
- Fer l'operació final d'una feina, per exemple, posar la clau a un arc o volta.
clova
f.
- Tros de terra bona, cultivada i tancada de paret (DCVB). *Balears.
Paraula relacionada amb: sementer, tanca, tancat, tancó, clos, closa, aixart,
coberta
f.
- Sostre, manera de tancar la cúpula d'una barraca.
- Usat en plural es refereix a la filada construïda amb pedres més o menys rectangulars, col·locades damunt la rasant com a acabat del mur. Té una funció més aviat estètica. *Menorca.
Paraula relacionada amb: corona, igualada, filada de dalt, encadenat,
cocó
m.
- Forat o armari fondo arran de terra, a l'interior d'una barraca, emprat per desar les eines llargues.
- Forat al centre de les cisternes per poder pouar quan hi ha poca aigua. *Castelló.
- Clot natural obert en la roca dins el qual es posa aigua quan plou o quan hi arriba la mar. Podia ser ampliat i cobert amb pedres per reduir l'evaporació. *Balears.
codadell
m.
- Còdol petit, palet de riera (DCVB).
còdol
m.
- Pedra de riu o rec, arrodonida per l'acció del rodolament i les aigües.
- Pedres petites de forma arrodonida provinents de l'operació d'esbancar que es col·loquen amb el reble per emplenar el marge.
- Menorca.
Paraula relacionada amb: codís,
cofa
f.
- Senalla de diferents formes, per a tenir o transportar diversos objectes (DCVB).
Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabàs, cabassa, cartró, banasta, senalla, cove,
cogulla
f.
- Dipòsit excavat a la paret més baixa d'una superfície rocosa a la qual s'hi han excavat canals per conduir l'aigua de pluja al dipòsit. Es tapava generalment amb fusta o amb una tapa metàl·lica. *Les Borges Blanques.
Paraula relacionada amb: cadolla,
colcador
m.
- Pedrís que serveix per pujar còmodament al cavall (DCVB). Variant del mot cavalcador. *Balears.
collar
v. tr.
- Fer que les pedres quedin ben fixades i no es moguin. *Olot.
Paraula relacionada amb: estaquejar, travar,
collir pedra
v. tr.
- Acció d'arrancar pedra amb les eines adients (aixada estreta, perpal, tascons, etc.). *Castelló.
Paraula relacionada amb: apanyar pedra,
compàs de vares
m.
- Tipus de compàs que té les cames paral·leles i que corren al llarg d'una barreta horitzontal, i serveix per a traçar arcs o cercles de gran radi (DCVB).
*Comarques gironines.
comptador
m.
- Obertura de petites dimensions feta a la paret que serveix per facilitar el pas del bestiar oví i cabrum i si convé comptar-lo.
*Castelló.
concentrat -ada
adj.
- Es diu d'una paret plena, ben assentada. *Olot.
contrafort
m.
- Segona estructura que encercla tot el primer mur i que ajuda a aguantar la construcció.
- Doble paret a l'exterior de la barraca per donar-li més estabilitat, sobretot si hi ha corona. *Comarques gironines.
contraterrer
m.
- Part d'una construcció que actua com a mur de contenció de terres. *Castelló.
cordell
m.
- Cordill per pujar una paret a plom. *Castelló.
cordella
f.
- Cordill per pujar una paret a plom. *Castelló.
corona
f.
- Part elevada central que s'aprecia des de l'exterior d'una barraca de pedra i que permet tancar la cúpula.
- Filada construïda amb pedres més o menys rectangulars, col·locades damunt la rasant. És l'acabat del mur i té una funció més aviat estètica. *Banyalbufar.
Paraula relacionada amb: igualada, coberta, filada de dalt, encadenat,
coronament
m.
- Embelliment que es col·loca a la part superior d'una construcció. *Castelló, Olot.
corral
m.
- Tros de terra tancat de paret i descobert totalment o en part, destinat a estatge de bestiar.
- Tros de terra tancat de paret i destinat al conreu d'arbres fruiters, principalment de figueres de moro. *Mallorca.
Paraula relacionada amb: corral fals, cleda, jassa, tanca, tancat, tancó, borda, pleta, pletó, serrada,
corral fals
m.
- Espai tancat de forma natural amb dos accessos o entrades situat en zones de muntanya on és utilitzat per a l'arreplega del bestiar. *Balears.
Paraula relacionada amb: corral, cleda, jassa, tanca, tancat, tancó, borda, pleta, pletó, serrada,
corralassa
f.
- Paratge descobert i tancat que hi ha darrere el corral en les cases de camp i els llogarets (DCVB). *Balears.
corriola
f.
- Cilindre de poca altura, que pot girar al voltant d'un eix i té una canal buidada tot al llarg de la seva superfície lateral per on es fa passar una corda, a un extrem de la qual obra la potència i a l'altre la resistència (DCVB). *Catí.
corrou
m.
- Tronc o conjunt de troncs que s'utilitza com a mètode de transport per fer lliscar objectes pesants. *Olot.
cossiol
m.
- Recipient de terra, de fusta o de zinc, més petit que el cossi (DCVB).
- Aljub. *El Pla de Santa Maria.
Paraula relacionada amb: aljub,
cossol
m.
- Pedra grossa enterrada a terra que servia de fonament per a la paret. *Empordà.
cova
f.
- Barraca de pedra seca. *Colldejou (Baix Camp)
Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, claper, perxe,
cove
m.
- Cistell de vímet de petites dimensions emprat per transportar cascall o terra. *Castelló.
Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabàs, cabassa, cartró, banasta, cofa, senalla,
cremar
v. intr.
- Verb que s'aplica quan, durant la construcció d'un mur, una pedra sobresurt i toca el fil que marca el nivell de la filada. *Olot.
cresta de gall
f.
- Eina per picar i rebaixar pedres, consistent en dues fulles amples i amb tall, que formen una sola peça i estan unides per l'ull o canó de ferro dins el qual passa el cap del mànec (DCVB). *Vilalba dels Arcs.
Paraula relacionada amb: tallant,
creu
f.
- Senyal de pedra que serveix per marcar els límits de les finques agrícoles. *Menorca.
Paraula relacionada amb: molló, fita, monjoia, pedrafita, sibil·lo, terma,
cric
m.
- Màquina portàtil que consisteix en un pedestal del qual surt una cremallera empesa per un engranatge que es fa moure amb una maneta i que serveix per aixecar un cos feixuc a una distància petita. *Comarques gironines.
cucurull
m.
- Coronament d'una barraca en forma de cucurutxo. *Mallorca.
cullereta
f.
- Barra de ferro que acaba en un petit eixamplament o cullereta que serveix per treure la terra de l'interior del forat realitzat a la roca amb la manuella. *Menorca.
cúpula
f.
- Tècnica constructiva de forma ovalada que serveix per fer la coberta de les barraques o cabanes.
D
derroc
m.
- Esllavissada de pedres d'una espona. *Priorat.
Paraula relacionada amb: escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge,
desaiguador
m.
- Obertura practicada a la part inferior d'una paret que talla una eixida natural d'aigua de pluja i evita el seu ensorrament. *Castelló.
Paraula relacionada amb: desguàs,
desbastar
v. tr.
- Treure les parts sobreres d'una pedra per deixar-la més polida o treballada.
- Llevar les parts més bastes d'una cosa que s'ha de treballar (pedra, fusta, etc.) (DCVB).
Paraula relacionada amb: descantar, escairar, adobar, encarar,
descantar
v. tr.
1.Donar forma a una pedra tallant-la perquè encaixi bé amb les altres i pugui trencar el junt. *Olot.
Paraula relacionada amb: desbastar, escairar, adobar, encarar,
descollar-se
v. intr. pron.
1.Una paret perdre fermesa per manca de terra entre les pedres i esdevenir inestable. *Olot.
Paraula relacionada amb: desdir,
desdir
v. intr.
1.Cedir la pedra o la terra d'una paret seca, preludi d'un futur ensorrament. *Olot.
Paraula relacionada amb: descollar-se,
desdoble
m.
- Capa de les pedres sedimentàries que permet partir una pedra en dues parts o lloses quasi iguals. *Vilalba dels Arcs.
Paraula relacionada amb: lleva,
desguàs
m.
1.Conducte per on s'escola l'aigua en una construcció de pedra seca. *Bages, Catí.
Paraula relacionada amb: desaiguador,
desmamador
m.
- Corralet on tanquen els animals que s'han de desmamar, generalment fet amb paret de pedra seca. *Mallorca, Menorca.
desmunt
m.
- Acumulació de pedres d'una paret caiguda. *Olot.
Paraula relacionada amb: derroc, escombra, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,
despedregar
v. tr.
- Treure les pedres de les terres de conreu per facilitar-hi l'agricultura. *Cervera, Olot.
Paraula relacionada amb: espedregar, esbancar,
desplomar
v. intr.
- Perdre la verticalitat d'un mur o marge que fa panxa cap enfora. *Vilalba dels Arcs.
Paraula relacionada amb: plombar,
dipòsit
m.
- Construcció en pedra seca que serveix de reservori ordenat i compacte de la pedra que s'ha extret dels camps. De vegades complementen altres construccions a manera de contraforts, folres, paravents, etc.
dissiblir
v. tr.
- Destriar les pedres d'una solsida per classificar-les segons la mida, abans de reconstruir un marge. *Marina Baixa
dormidor
m.
- Petit departament encastat a una paret lateral d'una barraca, destinat al jaç i resguard de l'animal. *Les Borges Blanques.
dovella
f.
- Peça de pedra treballada per poder formar arcs.
drecera
f.
- Camí molt estret, delimitat per parets, que dóna accés, des dels assagadors i camins principals, fins a les finques. *Catí.
Paraula relacionada amb: caletxa,
dula
f.
- Servei de pastura col·lectiva dels animals de treball (equins) els dies que no se'ls feia treballar. *Castelló.
Paraula relacionada amb: bovalar,
duler
m.
- Persona encarregada de guardar dels animals que van a la dula. *Castelló.
E
eixartigar
v. tr.
- Desbrossar i netejar un terreny: cremar la vegetació i brossa, arrencar pedra, separar la terra de la pedra, preparar part del terreny per al cultiu i emmagatzemar la pedra en diferents construccions. *Castelló.
eixermar
v. tr.
- Netejar la terra tallant o arrabassant les herbes i arbusts que hi creixen i dificulten el conreu o el trànsit (DCVB). *Mallorca, Menorca.
- Retirar les pedres soltes d'un marge derruït. *Menorca.
Paraula relacionada amb: artigar, eixartigar,
eixobrir
v. tr.
- Desfer part del que resta dempeus d'un marge ensorrat i retirar la terra i les pedres que es troben en precari, fins deixar ben exposades i desembarassades les pedres que es troben en bones condicions o la superfície que farà de fonament per poder refer el marge.
*Sant Quintí de Mediona.
eixugador
m.
- Conducte obert per escolar l'aigua d'un terreny.
- Recinte excavat a la part fonda d'un terreny que serveix per recollir i filtrar l'excedent d'aigua de pluja que s'hi acumula. *Balears.
embró
m.
- Construcció de pedra seca a manera de tambor o anell que envolta el tronc d'un arbre per protegir-lo. *Castelló.
empedrar
v. tr.
- Recobrir de pedra, plana o enrastellada, un parament horitzontal (camí, entrada de casa, carrer, etc).
empedrat
m.
- Lloc pavimentat amb pedres de forma i dimensions variables.
empelt
m.
- Punt en què es veu l'afegit d'una paret refeta amb la paret original. Fer empelt: apedaçar una paret i lligar les pedres de la part original amb les de la part refeta. *Olot
empriu
m.
- Dret d'usar allò que és propietat d'altri. L'empriu pot ésser un dret de pas per un camí, de pasturatge, de prendre aigua, d'habitar una casa, etc. (DCVB).
- Lloc o objecte damunt el qual es té aquell dret (DCVB).
- Terra no productiva. *Olot.
- Terreny amb dos propietaris utilitzat per anar a pasturar el seu bestiar. *Olot.
encadenat
m.
- Filada superior d'una paret seca, formada per pedres rectangulars i de dimensions regulars (DCVB). *Mallorca.
- Encadenat cabrer: el que està format de pedres que tenen cara a banda de paret i fan barbacana, perquè les cabres no puguin saltar-la (DCVB). *Menorca.
- Construcció de parets i murs que permet evitar l'erosió a les vessants de les muntanyes. *Menorca.
- Filada construïda amb pedres més o menys rectangulars, col·locades damunt la rasant d'una paret de dos cares. *Menorca.
Paraula relacionada amb: corona, igualada, coberta, filada de dalt,
encarar
v. tr.
- Treure les parts sobreres d'una pedra per deixar-la més polida o treballada. *La Marina.
Paraula relacionada amb: descantar, escairar, adobar, desbastar,
enderrossall
m.
- Conjunt de pedres caigudes quan s'esfondra un mur o paret. *Mallorca, Menorca.
Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,
enrastrellat
m.
- Treball de pedra fet amb pedres disposades verticalment, tant en empedrats com en parets o en remats de les mateixes. *Castelló.
Paraula relacionada amb: rastell,
ensolsida
f.
- Part d'una construcció de pedra en sec que, pel pas del temps, l'acció de l'aigua o per qualsevol altra causa, ha caigut.
Paraula relacionada amb: escombra, desmunt, enderrossall, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,
ensulsiada
f.
- Esfondrament de terres, de roques, de àrets, etc. (DIEC).
Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,
ensulsiar
v. tr.
- Esfondrar (terres, roques, parets, edificis, etc.) (DIEC).
Paraula relacionada amb: ensulsiar-se,
ensulsiar-se
v. intr. pron.
- Esllavissar-se, esfondrar-se (un terreny, un edifici, etc.) (DCVB).
Paraula relacionada amb: ensulsiar, esllavissar-se,
entrador
m.
- Rampa que permet l'accés a una finca situada a diferent nivell respecte al camí. *Castelló.
- Lloc per on s'entra dins una finca rústica; especialment, camí carreter que sol estar entre dos caps de marge. *Tortosa.
entreguardar
v. tr.
- Mirar un objecte prenent per guia visual dos punts o dos regles paral·lels, per comprovar la dretesa o guerxesa de l'objecte (DCVB). A Olot es documenta la forma entregordar.
envestir
v. tr.
- Iniciar una tasca relacionada amb la paret seca, com per exemple començar una nova filada de pedra. *Olot.
era
f.
- Espai de terra aplanat i rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls i separar la palla del gra (DCVB). També es recull la forma en diminutiu ereta o en augmentatiu erassa.
erm
m.
- Terreny o lloc no conreat.
esbaldrec
m.
- Esvoranc en una paret de pedra. *Sant Quintí de Mediona.
- Esllavissada d'un marge quan cauen les pedres que el formen. *Menorca.
Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,
esbancar
v. tr.
- Acció de treure les pedres enterrades en una marjada i deixar-hi només la terra. *Menorca.
Paraula relacionada amb: espedregar, despedregar,
esberlar
v. tr.
- Obrir en dues o més parts per ruptura (DCVB).
esboldrec
m.
- Esllavissada d'un marge quan cauen les pedres que el formen. *Menorca.
Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,
escagar-se
v. intr. pron.
- Desfer-se parcialment una paret perquè n'han caigut una o diverses pedres. *Olot.
escairar
v. tr.
- Fer escaires en una pedra o buidar-ne els trossos que són boteruts perquè es pugui assentar bé. *Olot.
Paraula relacionada amb: adobar, desbastar, descantar, encarar,
escairat -ada
adj.
- Referit a una pedra que està ben treballada en els seus angles i cares i permet una bona unió. *Vinebre.
Paraula relacionada amb: esquadrejat -ada,
escaire
m.
- Instrument format de dues peces o cames que formen angle recte, i que serveix per traçar perpendiculars o per comprovar la perpendicularitat d'una línia respecte d'una altra. *Comarques gironines.
Paraula relacionada amb: esquadra,
escaire capserrat
m.
- Escaire de fusta, que pot obrir i tancar a voluntat els dos braços, els quals, units pels extrems, formen un angle determinat. S'utilitza per fer un marge poligonal (amb pedres tallades en forma de polígon). *Menorca.
escala
f.
- Sèrie d'esglaons encastats en una paret de pedra seca que permeten poder pujar o baixar d'una feixa a una altra més fàcilment. *Cap de Creus.
escala de marge
f.
- Escala encastada al mur.
- Escala els graons de la qual són pedres llargues col·locades horitzontalment que penetren sobradament en el marge i sobresurten el suficient com per poder-hi posar els peus. *Cervera.
Paraula relacionada amb: pujador volat, escaleta, escala volada, botador, pujador d'escala,
escala volada
f.
- Escala els graons de la qual són pedres llargues col·locades horitzontalment que penetren sobradament en el marge i sobresurten el suficient com per poder-hi posar els peus.
Paraula relacionada amb: pujador volat, escaleta, escala de marge, botador, pujador d'escala,
escaleta
f.
- Pedres planes col·locades a una paret o marge sobresortint, de manera que formen els graons d'una escala que permet accedir d'un bancal a un altre. *Castelló.
- Escala estreta i recta que permet la comunicació vertical entre els bancals. *Castelló.
Paraula relacionada amb: pujador volat, escala de marge, escala volada, botador, pujador d'escala,
escalpre
m.
- Eina de ferro acerat, de secció aplanada i que serveix amb l'ajut d'una maceta per tallar la pedra, fer-hi forats, etc. (DIEC). *Castelló, Bages.
escamarra
f.
- Branca amb una bifurcació en forma d'i grega que serveix per transportar, com un ròssec o un tiràs. *Castelló.
escandallar
v. tr.
- Midar amb l'escandall, o comprovar la verticalitat d'una cosa amb l'escandall o plomada (DCVB).
Paraula relacionada amb: aplomar,
escarpa
f.
- Eina de ferro acerat, de secció aplanada i que serveix amb l'ajut d'una maceta per tallar la pedra, fer-hi forats, etc. *Les Borges Blanques, Olot.
escarpell
m.
- Eina dentada, a manera de raspa, que usen els fusters, escultors i picapedrers per raspar i netejar les peces (DCVB).
escarpra
f.
- Eina de ferro acerat, de secció aplanada i acabat amb un doble bisell en un extrem, que serveix amb l'ajut d'una maceta per a tallar la pedra, fer-hi forats, etc. (DIEC).
escarpre
m.
- Eina de ferro acerat, de secció aplanada i acabat amb un doble bisell en un extrem, que serveix amb l'ajut d'una maceta per a tallar la pedra, fer-hi forats, etc. *Castelló, Bages.
escoda
f.
- Eina semblant a un martell gros amb doble tall, usada pels picapedrers per picar la pedra. *Bages, les Borges Blanques.
escombra
f.
- Forat al terra per a encaixar els fonaments per aixecar una paret o edifici. *Mallorca, Menorca.
- Pedreny i altres materials procedents d'un enderroc i amuntegats per terra. *Mallorca.
Paraula relacionada amb: derroc, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,
escopidor
m.
- Sortint de pedra posada a la part exterior, on comença la volta, disposada a tot el voltant de la barraca per escopir l'aigua. *Bages, Olot.
esglaonar
v. tr.
- Fer esglaons en un terreny amb pendent.
esllavissar-se
v. intr. pron.
- Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc., lliscant (DIEC).
Paraula relacionada amb: ensulsiar-se,
espedregar
v. tr.
- Treure pedres del terreny, per separar-les de la terra. *Olot.
Paraula relacionada amb: despedregar, esbancar,
espina de peix
f.
- Col·locació de pedres planes en posició vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o pany.
espitllera
f.
- Obertura estreta i d'alçada variable practicada en algunes construccions per tal de poder observar l'exterior. *Bages.
espona
f.
- Marge; petita elevació o escaló de pedres i terra per defensar la terra de conreu contra les esllavissades (DCVB). *Ribagorça, la Llitera, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Priorat, Matarranya, Baix Cinca.
- Desnivell de terra, revestit de pedres, que separa dos porcions de terra situades en diferents nivells, amb la funcionalitat d'aturar els moviments de terra.
- Separació entre bancals encara que no siguin de paret. Poden ser vegetals si no hi ha gaire pendent. *Les Borges Blanques.
Paraula relacionada amb: marge,
esportell
m.
- Obertura en un mur provocada per esfondrament. *Balears.
- Pas d'entrada practicat en un mur, marge o paret de tancament que permet el pas just d'un carro. *Castelló.
Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,
esportí
m.
- Cabàs de vímet o canya no gaire fondo que serveix per transportar coses.
Paraula relacionada amb: esportim, cabàs, cabassa, cartró, banasta, cofa, senalla, cove,
esportim
m.
- Cabàs de vímet o canya no gaire fondo que serveix per transportar coses. *Castelló.
Paraula relacionada amb: esportí, cabàs, cabassa, cartró, banasta, cofa, senalla, cove,
esquadra
f.
- Escaire, instrument per a traçar perpendiculars i angles rectes (DCVB).
Paraula relacionada amb: escaire,
esquadrejat -ada
adj.
- Pedra ben treballada que té els angles ben rectes. *Vinebre.
Paraula relacionada amb: escairat -ada,
esquerada
f.
- Fragment que prové d'una pedra retocada amb el martell. S'utilitza com a falca per afermar les cues de les pedres que configuren el marge. *Menorca.
esquerdís
m.
- Conjunt d'esquerdills petits de pedres que es produeixen en retocar les pedres perquè solin bé i que es poden reaprofitar per reblir. *Olot.
Paraula relacionada amb: reble, reblum, rebló, cascall, pedruscall, matacà, ripio,
esquist
m.
- Roca cristal·lina metamòrfica d'estructura fullada i que pot dividir-se al llarg de plans aproximadament paral·lels.
- Pissarra. *L'Albera.
estable
m.
- Lloc cobert totalment o parcialment on s'allotja el bestiar per a la seva alimentació, explotació i repòs.
estaca
f.
- Tros de fusta clavat a una paret que serveix per penjar coses de manera que queden inaccessibles per als gossos, gats, ratolins o formigues. *Castelló.
estaquejar
v. tr.
- Fixar bé les pedres, quan es pareda, amb pedres més petites darrere perquè no caiguin. Es refereix a les pedres exteriors. *Balears.
estirapedres
m.
- Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal.
Paraula relacionada amb: estiràs, tiràs, tirassa, tirapedres, carriot, arrossec, ròssec, tirasses,
estiràs
m.
- Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal. *Castelló, les Borges Blanques.
Paraula relacionada amb: carriot, tiràs, tirassa, tirapedres, estirapedres, ròssec, arrossec, tirasses,
estrep
m.
1.Contrafort que reté l'impuls centrífug d'una l'arcada feta en pedra seca. *Les Borges Blanques.
exfoliar
v. tr.
- Dividir o separar les lloses de pedra en làmines planes i estretes. *Comarques gironines.
F
falca
f.
- Cadascuna de les pedres petites que, en paredar, es posen entre les pedres grans per aconseguir un bon assentament.
- Objecte de ferro més petit que el tascó. *Les Borges Blanques.
- Pedra central que tanca l'arc d'una porta.
falleba
f.
- Falca metàl·lica o de pedra que es clava al mànec d'una eina, a la part de l'ull, per tal de fixar-lo o encaixar-lo millor.
falsa volta
f.
- Tècnica de tancar la coberta de la barraca feta per filades cada vegada de menys diàmetre fins a cloure-la. Hi ha autors que defineixen aquesta tècnica com volta per avançament de filades, traient així la paraula falsa, que fa pensar en una feblesa constructiva que no es correspon amb la realitat. *Castelló
Paraula relacionada amb: filada d'aproximament,
fato
m.
- Pedres petites que s'obtenen en netejar un camp i s'apilonen als marges. *Castelló.
feixa
f.
- Part de terreny planer delimitat per desnivells o murs. S'hi poden conrear cereals, llegums i hortalisses. En terres muntanyoses les feixes són trossos de terra plans, horitzontals, en forma de terrassa, situats en el coster i limitats per marges o parets de pedra en sec que els protegeixen contra les avingudes.
Paraula relacionada amb: bancal, lleixa, llastra, marjada, travessera, bancala, terrassa, terrassa seca,
feixetó
m.
- Feixa de dimensions reduïdes.
fermador
m.
- Estaca de fusta encastada al mur, per subjectar els animals. *Les Borges Blanques.
filada d'aproximament
f.
- Tècnica per construir la cúpula d'una barraca a través de la qual es van sobreposant files de pedres cada vegada més petites fins a tancar la volta.
Paraula relacionada amb: falsa volta,
filada de dalt
f.
- Filera construïda amb pedres més o menys rectangulars, col·locades damunt la rasant. És l'acabat del mur i té una funció més aviat estètica. *Sóller.
Paraula relacionada amb: corona, igualada, coberta, encadenat,
fillola
f.
- Cadascuna de les dues pedres més baixes que són just al costat d'una fita, que serveix per delimitar un terme o una propietat. *Cervera.
fita
f.
- Pedra o altre senyal ficat a terra per indicar el límit d'una heretat, d'una contrada, d'una propietat, d'un terme, d'una distància a recórrer, etc.
Paraula relacionada amb: molló, monjoia, pedrafita, sibil·lo, terma, creu,
fiter
m.
- Terròs fort o tros de roca que es troba superficial o molt poc endins de la terra de conreu, i que no es pot remoure fàcilment (DCVB). *Lluçanès, Cardoner, Segarra, Mallorca, Vilalba dels Arcs.
foguer
m.
- Lloc preparat per fer foc per coure aliments al camp. *Castelló.
forc
m.
- Mida compresa entre la punta del dit polze fins a la punta del dit índex ben separats. *Castelló.
forn de calç
m.
- Construcció dins la qual es couen o calcinen les pedres calcàries per obtenir calç. Consisteix en una gran cavitat que s'enfonsa alguns pams sota terra, està limitada lateralment per una paret gruixuda de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant cúpula. Té una obertura a sota, destinada a alimentar el forn, i una altra a la cúpula per donar sortida al fum.
forn de pega
m.
- Cavitat tubular una mica cònica, practicada a la roca, amb un forat a la part inferior per on s'escorre la pega en rajar, mentre que la part superior es tapa amb una llosa. *Balears.
Paraula relacionada amb: forn de peguera,
forn de peguera
m.
- Cavitat tubular una mica cònica, practicada a la roca, amb un forat a la part inferior per on s'escorre la pega en rajar, mentre que la part superior es tapa amb una llosa. *Balears.
Paraula relacionada amb: forn de pega,
fornàs
m.
- Indret on es conserven restes megalítiques. Es tracta d'una aplicació metafòrica que identifica aquestes construccions talaiòtiques amb desproporcionats forns o fornals. *Balears.
fornet
m.
- Nom que reben algunes cisternes d'aigua de les cabanes. *Les Borges Blanques.
fornícula
m.
- Cavitat interior dins d'una paret de pedra seca a uns 60 cm del terra que serveix per guardar-hi coses.
Paraula relacionada amb: gerrer, amagatall, armari alt, post,
fortí
m.
- Mur que s'aixeca en un terreny destinat a combatre l'erosió a les valls. *Menorca.
G
galera
m.
- Construcció de paret en forma oblonga, més llarga que ampla, que serveix per contenir el piló de pedruscall que s'extreu d'un terreny de conreu.
*Mallorca.
garrot
m.
- Tros d'ullastre de llargada i de gruix variable i amb punt rodó que serveix per comprimir la terra, porgada prèviament i seca, dins les juntes de l'empedrat. *Mallorca.
gaveta
f.
- Recipient de fusta quadrangular, amb uns mànecs per portar-lo com de civera, que serveix per al transport de pedra o de terra (DCVB).
gavetó
m.
- Eina de fusta en forma de caixó rectangular, amb un costat lliure i amb anses. S'utilitza per transportar pedres petites i reble. *Menorca.
gerrer
m.
- Forat deixat a la paret per guardar-hi el càntir, pots, eines, etc.
Paraula relacionada amb: post, armari alt, amagatall, fornícula,
ginyola
f.
- Cordó prim que se situa horitzontalment molt estirat entre dos pals o qualsevol altre punt de suport i que serveix de guia perquè la paret quedi ben recta. *Menorca.
gleva
f.
- Pa de terra i herba que s'utilitza per a la coberta d'una barraca. *Olot, Osona.
gorró
m.
- Pedra amb un clotet on es recolza l'espiga de ferro del pujant d'una portera sobre el qual gira. *Castelló.
Paraula relacionada amb: gorronera,
gorronera
f.
- Pedra allargada de grans dimensions, amb un forat a un extrem, que posada a la part superior d'una cantonada serveix per aguantar el pujant de la portera i que permet que giri. Peça de fusta o de ferro que fa la mateixa funció. *Castelló.
Paraula relacionada amb: gorró,
graó
m.
- Pla o peça que està més amunt que una altra, de manera que fent una passa es pot anar d'una a l'altra pujant o davallant (DCVB).
gúbia
f.
- Eina semblant al cisell, però amb el tall còncau i bisellat. Es fa servir tant amb les pedres toves com amb les dures. Els escultors també la utilitzen perquè fa un tall precís. *Comarques gironines.
guillo
m.
- Terra blanca, molt compacta i dura, difícil de treballar (DCVB). *Gandesa.
- Tipus de pedra molt dura de treballar, de composició calcària, que es troba en terrenys argilosos. *Vilalba dels Arcs.
H
hortal
m.
- Tros de terra tancat de paret on es conreen arbres fruiters i de vegades hortalisses i llegums. *Menorca.
- Tros de terra tancat de paret, prop de les cases de posessió, dins del qual se sembren els llegums per al consum propi i ferratges per al bestiar. *Mallorca.
I
igualada
f.
- Filada construïda amb pedres més o menys rectangulars, col·locades damunt la rasant per acabar el mur i amb una funció més aviat estètica. *Valldemossa.
Paraula relacionada amb: corona, coberta, filada de dalt, encadenat,
J
jassa
f.
- Corral per al bestiar a la muntanya. *Vallfogona del Ripollès.
Paraula relacionada amb: corral, corral fals, cleda, tanca, tancat, tancó, borda, pleta, pletó, serrada,
jàssera
f.
- Pedra allargassada, de forma més o menys regular, que es pot utilitzar per fer de llinda o travessa d'una barraca. *Vinebre, Bages.
L
llaona
f.
- Aixada de ferro molt ampla, gairebé quadrada, que té un canó de ferro on encaixa el mànec de fusta. *Castelló.
Paraula relacionada amb: lligona,
llastra
f.
- Bancal de forma allargada i estreta. *Castelló.
Paraula relacionada amb: bancal, feixa, lleixa, marjada, travessera, bancala, terrassa, terrassa seca,
lleixa
f.
- Feixa o tros de terra llarguer que es pot conrear. *Olot.
Paraula relacionada amb: bancal, feixa, llastra, marjada, travessera, bancala, terrassa, terrassa seca,
lleva
f.
- Esquerda o veta de la pedra, per on és fàcil trencar aquesta pegant-hi cops (DCVB). *Urgell, Segarra, Conca de Barberà.
Paraula relacionada amb: desdoble,
llicorella
f.
- Roca estratificada i lleugerament metamòrfica que prové de la consolidació i la laminació de sediments argilosos.
lligall
m.
- Punt a tocar de la connexió amb camins per al pas del bestiar. *Castelló.
Paraula relacionada amb: lligallo,
lligallo
m.
- Punt a tocar de la connexió amb camins per al pas del bestiar. *Castelló.
- Camí ramader; faixa de terreny comunal que serveix per a passar-hi els ramats de bestiar que de la part baixa de l'Ebre van a pasturar a la muntanya (DCVB). *Tortosa.
Paraula relacionada amb: lligall,
lligona
f.
- Aixada de ferro molt ampla, gairebé quadrada, que té un canó de ferro on encaixa el mànec de fusta.
Paraula relacionada amb: llaona,
llinda
f.
- Pedra o fusta travessera que descansa damunt els dos muntants d'un portal o finestra (DCVB).
- Pedra allargada i plana que descansa sobre els muntants i sosté la càrrega de la part de coberta que li pertoca d'una barraca. *Castelló, Bages.
Paraula relacionada amb: llindar,
llindar
m.
- Peça de pedra o fusta que descansa damunt de les cantonades d'una obertura practicada en una paret (porta, finestra, comptador...). *Castelló
Paraula relacionada amb: llinda,
llisar
m.
- Terreny format de roques llises. *Mallorca.
- Terreny que entre la capa superior terrosa i la penya o marès, té un escull o capa de penya viva. *Ciutadella.
llivanya
f.
- Llesca de pedra fullada prima que serveix per construir murs o per reblir-los. *Mallorca.
llosa
f.
- Pedra plana, rocedent normalment d'una roca estratificada, que serveix generalment per fer paviment o teulada.
llossar
v. tr.
- Passar pel foc de la fornal i aplanar a cops de martell el tall d'una eina agrícola, quan està gastat, per renovar-lo i agusar-lo novament (DCVB).
- Esmolar les escarpes de treballar la pedra quan ja no tallen per tal de recuperar el tall. *Olot.
M
maça
f.
- Eina de percussió de forma semblant a un martell de grans dimensions, generalment feta de fusta, emprada per colpejar sobre els tascons de ferro.
Paraula relacionada amb: maça de trencar pedra,
maça de trencar pedra
f.
- Maça per esmicolar pedres grans i fer-ne grava. *Cervera.
Paraula relacionada amb: maça,
maceta
f.
- Maça que té un cap de ferro i un mànec de fusta. Permet donar cops forts i es fa servir per colpejar el punter i l'escarpa sobre superfícies dures.
magall
m.
- Eina per cavar la terra i arrencar brossa i les pedres dels camps. *Bages.
Paraula relacionada amb: aixada pedrera, aixada estreta,
mall
m.
- Martell gros i gruixut que s'utilitza per arrancar pedres o blocs de pedra de la pedrera picant sobre les cunyes de ferro. També s'utilitza per trencar pedres. *Castelló, Bages, les Borges Blanques.
mànec
m.
- Part d'una eina que serveix per agafar-la quan es fa servir.
manuella
f.
- Barra de ferro d'entre 180-200 cm de longitud, d'uns 3 cm de diàmetre, molt pesada i amb els dos extrems d'acer en forma de tall al biaix. S'empra per fer forats a les roques o a les pedres grosses on es col·loquen els barrobins per tal de rompre-les. Té un pes d'uns 7 kg. *Menorca, les Borges Blanques.
marès
m.
- Tipus de pedra sorrenca. *Mallorca, Menorca.
marga
f.
- Roca composta d'argila i carbonat de calci. *Comarques gironines.
marge
m.
- Desnivell de terra, revestit de pedres que separa dues porcions de terreny situades en diferent nivell, amb la funcionalitat d'aturar els moviments de terra.
- Mur de contenció aixecat per l'home seguint les tècniques de pedra en sec. *Menorca.
- Separació entre bancals encara que no siguin de paret. Poden ser vegetals si no hi ha gaire pendent. *Les Borges Blanques.
marge de marjada
m.
- Paret de separació entre una finca i una altra. *Mallorca.
Paraula relacionada amb: marge de partió, mur partioner, mitgera, partió, serrada,
marge de partió
m.
- Paret de separació entre una finca i una altra. *Mallorca.
Paraula relacionada amb: marge de marjada, mur partioner, mitgera, partió, serrada,
marge enqueixalat
m.
- Marge fet amb pedres de grans dimensions tallades en forma poligonal de 5 o 6 caires o costats que encaixen perfectament entre si. *Menorca.
Paraula relacionada amb: marge esmossat, marge poligonal,
marge escalonat
m.
- Marge que a certa altura es va reculant o entrant uns quants centímetres, de forma que va fent esgraons. Se sol fer quan els marges són molt alts o també quan es fa un portell per tal de poder coincidir amb els laterals del marge original o antic. *Vilalba dels Arcs.
Paraula relacionada amb: marge esgraonat,
marge esgraonat
m.
- Marge que a certa altura es va reculant o entrant uns quants centímetres, de forma que va fent esgraons. Se sol fer quan els marges són molt alts o també quan es fa un portell per tal de poder coincidir amb els laterals del marge original o antic. *Vilalba dels Arcs.
Paraula relacionada amb: marge escalonat,
marge esmossat
m.
- Marge fet amb pedres de grans dimensions tallades en forma poligonal de 5 o 6 caires o costats que encaixen perfectament entre sí. *Menorca.
Paraula relacionada amb: marge enqueixalat, marge poligonal,
marge poligonal
m.
- Marge fet amb pedres de grans dimensions tallades en forma poligonal de 5 o 6 caires o costats que encaixen perfectament entre sí. *Menorca.
Paraula relacionada amb: marge enqueixalat, marge esmossat,
margenador
m.
- Persona que es dedica a fer marges o parets de pedra seca. *Castelló, Bages, Priorat, terres de l'Ebre, Balears.
Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,
margener
m.
- Persona que fa parets de pedra seca o parets de marge. Per extensió, es pot entendre persona que basteix amb pedra seca qualsevol tipus de construcció. *Bages, Alt Penedès, Anoia, Priorat, Olot.
Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,
margenera
f.
- Marge entre dues artigues o proper al riu, que ha estat prèviament dallat. *Olot.
marger
m.
- Persona que es dedica a fer marges o parets de pedra seca. Mallorca, Menorca.
Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,
margeter
m.
- Persona que es dedica a fer marges o parets de pedra seca. *Baix Penedès.
Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,
marjada
m.
- Terrassa de cultiu limitada per un o diversos marges, com una feixa o un bancal. *Balears.
- Zona de marges. *Vinebre, Olot, Menorca.
- Conjunt format pel marge, la superfície agrícola i les plantes que conté.
Paraula relacionada amb: bancal, feixa, lleixa, llastra, travessera, bancala, terrassa, terrassa seca,
marjaire
m.
- Persona que fa parets de pedra seca. *Bages.
Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, cerdà, barraquer,
martell
m.
- Eina de percussió que consisteix en una peça de ferro amb un forat on s'hi encaixa un mànec de fusta perpendicular.
martell de paredar
m.
- Martell que té una part plana i l'altra acabada en punta i s'utilitza per retocar, trencar i fer forats a la pedra. *Castelló.
martell de tall
m.
- Martell que té una part plana i l'altra en punta i serveix per treballar pedres toves com ara marès, sorrenca, etc, pròpies del pla de Mallorca. *Mallorca.
martell jueu
m.
- Martell que serveix per picar tascons petits. *Les Borges Blanques.
marxapeu
m.
- Peu de la porta fet amb una llamborda que formava part del fonament. *Les Borges Blanques.
matacà
m.
- Pedres petites que serveixen per reble interior de les parets. *Menorca.
Paraula relacionada amb: reble, reblum, rebló, cascall, pedruscall, esquerdís, ripio,
matràs
m.
- Tronc cilíndric de fusta amb un agafador que serveix per compactar la terra o la pedra en els empedrats. *Menorca, Mallorca.
Paraula relacionada amb: picó,
matxo
m.
- Animal de la família dels cavalls, ideal per a les feines del camp i per traginar pedres per a les construccions. *Vinebre.
menjadora
f.
- Receptacle per a la palla i el gra per a l'animal, construït amb pedra a la paret del fons d'una barraca. *Les Borges Blanques.
mestre de cases
m.
- Individu especializat en el treball de la pedra. En el segle XVII-XVIII al Bages apareix com la persona que confecciona la construcció de murs i tines. També hi ha documentada a Sallent al segle XVIII la presència d'un mestre de 'paret seca'. *Bages
Paraula relacionada amb: segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,
mestre marger
m.
- Persona que fa marges de paret seca. *Priorat.
Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, marjaire, cerdà, barraquer,
mina
f.
- Pas subterrani obrat per a diferents fins (comunicar un lloc amb un altre, extreure minerals, conduir aigües, atacar amb explosius les fortificacions enemigues, etc.) (DCVB).
mitgera
f.
- Línia divisòria entre dues propietats contigües que pot ser en forma de paret. *Menorca, Catí.
Paraula relacionada amb: marge de marjada, marge de partió, mur partioner, partió, serrada,
mitja picassa
f.
- Picassa de mida més petita. *Mallorca.
mobiliari
m.
- Accessoris o variacions en marges o barraques de pedra seca amb alguna funció auxiliar diferent de la constructiva, com ara cocons, armaris, prestatges, arneres, menjadores, pedrissos, etc. *Sant Quintí de Mediona.
mola
f.
- Cadascuna de les pedres que componen un molí. L'una, rodona, es fa rodar sobre l'altra. *Comarques gironines.
molló
m.
- Pedra robusta ficada a terra perquè serveixi d'indicació de límit d'una propietat. *Castelló.
Paraula relacionada amb: fita, monjoia, pedrafita, sibil·lo, terma, creu,
monjoia
f.
- Munt de pedres posat per indicar un camí o una partió de terreny.
- Bocí petit de vinya. *Balears.
Paraula relacionada amb: molló, fita, pedrafita, sibil·lo, terma, creu,
morter
m.
- Barreja de calç, arena i aigua que s'empra per lligar les pedres, maons o altres materials de construcció.
munyidor
m.
- Banc fet de pedra seca situat al costat de la porta de la cabana que serveix perquè els animals s'hi enfilin per munyir-los. *Ripollès.
mur partioner
m.
- Mur de paret seca que delimita les finques. *Olot.
Paraula relacionada amb: marge de marjada, marge de partió, mitgera, partió, serrada,
mur tanca
m.
- Paret que envolta els camps o artigues per tancar-los. *Olot.
mur viaducte
m.
- Mur que permet transitar o accedir a camps i artigues. *Olot.
N
nau
f.
- Part principal d'una barraca. *Mallorca.
- Tipus de paret o marge que segueix els traçats horitzontals, segons el desnivell, dels camps. També es recull la forma en diminutiu naveta. *Castelló.
naveta
f.
- Edifici prehistòric, megalític, en forma de barca amb la carena per amunt i amb un portal d'entrada a la part corresponent a la popa (DCVB). *Balears.
O
obaga
f.
- Terreny orientat cap al nord i que, per tant, rep molt poca insolació.
obra
f.
- Paret de pedres col·locades sense cap tipus d'argamassa unitiva.
Paraula relacionada amb: paret seca, paret de pedra en sec, paret eixuta,
ombria
f.
- Terreny orientat cap al nord i que, per tant, rep molt poca insolació. *Castelló.
orri
m.
- Construcció de pedra seca que consisteix en un passadís estret pel qual es fan passar els animals (cabres i ovelles) per anar-los munyint. *El Ripollès, la Cerdanya.
P
pala
f.
- Eina formada per una làmina de fusta o de ferro de forma comunament rectangular, trapezial o corba, amb una certa concavitat, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l'ús al qual es destina. (DIEC)
pallissa
f.
- Lloc on dormen i mengen els animals, estable.
- Casa de pagès en disseminat, originàriament de segon ordre, semblant a la caseta mallorquina, abundant a la toponímia d'Eivissa. *Eïvissa.
panxa
f.
- Forma convexa que fa un marge quan es desploma en la seva part central. *Vilalba dels Arcs.
pany de marge
m.
- Marge caigut. *La Serra d'Almos.
Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,
parament
m.
- Làmina de pedres vistes, és a dir, les que es col·loquen amb la millor cara possible cap a l'exterior, ben encaixades i trencant junta amb les veïnes, de manera que confereixen solidesa a la construcció. El concepte es contraposa al de reble, que proporciona drenatge i consistència plàstica al parament. *Sant Quintí de Mediona.
parat
m.
- Paret seca que es construeix als costers o llocs rostos per impedir que la terra sigui emportada per les aigües de pluja (DCVB). *Balears, comarques gironines.
paravent
m.
- Mur de pedra en sec en forma de L o de U unit a la barraca per protegir-se del vent o per cuinar. *Bages, les Borges Blanques.
Paraula relacionada amb: recer,
paredador
m.
- Obrer que es dedica a fer paret seca. *Castelló, Empordà.
Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,
paredar
v. tr.
- Acció de construir amb pedra en sec. *Castelló.
paredó
m.
- Paret d'una amplada superior a la normal que permet emmagatzemar una gran quantitat de pedra sobrant. *Castelló.
Paraula relacionada amb: paret forera, paret doblera,
paret
f.
- Tancament construït a dues cares amb les tècniques de la pedra en sec. *Menorca.
Paraula relacionada amb: mur,
paret d'assagador
f.
- Paret que tanca un terreny per a pastures. *Castelló.
paret de bancal
f.
- Mur de contenció de terres d'un abancalament. *Castelló.
Paraula relacionada amb: paret de marge,
paret de marge
f.
- Paret que ajuda a contenir un marge de terreny. *Cervera.
Paraula relacionada amb: paret de bancal,
paret de pedra en sec
f.
- Mur fet de pedres sobreposades unides les unes a les altres sense cap material hidràulic. *Cervera.
Paraula relacionada amb: paret seca, obra, paret eixuta,
paret de tanca acabada en rastell
f.
- Paret de separació de finques acabada amb una filada de pedres dretes. *Cervera.
paret doblera
f.
- Cadascuna de les dues parets paral·leles, l'espai interior de les quals s'omple amb reble (pedres menudes).
*Castelló.
Paraula relacionada amb: paret forera, paredó,
paret eixuta
f.
- Mur fet de pedres sobreposades unides les unes a les altres sense cap material hidràulic. *Tremp.
Paraula relacionada amb: paret seca, paret de pedra en sec, obra,
paret forera
f.
- Cadascuna de les dues parets, construïdes de forma paral·lela, l'espai interior de les quals s'omple amb reble (pedres menudes). *Castelló.
Paraula relacionada amb: paredó, paret doblera,
paret grassa
f.
- Mur fet de pedres sobreposades unides les unes a les altres amb algun tipus de material hidràulic. *Olot.
paret seca
f.
- Mur fet de pedres sobreposades unides les unes a les altres sense cap material hidràulic. *Olot.
Paraula relacionada amb: obra, paret de pedra en sec, paret eixuta,
paretaire
m.
- Persona que construeix parets de pedra seca, generalment, pagesos en els temps d'espera entre collita i collita. *Empordà.
Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,
paretsecaire
m.
- Persona que construeix parets de pedra seca. *Olot
Paraula relacionada amb: mestre de cases, segarreta, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,
partió
f.
- Línia divisòria de dues propietats o administracions que pot ser en forma de paret. *Balears.
Paraula relacionada amb: marge de marjada, marge de partió, mur partioner, mitgera, serrada,
passador
m.
- Petita obertura a la paret que es pot tapar amb una llosa i que permet el pas del bestiar d'un clos a un altre. *Castelló.
pataquer
m.
- Escampall de pedres en una artiga. *Olot.
pedra alera
f.
- Cada una de les pedres que formen el rastellat de remat d'una paret de pedra.
- Pedra grossa i plana que es posa amb altres, de cantell, damunt una paret, perquè el bestiar no la salti. *Catí.
Paraula relacionada amb: pedra capterrera,
pedra calar
f.
- Tipus de pedra calcària, de textura fina i color que pot variar entre blanc, gris o negre. Apareix en bancs irregulars entre terres argiloses anomenats fiters. *La Terra Alta.
pedra calcària
f.
- Roca sedimentària que conté més d'un 50 % de carbonat de calci.
pedra cantonera
f.
- Pedra plana i gran que es col·loca a la part exterior. *Castelló.
- Pedra escairada per fer les cantonades. *Mallorca.
Paraula relacionada amb: pedra planera,
pedra capterrera
f.
- Cada una de les pedres que formen el rastellat de remat d'una paret de pedra.
- Pedra grossa i plana que es posa amb altres, de cantell, damunt una paret, perquè el bestiar no la salti. *Catí.
Paraula relacionada amb: pedra alera,
pedra de crosta
f.
- Tipus de pedra que es pot separar fàcilment en trossos. *Mallorca.
pedra de full
f.
- Tipus de pedra que es pot separar fàcilment en làmines molt primes. *Mallorca.
pedra ferral
f.
- Pedra volcànica basàltica. *Olot.
pedra marina
f.
- Tipus de pedra sedimentària d'origen marí. *Mallorca.
pedra pinyolenca
f.
- Massa compacta i de gran duresa formada per trossos de pedra units amb pasta o ciment natural. *Vinebre.
Paraula relacionada amb: pedra avellanada,
pedra planera
f.
- Pedra plana i gran que es col·loca a la part exterior. *Castelló.
Paraula relacionada amb: pedra cantonera,
pedra salera
f.
- Pedra plana de gran format, disposada com una taula a uns 25 o 30 cm d'alçada que s'utilitza per donar sal al bestiar. *Castelló.
pedra sorda
f.
- Pedra que no sona o que no es trenca quan es pica. És difícil de carejar perquè se sol esmicolar amb formes arrodonides. *Vilalba dels Arcs.
pedra tosca
f.
- Pedra volcànica *Olot.
pedra travessera
f.
- Pedra que creua d'una cara a l'altra de paret i que serveix de fixació entre elles. *Castelló.
Paraula relacionada amb: trava,
pedra viva
f.
- Pedra, generalment calcària, que amb un simple cop es parteix i que és fàcil de carejar. *Vilalba dels Arcs.
pedrafita
f.
- Fita, molló (DCVB). *Balears.
- Pedra que assenyala un límit de propietat. . *Catí.
Paraula relacionada amb: molló, fita, monjoia, sibil·lo, terma, creu,
pedraire
m.
- Picapedrer.
- Comarques gironines.
Paraula relacionada amb: pedrapiquer, picapedrer, pedrer, picador,
pedrapiquer
m.
- Picapedrer.
- Comarques gironines.
Paraula relacionada amb: pedraire, picapedrer, pedrer, picador, trencador de pedra,
pedregal
m.
- Lloc on s'amuntega pedra de forma desordenada. *Castelló.
- Munt de pedres (DCVB).
pedregall
m.
- Pedres petites amuntegades. *Catí.
pedreny
m.
- Pedra barrejada d'un enderrocament o també pedra barrejada en general. *Menorca.
pedrer
m.
- Picapedrer. *Comarques gironines.
Paraula relacionada amb: pedraire, pedrapiquer, picapedrer, picador, trencador de pedra,
pedrera
f.
- Lloc d'on s'extreu pedra per a la construcció.
pedrís
m.
- Seient de pedra, normalment adossat a una paret que li fa recer. *Cervera, Castelló, les Borques Blanques. .
pedruscall
m.
- Conjunt de pedres petites amb què es cobreix la barraca per fora. S'hi afegeix terra per evitar filtracions.
- Pedra que el margener utilitza per reblir el marge. Es col·loca de manera menys acurada que la pedra bona, però inclou calçar-la i falcar-la. *Sant Quintí de Mediona, Bages.
Paraula relacionada amb: reble, reblum, rebló, cascall, esquerdís, matacà, ripio,
perpal
m.
- Barra de ferro o de fusta dura, acabada en una ungla, que s'utilitza com a palanca per treure i moure les pedres grosses.
Paraula relacionada amb: perpal de paredar, perpalina, perpaló,
perpal de paredar
m.
- Barra de ferro o de fusta dura, acabada en una ungla, que s'utilitza com a palanca per treure i moure les pedres grosses, de dimensions més petit que el perpal i la perpalina però d'igual forma i funció. *Menorca.
perpalina
f.
- Perpal de petites dimensions que es pot utilitzar amb una mà. *Castelló, Menorca, les Borges Blanques.
Paraula relacionada amb: perpal, perpal de paredar, perpaló,
perpaló
m.
- Barra de ferro o de fusta dura, acabada en una ungla, que s'utilitza com a palanca per treure i moure les pedres grosses, més petita que la perpalina, d'una llargària d'aproximadament 62 cm i de 2'12 kg de pes. *Mallorca.
Paraula relacionada amb: perpal, perpal de paredar, perpalina,
perxe
m.
- Lloc cobert amb columnes o pilars de sosteniment (DCVB). *Comarques gironines.
- Barraca de pedra seca amb coberta d'estructura de fusta i lloses a sobre. *La Fatarella.
Paraula relacionada amb: barraca, barraqueta, barracó, cabana, cabanya, borda, borja, caseta de pedra, catxerulo, catxerutet, cova, claper,
pessebre
m.
- Lloc on es dóna de menjar als animals de treball i al bestiar major. *Castelló.
petri pètria
adj.
- Fet de pedra.
petxina
f.
- Pedra travessera que es disposa als angles de les parets i que permet pujar les fileres de la volta de la barraca. *Bages.
peu de gall
m.
- Mur oblic en relació a les corbes de nivell que es fa servir en llocs amb una inclinació molt pronunciada. *Banyuls, Cervera.
pic
m.
- Eina consistent en una peça de ferro o d'acer acabada en punta a un extrem o a tots dos, i travessada per un mànec que passa per un ull practicat en el centre de la dita peça de metall; serveix per foradar, esmitjar o rebaixar pedra (DCVB).
pica
f.
- Peça de pedra o de terrissa per contenir aigua o un altre líquid i que s'utilitza per rentar o perquè els animals s'hi abeurin.
Paraula relacionada amb: abeurador,
picador
m.
- Picapedrer. *Mallorca, comarques gironines.
Paraula relacionada amb: picapedrer, pedraire, pedrapiquer, pedrer,
picapedrer
m.
- El que talla i pica la pedra per a construcció.
Paraula relacionada amb: pedraire, pedrapiquer, pedrer, picador, trencador de pedra,
picar
v. tr.
- Donar cops amb un martell, maça o altre instrument per aplanar, pitjar o rebaixar una cosa.
picassa
f.
- Martell gros per trencar pedres grans. Té un mànec llarg, un costat pla i l'altre amb punxa per trencar pedres. *Mallorca, Menorca.
Paraula relacionada amb: cassud,
picassó
m.
- Eina amb les mateixes característiques que la picassa però més petita, que s'utilitza amb les dues mans per trossejar pedra. *Menorca.
picó
m.
- Peça massissa de fusta o de metall, posada al cap d'un mànec, que serveix per picar i posar compacta una capa de terra, de grava, un empedrat, etc.
- Martell que per un cap termina en punta i per l'altre en tall, i que serveix per a picar pedra (DCVB). *Morella, Mallorca.
Paraula relacionada amb: matràs,
picot
m.
- Eina de picapedrer que té el ferro acabat en punta per un extrem i en cabota plana per l'altre (DCVB). *Urgell, Mallorca, Menorca, les Borges Blanques.
pilar
m.
- Element arquitectònic, de forma quadrada o rectangular, que serveix per sostenir construccions.
pilastra
f.
- Element arquitectònic, de forma quadrada o rectangular, generalment adossat a un mur, que serveix per sostenir construccions.
piló
m.
- Construcció de pedres de quatre costats amb les parets en talús i acabades en vèrtex. *Castelló.
pioixa
f.
- Eina que per un cap té una punta i per l'altre, un tall horitzontal i estret, que serveix per remoure la terra, tallar branques, etc. (DIEC).
pissarra
f.
- Llicorella, especialment en forma de llosa (DIEC).
pitxell
m.
- Càntir per conservar l'aigua fresca mentre es treballava al camp. *Vinebre.
plec de llibre
m.
- Tècnica constructiva que consisteix a disposar les pedres en posició vertical per coronar la part més alta d'una paret de pedra en sec, amb la finalitat que el bestiar no hi passi. *Bages, Olot.
Paraula relacionada amb: rastell, rastrell, rastellada,
pleta
f.
- Porció de terreny no conreat, tancat de paret seca, dins el qual pastura el bestiar. *Balears.
Paraula relacionada amb: corral, corral fals, cleda, jassa, tanca, tancat, tancó, borda, pletó, serrada,
pletó
m.
- Porció petita de terreny no conreat, tancat de paret seca, dins el qual pastura el bestiar. *Balears.
Paraula relacionada amb: corral, corral fals, cleda, jassa, tanca, tancat, tancó, borda, pleta, serrada,
plomada
f.
- Instrument consistent en una peça pesada a la qual se li lliga un tros de cordill i serveix per anar comprovant la verticalitat de les construccions.
Paraula relacionada amb: taulaplom,
plombar
v. intr.
- Bombar-se panxa enfora una paret seca. És la inclinació contrària d'atalussar. *Olot.
Paraula relacionada amb: desplomar,
pont
m.
- Barraca de bestiar menorquina, de planta rectangular i, per tant, de distinta tipologia a la clàssica, que presenta planta circular i de cossos escalonats. Segons les dimensions, s'utilitzen les formes pontet, pontàs o pontarró. *Menorca.
portell
m.
- Petita obertura de pas per al bestiar o les persones.
- Esvoranc obert en un mur pel pas del temps o per l'acció de l'aigua. A Balears és freqüent esbaldrec com a sinònim. *Balears, Castelló, Terra Alta. Tornar portells. Mantenir les construccions de pedra en sec, refent amb la mateixa tècnica constructiva els trossos caiguts o deteriorats. *Castelló.
Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell d'assagadors, pany de marge, solsida,
portell d'assagadors
m.
- Pas d'entrada practicat en un mur, marge o paret de tancament que permet el pas just d'un carro. *Castelló.
- Obertura en un mur provocada per un esfondrament.
Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, pany de marge, solsida,
portera
f.
- Porta de barrons de fusta d'accés a les propietats tancades per parets de pedra en sec. Tradicionalment és feta de fusta de ginebre i consisteix en dos pujants sobre els quals s'encaixen diverses barres. *Castelló.
porxo
m.
- Casa o petita construcció en pedra seca i coberta normalment amb teula àrab, generalment de petites dimensions, per a guariment de persones, bèsties i eines, situades als olivars o petites propietats on es conrea l'olivera. *Mallorca.
post
f.
- Concavitat deixada a la cara interna de la paret d'una caseta, a certa alçada, que serveix per deixar recipients, aliments o altres objectes. *Castelló.
Paraula relacionada amb: gerrer, armari alt, amagatall, fornícula,
pou
m.
- Cavitat molt profunda feta per excavació a la terra fins a trobar aigua de vena, una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
pou de glaç
m.
- Cavitat destinada a emmagatzemar-hi la neu o el gel natural extret de les geleres de muntanya. *La Garrotxa, el Montseny.
Paraula relacionada amb: pou de neu, casa de sa neu,
pou de neu
m.
- Cavitat destinada a emmagatzemar-hi la neu o el gel natural extret de les geleres de muntanya, també conegut per casa de sa neu o casa de neu, segurament per haver-hi una casa o porxo per a refugi dels nevaters. *Balears.
- Obertura vertical feta al terra amb la fi de treure aigua. *Castelló.
Paraula relacionada amb: casa de sa neu, pou de glaç,
pouetaire
m.
- Persona encarregada d'omplir els pous de glaç i també de transportar i vendre el gel. *Bages.
pres
m.
- Corral llarguer i estret d'uns dos o tres metres d'amplada on es munyen les ovelles. *Balears.
Paraula relacionada amb: aprés,
pujador
m.
- Rampa que permet l'accés d'un bancal a un altre situat a diferent nivell. *Castelló.
- Pedres col·locades de manera escalonada que faciliten el pas d'una marjada a una altra. *Menorca.
pujador d'escala
m.
- Escala integrada en el marge mateix, que pot estar encastada o sobresortir del mur. *Menorca.
Paraula relacionada amb: pujador volat, escaleta, escala de marge, escala volada, botador,
pujador volat
m.
- Escala amb escalons de pedres planes encaixades dins el marge de manera que sobresurten prou per poder-hi recolzar el peu. Impedeixen el pas del bestiar. *Menorca.
Paraula relacionada amb: escaleta, escala de marge, escala volada, botador, pujador d'escala,
pujant
m.
- Cadascuna de les dues peces verticals d'una portera, sobre les quals s'encaixen les barres. *Castelló.
puntejar
v. tr.
- Marcar amb punts en una superfície (DIEC).
punter
m.
- Vareta d'acer o ferro amb un extrem és bisellat i l'altre amb una punta piramidal de quatre cares. Es fa servir per a les pedres dures, és molt precisa i es pot utilitzar per desbastar i escairar la pedra. *Comarques gironines.
punxó
m.
- Instrument de ferro llarguer i acabat en punta acerada, que serveix per fer forats o trencar la pedra. *Olot.
Q
quartera
f.
- Mesura agrària de dimensions lleugerament variables segons les diferents comarques. Generalment, correspon a l'extensió de terra on es pot sembrar una quartera (70 litres aproximadament) de llavor.
quintà
m.
- Camp de conreu immediat a les cases de pagès. *Olot.
quintana
f.
- Tros de terra tancat amb paret al voltant d'una casa de pagès.
- Pleta situada prop de les cases d'una possessió per tenir-hi ovelles amollades. *Manacor, Llucmajor.
R
ràfec
m.
- Cornisa o rengle voladís de lloses que resguadaven el frontís de la pluja. *Les Borges Blanques.
ralla
f.
- Sèquia feta de pedres per treure l'aigua de pluja d'una terra de conreu (Manacor) o d'un camí que travessa. *Sóller, Escorca
Paraula relacionada amb: eixugador, aubelló, albelló, ratlla,
rasant
f.
- Darrera fillada d'un mur. Sol estar ben anivellada i permet assentar la filera superior. Els marges més senzills es deixen amb aquest acabat i prou. *Menorca.
rastell
m.
- Paret de pedra seca, feta d'algunes filades de pedres grosses i bastida en forma vertical o atalussada, per detenir l'aigua que baixa pels costers i evitar que s'endugui la terra.
- Paviment de carrer fet amb pedres de pissarra encastades verticalment en el sòl. *Cadaqués.
- Tècnica de coronament d'un mur amb pedres col·locades en vertical o lleugerament inclinades.
- Col·locació de pedres planes en posició vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o pany.
Paraula relacionada amb: plec de llibre, rastrell, rastellada, enrastrellat,
rastellada
f.
- Filada de dalt d'una paret formada per pedres planes col·locades verticalment o de forma una mica ajaguda.
Paraula relacionada amb: plec de llibre, rastell, rastrell,
rastrell
m.
- Tècnica consistent a col·locar les pedres de la paret en forma vertical. *Bages.
Paraula relacionada amb: plec de llibre, rastell, rastellada,
ratlla
f.
- Sèquia feta de pedres per treure l'aigua de pluja d'una terra de conreu (Manacor) o d'un camí que travessa. *Sóller, Escorca.
Paraula relacionada amb: eixugador, aubelló, albelló, ralla,
rea
f.
- Vara de ferro que es clava a terra i a la qual es lliga un fil per anar recte en la construcció d'una paret.
rebaixar
v. tr.
- Fer més baix de nivell, d'alçària o de gruix una paret o un marge.
reblar
v. tr.
- Omplir l'espai buit entre la terra continguda pel marge i les pedres de la paret del marge mateix, amb pedres de mides diferents. *Menorca.
reble
adj.
- Fragments petits de pedra que s'utilitzen per omplir els buits entre les pedres grans quan es construeix un mur o marge, per farcir entre les dues parets d'un marge i per cobrir una barraca per fora per evitar-hi filtracions. *Mallorca, Castelló, St. Quintí de Mediona, Bages, Menorca, Alt Camp.
Paraula relacionada amb: reblum, rebló, cascall, pedruscall, esquerdís, matacà, ripio,
reblir
v. tr.
- Omplir l'espai buit entre la terra continguda pel marge i les pedres de la paret del marge mateix, amb pedres de mides diferents. *Mallorca.
rebló
adj.
- Designa conjunta o individualment les pedres que constitueixen el reble. Admet el plural, reblons, a diferència de pedruscall i de reble, que no l'admeten. *San Quintí de Mediona.
- Farcit, pedra menuda. *Cadaqués.
Paraula relacionada amb: reble, reblum, cascall, pedruscall, esquerdís, matacà, ripio,
reblum
m.
- Fragments petits de pedra que s'utilitzen per omplir els buits entre les pedres grans quan es construeix un mur o marge, per farcir entre les dues parets d'un marge i per cobrir una barraca per fora per evitar filtracions. *Olot.
Paraula relacionada amb: reble, rebló, cascall, pedruscall, esquerdís, matacà, ripio,
reblumar
v. tr.
- Omplir l'espai buit entre la terra continguda pel marge i les pedres de la paret del marge mateix, amb pedres de mides diferents. *Olot.
recer
m.
- Mur de pedra en sec en forma de L o de U unit a la barraca per protegir-se del vent o per cuinar. *Castelló, les Borges Blanques.
Paraula relacionada amb: paravent,
refrescador
m.
- Escletxa subterrània d'origen geològic que surt a l'exterior a no gaire distància del mar. Es percep per les bufades d'aire que expel·leix, produïdes per la força del mar, que és on neix. *Menorca.
Paraula relacionada amb: bufador,
rentadora
f.
- Pedra grossa mal posada, que està inclinada i que pot estar aguantada amb una alça, cosa que fa perillar la paret. *Olot.
resquell
m.
- Resclosa petita feta amb unes quantes pedres i herbes (DCVB). *Balears.
rest
m. i f.
- Filada de pedres. El DCVB la recull com a masculina, però ha estat recollida en femení a la Garrotxa. *Olot.
ribàs
m.
- Marge natural entre dos bancals format per terra i cobert de vegetació espontània. *Castelló, Olot.
ripio
m.
- Fragments petits de pedra que s'utilitzen per omplir els buits entre les pedres grans quan es construeix un mur o marge, per farcir entre les dues parets d'un marge i per cobrir una barraca per fora per evitar-hi filtracions. *La Marina.
Paraula relacionada amb: reble, rebló, reblum, cascall, pedruscall, esquerdís, matacà,
roca d'arena
f.
- Tipus de pedra que fàcilment es desfà en partícules o grans d'arena. *La Terra Alta.
roca tuna
f.
- Cendres compactes fàcils de treballar. *Garrotxa.
rogle
m.
- Construcció de pedra seca a manera de tambor o anell que envolta el tronc d'un arbre per protegir-lo. *Castelló.
rompre junta
v. tr.
- Tècnica utilitzada en les parets de pedra seca que consisteix a col·locar una pedra d'una filada superior entre les dues que li fan de suport de la filada inferior perquè quedi ben assentada. *Menorca.
Paraula relacionada amb: trencar el junt, trencar junta,
rompuda
f.
- Acció de cavar profundament la terra per conrar-la; la mateixa terra a la qual s'ha tret la vegetació i que ha estat cremada per conrar-la (DCVB). *Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Cardona, Solsona, Pla d'Urgell
ròssec
m.
- Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal. *Berguedà, Plana de Vic.
Paraula relacionada amb: estiràs, tiràs, tirassa, tirapedres, carriot, arrossec, tirasses,
rossinyol
m.
- Clau mestra que tenia el serraller per obrir les portes de les cabanes quan algú la perdia. *Les Borges Blanques.
rota
f.
- Terreny que ha sofert el procés de rompuda propi de la zona; cremar la vegetació i brossa, arrencar pedra, separar la terra de la pedra, preparar part del terreny per al cultiu i emmagatzemar la pedra en diferents construccions. *Mallorca.
roter
m.
- Persona que conrea una rota. *Mallorca.
- Artigaire, el qui fa artigues. *Comarques gironines.
Paraula relacionada amb: artigaire,
rotlle
m.
- Porció de terreny empedrada en el bosc, de forma circular, damunt la qual es basteix la sitja de carbó. *Balears.
Paraula relacionada amb: rotlo,
rotlo
m.
- Porció de terreny empedrada en el bosc, de forma circular, damunt la qual es basteix la sitja de carbó. *Balears.
Paraula relacionada amb: rotlle,
S
saltador
m.
- Escala estreta i recta que permet la comunicació entre bancals. *Castelló.
Paraula relacionada amb: saltador de cabra,
saltador de cabra
m.
- Escala estreta i recta que permet la comunicació entre bancals. *Castelló.
Paraula relacionada amb: saltador,
sant
m.
- Pedra grossa que, col·locada de forma vertical, trenca l'harmonia de les filades i pot posar en perill l'estabilitat de la paret. L'origen d'aquest nom és perquè sembla una estàtua, un sant, perquè està dreta i té una grandària superior a les altres pedres. *Olot.
Paraula relacionada amb: sardina,
sardina
f.
- Col·locació de pedres planes en posició vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o pany. *Vilalba dels Arcs.
- Pedra grossa que, col·locada de forma vertical, trenca l'harmonia de les filades i pot posar en perill l'estabilitat de la paret. *Vilalba dels Arcs.
Paraula relacionada amb: espina de peix, sardinell, sardineta, sant,
sardinell
m.
- Col·locació de pedres planes en posició vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o pany.
Paraula relacionada amb: espina de peix, sardineta, sardina,
sardineta
f.
- Col·locació de pedres planes en posició vertical o una mica ajagudes, en una mateixa filada o pany.
Paraula relacionada amb: espina de peix, sardinell,
segarreta
m.
- Margeners o barracaires de la Segarra. A l'Alt Empordà n'hi havien treballat. *Alt Empordà.
Paraula relacionada amb: mestre de cases, barracaire, paredador, margenador, margener, marger, margeter, paretaire, paretsecaire, mestre marger, marjaire, cerdà, barraquer,
sementer
m.
- Terreny conreable envoltat de paret seca. *Castelló, Mallorca.
Paraula relacionada amb: tanca, tancat, tancó, clos, closa, clova, aixart,
senalla
f.
- Cabàs d'espart o de goma utilitzat per transportar terra i pedres petites. Té dues nanses i és més ample a la boca que a la base. *Bages, Menorca, Osona.
Paraula relacionada amb: esportí, esportim, cabàs, cabassa, cartró, banasta, cofa, cove,
sénia
f.
- Màquina per a elevar aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braçols, moguda per una bèstia que volta (DCVB). *Catí.
Paraula relacionada amb: sínia,
sèquia
f.
- Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d'un riu o torrent per a diferents usos.
Paraula relacionada amb: síquia,
serp
m.
- Generalment usat en plural. Camins o petites escletxes que queden a la paret a causa d'haver posat malament les pedres, sense que trenquin bé el junt. *Olot.
serrada
f.
- Paret que divideix dues finques (DCVB). *Morella.
- Espai de terreny destinat a pastura, tancat amb paret de pedra i amb vegetació escassa. *Castelló.
Paraula relacionada amb: mur partioner, partió, pleta, corral, corral fals, cleda, jassa, tanca, tancat, tancó, borda, pletó, marge de marjada, marge de partió, mitgera,
sestador
m.
- Estable o corral cobert, on sesten les ovelles o es refugia el bestiar. A la zona de Llucmajor apareix la variant estador. *Balears.
sibil·lo
m.
- Claperet de pedres que indica el camí. Fita. *Balears.
Paraula relacionada amb: molló, fita, monjoia, pedrafita, terma, creu,
sínia
f.
- Màquina per a elevar aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braçols, moguda per una bèstia que volta (DCVB).
Paraula relacionada amb: sénia,
síquia
f.
- Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d'un riu o torrent per a diferents usos.
Paraula relacionada amb: sèquia,
sitja
f.
- Lloc sota terra, fet amb pedra seca, on es guarda el blat i altres grans, llavors, etc. *Comarques gironines.
solament
m.
- Fonament. Part d'una construcció situada sota terra i que li serveix de sosteniment. *Castelló.
solana
f.
- Terreny orientat cap al sud i que per tant rep molta insolació.
soll
m.
- Lloc tancat de paret on es tenen els porcs per engreixar-los. *Balears.
solsida
f.
- Part d'una construcció de pedra en sec que, pel pas del temps, l'acció de l'aigua o per qualsevol altra causa, ha caigut. *Castelló. Tornar solsides. Mantenir les construccions de pedra en sec, refent amb la mateixa tècnica constructiva els trossos caiguts o deteriorats. *Castelló.
Paraula relacionada amb: derroc, escombra, desmunt, enderrossall, ensolsida, ensulsiada, esbaldrec, esboldrec, esportell, portell, portell d'assagadors, pany de marge,
T
talaia
f.
- Talaiot llarguer, naveta. *Llucmajor.
- Talaiot ben conservat. *Menorca.
Paraula relacionada amb: talaiot,
talaiot
m.
- Construcció megalítica prehistòrica de base circular o quadrangular, que apareix en gran nombre a Mallorca i Menorca i ha estat considerada com a antiga habitació, monument funerari i torre de defensa (DCVB). *Balears.
Paraula relacionada amb: talaia,
tallant
m.
- Eina per picar i rebaixar pedres, consistent en dues fulles amples i amb tall, que formen una sola peça i estan unides per l'ull o canó de ferro dins el qual passa el cap del mànec (DCVB).
Paraula relacionada amb: cresta de gall,
tallantar
v. tr.
- Tallar o rebaixar amb el tallant, sobretot la pedra (DCVB).
- Fer figures, adorns, de relleu (en una pedra, en un objecte de fusta, bronze, etc.) (DIEC).
tallar
v. tr.
- Seccionar parts de pedra.
talús
m.
- Inclinació de la paret exterior d'un marge que permet aguantar la pressió del terreny i de l'aigua. *Menorca.
tamborell
m.
- Carro que tenia bolquet i permetia descarregar fàcilment la càrrega. *Comarques gironines.
Paraula relacionada amb: tombarell, carro de trabuc,
tanca
f.
- Paret, reixa que circumda un solar impedint que s'hi entri a peu pla. *Castelló.
- Recinte de pedra comunicat amb altres per portells oberts al mur que compta amb una barrera, feta amb branques d'ullastre. *Menorca.
- Terreny conradís voltat de paret seca. També es recull la forma en diminutiu tanqueta. *Menorca.
Paraula relacionada amb: sementer, tancó, taulell, corral, corral fals, cleda, jassa, tancat, borda, pleta, pletó, serrada, clos, closa, clova, aixart,
tancat
m.
- Tros extens de terreny voltat de paret, de bardissa o d'un altre obstacle que n'impedeix l'entrada o la sortida, i destinat a conrear-hi arbres o a tenir-hi animals .Segons el DCVB a Mallorca el tancat és més gran que la tanca, i sovint és un conjunt d'algunes tanques. *Balears, Castelló.
Paraula relacionada amb: corral, corral fals, cleda, jassa, tanca, tancó, borda, pleta, pletó, serrada, sementer, tancat, clos, closa, clova, aixart,
tancó
m.
- Terreny conradís voltat de paret seca. També es recull la forma en diminutiu tanconet. *Balears.
Paraula relacionada amb: sementer, tanca, taulell, corral, corral fals, cleda, jassa, tancat, borda, pleta, pletó, serrada, clos, closa, clova, aixart,
taperot
m.
- Capa de pedra calcària més o menys dures que hi ha al terreny. A Castelló s'usa la frase rompre el taperot, referida a l'acció d'arrencar aquesta capa de pedres. *Castelló.
tartera
f.
- Extensió de terreny al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims (DCVB).
tascó
m.
- Peça de ferro en forma de falca que s'utilitza per enclavar a les escletxes de les roques amb l'ajut d'una maça o un mall i així poder-les trencar.
tasconera
f.
- Forat o escletxa que els pedraires fan a la roca per a posar-hi els tascons i esberlar-la (DCVB).
taula
f.
- Monument megalític prehistòric de la cultura talaiòtica, característic i exclusiu de Menorca, compost de dues grans pedres: una d'horitzontal i una altra de vertical que la sosté, a vegades amb un reforç format per una altra pedra inclinada a manera de contrafort. *Balears.
taulaplom
m.
- Regle ample que porta senyada una ratlla paral·lelal als costats i que a un cap porta penjant un fil que acaba amb una peça de metall, i serveix per a comprovar la verticalitat de les parets o altres elements de construcció (DCVB). *Bages.
Paraula relacionada amb: plomada,
taulell
m.
- Porció de terra de conreu tancada per marges o parets (DCVB). *Balears.
terma
f.
- Pedra o mur que delimita un terme municipal o una propietat. *Olot.
Paraula relacionada amb: molló, fita, monjoia, pedrafita, sibil·lo, creu,
termenada
f.
- Espai o terreny delimitat per diferents termes. *Olot, Solsònès.
terra grossa
f.
- Sòl agrícola de molt de fons i textura forta. *Castelló.
terra prima
f.
- Sòl agrícola de poc fons i escassa capacitat de retenció d'aigua. *Castelló.
terrassa
f.
- Espai de terreny pla i elevat que per un o algun dels seus costats acaba en un mur o talús o altre desnivell (DCVB).
Paraula relacionada amb: bancal, feixa, lleixa, llastra, marjada, travessera, bancala, terrassa seca,
terrassà
m. i f.
- Que treballa en el conreu d'una artiga. *Olot.
terrassa seca
f.
- Espai de terreny acabat en un dels costats per una paret de pedra seca. *Bages.
Paraula relacionada amb: bancal, feixa, lleixa, llastra, marjada, travessera, bancala, terrassa,
terrer
m.
- Camp, terreny. *Olot.
tirapedres
m.
- Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal. *Les Borges Blanques.
Paraula relacionada amb: tiràs, estirapedres, carriot, ròssec, tirassa, arrossec, estiràs, tirasses,
tiràs
m.
- Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal.
- Eina que consisteix en un tros de fusta plana fixada transversalment a l'extrem d'un mànec llarg, que serveix per aplanar la terra o arreplegar el gra.
Paraula relacionada amb: estiràs, carriot, tirapedres, estirapedres, tirassa, ròssec, arrossec, tirasses,
tirassa
f.
- Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal. *Les Garrigues. També es recull la forma en plural tirasses.
Paraula relacionada amb: estiràs, tiràs, carriot, tirapedres, estirapedres, ròssec, arrossec, tirasses,
tirasses
f. pl.
- Tronc en forma de forca o i grega amb travessers al damunt per transportar pedres amb tracció animal. *Les Garrigues.
Paraula relacionada amb: estiràs, tiràs, carriot, tirapedres, estirapedres, tirassa, ròssec, arrossec,
tiroliro
m.
- Pedra disposada en vertical que corona la cúpula exterior de la barraca. *Súria.
Paraula relacionada amb: caramull,
tocar
v. tr.
- Referit a la pedra, vol dir retocar -la amb el topo per fer escaire. *Olot.
tombarell
m.
- Carro que tenia bolquet i permetia descarregar fàcilment la càrrega.
Paraula relacionada amb: carro de trabuc, tamborell,
topo
m.
- Tipus d'escarpa amb una punta d'acer que serveix per treballar la pedra. *Olot.
tormo
m.
- Penya, pedra molt grossa. *Priorat.
tornai
m.
- Mesura superficial agrària. Porció quadrada de terreny de trenta passes de cada costat, o sigui, nou-centes passes quadrades a Eivissa, Artà i Manacor i de vint-i-una passes a Llucmajor. La feina del paredador es pagava a tant el tornai. *Balears.
Paraula relacionada amb: tornall,
tornall
m.
- Llargada del solc; el solc considerat en la seva llargària (DCVB).
Paraula relacionada amb: tornai,
torrentó
m.
- Canalització construïda en pedra en sec, oberta a la part superior, que condueix les aigües de pluja superficials cap a un torrent natural. *Menorca.
tosquera
f.
- Extensió de terreny reblert de pedres tosques que recobrien alguns terrenys de conreu. *Olot.
tossalet
m.
- Tossol petit. *Olot.
tossol
m.
- Turó rodó d'origen volcànic format sobre un torrent de lava. *Olot.
trava
f.
- En la construcció de parets gruixudes, cadascuna de les pedres o peces que es col·loquen de través i que abracen el gruix de la paret. *Castelló.
Paraula relacionada amb: pedra travessera,
travar
v. tr.
- Unir dues pedres de manera que no puguin separar-se, moure's independentment l'una de l'altra. *Mallorca.
Paraula relacionada amb: collar, estaquejar,
travessera
f.
- Feixa. *Cadaqués.
Paraula relacionada amb: bancal, feixa, lleixa, llastra, marjada, bancala, terrassa, terrassa seca,
tremp
m.
- Punt de duresa i elasticitat que es dóna a l'acer, cristall i altres substàncies, per l'acció del calor (DCVB).
Donar tremp: esmolar les eines per treballar la pedra al punt correcte perquè tallin bé i no es facin malbé. *Olot.
trencador de pedra
m.
- Picapedrer. *Bages.
Paraula relacionada amb: pedraire, pedrapiquer, pedrer, picador,
trencar
v. tr.
- Fer porcions de pedra picant-la.
trencar el junt
v. tr.
- Tècnica utilitzada en les parets de pedra seca que consisteix a col·locar una pedra d'una filada superior entre les dues que li fan de suport de la filada inferior perquè quedi ben assentada. *Olot.
Paraula relacionada amb: trencar junta, rompre junta,
trencar junta
v. tr.
- Tècnica utilitzada en les parets de pedra seca que consisteix a col·locar una pedra d'una filada superior entre les dues que li fan de suport de la filada inferior perquè quedi ben assentada. *Sant Quintí de Mediona.
Paraula relacionada amb: trencar el junt, rompre junta,
trona
f.
- Marge o paret circular de poca alçada fet al voltant d'alguns arbres, sobretot oliveres. Aquest sistema permet que l'arbre disposi de més terra i faciliti el seu arrelament. *Bages.
trugera
f.
- Soll o conjunt de solls on estan tancades les truges el temps que estan prenys i quan tenen cria. *Balears.
trull
m.
- Local destinat a la fabricació d'oli.
- Aparell que serveix per moldre les olives.
trumfera
f.
- Construcció per emmagatzemar les patates. *Vallfogona del Ripollès.
V
vall
m.
- Excavació fonda feta longitudinalment al voltant d'un mur o paret.
valona
f.
- Construcció de pedra seca a manera de tambor o anell que envolta el tronc d'un arbre per protegir-lo. *Castelló.
- Marge circular que es fa al voltant de la soca d'un arbre perquè tingui més terra (DCVB). *Tortosa.
vedruna
f.
- Construcció de forma circular d'entre tres i quatre m de diàmetre, amb sis entrades i tres o quatre cambres de cria comunicades per passadissos, perquè hi criïn els conills. Els passadissos són d'uns 20 cm i les cambres són esfèriques i fan uns 40 o 60 cm de diàmetre. *Osona.
vega
f.
- Extensió de terra plana, baixa i fèrtil. *Castelló.
vela
f.
- Terreny de longitud desproporcionada a l'amplada i limitada per un obstacle natural. *Menorca.
velar
m.
- Nom de molts de sementers i trossos de terra on hi ha o hi havia construccions megalítiques prehistòriques. *Mallorca.
veral
m.
- Redol de cases de camp, separat del poble (DCVB). *Olot, St. Feliu de Codines.
- Indret, contrada; extensió de terra o de poble distinta de les immediates. *Empordà, Berguedà, Lluçanès, Plana de Vic, Pla de Barcelona, Olot.
viaró
m.
- Pas o caminet del Bosc de Tosca. *Olot.
vídia
f.
- Material molt dur constituït per un aglomerat de carburs de certs metalls, com el tungstè, el titani o el molibdè, amb cobalt o níquel com a lligants, emprat en la fabricació de plaquetes per a eines (DIEC).
Paraula relacionada amb: vídria,
vídria
f.
- Deformació de vídia. És un material molt usat especialment en la punta del topo perquè el fa molt resistent per picar. *Olot.
Paraula relacionada amb: vídia,
voladís
m.
- Filada de pedres planeres abans de començar la coberta. És col·locada amb un lleuger pendent cap a l'exterior per a una millor evacuació de l'aigua de la pluja. *Bages.
volta
f.
- Obra de construcció en pedra que té forma arquejada per a formar un sostre, sostenir una coberta, una escala, etc. (DCVB).
X
xaragall
m.
- Esllavissada de pedres i terra en línia descendent produïda per la caiguda d'un o diversos penyals, en zones muntanyenques, amb l'arrossegament consegüent de terra i pedres. *Menorca.
xindri
m.
- Motlle de fusta emprat per poder construir l'arc de mig punt. *Olot.
Paraula relacionada amb: cintri,