Al voltant del poble hi ha espais de conreu, camins, sèquies que existeixen i que són com són perquè hi ha el lloc habitat. Molt sovint aquest conjunt d'elements ens permet entendre'n la ubicació. En aquest sentit, només cal fer un cop d'ull als mapes que reflecteixen els caràcters del paisatge de poblacions com ara Alpicat, Rosselló, Almenar, Corbins, Torre-serona, Rocafort de Queralt, Sarral, Solivella, Vilaverd, Meranges, Olopte, Talló, Llívia, Navata, Esponellà, Vilert, Bàscara, Marçà i Capçanes.

Molts camins es poden relacionar amb pobles, camps, límits, molins o pastures. Com s'ha assenyalat, a més, el camí pot crear altres elements del paisatge que tenen una forma semblant (per exemple un camí paral·lel). L'estudi de la rodalia de Lleida i de la xarxa de camins que surten de la ciutat permet entendre la importància d'un estudi acurat del traçat de les diverses vies de circulació.

Alguns elements del paisatge actual, com els camins, poden relacionar-se amb jaciments antics, abandonats ja fa molts anys. És així, per exemple, a la necròpoli d'època visigoda de la Tossa de Baix o al jaciment romà de la Tossa de Dalt, tots dos al municipi de Rosselló, al Segrià.

La relació estreta que hi ha entre les sèquies, els espais hidràulics, els llocs habitats i els molins és ben coneguda i evident arreu. Per entendre el paisatge de l'Horta de Pinyana, per exemple, cal tenir en compte els canvis que s'han produït en el conjunt de sèquies i espais hidràulics que hi han existit al llarg dels segles.

Sempre s'ha assenyalat la importància de veure els monuments no com una realitat isolada, sinó en el seu entorn. Cal relacionar l'església amb la seva sagrera, el castell amb el seu poble, el pont amb un camí, etc.

Com en el cas dels pobles, cal relacionar els masos dispersos amb els camps i amb les feixes que hi ha al voltant, amb els camins que hi porten o amb les terres forestals que envolten l'espai conreat.

Si es té present la importància que tenia el bestiar en algunes comunitats rurals, es pot entendre, per exemple, la repercussió que van tenir les carrerades a l'hora d'establir el traçat dels límits dels termes pobletans (molt sovint els actuals límits municipals).

Estudiar i cartografiar el paisatge històric permet entendre molt millor les característiques d'una partida de terres, d'una petita vall o coma, d'uns camps allargats o, per exemple, d'un conjunt de terrasses o feixes.

Qualsevol element del paisatge cal relacionar-lo amb altres elements d'aquest paisatge, antròpics o no.

Per entendre els límits cal relacionar-los amb els llocs habitats, els camins, les sèquies, les fites, les orientacions de les centuriacions i parcel·lacions romanes, etc.