Conca de Poblet

Alguns apunts històrics sobre el paisatge de la Conca de Poblet:

Paisatge eminentment agrícola. El segle XII, coincidint amb la reconquesta, va ser l'origen de la majoria dels nuclis habitats actuals. El monestir de Poblet, d'aquella època, va fomentar una agricultura i una ramaderia organitzades en granges, i va introduir el cultiu de la vinya, que va arribar a la seva màxima expansió durant l'última dècada del segle XIX. Malgrat l'embat de fil·loxera el 1893, que va fer desaparèixer molts conreus de vinya, aquesta és actualment predominant a la Conca de Poblet, adscrita, en bona mesura, sota la Denominació d'Origen Conca de Barberà.
Els cultius de caràcter herbaci s'estenen especialment al nord de Sarral i Rocafort de Queralt i al voltant de Montblanc. Va ser precisament a conseqüència de la fil·loxera que aquests conreus, formats per cereals i plantacions d'ametllers, oliveres i avellaners, van guanyar importància a la Conca de Poblet. A l'inici del segle XX, i com a resultat de la crisi agrària, es van començar a abandonar les terres menys productives, les de més difícil accés, amb sòls més prims i de més pendent. Actualment les brolles de pi blanc ocupen aquests terrenys.
Durant la dècada dels anys setanta del segle XX es va iniciar el desenvolupament industrial de la comarca, amb la construcció d'infraestructures com l'autopista o línies d'electricitat, i d'alguns polígons industrials a Montblanc i rodalies. Més recentment, el TGV també forma part d'aquest paisatge.