Metodologia
La metodologia del projecte PaHisCat té com a principal referència la caracterització històrica del paisatge originada a Anglaterra (HLC), si bé no se segueix fil per randa.
Una de les peculiaritats metodològiques de PaHisCat és que estudia i data les parcel·les (camps, horts, zones de matollar, de bosc i de pastura, espais urbanitzats o industrials), les realitats lineals (camins, séquies, límits) i les realitats puntuals (masos, pobles, edificis, jaciments, etc.). Les línies i els punts han tingut, al llarg dels segles, una gran importància en l'organització de les parcel·les i del conjunt del paisatge d'alguns territoris. Elements que ara només són un punt en un mapa, com una església o un castell, per exemple, van generar entorn seu, en el passat, nous paisatges.
PaHisCat presenta els canvis esdevinguts en els paisatges catalans al llarg dels darrers decennis i segles, molts dels quals s'expliquen a les èpoques medieval i romana. En algunes comarques catalanes, els canvis esdevinguts durant els segles de domini romà van ser molt profunds i han marcat considerablement el territori fins a l'actualitat. No es pot oblidar, però, els precedents prehistòrics o les grans transformacions que en algunes terres s'esdevingueren en l'època moderna i també durant els darrers cinquanta anys del segle XX.
PaHisCat no fa un mer inventari dels elements d'interès històric presents en els paisatges citats, sinó que formula una lectura d'aquells conjunts d'elements que tenen una explicació paisatgística des d'una perspectiva històrica.
Són elements puntuals els castells, les esglésies, els masos, cadascuna de les cases d'un poble o un edifici industrial. Tots aquests elements han generat canvis en altres elements del paisatge. Encara que només siguin punts en un mapa, no es poden menystenir a l'hora de fer una cartografia històrica. Precisament, per entendre els pobles i l'organització d'un territori, cal conèixer quins element els van generar (un castell, una església, les cases, un mercat, etc.).
Són elements lineals els camins, les séquies i els límits de tota mena. Aquests elements han estat fàcilment transformats pels elements puntuals i alhora han pogut transformar el seu entorn, tot creant nous elements puntuals i lineals o organitzant les parcel·les que hi ha prop seu. Els efectes que una via important i antiga pot haver causat sobre el territori al llarg dels segles sempre són sorprenents i notables. En la rodalia, s'hi acostumen a trobar altres camins o nombrosos límits de parcel·les de camps que segueixen la mateixa orientació. Així mateix, la creació d'una séquia, tant si és en època islàmica com si és al segle XX, sempre ha representat una profunda reorganització de l'espai que solca. En algunes comarques de Catalunya, l'anàlisi dels espais hidràulics és fonamental.
Els camps, els boscos, les pastures, els espais irrigats, etc. són parcel·les, que tenen uns límits. Molt sovint els elements puntuals i lineals es poden datar més fàcilment que aquestes superfícies. Els camps se solen haver de datar amb relació a un lloc habitat, on vivia la gent que el treballava, amb relació a un camí, una via de bestiar o carrerada, una séquia o un límit. Aquestes parcel·les, certament, també es poden destinar a altres activitats, com ara un espai urbanitzat, un polígon industrial, una zona d'esbarjo o una zona dedicada a activitats militars, un espai cobert d'aigua, etc.
L'estudi de les característiques dels elements i de les parcel·les, que es poden agrupar -si tenen la mateixa funció- per a formar uns components del paisatge, permet entendre l'existència de diferents tipus de paisatge històric. Per exemple, la forma com s'organitzen els elements i les parcel·les al voltant de Lleida no és la mateixa que la que es troba a la Cerdanya, o la de les rodalies de Girona. En cada regió pot haver-hi diferents tipus de paisatge històric. El projecte PaHisCat, a part d'altres aspectes, intenta analitzar-los a partir de les transformacions esdevingudes al llarg de la història.