Promouen una associació que vol la protecció dels horts i recs
L'associació ecologista Limnos i alguns usuaris dels horts de Banyoles han creat una plataforma en defensa dels horts i els recs de la ciutat. La plataforma denuncia que el Pla d'Ordenació Urbanística actual qualifica com a urbanitzables gairebé tots els horts que es mantenen, i demana que, a més de protegir-los, es millorin i se'n potenciï l'ús.
La plataforma en defensa dels horts i els recs de Banyoles ha demanat l'Ajuntament que dugui a terme les actuacions necessàries per preservar els horts vinculats a la xarxa de recs, i que consideren que "estan amenaçats pel fort creixement urbanístic que viu actualment la ciutat". En concret, la plataforma creu que s'hauria d'actuar als horts de Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Can Guèmol i Mas Riera.
Un cop protegits, la plataforma proposa que es realitzi un pla especial dels horts i els recs amb mesures per millorar aquests espais i promoure el seu ús. Algunes d'aquestes mesures, segons l'entitat, podrien ser, en el primer àmbit, netejar-los, regular les barraques i tanques i preservar el patrimoni associat.
TALLERS I AJUDES
Pel que fa a promoure'ls, l'entitat proposa fer tallers, donar ajudes als usuaris, crear horts escolars i ecològics o desenvolupar una marca de qualitat. Segons la plataforma, totes aquestes mesures podrien contribuir a "integrar dins la ciutat l'enorme patrimoni que deriva de l'aprofitament secular de l'Estany i reforçar la identitat territorial de Banyoles".
La plataforma la promouen usuaris dels horts i l'associació ecologista Limnos, com ha explicat el portaveu d'aquesta darrera entitat, Moisès Jordi. Segons ha explicat Jordi, els usuaris dels horts de Can Castanyer, inclosos en un dels plans urbanístics ara en tramitació, estan preocupats pel futur d'aquests horts, una preocupació que Limnos compartia des de fa temps, i per això van decidir unir esforços.
De moment han elaborat un manifest i ha començat a recollir signatures i adhesions. Moisès Jordi ha assegurat que ja en tenen algunes, com les de la Coordinadora en Defensa de l'Estany o el col·lectiu la Falç. S'han repartit fulls per recollir signatures a diferents botigues de Banyoles, i també a la biblioteca municipal. Ara es plantegen fer un acte públic en els propers mesos, tot i que encara no hi ha res concretat.
En el manifest, la plataforma destaca que la xarxa d'horts i recs genera valors històrics i culturals, mediambientals i paisatgístics i socials i productius, que creuen que s'han de preservar. Entre els primers, asseguren que es tracta d'un "patrimoni etnològic de primer ordre format pels horts i per diversos elements vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors i els ponts".
UN PAISATGE MOLT DIVERS
Pel que fa als valors mediambientals, remarquen que generen un paisatge urbà més divers i que s'hi conreen moltíssimes espècies, algunes d'elles varietats genètiques de gran interès. Finalment, els seus valors socials i productius derivarien del fet de ser el lloc de lleure i ocupació de molta gent, de produir aliments sans i de qualitat i de la seva forta potencialitat educativa i pedagògica.
L'origen dels horts de Banyoles se situa al segle IX, quan la comunitat de monjos benedictins va crear una xarxa de recs de desguàs de l'estany que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l'aigua per a usos agrícoles i industrials. L'existència de nombrosos ramals secundaris a la xarxa principal de recs permet que pugui arribar aigua a gairebé tots els indrets.