Un llibre recull els jardins secrets de Barcelona

A Barcelona hi ha més de 1.100 hectàrees d'espais verds públics, però no és tan conegut que també hi ha unes 700 hectàrees de jardins privats que contribueixen a la qualitat ambiental del conjunt de la ciutat. La majoria són espais pràcticament desconeguts, tot i que n'hi ha d'una gran qualitat patrimonial. El llibre "Jardins secrets de Barcelona", acabat de publicar, ens mostra una trentena d'aquestes illes de tranquilitat dins la ciutat. N'hi ha que són grans espais paisatgístics, altres són petits racons. N'hem visitat alguns amb les autores, Isabel Cordero i Isabel de Villalonga.

El jardí d'un pintor, Xavier Valls, era un espai d'harmonia i simplicitat, de silencis. I la família en conserva cada detall amb cura. Un jardí petit, domèstic, dels que abundaven a les torres d'estiueig als antics pobles del pla de Barcelona com Horta, i dels quals van quedant pocs. Amb arbres que fan ombra i una vegetació exuberant i fresca. El jardí és una prolongació de la casa, per fer-hi vida a l'estiu.

Per a Isabel Cordero, historiadora de l'art i coautora de "Jardins secrets de Barcelona": "És un jardí, que també es diu eixida, perquè normalment tenien una sortida al darrera on hi ha un pou, un safareig. I en mans d'un pintor com en Xavier Valls, li va donar a aquest jardí el punt d'una obra d'art. Per mi és un jardí que realment és com una joia."

És un dels 34 jardins privats que descobreix el llibre "Jardins secrets de Barcelona", amb fotografies de Luis Plana del Llano. La majoria són molt desconeguts. Jardins paisatgístics que aprofiten espais insòlits com antigues pedreres. Jardins formals i clàssics, uns altres de disseny més modern. Patis interiors que creen espais recollits i íntims, i també santuaris als terrats d'edificis.

Jardins on es respira el silenci, el so de l'aigua... i el joc de llums i ombres que conviden a la contemplació. Alguns es poden visitar però són poc coneguts, com el gran claustre gòtic del monestir de Pedralbes. També hi ha "jardins secrets" en el cor de la ciutat, espais de natura insospitats, com el jardí de l'hotel Alma, a l'interior d'una illa de l'Eixample. Isabel de Villalonga, periodista, coautora "Jardins secrets de Barcelona" explica: "Quan l'hotel va comprar l'edifici, aquest espai era un pàrquing. I van tenir la generositat de convertir-lo en jardí. És un espai insòlit perquè aquí no sents el soroll del trànsit. És com un oasi. Un oasi verd".

Després d'anys de retrocés del verd en els espais privats per falta de cura o pel procés de creixement urbanístic que ha arrasat molt jardins, ara hi ha un nou ressorgiment. La creació de nous espais com aquest pot ajudar a recuperar la imatge que va concebre Ildefons Cerdà, d'illes de verd dins la trama urbana.