Dossier
Jardins
Catalunya
|
Crònica
|
Oci i turisme
|
Jardins i espais públics
|

Una joia verda al mig d'un nus d'asfalt

29/06/2011
|
Inma Santos,
El Periódico

Aquest gran jardí, de vocació paisatgística, reneix per oferir una infinitat d'activitats

Res per aquí, res per allà. Abracadabra pota de cabra… Com el barret de copa d'un mag, l'intricat nus de la Trinitat amaga a l'interior el seu millor secret, una joia verda per descobrir: el parc de la Trinitat Vella. Inaugurat el 1993, aquest espai verd de més de set hectàrees pugna des de fa uns anys per donar-se a conèixer més enllà de les carreteres que l'envolten.

El mateix any de la seva inauguració, el parc va ser finalista del premi FAD d'Arquitectura pel seu disseny. Modern i atrevit, al seu paisatge destaquen "les extenses prades de gespa i les grans plantacions d'arbres perfectament alineats seguint el disseny semicircular concèntric del parc", destaca Lourdes Carreras, responsable d'espais verds de Nou Barris i Sant Andreu. Dues fileres de pollancres recorren el turó que tanca el parc, coronat en la part superior per oliveres i camins, adornats amb oliveretes, pruneres i magraners.

Un paisatge idíl·lic en què irromp amb força, sobre el turó central, la silueta de 15 cavalls desbocats esculpits per Josep Ros (1993), que semblen fugir del ritme frenètic de la ciutat per refugiar-se en la tranquil·litat que irradia, als seus peus, al mig de l'estany, la Dona que es banya (1985), obra de Rafael Bartolozzi. Un racó de pau que, no obstant, va adquirir un aspecte desangelat que no convidava a entrar-hi. "La gent del barri ha viscut d'esquena al parc i hi havia una necessitat de dinamitzar-lo perquè se sentís com un espai propi", afirma Victoria Santafé, responsable del pla de barris de la Trinitat Vella.

A aquest objectiu han anat dirigides totes les iniciatives. Des del 2006, el parc ha adaptat els espais per oferir al visitant una infinitat de possibilitats. Primer, s'hi va construir una pista d'automodelisme, que actualment gestiona una entitat especialitzada de Sant Andreu.

Després, es va ampliar la zona d'horts urbans, un espai que ja compta amb 61 parcel·les adjudicades per l'Ajuntament per sorteig a persones de més de 65 anys. "Ja fa sis anys que tinc la parcel·la. Està molt ben organitzat. Tenim casetes per guardar-hi eines, ens porten l'adob i podem regar dos dies a la setmana, tres a l'estiu", explica Juan Antonio Núñez, entre les seves mates de mongetes i tomàquets.

La modernització de les pistes esportives va ser el pas següent, encara que la gran estrella del parc és la zona de pícnic, on es van instal·lar fa dos anys 15 barbacoes públiques. A les 11 del matí, els caps de setmana, aquesta zona està en plena efervescència. "És la primera vegada que vinc -diu Luciano López, bolivià-. Ja tinc taula i barbacoa adjudicada. Aquí s'ha de matinar per trobar lloc". Altres han tingut menys sort. "Ens haurem d'esperar que els altres acabin", afirma Jenny Méndez, entre un grup d'adolescents colombians i peruans.

Ambient llatí. És cert. La Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (Fedelatina) gestiona les pistes esportives, les barbacoes i el bar, "però les instal·lacions són públiques i obertes a tothom que desitgi utilitzar-les", aclareix Santafé.

El parc vol arribar a tothom. Fins i tot als més petits, que els dissabtes al matí (des del maig fins a l'octubre) poden participar d'Un parc de jocs, una iniciativa que inclou tallers, animació i jocs.

I així, com per art de màgia, aquest parc, treu del seu barret de copa tots els recursos possibles per fer-se estimar. Abracadabra... el parc desangelat per fi batega una altra vegada.