Jardins històrics
CATALUNYA
Els enllaços següents són una mostra dels jardins històrics de Catalunya considerats com a béns integrants del patrimoni nacional.
A Catalunya, la Llei 9/1993, de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català, defineix els elements més importants del patrimoni català amb el nom de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), i d'entre aquests distingeix la categoria de "Jardí Històric", reservada als jardins més valuosos. A banda d'aquests béns catalogats com a BCIN, existeix també la figura de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), que inclou aquells altres béns que, tot i la seva rellevància, no reuneixen totes les condicions per ser d'interès nacional. El següent llistat inclou espais catalogats amb aquestes figures i també alguns altres jardins que, malgrat la seva rellevància no posseeixen la deguda protecció.
Finalment, cal recordar que només s'han recollit els jardins que disposen d'un web actiu, de manera que aquest criteri exclou, inevitablement, jardins que no poden consultar-se en un web.
Catalunya
Web de l'Ajuntament de Badalona amb secció per l'àrea de Medi Ambient on es tracta la temàtica de parcs i jardins. Hi ha un enllaç amb la relació d'arbres del parc. El parc destaca pel seu estil romàntic, la flora olorosa i les diverses zones amb aigua que hi podem trobar.
Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. L'origen d'aquests jardins és un antic parc d'atraccions que va funcionar fins a finals dels anys vint del segle XX. L'aleshores director del servei de parcs de Barcelona, Nicolau M. Rubió i Tudurí, el va reformar i adaptar com a parc públic adaptant elements del model anglosaxó.
Web de l'Ajuntament de Lleida amb una breu descripció dels espais naturals de la ciutat. Es tracta d'un parc urbà construït als llarg dels segle XIX i XX, que està dividit en àrees de jardins d'estil francès i romàntic anglès, construïts sobre la base de terrenys boscosos. Conté també un palau de vidre on s'hi celebren esdeveniments i la denominada Font de la Sirena.
Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. Aquests jardins van ser creats al voltant de la casa pairal del doctor Josep Castelló. Malgrat ser un espai domèstic i recollit, presenta una gran varietat d'espècies amb exemplars de grans dimensions.
Web de l'Obra Social de la Caixa amb informació molt detallada. Els orígens del castell i el jardí es remunten al 1927, quan el matrimoni Woevodsky va decidir instal·lar-se en aquest paradisíac indret de la Costa Brava i comptà amb el treball d'enjardinament realitzat per Dorothy Webster, aristòcrata anglesa i decoradora. Es troba situat en un punt excepcional de la Costa Brava que permet sostenir una gran varietat de flora mediterrània, exòtica, tropical i subtropical. Els jardins foren catalogats com a BCIL el 1972.
Un petit tresor de la jardineria barcelonina, s'amaga dins de dos clots procedents d'antigues pedreres al sector de la Foixarda de Montjuïc, darrere del Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Lloc web de la Fundació Carl Faust amb informació molt completa. Presenta una visita virtual als jardins i explica la flora de les tres zones climàtiques que componen el Jardí. S'hi donen dades del seu centre de recerca en biologia molecular, de la seva activitat en conservació de la biodiversitat vegetal i de força enllaços relacionats amb la botànica. El jardí botànic va ser iniciat cap a 1921 per l'empresari alemany Carl Faust i des de 1951 n'és propietària i gestora una fundació privada. Es troba situat en els primers penya-segats de la Costa Brava i, en una extensió de 4 ha, s'hi poden contemplar unes 3.000 espècies, la majoria exòtiques. Fou catalogat com a BCIN en la categoria de Jardí Històric el 1995 i està considerat com un dels jardins més importants d'Europa des del punt de vista paisatgístic.
Web de l'Ajuntament de Banyoles amb informació orientada al turisme. Les pesqueres són petites construccions del segle XIX impulsades per la burgesia per tal de pescar a la riba de l'Estany de la ciutat de Banyoles. A redós d'aquestes petites construccions, s'hi troben els jardins catalogats com a BCIN en la categoria de Jardí Històric el 1997.
Web de l'Ajuntament de La Pobla de Lillet amb informació bàsica. Els jardins foren concebuts inicialment per Antoni Gaudí i construïts posteriorment per alguns dels treballadors que havien realitzat les obres del Parc Güell. Hi destaquen de forma peculiar les nombroses baranes, parterres de flors amb alicatats de trencadís, l'enllumenat elèctric, una cascada artificial, els testos i columnes.
Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfics. Es tracta d'un jardí clàssic testimoni dels jardins senyorívols que va crear l'aristocràcia catalana a finals del segle XIX. Amb una vegetació exuberant i molts arbres i palmeres centenaris, conserva diferents elements destacables com els parterres de broderie de la terrassa principal, o la cascada i l'estany circular de pedra que precedeixen la zona boscosa.
Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. Els jardins, amb font, estany, glorieta i escultures són producte de la intervenció de l'arquitecte Nicolau M. Rubió i Tudurí. L'edifici principal data de 1919. Els jardins estan catalogats com a BCIL en la categoria de Jardí Històric.
Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. Es centra en el jardí romàntic enclaustrat dintre del recinte de la universitat que en primera instància fou pensat com a jardí botànic. Està catalogat com a un BCIL en la categoria de Jardí Històric.
Web de l'ens Lloret Turisme amb informació detallada orientada al turisme. Es tracta d'un jardí d'esperit noucentista de 1919, atribuït a Nicolau Rubió i Tudurí. Destaca la seva situació al capdamunt d'un penya-segat i la seva estructura en forma de terrasses, escales i camins. Estan catalogats com a BCIN en la categoria de Jardí Històric.
Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. El projecte d'aquest palau i jardins, de l'arquitecte August Font, van finalitzar l'any 1895, però es van obrir al públic el 1999. Són uns jardins de composició geomètrica, estructurats en successives terrasses amb parterres, caminals i estanys. Destaquen les altes palmeres, les grans magnòlies i els enormes castanyers d'Índia.
Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. L'origen del palau i dels jardins es deu a una cessió l'any 1921 per l'aleshores alcalde de Barcelona Joan Antoni Güell, per convertir el conjunt en una residència per la família reial. Nicolau M. Rubió i Tudurí, llavors director de Parcs i Jardins, va ser l'encarregat de transformar les terres de conreu i el jardí existents en els jardins que avui coneixem.
Web de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat amb una fitxa bàsica i un enllaç amb fotografies. El palau Falguera i els seus jardins daten del segle XVII, quan Jaume Falguera va construir un gran palau, amb uns jardins que arribaven fins al riu Llobregat.
Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. Els jardins de Laribal constituixen el nucli original del Parc de Montjuïc i ocupen l'antiga finca de Josep de Laribal, que posseia uns jardins d'estil romàntic, tant característic del tombant dels segeles XIX i XX. Els jardins van ser inaugurats el 1922, tenen 3 ha i estan catalogats com a BCIL en la categoria de Jardí Històric.
Informació bàsica sobre els parcs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Les informacions sobre el parc són les bàsiques, però permet accedir amb diferents enllaços a la seva guia i plànol. Destaca el passeig de les palmeres i el seu caràcter urbà i públic.
Informació bàsica sobre els parcs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Es facilita un enllaç cap una completa guia en format pdf. El parc destaca per la presència de forts desnivells i terrasses, que doten a aquest espai d'una gran singularitat.
Informació bàsica sobre els parcs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Es tracta d'un jardí que originàriament formava part d'una antiga residència d'estiu de mitjans del segle XIX, que encara manté elements originals. El seu llac és l'element més popular i emblemàtic.
Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. El Parc de la Ciutadella està catalogat com a bé cultural des de 1952 i és l'únic jardí històric de la ciutat amb aquesta categoria. Fou projectat el 1872 pel mestre d'obres Josep Fontseré i, des de finals del segle XIX, és un dels referents dels espais verds de la ciutat. Ocupa poc més de 17 ha, 31 ha si hi afegim el Zoo.
El web del Patronat de Turisme de la Costa Brava inclou un recull dedicat a la natura orientada al turisme. La Devesa de Girona va nèixer a principis del segle XIX com a lloc de lleure de la gent benestant. És un dels parcs urbans més grans de Catalunya amb una extensió de 40 ha de les quals nou són de passeigs ombrejats per plàtans d'ombra. La majoria d'aquests arbres tenen uns 150 anys i molts superen els 50 m d'alçada. Fou declarat bé cultural el 1943, cosa que el converteix en el Jardí Històric catalogat més antic de Catalunya.
Web de l'Àrea Metropolitana de Barcelona amb informació bàsica sobre els parcs que hi podem trobar. Es tracta d'un jardí vuitcentista de finals del segle XIX on hi destaquen les seves grutes i coves. A la pàgina web hi podem trobar els horaris i com arribar-hi, tant amb transport públic com privat.
Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. El parc fou projectat per Jean-Claude Nicolas Forestier, amb la col·laboració de Nicolau M. Rubió i Tudurí el 1916. La ciutat comtal gaudeix d'aquest parc gràcies a les reserves de sòl que es van establir al principi del segle XX. Es tracta d'una finca encarada al mar, que l'any 1910 va passar a ser propietat municipal. Actualment compta amb una superfície de 16 ha.
Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. Es tracta d'un jardí neoclàssic del segle XVIII de fisonomia italiana. És el jardí més antic que es conserva a la ciutat de Barcelona. L'any 1970 va passar a mans de l'Ajuntament i es va inaugurar com a parc públic el 1971. El 1994 se'n va fer una primera restauració en profunditat.
Web de l'Ajuntament d'Olot amb informació bàsica sobre els parcs i espais naturals de municipi. És un antic jardí d'origen privat que forma part del patrimoni municipal des de 1943. Concebut segons un estil entre romàntic i pintoresc, conté elements de jardineria anglesa i unes zones boscoses de gran interès botànic.
El parc és un molt bon exemple de jardí vuitcentista creat per Josep Fontserè i Mestres, autor també del projecte del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Els grans centres d'interès d'aquet espai de 14 ha són la casa de particular estil colonial i el gran llac del jardí amb les seves illes, ponts i glorieta.
Web de l'Àrea de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona amb una àmplia descripció i recull fotogràfic. El Park Güell fou projectat per Antoni Gaudí i construït entre 1900 i 1914. Inicialment el conjunt havia de ser una urbanització ciutat-jardí amb residències unifamiliars, però el projecte va fracassar, el parc passà a propietat municipal i des de 1923 es va transformar en un parc públic. El conjunt fou catalogat com a bé cultural el 1969. El 1984 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Mapa dels jardins històrics de Catalunya
ESPANYA
Els enllaços següents són una mostra dels jardins històrics de l'Estat espanyol considerats com a béns integrants del patrimoni nacional.
A l'Estat espanyol, la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, inclou, dins de les seves figures de màxima protecció anomenades Bien de Interés Cultural (BIC), la categoria de "Jardí Històric". El següent llistat inclou espais catalogats amb aquesta figura i també alguns jardins que, malgrat la seva rellevància no posseeixen la deguda protecció.
Finalment, cal recordar que només s'han recollit els jardins que disposen d'un web actiu, de manera que aquest criteri exclou, inevitablement, altres jardins que no poden consultar-se en un web.
Espanya
Andalusia
Web de l'Ajuntament de Ronda amb informació bàsica orientada al turisme. El palau del Rey Moro i els seus jardins foren declarats BIC el 1943. Destaca per la seva disposició en terrasses amb la presència constant d'aigua en fonts i canals i pels camins enrajolats amb mosaics àrabs característics.
Informació detallada, fotografies i dades sobre les espècies que s'hi poden trobar. El jardí botànic fou creat durant el segon terç del segle XIX i catalogat com a BIC en la categoria de Jardí Històric i artístic el 1943. Aquest jardí constitueix un dels millors mostraris de la flora de las regions càlides del planeta que poden veure's a Estat espanyol.
Web de l'Ajuntament de Granada amb informació històrica detallada. El jardí és d'estil mixt però d'origen islàmic, té unes excepcionals perspectives sobre la ciutat i fou catalogat com a BIC en la categoria de Jardí Històric el 1943.
Web de la fundació privada Casa Ducal de Medinaceli, ens que gestiona l'immoble i els seus jardins, amb informació bàsica. Els jardins foren catalogats com a patrimoni nacional el 1982. Destaquen per la seva estructura geomètrica i el fet que són resseguits per una xarxa de camins que voregen cada un dels jardins.
Web de l'Ajuntament de Còrdova amb informació detallda on es descriuen els monuments i jardins de la zona. La zona del palau de Moratalla remunta els seus orígens a l'època musulmana. Els jardins d'aquest palau són d'estil versallesc i foren catalogats com a BIC el 1983.
Web del Patronato de la Alhambra y el Generalife, depenent de la Conselleria de cultura de la Junta d'Andalusia, amb informació detallada i que permet una visita virtual. El conjunt monumental recull el llegat dels períodes musulmà, renaixentista i romàntic i fou declarat Monument Nacional el 1870. Els jardins àrabs foren protegits el 1943 catalogant-los com a BIC en la categoria de Jardí Històric.
Breu informació del jardí i de cadascun dels 12 patis que formen part del palau. El palau i els jardins de las Rejas de Don Gome (o palacio de Viana) són BIC en la categoria de Monument i Jardí Històric des de 1983.
El disseny del jardí data de principis del segle XIX i fou un dels primers parcs públics de la ciutat de Sevilla. Es troba al marge del riu Guadalquivir.
Web privada d'àmbit estatal amb informació detallada orientada al turisme. Els jardins estan constituïts per dues zones ben diferenciades: el jardí del palau i el jardí històric, on hi ha les restes arqueològiques de l'antic palau de la Buhaira. Hi destaquen els tarongers i les palmeres. El conjunt està catalogat com a BIC en la categoria de Monument.
Els jardins són un dels espais de major interès històric de la ciutat sevillana. Amb les seves fonts i seients de totxanes i rajoles, i amb les seves petites glorietes, representa un típic exemple del pur jardí andalús.
Web de l'Ajuntament de Granada amb informació detallada i un mapa interactiu amb la ubicació de cada arbre i la seva fitxa. Els jardins van anar configurant-se al llarg del segle XIX amb successives reformes i ampliacions situades al marge del riu Genil. Està catalogat com BIC en la categoria de Jardí Històric.
Informació bàsica de la província de Càdis orientada al turisme. L'origen d'aquest indret es remunta a la primera meitat del segle XIX quan el gobernador militar decidí habilitar una zona pel passeig i l'embelliment de la ciutat.
El parc de María Luisa és el parc de Sevilla per excel·lència, un jardí amb reminiscències romàntiques però de disseny clarament andalús. El seu creador va ser el paisatgista francès J.C.N. Forestier amb motiu de l'Exposició Iberoamericana celebrada el 1929. Està catalogat com a BIC en la categoria de Jardí Històric.
Informació bàsica de la província de Cadis orientada al turisme. Els orígens d'aquest parc cal situar-los a finals del segle XVIII, en un espai entre muralles conegut popularment com a Paseo del Perejil. El disseny definitiu va ser obra de Eduardo Genovés, que el va convertir en un parc vuitcentista de gran interès botànic amb moltes similituds amb el de la Ciutadella de Barcelona. Es va inaugurar el 1892 amb el llac i la cascada inclosos en el projecte original.
Web de l'Institut Cervantes amb informació detallada sobre els jardins andalusins, fotografies i documentació d'interès sobre el tema. La presència de jardins dins dels patis de les mesquites d'Al·làndalus té el seu orígen a la mesquita de Còrdova. Els jardins de la mesquita de Còrdova es consideren els més antics d'Europa, el seu origen es remunta al segle VIII. Les plantacions successives al llarg dels segles fan que el jardí posseeixi una gran quantitat de tarongers, xipresos, cinamoms i palmeres.
Informació detallada i visita virtual. Els Reales Alcázares de Sevilla han tingut una llarga evolució històrica i des de fa poc s'ha constituït el Patronat per tal de difondre'ls i promoure'n la valorització. Els jardins, també anomenats jardins de Catalina de Ribera, són d'estil àrab-andalús i foren catalogats com a BIC el 2002.
Aragó
Informació molt detallada i visita virtual. El monestir fou declarat Monument històric i artístic nacional el 1983. L'entorn del monestir va ser modificat a partir del 1840 amb plantacions, adequant camins i passeigs. Destaquen els llacs, grutes i altres elements relacionats amb l'aigua. El parc està protegit sota les figura de Paisatge pintoresc des del 1945.
Astúries
Informació detallada i fotografies interessants. Aquests jardins van adquirir la gran part de la seva imatge actual gràcies al vicecònsul d'Anglaterra a Gijón, que va comprar la finca el 1885. Posteriorment es van introduir algunes modificacions d'estil contemporani, però continua conservant part dels elements decoratius i ornamentals de principis del segle XX.
Informació detallada i catàleg fotogràfic molt complet. Es tracta d'una gran finca amb grans edificacions i jardins. La pàgina inclou un recorregut descriptiu sobre la vegetació i aspectes formals de cada jardí de la finca: un jardí d'inspiració francesa, un d'italià i un altre anglès. Destaca un hivernacle de ferro i vidre de cos central i dos laterals tipus victorià.
És el parc públic més important de la ciutat, situat en ple centre d'Oviedo. El seu origen es remunta al segle XIX, quan va construir-se amb vocació de parc públic, a partir de la transformació dels terrenys del convent de San Francisco. Hi destaca la presència de castanyers, plataners i roures.
Castella i Lleó
Web oficial de Turisme de l'Estat espanyol, gestionat pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, amb informació bàsica. El Parc va ser creat al segle XVIII sobre un espai urbà. El projecte actual és de 1877 i es deu al català Ramon Oliva, que fou jardiner del parc de la Ciutadella de Barcelona. Es troba al centre de la ciutat i destaca pel fet d'ésser tancat totalment amb nombroses portes. Cal remarcar també la gran població avícola que hi viu, sobretot coloms, faisans i paons.
El Coto de Nuestra Señora del Carmen és un jardí històric pròxim a la Calzada Romana de la Vía de la Plata declarat històric per la Resolució de la Conjería de Cultura i la Junta de Castilla i León del 19 de desembre de 2005; BOE del 21 de gener de 2006. Aquest Coto va ser promogut pel comte de Trespalacios. És un projecte fonamentalment paisatgista de l’arquitecte Tomas Veyrant finalitzat el 1910 i d’influència valenciana.
Web privada d'informació sobre el municipi i l'àrea d'influència. Els jardins, d'estil renaixentista, pertanyen a la finca coneguda com El Bosque, un parc construït el segle XVI en un paratge amb aigües abundants, situat a les afores del municpi, amb la finalitat d'esdevenir un bosc reservat per a la caça. Destaquen els seus arbres centenaris i els impressionants jocs d'aigua. Fou declarat Jardí Artístic per Decret d'11 de gener de 1946 i BIC en la categoria de Jardí Històric el 1985.
Web del Real Sitio de la Granja de San Ildefonso amb informació detallada. El palau és el gran eix del complex reial de la Granja de San Ildefonso, encara que tres quartes parts d'aquest, estan conformades pels jardins, dels quals en destaquem les fonts. La pàgina disposa d'un mapa interactiu per visitar el complex. Aquest conjunt arquitectònic forma part del Patrimoni Nacional.
Galícia
Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. El jardí, de 8 ha, es troba al centre mateix de la població, i es distingeix per la presència de grans magnòlies amb més de 130 anys. Destaquen també escales, bancs, fonts i altres elements ornamentals antics i les construccions modernistes del seu interior.
Web de l'Ajuntament de Soutomaior amb informació detallada i on es pot realitzar una petita visita virtual d'aquests jardins. És potser la instal·lació que conté la major col·lecció de camèlies de Galicia. L'origen del parc i dels jardins es deu a l'establiment del Marquesos de la Vega de Armijo en el castell de la seva residència d'estiu als vols de 1870, però al seu interior hi ha exemplars de castanyers datats amb més de 800 anys.
Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. Es tracta d'un gran jardí de més de 24 ha on s'ubica el pazo de Quiñones de León, actual museu d'arqueologia i pinacoteca. El jardí conserva arbres centenaris i manté una estructura dividida en diferents sectors: l'accés, la rosaleda, el jardí francès, el jardí anglès i el bosc. Va ser declarat BIC en la categoria de Jardí Històric el 1955.
Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. Aquest parc va ser obra d'uns rics indians, en un singular exemple d'intent de dotar la població segons la idea de "jardí de caràcter enciclopèdic", d'uns recursos sanitaris, educatius i culturals que no tenia a finals del segle XIX. Fou declarat BIC en la categoria de Jardí Històric el 1981.
Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. El parc fou declarat lloc històric d'interès cultural el 1962, es situa a la riba del riu Umia i destaca pel seu ús social, sobretot en dies de bonança. D'altra banda, el municipi destaca per l'aprofitament de surgències d'aigua, que emanen a més de 35º.
Web de Camelia Galicia, ens regional de l'Associació Espanyola de la Camèlia. El jardí històric és de tipus anglès i es caracteritza per contenir una gran varietat d'espècies arbòries i ornamentals. El nombre de camèlies que s'hi pot trobar és molt gran. Destaca la tasca científica de catalogació botànica. El pazo està catalogat com a conjunt històric i artístic.
Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. El pazo i els seus jardins foren declarats Monument històric artístic, i actualment es poden visitar. Destaca la presència de dos estanys i una illeta en forma de barca esculpida en pedra.
Web de Camelia Galicia, ens regional de l'Associació Espanyola de la Camèlia. Aquest és un dels jardins gallecs que mantenen importants col·leccions de camèlies. Els seus orígens daten del segle XVIII i durant la segona meitat del segle XIX el jardiner francès Martín Dorgambide planifica la vegetació del jardí, el bosc i els camps de conreu. Finalment, l'any 1930 s'hi construeix un jardí geomètric.
Web de Camelia Galicia, ens regional de l'Associació Española de la Camèlia. Destaca la col·lecció de camèlies d'aquest jardí, ja que està formada per més de cinc-centes varietats diferents i el seu origen és del segle XIX. Fou declarat Monument històric i artístic.
Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. Fou declarat BIC en la categoria de Jardí Històric el 1946. La localitat a la qual pertany ja era coneguda al segle XVI pels seus fruits (pebrots del Padró) i jardins. El jardí segueix una línia afrancesada, però des dels seus inicis va seguir una orientació botànica-artística.
Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. El jardí en qüestió és d'estil romàntic, i fou construït en el què havia estat un dels punts defensius de la ciutat. Disposa d'unes magnífiques panoràmiques de la ria i la ciutat. Fou declarat BIC en la categoria de conjunt històric i artístic així com a Jardí Històric d'interès cultural el 1944.
Web de la Xunta de Galícia amb informació bàsica orientada al turisme. El complex és un conjunt històric i artístic d'època barroca i neoclàssica (segles XVII i XVIII). Destaquen els nombrosos espais d'interès dins el mateix jardí, des de zones hortícoles als roserars, passant per les zones amb flora exòtica o l'innovador racó de la paraula on, al peu de cada arbre, hi ha un missatge d'un il·lustre visitant, la majoria poetes.
Illes Balears
Web privat dels jardins i la casa d'Alfabia amb informació detallada i fotografies. Els jardins estan situats a la serra de Tramuntana mallorquina, en un paratge ja escollit pels àrabs al segle XIV i tenen, juntament amb la casa, un fort caràcter monumental. En destaquen els jocs d'aigües, d'origen renaixentista. El jardí fou catalogat com a BIC en la categoria de Jardí Històric el 1954.
Web privat multitemàtic de l'illa de Mallorca amb informació bàsica. Aquest jardí, situat al peu de la Serra de Tramuntana fou declarat BIC en la categoria de Jardí Històric el 1980. Actualment, és la seu de l'ens de parcs naturals de les Balears. Es considera un dels jardins més bonics de l'illa de Mallorca. El seu origen es remunta a l'època de les possessions àrabs.
Illes Canàries
Web de l'Instituto Canario de Investigaciones Agrarias (Govern de Canàries) amb informació sobre el jardí. Aquest jardí fou catalogat com BIC en la categoria de Jardí Històric el 1994. Destaca la seva col·lecció de plantes tropicals i subtropicals de valor econòmic i ornamental, com les palmeres.
Web del Cabildo de Lanzarote amb informació bàsica orientada al turisme. El jardí fou projectat per César Manrique, i fou construït sobre una antiga cantera d'extracció de cendres volcàniques. Acull més de mil quatre-centes espècies de cactus d'arreu del món.
Web del Cabildo de Lanzarote amb informació bàsica orientada al turisme. El jardí fou concebut per César Manrique el 1966. Un jameo és la part d'un tub volcànic del qual se'n ha enfonsat el sostre i on ha quedat un forat circular obert a la llum. Dos orificis d'aquest tipus són la base per a la construcció del complex, on hi ha un auditori, restaurant, piscines, llacs d'aigües cristal·lines i un museu dels volcans. Aquest jardí està catalogat com a BIC des del 1998 en la categoria de Jardí Històric.
Web del departament de turisme de Tenerife amb informació bàsica. El Jardí té l'enorme interès que genera el drago d'Icod de los Vinos, arbre de característiques peculiars. De fet s'hi troba el drago més vell que es coneix, fa 18 metres d'alçada i té més de tres-centes branques principals. El jardí està catalogat com a BIC en la categoria de jardí històric des del 1990.
Madrid
Web del Consorci de Turisme de Madrid que inclou informació bàsica. Els jardins foren protegits el 1934 i destaquen per la seva diversitat d'elements en tots els sentits: monuments, fonts, estanys i grutes.
Web del Consorci de Turisme de Madrid que inclou informació bàsica molt ben ordenada. El jardí del Palau Reial, amb caràcter monumental, és d'estil paisatgista anglès amb un fort caràcter romàntic. La imatge actual correspon a una restauració que es feu el 1890, durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg. És catalogat com a BIC en la categoria de Jardí Històric.
Web del Consorci de Turisme de Madrid que inclou informació bàsica. És un jardí de tipus històric i artístic del segle XVIII i està catalogat des de l'any 1934.
Descripció detallada i nombroses imatges sobre els diferents jardins històrics i palaus presents a la vila d'Aranjuez. Entre ells destaquen el Jardín de la Isla, el Jardín del Príncipe i el Jardín de Isabel II, tots ells catalogats com a BIC en la categoria de Jardí Històric des del 1931. Els paratges d'Aranjuez també han estat catalogats per la UNESCO, que els ha considerat Paisatge Cultural Patrimoni de la Humanitat.
Web de l'empresa de promoció municipal de Madrid amb informació detallada i completa, amb dades pràctiques, història, i un mapa interactiu amb una ruta de visita des d'on es pot accedir a un comentari i fotografia de cada un dels elements del parc. Els orígens del Retiro com a jardí es remunten a 1631, data de la seva inauguració com a lloc de descans de la monarquia. Dins el parc s'hi pot trobar un arbre plantat el 1633. Està catalogat com BIC dins de la categoria de Jardí Històric.
Web del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), amb informació molt detallada tant de caràcter divulgatiu com científica. Al jardí hi destaquen les col·leccions d'espècies vegetals del desert, de climes temperats i del tròpic i un hivernacle amb plantes tropicals i aquàtiques. L'espai gaudeix, des de 1942, de dues figures de protecció com a BIC, la primera com a Jardí Històric per la part botànica i l'altre com a Monument històric, per l'edifici.
País Basc
Web privat sobre el municipi de Sant Sebastià amb informació bàsica. El parc fou construït i dissenyat per Pierre Duccase com a espai d'oci d'una família aristocràtica, que el va cedir a la ciutat el 1918. Avui és el parc més gran de Donosti i destaca el seu turó central amb multitud d'espècies d'arbres i flors, així com un recinte amb diversos animals, com paons reials i cérvols. Hi podem trobar també un recinte destinat a l'educació ambiental.
Web de l'entitat BilbaoTurismo (Ajuntament de Bilbao) amb informació bàsica i accés a la fitxa de la resta de parcs de la ciutat. Aquest parc d'estil romàntic va ser construït el 1907 per l'arquitecte Ricardo Bastida. El parc s'ha anat renovant i cada cop inclou més elements. Actualment, el parc està en procés d'ampliació per unir-se a la zona d'Abandoibarra.
Web de la guia turística del portal Yahoo amb informació bàsica. Es tracta d'un parc romàntic del segle XIX, que fou concebut com un jardí botànic. Conté nombroses espècies exòtiques d'arreu del món, en alguns casos ja centenàries. A més a més, també hi ha un quiosc de la dècada 1890, arquitectònicament destacable.
País Valencià
Informació detallada i orientada parcialment al turisme. El jardí és famós per la presència de la palmera imperial (de més de 160 anys amb forma de canelobre de més de vuit braços). L'indret també presenta interès per l'enorme diversitat de palmeres presents. Fou declarat Jardí Històric el 1943, i la UNESCO l'ha inclòs a la llista del Patrimoni de la Humanitat, per representar un patrimoni viu d'Al-Andalus, al nostre país. També està declarat com a jardí artístic nacional.
Informació molt detallada i diversa en els àmbits històric, botànic i cultural. El jardí va ser fundat el 1567 i estava lligat originàriament als estudis de medicina. Destaca la gran col·lecció de plantes medicinals. Està catalogat com a Jardí Històric.
Web de l'Ajuntament de València (àrea de Medi Ambient) amb informació detallada. Es tracta d'uns jardins d'estil neoclàssic, situats a la ciutat de València. Els jardins foren declarats BIC en la categoria de Jardí Històric el 1941.
Web de l'Ajuntament de Penàguila amb informació bàsica orientada al turisme. Es tracta d'un jardí de la segona meitat del segle XIX d'estil vuitcentista amb laberint, estany i escultures clàssiques. La pàgina permet arribar a un fulletó explicatiu del jardí, en format pdf, per imprimir-lo.
Web de l'Ajuntament de València (àrea de Medi Ambient) amb informació detallada. Els jardins es situen a la zona del què havia estat l'alcassaba de la ciutat. En el segle XV ja comptaven amb una important col·lecció zoològica i són precedent de l'actual parc zoològic que es troba instal·lat als mateixos vivers municipals. Des de 1903 els terrenys s'utilitzen com a zona de planter i viver d'arbres, i també com a jardí d'aclimatació de plantes tropicals.
Web de l'Ajuntament de València (àrea de Medi Ambient) amb informació detallada. El jardí presenta tocs romàntics i fou creat per acompanyar un palauet modernista edificat el 1900. L'Ajuntament de València començà a condicionar-lo el 1976 i actualment el manté la Fundació Pública Municipal de Parcs i Jardins Singulars. Fou catalogat com BIC en la categoria de Jardí Històric el 1982.
Web de turisme d'Elx on hi podrem trobar informació bàsica. El conjunt del parc municipal agrupa els Horts de Colomer, del Real, de la Mare de Déu i de Baix. El seu origen prové dels horts que foren llegats el 1661, per Nicolau Caro, a la Patrona de la ciutat, la Mare de Déu de l'Assumpció. Foren convertits en jardins públics el 1946.
EUROPA
Els enllaços següents són una mostra dels jardins històrics més emblemàtics d'Europa. Cal recordar que només s'han recollit els jardins que disposen d'un web actiu, de manera que aquest criteri exclou, inevitablement, altres jardins o col·leccions de gran interès però que no poden consultar-se en un web.
Europa
Informació bàsica sobre el castell i els jardins de Löftstad, construïts al segle XVII. Els jardins, d'estil anglès, daten del segle XIX i es caracteritzen per ser un contrapunt a l'estil barroc i rococó que imperava a finals del segle XIX.
Informació general bàsica sobre el conjunt, que inclou palau i jardins. També ofereix múltiples recursos on destaquen les diverses activitats que s'hi realitzen, entre les quals hi ha concerts, exhibicions i conferències. Els jardins, d'estil romàntic, foren construïts entre 1740-1745 pel comte Johan Ludwig Holstein, canceller de govern, sota el regnat de Christian VI.
Web de la UNESCO referent al patrimoni de la humanitat amb informació bàsica sobre aquest conjunt. Al sud de Moràvia trobem diferents castells acompanyats de fastuosos jardins, que formen part del què ha estat catalogat per la UNESCO com el Paisatge Cultural de Lednice-Valtice i, per tant, considerat Patrimoni de la Humanitat.
Web de caire històric amb una informació força completa. Recull informació molt detallada sobre el palau i els parcs i jardins de Pavlovsk, construïts pel Tsar Pau I, i situats al sud-est de la ciutat de Sant Petersburg.
Informació general sobre el palau i els jardins de Schönbrunn. Els jardins, d'estil barroc, estan catalogats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. La pàgina ens ofereix tota la informació necessària per preparar una visita. També es pot accedir a una visita virtual.
Alemanya
Web de Garden Holidays Worldwide (guia que recull els jardins més destacats d'arreu del món). Aquests jardins envolten el castell de Wasserburg, situat a l'Oest de Bocholt, al costat de la frontera holandesa. Destaca la combinació de la vegetació amb les llacunes. Actualment la fortificació acull un museu.
Web de tipus turística i descriptiva que ofereix informació bàsica. El jardí és d'estil barroc i fou creat per encàrrec del comte Christoph von Wackerbarth el 1719 segons el disseny de J.C. Knoffel. Els jardins són d'inspiració francesa i italiana, i representen l'època d'esplendor de la cultura de Sajònia del segle XVIII. Estan destinats a l'ús recreatiu, principlament celebracions.
Web de Garden Holidays Worldwide (guia que recull els jardins més destacats d'arreu del món). Conjunt de parcs i jardins construïts seguint l'estil barroc francès de finals del segle XVIII que es troben situats a l'oest de la capital alemanya. Després de la segona guerra mundial una part dels jardins va quedar afectada, i es va restaurar.
Web de la UNESCO referent al patrimoni de la humanitat. Aquest palau barroc i els seus jardins estan considerats com a Patrimoni de la Humanitat. El conjunt fou construït per un equip internacional d'arquitectes, pintors i escultors, per encàrrec del príncep Johann Philipp Franz von Schönborn i Friedrich Karl von Schönborn.
Informació bàsica orientada al turisme. Els continguts són molt complets i ofereix informació per visitar i conèixer la història d'aquest espai. Els jardins foren creats a la ciutat de Munich el 1789 ja amb vocació de parc públic, tot i haver estat una reserva de caça al voltant del riu Isar. Destaca la seva extensió i l'ús públic que s'hi dóna.
Web dels parcs de la regió de Baviera amb informació bàsica. El Fantasi Parc es compon de jardins variats amb dissenys dels diferents períodes històrics des del segle XVIII, encara que durant el s.XIX s'hi afegiren molts elements. Actualment acull un museu historiogràfic del disseny de jardins que s'inaugurà l'any 2000.
Web d'aquesta localitat alemanya amb informació bàsica orientada al turisme. Els jardins han estat considerats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A la pàgina hi podem obtenir informació de cada un dels elements que conformen aquest conjunt: El Garden Realm, el Mosigkau Palace i el seu parc, el Landscape Garden Großkuehnau, Luisium Palace i el seu parc, el parc Woerlitz, i el Oranienbaum Palace també amb un parc propi.
Informació força detallada orientada principalment al turisme. Només es conserven restes arqueològiques del jardí original, de 1615, que fou destruït per guerres successives. Es conserva un llibre del dissenyador dels jardins i per això es coneix tan bé com eren originalment. Es poden visitar els jardins i el castell.
Web de la regió de Hannover amb informació molt detallada. Jardins reials on s'hi organitzen diversos festivals, exhibicions i activitats. Destaca la presència d'un museu, i una combinació de jardins de diferents estils (jardí d'estil francès, jardí d'estil anglès i jardí botànic).
Informació detallada amb un perfil temàtic ampli. El jardí és del segle XIX i fou construït entorn d'un palau barroc del 1740. El conjunt es troba en una illa dins el llac Constanza. Els jardins es poden visitar i la pàgina, que és molt completa, ens ofereix tota la informació necessària per fer-ho. Al complex s'hi celebren nombroses activitats culturals i de difusió dels valors naturals.
Informació bàsica orientada al turisme. L'avinguda del parc es va construir l'any 1655 i té uns 2.300 metres de llargada. El parc va ser creat al segle XIX i avui dia manté, en gran part, el disseny i estructura originals. Conté més de 300 espècies endèmiques i exòtiques de flora. Actualment el parc acull un teatre, un museu i un hotel, entre altres equipaments.
Web de la UNESCO referent al patrimoni de la humanitat. El parc, situat entre Alemanya i Polònia, prop del riu Neisse, està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat. És un exemple excepcional de l'estil paisatgista europeu.
Informació bàsica d'aquest complex orientada al turisme. Es tracta d'un palau barroc del 1676 creat en honor del príncep Johann Georg III que servia per a les vacances de la cort de Dresden i com a lloc per dur a terme celebracions. Després de la Segona Guerra Mundial, sota el govern de la República Democràtica Alemanya, es convertí en un parc social i cultural. Finalment, va ser reconstruït el 1992.
Informació bàsica orientada al turisme. El parc està situat al sud-oest del país i fou dissenyat per un dels millors paisatgistes alemanys del segle XIX, Fürst Pückler. Destaquen les escultures i els jocs d'aigua (llacs, cascades i estanys).
Web amb informació bàsica i fotografies. Els jardins foren construïts el 1745 inspirant-se en alguns fragments de l'Odissea d'Homer. És destacable la incorporació al conjunt d'elements petris naturals, com coves i grutes.
Web dels parcs de la regió de Baviera amb informació bàsica. Aquest conjunt fou construït entre els segles XVII i XIX com a residència d'estiu dels reis de Baviera. La fesomia actual dels jardins data de principi del segle XVIII, moment en el qual l'arquitecte de la cort Josepf Effner dissenyà un canal, uns jardins i un extens bosc, donant al conjunt un estil barroc.
Informació bàsica d'un parc creat el 1780 entorn del castell de Pillnitz. Actualment no només té un valor històric, sinó també botànic i paisatgístic.
Bèlgica
Web del municipi d'Enghien amb informació bàsica. El parc està situat al poble d'Enghien, a uns 30 km de Brussel·les. Fou propietat de la familia d'Arenberg des del segle XVII i actualment és de propietat comunal.
Web de la fundació que gestiona el complex amb informació general sobre el conjunt molt completa. El castell de Freÿr i els seus jardins, situats entorn del riu Mosa, estan considerats com un patrimoni excepcional de la regió de Valònia, i han estat proposats per formar part de la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Informació bàsica orientada al turisme. Es poden fer consultes a partir d'un mapa interactiu. El castell d'estil neoclàssic és de l'any 1763 i actualment conté un museu.
Informació general molt completa i que dóna la possibilitat d'una visita virtual als jardins. L'Archicomanderie d'Alden Biesen fou constituït per les ordres teutòniques de cavallers. Avui en dia el castell acull ell centre cultural de la comunitat Flamenca.
Informació general del conjunt amb una especial atenció als jardins i als aspectes botànics. El castell de Hex fou construït el segle XVIII pel comte Charles-François de Velbrück, que era un gran amant de la cultura en general i de la natura.
Informació general molt detallada. També ofereix informació sobre les activitats pedagògiques que s'hi desenvolupen. Els jardins foren impulsats entre el 1758 i 1776 per Charles-Alexis de Montpellier, i conserven en gran part la seva forma original. Al segle XVII estaven definits segons l'estil francès, però al llarg del segle XVIII van anar adquirint un estil de tipus itàlic i bretó
Informació bàsica sobre aquest conjunt que inlclou una casa-museu i uns jardins. Els jardins són de 1924 i foren concebuts, juntament amb la casa-museu, segons l'estil Art Déco. Tot i això, hi trobem diferents espais i ambients, com un jardí laberint i un jardí geomètric. Els jardins, acompanyen actualment la casa-museu i s'hi poden fer visites guiades.
Croàcia
Web de l'entitat gestora d'un dels parcs públics documentats més antics d'Europa (segle XVIII). El parc compta amb una doble protecció, la Llei de protecció i preservació dels recursos naturals i com a monument d'interès arquitectònic en el Registre de béns culturals de la República de Croàcia.
França
Web amb informació bàsica. Els jardins tenen una llarga tradició històrica.
Informació generalista sobre el castell i els seus jardins (informació arquitectònica i artística del castell, visita virtual i activitats que s'hi desenvolupen) sovint específiques pels diferents tipus de públic. Destaca la informació acurada que es dóna dels jardins.
Informació bàsica sobre aquest conjunt que inclou un palau i uns jardins. Conté abundant material fotogràfic i també destaca per l'important apartat d'enllaços a jardins històrics de França, l'Estat espanyol i Itàlia. El conjunt inclou el castell i els interessants jardins renaixentistes d'Ambleville.
Informació del castell de Merville i del parc i els jardins associats. Ofereix una visita amb tres dimensions al seu laberint.
Informació generalista sobre el castell i els seus jardins (història, fons d'art i el programa pedagògic, de gran interés, s'ofereix a les escoles). Tot el conjunt ha estat considerat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Web amb informació detallada. Els jardins ocupen unes 25 ha i estan situats prop del Louvre i la plaça de la Concòrdia, en ple centre de Paris. Actualment són uns jardins molt freqüentats per la societat parisenca. Hi destaquen dos edificis: l'Orangerie i el Jeu de Paume, on actualment hi ha un museu.
Informació generalista però amb un contingut bàsic. Recull visites interactives, reculls de premsa i un enllaç amb l'Ecole du Paysage, des del qual s'hi promouen diversos cursos. Es tracta d'un palau amb jardins creat per ordre de Lluís XIV. Es caracteritza pel fet que originàriament fou construït en forma de creu per protegir les escultures, poder oferir més exposicions i per poder comunicar els diferents jardins per nombrosos passadissos i túnels.
Web de l'Associació de Parcs i Jardins de la Regió Centre amb una descripció i informació bàsica sobre els principals jardins històrics de les regions de la Val de Loire, de Berry i d' Orleans.
Informació generalista però amb especial cura sobre els jardins i la seva flora. Espai gestionat per la Fundació Claude Monet, que va viure en aquesta població. Inclou els Jardins d'Eau d'inspiració japonesa i el Clos Normand d'estil francès.
Informació bàsica que permet planificar una visita a partir d'un mapa interactiu on es destaquen els principals elements d'interès. El Parc de Saint Cloud es troba situat a les portes de París i ofereix als visitants 460 ha de jardins i boscos
Informació bàsica des d'on es pot accedir a una descripció i a diferents vistes panoràmiques dels diferents parcs i jardins d'aquest espai. El conjunt el conformen el castell i el parc de Chantilly.
Informació generalista sobre el castell i els seus jardins (visita virtual, fotografies i altres activitats). El palau de Vaux-le Vicomte destaca pels seus fastuosos jardins del segle XVII. Els jardins, que envolten el palau, ocupen una superfície de 3 km2, xifra que augmenta fins a 40 ha si hi afegim l'espai de bosc de l'entorn.
Holanda
Informació molt detallada i amb especial cura sobre els jardins i els seus diversos ambients. Els jardins són de tipus geomètric formal, i es situen al voltant del castell, que fou construït el 1674. L'última restauració dels jardins és del 1988. Destaca la presència d'un hivernacle de vidre per a plantes tropicals.
Informació bàsica sobre aquest conjunt, que inclou un palau i uns jardins. Els jardins, que es crearen el 1705, foren reformats segons els patrons simètrics típics del segle XVIII. El castell es troba envoltat d'aigua. Tot el conjunt és una bona mostra del tipus d'habitatge aristocràtic del segle XVII i XVIII.
Informació bàsica on es descriuen el palau i els jardins. Des de la pàgina es pot consultar l'evolució històrica del conjunt. També recull un ampli catàleg de fotografies i informació sobre les diverses activitats educatives que s'hi desenvolupen.
Itàlia
Web amb un recull dels principals espais històrics de la ciutat de Roma. Conté informació bàsica sobre aquests jardins i algunes fotografies. Els jardins de Pincio foren creats en un dels turons de la ciutat i convertits en un parc públic per ordre de Napoleó, entre 1811 i 1814. Als jardins s'hi poden contemplar diferents monuments.
Web del Vaticà amb un apartat dedicat als jardins. També ens informa de l'evolució històrica i les actuacions de cada un dels papes sobre als jardins del Vaticà. Els jardins es caracteritzen per una àmplia varietat d'espècies.
Web de la Fundació Parchi Monumentali Bardini e Peyron amb informació detallada. El Giardino Bardini és la recomposició de tres finques amb jardins diferents: un primer jardí en el que destaca és l'escala monumental barroca, un segon jardí amb un bosc d'estil anglès, i un tercer espai amb un sector hortícola amb flors.
Web sobre jardineria i jardins a Itàlia. Ofereix informació bàsica i fotografies. Es tracta d'uns jardins situats a l'entorn del palau Pitti (Florència), que defieneixen perfectament la tipologia clàssica del jardí en aquest país.
Informació detallada i centrada en els aspectes botànics i faunístics. El Parco di Monza és el parc urbà emmurallat més gran d'Europa, amb 14 km de perímetre i funciona com un important pulmó verd per la ciutat. Es va crear a principis del segle XIX segons el model dels grans jardins clàssics francesos i actualment s'hi celebren nombroses activitats esportives i de lleure.
Web oficial del Ministeri de Bens i Activitats Culturals de la República Italiana. Els diferents apartats de la pàgina fan una mica complicada la seva consulta, però aporta imatges i molta informació sobre el Palau i els Jardins de Caserta. La seva construcció la va iniciar el rei Carles III d'Espanya als inicis de la segona meitat del segle XVIII. Tant el Palau com els Jardins han estat declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Web amb un petit recull de jardins i espais monumentals amb informació bàsica. Es tracta d'uns jardins amb caràcter propi que es caracteritzen per ser una espectacular mostra d'unió entre natura i art. Destaquen les nombroses escultures associades a elements naturals, com llacs i coves.
Informació detallada sobre el conjunt de la Villa Adriana, el seu origen i evolució històrica, descripció arquitectònica i artística, i nombroses fotografies.
Informació detallada sobre aquest conjunt d'espais heterogeni i les activitats que s'hi realitzen. Es tracta d'un espai de gran valor històric i ambiental, situat al centre de Roma. És famós, entre altres aspectes, pels seus parcs i jardins.
Informació bàsica però acompanyada amb material complemetari, com enllaços i referències bibliogràfiques. La Villa d'Este és una de les peces més destacables de la jardineria italiana i hi destaca la concentració de fonts, nimbes, coves i jocs d'aigua. El conjunt inclou importants restes arqueològiques com les de la Villa Adriana i està catalogat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Informació detallada d'aquest conjunt amb vil·la i jardins. Els jardins, que conserven les millors característiques del jardí clàssic italià, destaquen per l'adaptació a un terreny irregular per tal d'aprofitar un espai de petites dimensions.
Web amb un petit recull de jardins i espais monumentals amb informació bàsica. Es tracta d'uns jardins renaixentistes desplegats pel vessant d'un turó i amb un curs d'aigua. Hi destaquen la Catena d'Aqua i el parterre central també d'aigua.
Portugal
Web de l'empresa Palmasur amb un interessant recull de parcs i jardins del sud de l'Estat espanyol i Portugal, dintre del qual s'inclou una breu menció a aquest espai. La Estufa Fria és una construcció de tipus hivernacle aixecada sobre una antiga pedrera abandonada que s'aprofità per plantar-hi plantes delicades de tot el món. Aquesta està integrada al parc d'Eduard VII, el més gran de Lisboa.
Web d'informació turística sobre Portugal que inclou una breu menció al parc i l'acompanya de fotografies. Les obres del palau i dels jardins van finalitzar el 1758 i el conjunt es va convertir en un excel·lent exemple de la concepció de l'espai i de la manera de viure de la societat barroca. Amb freqüència s'ha comparat aquest palau i el jardí amb els de Versalles a França. Actualment aquest és un dels espais de representació principals del Govern portuguès, que hi ofereix recepcions oficials.
Web de l'empresa Palmasur amb un interessant recull de parcs i jardins del sud de l'Estat espanyol i Portugal, dintre del qual s'inclou una breu menció a aquest espai. Montserrate és un palau construït el segle XIX amb un marcat estil romàntic. Es tracta d'una petita joia romàntica amb aportacions orientalistes.
Web d'informació turística sobre Portugal que inclou una breu menció al parc i l'acompanya de fotografies. El Parc, creat el 1940 per a un ús privat, es va obrir al públic el 1987, i alberga prop de 4.000 exemplars de plantes llenyoses amb més de 200 espècies i varietats. Actualment és un lloc emblemàtic per a l'educació i sensibilització de la societat per la salvaguarda del patrimoni paisatgístic.
Regne Unit
Web amb informació detallada. L'origen d'aquests jardins es remunta al segle XVIII, encara que la seva època d'esplendor fou al segle XIX, època en què fins i tot el Tsar Alexandrer primer de Rússia els visità. Els jardins envolten el castell d'Alnwick.
Informació detallada sobre aquest conjunt que inclou palau i jardins annexos. Destaquen una important galeria de fotografies i la possibilitat d'observar una vista panoràmica. El jardí fou construït l'any 1598 per Sir Stephen Borde.
Informació detallada sobre la residència del Duc de Buccleuch, que és famosa per l'arquitectura i els jardins associats. La pàgina conté diversa informació, entre la qual destaca la visita virtual als jardins i l'apartat d'enllaços a diferents jardins i indrets històrics del Regne Unit.
Web generalista amb informació ben il·lustrada. Inclou informació molt detallada de cada jardí, i també altres recursos així com les llegendes i la literatura associada a l'indret. Es tracta de tres jardins construïts en diferents èpoques associats al castell de Cawdor.
Informació detallada sobre aquests jardins, que han estat declarats com a bé integrant del Patrimoni Mundial per la UNESCO i són una de les propietats més visitades del National Trust.
Web que recull els principals jardins, parcs i col·leccions florístiques de la regió d'Argyll. Conté informació bàsica.
Informació detallada que permet una visita virtual. Hampton court és un castell del segle XV que ha estat restaurat. Els jardins són espectaculars i recentment han rebut un reconeixement nacional.
Al web s'hi pot trobar molta informació de les característiques i història d'aquests jardins, una visita virtual pels espais més significatius i un recull de les activitats que s'hi realitzen durant l'any. El jardí, del segle XVII, es troba situat a Taunton i fou dissenyat per Sir Edwin Lutyens.
Informació molt detallada sobre els Royal Parks de Londres. Hyde park és, amb 142 ha, un dels paisatges històrics més importants de Londres. En origen era un bosc reservat per a la caça reial, però a partir del 1637 el parc es va obrir al públic general. Des de llavors ha servit per a múltiples celebracions i pel desenvolupament d'activitats lúdiques i culturals de la població.
Web amb informació detallada. L'origen d'aquest espai, situat a l'Illa de Bute, es remunta a la família Stuart, emparentada amb els antics reis d'Escòcia. L'espai inclou diversos jardins de gran valor entre els quals destaquen el Rock Garden i el Wee Garden.
Informació bàsica orientada al turisme. Peto Garden és un jardí d'estil italià situat a Bradford on Avon. Fou dissenyat per l'arquitecte paisatgístic Harold A. Peto.
Informació molt detallada sobre els Royal Parks de Londres. El Parc de St. James és el parc reial més antic de Londres i està envoltat per tres palaus: el de Westminster, que s'ha convertit en la seu del Parlament; el palau de St. James; i el palau de Buckingham, el més conegut. La imatge del parc actual prové de la gran transformació realitzada per John Nash en un estil romàntic a principis del segle XIX.
Web del National Trust amb informació detallada sobre els parcs i espais naturals propietat de la institució. Els jardins de Stowe es troben just darrera de Buckingham i són un dels exemples més exquisits de paisatges enjardinats del segle XVIII.
Web amb informació detallada. S'hi pot consultar la informació sobre la restauració que se n'ha fet i compta amb un excepcional recull fotogràfic. Els jardins originals de Manor House, de 1908, estaven en un estat selvàtic fins que gràcies a la troballa dels plànols originals vuitanta anys després, es van poder restaurar.
República Txeca
Web de la UNESCO referent al patrimoni de la humanitat amb informació bàsica sobre aquest conjunt. Els jardins i el castell de Kroměříž han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquest conjunt es troba als peus de la muntanya Chriby prop del riu Morava. És una de les mostres de castells i jardins d'estil barroc que millor es conserven d'Europa.
Rússia
Informació turística sobre la ciutat de Sant Petersburg, al seu interior s'hi troba una descripció detallada del parc de Peterhof molt ben il·lustrada.
Web de caire històric amb una informació força completa, on destaca la descripció dels 12 parcs imperials de la ciutat de Tsarskoe Selo.
Suècia
Web amb informació sobre la ciutat d'Estocolm. El Cementiri del Bosc d'Estocolm, que és Patrimoni de la Humanitat des del 1994, fou dissenyat pels arquitectes Asplund i Lewerentz. Es tracta d'un paisatge de gran valor cultural, on els elements naturals es combinen de manera harmònica amb els diferents monuments funeraris.
Àustria
Informació general sobre el conjunt, amb especial atenció a la important col·lecció d'art que conté el palau. Els palaus i jardins de Belvedere foren construïts al segle XVIII com a residència d'estiu del príncep de Savoya. L'arquitecte fou Johann Lukas von Hildebrandt. Els seus extensos jardins estan considerats uns dels millors del barroc.
Informació general sobre el conjunt i un plànol interactiu molt atractiu. El parc, d'estil manierista tardà, és famós per les fonts i els teatres, jocs i autòmats moguts per la força de l'aigua.
Descripció bàsica que ofereix la possibilitat de realitzar una visita virtual als jardins. Aquests foren creats el 1689 a l'entorn del palau de Mirabell pel Princep Arbishop Wolf Dietrich.
INTERNACIONAL
Els enllaços següents són una mostra dels jardins històrics més emblemàtics del món. Cal recordar que només s'han recollit els jardins que disposen d'un web actiu, de manera que aquest criteri exclou, inevitablement, altres jardins o col·leccions de gran interès però que no poden consultar-se en un web.
Internacional
Web turística de l'Iran amb informació bàsica sobre aquests jardins, que són uns dels més famosos del país. Aquest espai, dissenyat per Shah Abbas I, representa una visió clàssica del paradís i fou creat en un oasis, on contrasta amb l'entorn completament àrid d'un desert salat.
Web de tipus turístic sobre la Xina amb informació bàsica sobre els jardins i fotografies. El jardí està considerat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Web de la UNESCO referent al patrimoni de la humanitat que ens ofereix un breu resum de les característiques del palau i jardí, una visita virtual, i uns enllaços molt interessants. El Taj Mahal és una de les icones monumentals més rellevants del món.
Austràlia
Web de la ciutat de Melbourne amb una descripció detallada a mode de fitxa dels seus parcs. Carlton Gardens són un espectacular exemple d'un parc de l'època victoriana. Una gran part dels jardins encara romanen pràcticament inalterats des que es van redissenyar per acollir l'Exposició de Melbourne de 1880. Formen part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Informació bàsica sobre aquests jardins, de caràcter tropical, que foren creats el 1878 i reformats, el 1930, per Hilda Abbott. Actualment tenen una superfície de 1'4 ha i han estat declarats uns dels jardins més bonics d'Australia per diverses organitzacions de caràcter estatal.
Canadà
Informació detallada sobre els jardí històric de la ciutat d'Annapolis Royal. Els jardins foren creats al poble d'Annapolis Royal al segle XVII. Han viscut una llarga evolució històrica, que ens parla dels primers establiments francesos a la regió fins a l'esplendor viscut al poble al segle XIX, per l'auge en la fabricació de vaixells.
Informació sobre aquests jardins impulsats el 1904 per Jennie Butchart, i el 2004 foren protegits pel govern de Canadà, sota la figura de Lloc històric.
Informació detallada amb un esplèndid repertori fotogràfic. Els jardins estan situats a l'Illa de Vancouver (British Columbia) i foren creats entorn del castell de Hatley, construït a principis del segle XX. Inclouen un jardí italià, un de japonès i un extraordinari roserar. S'hi celebren diferents actes com conferències i projeccions de pel·lícules i altres activitats didàctiques, que recull el web. El 1995 va ser declarat Lloc històric nacional.
Web amb informació bàsica. El jardí està situat en un poblet a prop de la ciutat de Québec. És un conjunt de grans dimensions on hi podem visitar una antiga casa tradicional restaurada amb exposicions sobre l'època i, al mateix temps, fruir dels arbres centenaris i de l'antiquíssima flora dels seus jardins.
Informació detallada sobre aquests jardins amb arbres centenaris i una varietat de més de tres mil espècies de plantes. Cal destacar els jocs creats per aconseguir una successió de floració que combina plantes importades amb les plantes salvatges i indígenes.
Estats Units
Web de la ciutat de Sant Diego amb informació detallada sobre el Balboa Park, que deu el seu nom en homenatge a Vasco Núñez de Balboa, reconegut com el primer europeu que va veure l'oceà Pacífic. El seu origen es remunta al segle XIX. Actualment és un gran complex situat molt a prop del centre de San Diego que acull museus, jardins, un zoo, un teatre i molts altres elements i activitats desenvolupats per associacions culturals i de lleure.
Web amb informació detallada. Els jardins formen un conjunt amb la casa-museu de Bellingrath.
Web amb informació proporcionada per l'organització no governamental Central Park Conservancy. Hi destaca una interessant visita virtual. El Central Park és un dels parcs urbans més emblemàtics del món i un dels primers grans parcs concebut com una infrastructura de servei públic. Actualment representa un oasi verd en la gran illa urbanitzada de Manhattan.
Informació molt detallada sobre aquests jardins, que estan situats al sud de la ciutat de Sant Francisco i han esdevingut un dels jardins històrics de principis del segle XX més interessants del país.
Web de tipus turístic amb informació bàsica. El parc fou creat el 1870 per John McLaren, deixeble de F. L. Olmsted. Malgrat l'aparença de parc urbà, amb 5 km de llargada per 0,8 km d'amplada, manté un sistema ecològic de dunes de sorra que estan cobertes per més d'un milió d'arbres on encara hi habiten bisons. Així doncs, aquest parc és un gran paratge natural, i al mateix temps un centre cultural i de lleure de la ciutat on s'hi desenvolupen nombroses activitats, com per exemple concursos de música, activitats de ciències, cursos de golf o d'hípica.
Web amb informació molt detallada. Els jardins de Longwood tenen un origen històric i actualment una vocació orientada a la transmissió al públic de les arts i els processos de l'horticultura i la jardineria.
Informació detallada que ens permet veure un vídeo dels jardins. Els Magnolia es fundaren el 1676 i són uns dels jardins més antics dels Estats Units. També són els primers jardins que tingueren vocació pública, ja que foren oberts als visitants ja el 1872. Destaca la impressionant varietat de Magnolies i altres flors.
Informació detallada i abundant material fotogràfic. El jardí històric de Mansfield (Ohio) fou encarregat per la família King a l'arquitecte Clarence Mackm el 1926, però a la dècada de 1950 passà a titularitat pública i la flora va patir una transformació notable. Avui l'indret es caracteritza per incloure diversos jardins de gran valor artístic i paisatgístic.
Informació detallada que permet consultar les plantes i flors que es poden contemplar segons l'època de l'any. Aquests jardins d'inspiració mediterrània, foren creats a l'entorn del Castell de Hearst, a l'estat de Califòrnia.
Web amb informació detallada en els àmbits educatiu, turístic i d'oci. Els jardins estan situats a l'entorn del Tryon Palace.
Informació molt detallada amb especial cura pels aspectes botànics. El web, per exemple, permet consultes interactives sobre les plantes. Són jardins que inclouen una àmplia zona floral, una altre zona de conservació de llavors i plantes d'arreu del món, un jardí aquàtic i un de silvestre.
Japó
Informació bàsica sobre aquest espai, constituït en quatre jardins que es troben als quatre vents d'un edifici principal. Aquests jardins, són una de les mostres més representatives del disseny de jardins de l'era Meiji (1868-1912). Al complex s'hi celebra el famós Festival de les edats, i el web ens dóna tota la informació necessària per assistir-hi.
Informació detallada de tot allò necessari per visitar el complex, de les activitats que s'hi desenvolupen i les característiques dels jardins segons l'estació de l'any. El temple Daigoji, construït a la muntanya Kamidaigo, fou creat per una branca del budisme japonès.
Web de tipus turístic sobre Japó amb informació bàsica sobre aquest espai. El temple pertany a l'escola Engakuji, una branca del Budisme Zen, i és el segon dels cinc grans temples Zen de Kamakura.
Web de tipus turístic sobre Japó amb infomació bàsica. El temple també es coneix amb el nom del Temple del pavelló platejat. Fou construït per una branca del Budisme Zen anomenada Rinzai Zen i inclòs al catàleg de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1994.
Web amb informació detallada i amb una interessant perspectiva filosòfica sobre la composició dels jardins. El jardí del temple consisteix en un pla rectangular amb la superfície de sorra blanca ratllada amb quinze pedres, que intenta representar l'oceà amb algunes illes a la superfície. Al jardí s'han eliminat els arbres i plantes per proporcionar-li una major simplicitat.
Marroc
Informació detallada amb especial atenció a la flora i el paisatge. Els jardins foren creats per Jacques Majorelle, un pintor francès que decidí continuar la seva carrera a Marràqueix el 1919, i des de 1947 estan oberts al públic.
Pakistan
Web temàtica de la ruta dels jardins de l'Imperi Mogol. En aquests jardins, situats al poble de Hasan Abdal, prop de la ciutat d'Islamabad i del monestir budista de Taxila, hi trobem una fantàstica mostra de tècniques d'utilització i acumulació d'aigua. Els jardins han estat restaurats pel govern de Pakistan.
Web temàtica de la ruta dels jardins de l'Imperi Mogol. Al nord del poble de Sheikhupura hi ha el que havia estat una zona de caça reservada per als prínceps, anomenada Hiran Minar. La zona enjardinada es troba a l'entorn d'un pavelló i un minaret on hi ha estancs d'aigua i fonts.
Web temàtica de la ruta dels jardins de l'Imperi Mogol. Palau d'època Mogol que fou situat molt a prop de la ciutat de Lahore, a la vora del riu Ravi. Un canal que surt d'aquest riu proporciona aigua per a centenars de fonts, piscines i parterres de plantes. Tots aquests elements es troben disposats en terrasses per fer funcionar el sistema de canalitzacions. En època Mogol, el paisatge d'aquest lloc devia mostrar un gran contrast amb l'entorn, que aleshores era estrictament un desert.
Web temàtica de la ruta dels jardins de l'Imperi Mogol. Es tracta d'uns jardins construïts a la zona fortificada de la ciutat de Lahore, que fou el centre polític i dinàstic de la ciutat. El conjunt està a la llista de Patrimoni en Perill de la UNESCO.
Web temàtica de la ruta dels jardins de l'Imperi Mogol. Shadara és un lloc geoestratègic important ja que és la porta d'entrada a Lahore des de Kabul i el Kashmir. Les reialesa Mogol creà en aquesta àrea uns jardins molt importants, com una forma més d'arquitectura.
Sud-Àfrica
Descripció acurada dels diversos ambients de que es composa aquest espai. Els jardins foren creats al segle passat al voltant d'una mansió anomenada Brenthurst i actualment són uns dels jardins de més entitat de Sud Àfrica. Estan constituïts per diferents unitats, que juntes conformen un jardí harmoniós.
Xina
Web de la UNESCO referent al patrimoni de la humanitat, del qual aquest espai en forma part. El palau d'estiu a la ciutat imperial de Pequín fou construït el 1750, destruït a la guerra del 1860, i reconstruït el 1886. Està considerat la peça mestra de l'estil clàssic de jardí xinès.