Invertir en arbres, un negoci de futur
Comprar arbres s'ha convertit en una de les inversions a l'alça en els últims anys, a l'abast tant de petits com de grans capitals. L'altíssima rendibilitat, assegurada per la creixent desforestació del Planeta i l'imparable augment de la demanda de fusta, anima particulars i empreses a apostar per un negoci al qual ja s'ha posat l'etiqueta de "sostenible".
La producció de fustes nobles d'alt valor econòmic és considerada per molts analistes la millor alternativa a les inversions clàssiques com l'or, els diamants, o les obres d'art. I és que el cultiu d'arbres és un valor segur, independent de les incerteses dels mercats financers i que pot arribar a oferir un benefici de més del 21%. Les pàgines dels diaris econòmics s'omplen de titulars que lloen aquestes inversions verdes, i en destaquen no solament la rendibilitat sinó també l'aprofitament ambiental i social. Però un arbre no fa bosc, i 20.000, col·locats en fileres a quatre metres de distància, tampoc. El cultiu intensiu de determinades espècies no pot substituir la biodiversitat i riquesa dels boscos, per contra, aquesta activitat, en principi molt beneficiosa per al medi, pot esdevenir el pitjor enemic si no es gestiona de manera responsable i sota el control d'organismes independents.
El cultiu d'arbres. El negoci es basa en el fet de desenvolupar plantacions forestals a terres agrícoles molt fèrtils, on es cultiven arbres especialment seleccionats pel seu valor econòmic al mercat de la fusta noble, com nogueres, cirerers i roures. Els exemplars gairebé sempre són modificats genèticament perquè no produeixin fruits i perquè augmenti la velocitat de creixement, de manera que s'optimitza, així, la inversió.
Especular amb arbres. Per al client, la idea consisteix a adquirir un lot d'arbres, esperar entre quinze i vint anys perquè creixin i beneficiar-se de la venda de la fusta. Les empreses agroforestals seran les encarregades de tenir-ne cura durant tot aquest temps, els faran créixer en les millors condicions possibles gràcies a la irrigació gota a gota i la fertilització, i els protegiran contra plagues sulfatant-los periòdicament. Amb totes aquestes tècniques, aconseguiran que un arbre com la noguera, que trigaria entre quaranta i cinquanta anys a desenvolupar-se completament en estat salvatge, ho faci en només vint. Arribat a aquest punt, l'empresa s'encarrega de talar els arbres i de vendre la fusta al mercat de transformació de primeres matèries, una gestió per la qual cobra al client un 10% dels beneficis obtinguts. D'altra banda, si el propietari vol vendre els seus arbres a un altre inversor abans que hagin acabat el procés de creixement, pot fer-ho sense cap inconvenient, i a partir del sisè any ja en pot treure una bona rendibilitat.
Bosques Naturales, SA, és l'empresa pionera a l'estat espanyol en comercialització d'arbres procedents d'explotacions agroforestals. Es va constituir el 1996 i ja té més de 2.000 accionistes i gairebé 9.000 clients. La societat ofereix una àmplia varietat de productes, que van des dels plans de retir fins a lots de regal per a casaments o bateigs. En el seu cas, el preu de cada arbre oscil·la entre els 700 i els 900 euros, però ja tenen com a mínim quatre anys.
El seu exemple l'han seguit empreses mitjanes com Maderas Nobles de la Sierra del Segura, o Bienes Ecoforestales, ambdues societats valencianes que han escollit els terrenys d'Alcaraz (Albacete) i Landete (Conca), respectivament, per establir-hi els seus cultius. També l'alacantina Ecobosques ha desembarcat fa poc en el sector amb plantacions a Costa Rica i l'Argentina, per mà de la família Quintanilla, fundadora de la farmacèutica Asac Pharma.
Les claus de la inversió. Els grans empresaris tampoc no han trigat a adonar-se del filó que representa el comerç d'arbres. La primera constructora de l'estat espanyol, ACS, té el 50% de Foresta Capital, una empresa presidida per Florentino Pérez que ha comprat més de 200 hectàrees d'antigues plantacions tabaqueres a Càceres i on s'invertiran més de 35 milions d'euros en l'explotació agroforestal. I és que els beneficis del negoci dels arbres sembla que no tenen límits.
El darrer informe publicat per l'Organització de les Nacions Unides per l'agricultura i l'alimentació, la FAO, preveu que en els propers vint anys la demanda de fustes nobles com a mínim es dupliqui. La raó principal és l'entrada en aquest mercat dels països que ara es troben en via de desenvolupament, especialment a l'Àsia, on l'adquisició de materials per a la construcció, mobles i decoració anirà en augment a mesura que pugi el nivell de vida. Si a aquest factor sumem la reducció de la massa forestal salvatge provocada per les tales il·legals, és fàcil preveure un fort increment del preu de les fustes nobles, que en els últims trenta-cinc anys ja ha crescut una mitjana del 8% anual. Les plantacions arreu del món esdevenen, doncs, el recurs principal per a l'obtenció de productes forestals.
La resta és qüestió de màrqueting. Destacar els beneficis mediambientals d'aquest negoci ha estat l'estratègia publicitària principal de la majoria d'empreses. L'aportació d'oxigen a l'atmosfera i l'absorció de CO2, així com els beneficis paisatgístics, en són els arguments principals. Així, el president de Bosques Naturales, Ángel Briones, assenyala que un arbre de les seves plantacions "allibera durant el procés de creixement l'oxigen que consumeix un ésser humà al llarg de vuitanta anys de vida".
Profit i risc per al medi. El responsable de l'Àrea de Boscos d'ADENA, Félix Romero, valora aquests beneficis ecològics, i assenyala que "per la seva gran productivitat, les plantacions forestals són necessàries davant la creixent demanda de fusta", però adverteix que "cal planificar-ne la implantació, per evitar un impacte negatiu sobre el medi". Segons Romero, l'única manera de garantir una explotació responsable és el certificat mundial FSC (Foresty Stewarship Council), que analitza un per un cada projecte empresarial i garanteix una gestió forestal que tingui en compte la qualitat de les aigües i el sòl, la biodiversitat, la fauna i la participació social del territori on es desenvolupa. De moment, només Ecobosques i Bosques Naturales han aconseguit aquest certificat per a les seves plantacions, tot i que la resta d'empreses agroforestals asseguren que estan gestionant-lo. Mentrestant, davant la manca d'una regulació concreta per a aquest tipus de cultiu, cal confiar en les bones intencions dels empresaris que, això sí, intentaran garantir la continuïtat del negoci.