Les cinc millors castanyedes del país

Originari de l'Àsia Menor, el castanyer va arribar a Catalunya de la mà dels grecs i els romans. Les castanyes, consumides des d'antic, siguin crues, torrades, confitades o en forma de farina per fer pa, complementaven l'alt valor de la seva fusta, elàstica i molt resistent a la humitat, emprada per fabricar mobles i bótes de vi. Avui, trobem fragments de castanyeda als indrets del país més ben amarats per la influència de la Mediterrània, com ara el Montseny, les Guilleries i el massís de l'Albera, i fins i tot se'n conserven petits retalls a la serra d'Espadà, les muntanyes de Prades i en sectors elevats i frescos del Montnegre. Amb afany d'imparcialitat i reivindicant la diversitat dels paisatges, us proposo cinc indrets per gaudir de la seva màgia, a poc a poc, fent savis silencis a peu de bosc. ELS BOSCOS DE CAN QUERA Situada a l'extrem oriental del massís de les Salines, a l'Alt Empordà, i més concretament entre els colls de Lli i de Manrella, la finca de Can Quera té més d'un centenar d'hectàrees de bosc mediterrani i representa a la perfecció la figura de la propietat que ha sabut mantenir l'essència del bosc tot i els canvis experimentats durant el darrer segle pel que fa, sobretot, als usos i l'aprofitament forestal. El castanyer comparteix protagonisme amb roures, sureres i alzines en uns vessants carregats d'història, fronterers amb França, que encara deixen sentir el ressò dels passos de l'exili. La placidesa d'avui poc fa pensar en la memòria de la Guerra Civil, però sempre és oportú fer una lectura social del paisatge que ens envolta. Entre corriols emboscats a l'ombra dels planifolis se'ns permet observar una mostra esplèndida de la vegetació que també llueix en altres racons feréstecs de la Vajol. Com arribar-hi? Carretera GI-501 d'Agullana a la Vajol, punt quilomètric 5,8. Si voleu fer-hi estada, sapigueu que la masia Can Quera és actualment un allotjament rural. LA CASTANYEDA DE L'ESPINÀS L'entorn d'Espinelves, a Osona, és un mosaic forestal d'allò més acolorit i divers, on el verd perenne de les coníferes es barreja de forma caòtica amb els planifolis. I quasi tots els arbres que atrapa la nostra mirada, siguin o no dels que es despullen a l'hivern, han estat portats d'altres terres o afavorits pels humans durant els darrers segles. Som en terra de silvicultors, un ofici tradicional que és alhora una manera d'entendre el bosc i la vida, i que s'estén a bona part del Montseny i les Guilleries. Els castanyers, inevitablement, formen part d'aquest entramat vegetal i social, i en alguns indrets prenen un especial protagonisme. Entre els turons del Grèvol i la Rovira les aigües pluvials es canalitzen al torrent del Grèvol i al sot dels Esparvers, i és aquí, ben arrelats en uns vessants frescos i permeables, salvatges però amables, on hi trobem la castanyeda, amb aspecte de perxada alta i homogènia, però amb algunes raconades que guarden exemplars notables que s'han naturalitzat en una finca, la de l'Espinàs, que simbolitza la frontera emocional i física entre els massissos del Montseny, al sud, i les Guilleries, al nord. Com arribar-hi? Carretera GI-544 fins a Espinelves, on deixem el cotxe per continuar a peu. Un cop situats al poble, preneu el camí que ens porta al Veïnat de França i seguiu les indicacions fins a l'Espinàs. Un camí voreja el mas i s'endinsa al bosc en direcció nord-oest. LA BAGA D'EN CUC Actualment hi trobareu més alzines que castanyers, en el conjunt del bosc situat al Vallès Oriental, però els que encara hi viuen són bells i vells, d'una majestuositat forjada amb el pas de dècades, i en alguns casos, segles. Sense anar més lluny, el monumental castanyer gros de la Baga d'en Cuc, l'arbre catalogat de més perímetre de Catalunya i un dels més emblemàtics del Montseny, que amb els seus més de vint metres de cercle a la base del tronc imposa la seva profunda presència quan el tenim a prop. Als peus del Sui, que exerceix de mirador privilegiat a mig camí de la Calma, a l'ombra dels turons de les Païsses i la serra de Palestrins, i amb el reflex de Vallfornès de teló de fons, us proposo la descoberta a peu des de l'encisador hotel rural Can Cuch, establiment recentment restaurat que ocupa l'antiga masia del segle x que tants carboners ha acollit i que, fet i fet, esdevé el centre neuràlgic de la finca. El paisatge dominant en aquest indret del terme del Cànoves i Samalús és un alzinar muntanyenc amb pinzellades de castanyers que encara es conserven i alguns freixes, gatells i cirerers de bosc. Com arribar-hi? Carretera BP-5107 fins a Cànoves i Samalús, i des d'aquí preneu el camí del pantà de Vallfornès, ben bé fins a arribar a la presa, i seguiu les indicacions en direcció al magnífic hotel Can Cuch. LES OBAGUES DEL MONTNEGRE El divers ventall d'hàbitats que guarda el massís del Montnegre al seu interior només el coneixen bé aquells qui hi viuen saltant de branca en branca o els que el sobrevolen propulsats per ales i corrents d'aire. Nosaltres, amants com ells de la selva mediterrània —encara que menys àgils—, xalem com nens descobrint el tapís frondós que entapissa uns vessants costeruts que dansen entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. Just a l'ombra del turó d'en Vives, en un espai d'extensió reduïda, farem un tastet de castanyeda, que aquí pren forma de perxada, amb arbres força joves i esprimatxats que s'alcen decidits i forçats pels torns de tala dels treballs forestals. Aromes fúngiques i de fullaraca humida, el cant de la mallerenga blava i el durbec, un grapat de surenys foscos aixecant el cap, i matolls de marfull i bruc boal al sotabosc. La roureda, el bosc originari que s'ha vist desplaçat en alguns punts per la castanyeda, a través de la mà antròpica, guanya protagonisme a la carena del mateix turó, amb arbres de dimensions i edat considerables. Com arribar-hi? Carretera BV-5112 de Sant Celoni a Olzinelles i pista forestal en bon estat fins al coll de Can Poliva. Entre Can Poliva i Sant Martí de Montnegre hi ha diversos trams de pista on aturar-nos, per bé que podem sortir a peu des del mateix coll si tenim ganes de caminar. LA CASTANYEDA D'ESPINZELLA A la cara nord del Montseny, als vessants ombrívols i humits de les Agudes i el Matagalls i dins de la comarca d'Osona, és on podem admirar les castanyedes més ufanoses de tot el país, sobretot pel que fa a extensió, i, en alguns casos, a maduresa. Hi hauria altres indrets propers d'interès, com el sector de Can Gat i el bosc de l'Erola, o l'àrea boscosa entre el Pla Samorera i Gémena, tots al terme de Viladrau, però us he volgut presentar un espai singular, amagat entre el serrat de l'Oriol i la riera de Sant Segimon, que pren el nom de la finca que el vetlla de ben a prop, propietat de la Carme Regàs i l'Isidre Galobart. El camí d'accés sorteja el sot dels Abeuradors mentre contemplem una mescla arbòria amb roures, alzines i alguns castanyers esparsos, per conduir-nos fins al pla de la Castanyeda, un esplèndid paradís secret amb grans castanyers repartits pel bosc, que a la tardor es fonen en una abraçada acolorida de tons càlids i acollidors. Com arribar-hi? Carretera GI-520 de Seva a Viladrau. Just al punt quilomètric 5,2 trobeu el camí forestal que s'enfila cap al collet dels Tres Termes i el pla de la Castanyeda. Si voleu, podeu sortir a peu des del Centre de la Castanya de Viladrau, que és a Masvidal, només a un quilòmetre de l'entrada del camí.