Una 'adopció' popular salva una fageda centenària del Ripollès

El petit bosc dels Graus, al sud de Ripoll, una fageda amb arbres centenaris que havia de ser sotmès a un aprofitament forestal, s'ha salvat de la tala gràcies una campanya de patrocini impulsada per l'associació AccióNatura. A canvi d'una compensació de 2.479 euros, que ha sigut la quantitat recaptada, el propietari del bosquet n'ha cedit els drets d'explotació durant 25 anys, cosa que permetrà que aquesta excepcional fageda segueixi la seva evolució natural. Els boscos madurs, amb arbres que moren quan ho dicta la naturalesa, representen tan sols el 2% de la superfície forestal catalana, però "tenen uns valors biològics i paisatgístics que és necessari conservar", comenta Stefan Esser, membre d'AccióNatura.

Encara que els Graus és el primer bosc privat que es preserva a Catalunya gràcies al patrocini de particulars, l'associació confia que la iniciativa es pugui repetir en altres valuosos rodals. I que s'estengui també a territoris de països en desenvolupament que estan amenaçats de desforestació. "És ben bé com si estiguessis adoptant un bosc perquè pugui seguir evolucionant", assegura Esser.

Els Graus és un bosquet bastant inaccessible compost en un 90% per faigs -una vintena d'una mida "colossal" i amb edats compreses entre els 200 i els 300 anys-, més alguns freixes, roures i àlbers, explica l'enginyer forestal Jaume Hidalgo, coordinador del projecte Sèlvans, a AccióNatura. El CREAF, l'institut de recerca forestal de la UAB, el va incloure entre els 207 boscos singulars de Catalunya en un inventari presentat el 2011.

A l'Europa occidental no queden boscos primaris, territoris completament verges, però sí rodals amb arbres que tenen diversos segles de vida. "És necessari frenar la desaparició de boscos madurs i ampliar la superfície que ocupen fins a un mínim del 10% de la superfície forestal de Catalunya", assegura AccióNatura. Encara que no va ser pel mateix sistema de col·lecta popular, una campanya anterior impulsada per la Diputació de Girona ja va permetre comprar els drets de tala per 25 anys d'un total de 1.450 hectàrees de 68 propietaris.

Els faigs més grans dels Graus són tan exuberants, amb troncs que superen el metre de diàmetre, que gairebé no deixen passar la llum i el terra té poca vegetació arbustiva. L'explotació ramadera es limita a les zones veïnes. "Aquesta finca, on s'havia previst un aprofitament silvícola, és la que té més valor de tota aquesta zona del Puigsacalm", assegura Hidalgo. "Nosaltres compensem el propietari pel valor comercial que obtindria al vendre la fusta", prossegueix. A més, AccióNatura té previst posar en marxa dos itineraris terapèutics que "també podrien suposar un retorn econòmic a la propietat". En qualsevol cas, l'associació no vol que la zona es massifiqui, raó per la qual no en comunica l'emplaçament exacte.

Les aportacions han sigut molt variades en origen i en quantitat. Entre els particulars, AccióNatura cita el cas d'una parella que va decidir participar-hi arran de la insistència del seu fill Aniol, de 14 anys. O el de Daniel C., que li va voler fer un primer regal a la seva filla a punt de néixer, "per assegurar que pugui conèixer de prop un bosc madur quan sigui gran". Entre les empreses, la majoria són de petites i mitjanes dimensions que volen ajudar a conservar la naturalesa "com una primera mesura de compensació pel sòl que ocupen".

BOSCOS EN CARTERA / Jordi Vayreda, investigador del CREAF i un dels autors de l'inventari d'arbres singulars, explica que els faigs dels Graus són certament monumentals i el que s'està fent és un "treball lloable", tot i que discrepa de l'efecte que pugui tenir una superfície tan petita. "És clar que són arbres singulars. Per aquest motiu els vam escollir -justifica Vayreda-. Però si haguéssim de decidir entre tots els boscos inventariats possiblement ens decidiríem per altres". De fet, insisteix, a prop dels Graus hi ha un altre rodal del mateix propietari amb un valor "igual o superior".

AccióNatura assumeix que, al marge dels valors naturals, en l'elecció dels Graus hi ha influït la disponibilitat del propietari i les dimensions. Lògicament, una oenagé no està en disposició de comprar boscos. "Hi havia uns diners recaptats i va sorgir la possibilitat de comprar aquests drets de tala. És un primer pas -conclou Esser-, però tenim nous boscos en cartera. Esperem que la gent s'hi apunti".