Tots els paisatges tenen caràcter, que equival a dir que tenen una personalitat, una idiosincràsia, una identitat que els fan diferents de qualsevol altre . El caràcter d'un lloc és un concepte paisatgístic tan potent que acaba explicant per què la gent se sent part d’un indret, i no d’un altre, i enforteix el seu imaginari col·lectiu. Aquest llibre, publicat conjuntament entre l'Observatori del Paisatge i l'Ajuntament d'Olot, mostra, a través del paisatge i l'arquitectura, el caràcter de la ciutat d'Olot i el seu entorn. Reflecteix una sensibilitat col·lectiva, compartida a totes les capes de la societat, on segurament planeja l’aura de l’Escola d’Art i abraça des de la cultura oficial fins a les aficions. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola.

• Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. (14Mb)