El llibre es va presentar el passat 15 de novembre a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, a Olot, en un acte ple a vessar a on van participar a més dels autors, l’arquitecte Xavier Monteys, l’artista Clara Nubiola, el regidor de l’Ajuntament d’Olot Agustí Arbós, la directora de l’Arxiu Comarcal, Anna Bonfill i el director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala.

El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren l’assaig visual: Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. Es tracta d’una recerca d’Eduard Callís, Guillem Moliner i Roger Serrat-Calvó, publicada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, l’Ajuntament d’Olot i l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. El caràcter és un concepte clau en paisatge, i tal com diu Pere Sala en la presentació del llibre, aquesta és “una obra que celebra i elogia amb molt d’enginy i rigor el caràcter de la ciutat i d’altres racons de la Garrotxa. L’Eduard Callís, en Guillem Moliner i en Roger Serrat-Calvó presenten al lector la seva peculiar forma manera de veure Olot, a través, en aquest cas, de la seva personalitat, del seu rostre, és a dir, del seu paisatge, i, sobretot, del que ens és més quotidià.” Els autors diuen que “Podríem dir que el caràcter d’un lloc es construeix a partir d’uns fets que apareixen de manera reiterada, amb variacions. És allò que ens permet reconèixer-lo i diferenciar-lo de la resta, a la vegada que manifesta la seva raó de ser”. Amb aquest punt de partida, han identificat diferents espais d’Olot i la Garrotxa per “llegir l’entorn construït com el reflex de les necessitats dels habitants per adaptar-se al medi i, també, de les seves aspiracions. De tot al mateix temps, en una barreja indissoluble que no diferencia entre el que és més pragmàtic i el que és més ornamental o, fins i tot, excèntric”. El deliri és entès aquí com a actitud visionària o enginy lliure, fora dels cànons establerts, i és el comú denominador que articula la col·lecció d’una cinquantena casos. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola. Això, juntament amb el context d’una comarca aïllada, podria haver estat determinant per dibuixar aquest caràcter. Ben segur que hi ha tants paisatges com observadors i, també, tanta bellesa, segons com es miri.

El llibre es pot descarregar de manera gratuïta al web de l’Observatori.

Juntament amb aquesta publicació divendres també s’inaugurà l’exposició d’aquesta obra, que es podrà veure fins al 31 de gener de 2025 a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15.30 a 18 h).