El DOGC va publicar aquest dijous 28 de gener l'anunci de l'inici del període d'informació pública del Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals, després que el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, en fes l'aprovació inicial. El Catàleg estarà a informació pública durant un mes.

Les Comarques Centrals, en deu trets

El Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals abasta les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona, el Moianès i el Solsonès. Igual que la resta d'àmbits territorials, les Comarques Centrals es caracteritzen per la presència d'importants escenaris amb valor natural, estètic, històric i productiu.

Ara bé, destaca sobretot per uns escenaris estructurats pels rius Llobregat i Ter i presidits per nombroses colònies industrials i fàbriques de riu. En concret, hi ha deu trets que defineixen, principalment, el caràcter paisatgístic d'aquesta zona:

1. El conjunt d'altiplans separats per conques: Replans del Berguedà, del Solsonès, del Lluçanès, Costers de la Segarra i Moianès.
2. El mosaic agroforestal: boscos d'alzines i roures alternant amb camps de cereals.
3. Els masos i construccions rurals: presents als replans i a la Plana de Vic, així com les cabanes de vinya i les tines (Sant Llorenç del Munt, Moianès).
4. Les construccions defensives, castells i torres: al Pla de Bages, a les Valls de l'Anoia o a la Plana de Vic, entre d'altres.
5. Els patrons d'assentament i nuclis de població singular: nuclis de creixement lineal (Hostalets de Balenyà), de muntanya pirinenca (Castellar de n'Hug), de colònies industrials (L'Ametlla de Merola, Cal Rosal) o en l'entorn agroforestal (els Prats de Rei, Folgueroles).
6. Els fons escènics configurats per les muntanyes emblemàtiques: Pedraforca, Sant Llorenç o Montserrat, entre d'altres.
7. El patrimoni industrial i miner: capçaleres del Llobregat, Replans del Berguedà, Conca Salina, Plana de Vic.
8. Els espais naturals emblemàtics: el Montseny, Montserrat, Cadí-Moixeró, el Port del Comte.
9. La xarxa fluvial: té com a eixos vertebradors el Ter, el Llobregat, el Cardener i l'Anoia
10. Les infraestructures: l'A-2, l'Eix Transversal (C-25) o l'Eix del Llobregat (C-16)

Els paisatges de les Comarques Centrals

El Catàleg divideix l'àrea de les Comarques Centrals en 27 unitats de paisatge, definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) amb d'altres de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats de la consulta ciutadana. Cal dir que, d'aquestes 27 unitats, n'hi ha 17 que cavalquen amb altres àmbits territorials. És el cas, per exemple, del Montseny, repartit entre les Comarques Centrals, les Comarques Gironines i la Regió Metropolitana.

Cada unitat ha estat cartografiada i inclou una fitxa que concreta, per a aquella àrea, tots els factors analitzats per a la totalitat de les Comarques Centrals, alhora que proposa objectius de qualitat específics.

Paisatges d'atenció especial

El Catàleg dedica un capítol a alguns paisatges de les Comarques Centrals que mereixen una atenció especial, bé sigui per la seva singularitat o bé pel fet de necessitar mesures de gestió i planificació específiques:

·El paisatge dels prats que es van cobrint de bosc, degut a l'abandonament de la ramaderia extensiva. El Catàleg aposta per aconseguir una denominació de qualitat per facilitar el manteniment de la ramaderia a la zona, així com una bona gestió del bosc circumdant.

·El paisatge dels meandres del Ter. Uneix àrees naturals amb sectors de força densitat de patrimoni industrial, amb colònies i fàbriques de riu. La sinuositat del riu crea també espais urbans d'elevat ús social. Es proposa la renovació de les façanes fluvials; vetllar per impedir el creixement urbà difús; evitar la creació de continus urbans a banda i banda del riu; la recuperació de les antigues fàbriques, i el manteniment, en diversos trams, d'un passeig fluvial arbrat que enllaci algunes de les poblacions.

·El paisatge de l'Eix Transversal (C-25). A les Comarques Centrals connecta la part més humida, a l'est, amb la més eixuta, a l'oest, permetent conèixer els contrastos paisatgístics en un temps breu. El Catàleg proposa habilitar zones de descans, estratègicament situades, per a l'observació del paisatge, així com el reordenament de les zones perifèriques de Vic i Manresa i el control del creixement que es generi a prop de la carretera.

Eines de suport a la planificació territorial

Els catàlegs són uns documents informatius de caràcter tècnic que serveixen de suport per a la planificació territorial i també com a orientació, atès que els instruments sectorials n'han de recollir les propostes.

L'Observatori del Paisatge de Catalunya, ens de suport a la tasca de la Generalitat de Catalunya en matèria de paisatge, és l'organisme responsable de coordinar la redacció dels catàlegs, per encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat.

A hores d'ara, s'han aprovat definitivament els catàlegs del paisatge de les Terres de Lleida, del Camp de Tarragona, de les Terres de l'Ebre, de les Comarques Gironines, de l'Alt Pirineu i Aran i de la Regió Metropolitana. Per tant, el catàleg de les Comarques Centrals que ara inicia el procés d'aprovació és l'últim dels set catàlegs de paisatge de Catalunya.

Un procés de participació obert al territori

Els catàlegs de paisatge se sotmeten a un doble procés de participació ciutadana per tal de recollir els suggeriments de les institucions i les entitats del territori i dels ciutadans interessats.

Així, en la fase d'elaboració el Catàleg ja hi va haver la participació de 375 persones procedents de plataformes territorials, cambres de comerç, consells reguladors de denominacions d'origen (DO), entitats naturalistes o institucions culturals. Es van organitzar cinc sessions informatives a Manresa, Manlleu, Igualada, Berga i Solsona; tres tallers amb agents del paisatge, i una consulta a través de la web de l'Observatori del Paisatge (176 enquestes, amb 211 aportacions).

Ara, el Catàleg se sotmetrà a informació pública per a tota la ciutadania interessada durant un mes, abans d'aprovar-lo definitivament.