Nova imatge i millora de les funcionalitats

La modernització de la imatge de la Wikipedra queda ben palesa amb l'ampliació del mapa interactiu, que ara ocupa pràcticament tota la pantalla i facilita la consulta de les barraques inventariades.

La millora de la compatibilitat amb els dispositius mòbils i tauletes és una altra de les novetats. En aquest sentit, quan es visualitza el web a través d'aquests dispositius, s'activa la funció de geolocalització, fet que facilitarà als usuaris saber quines construccions tenen més a prop.

El web també incorpora diversos canvis en la imatge de capçalera, en l'estructura de les fitxes de les barraques i en el formulari d'entrada de noves construccions.

Per tancar el capítol de millores, en els propers dies també s'activarà un nou apartat de descàrrega, que permetrà consultar la ubicació de totes les barraques o cabanes amb el geoservei en línia WMS (WMS o Web Map Service, és un servei web estàndard per publicar cartografia a internet a través d'un navegador o des d'una aplicació que permeti la connexió a WMS.)

Ampliació a part de la Catalunya Nord

Un altre dels trets distintius d'aquesta nova versió, és l'ampliació de l'àmbit territorial, que ara va més enllà dels límits de Catalunya. En el marc del Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya, els 85 municipis que integren les Mancomunitats de municipis Conflent-Canigó, Pirineus-Cerdanya i Capcir-Alt Conflent que formen part del Parc del Pirineu Català s'han afegit al projecte Wikipedra, ampliant així el seu abast geogràfic. Aquest canvi ha implicat la traducció íntegra del web a la llengua francesa i la integració de la cartografia de l'Institut Geogràfic Nacional Francès amb la de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Aquesta integració garanteix que els mapes topogràfics i les ortofotos siguin molt detallats a tot l'àmbit d'actuació.

Cinc anys de Wikipedra

La Wikipedra ja fa cinc anys que es va posar en funcionament i durant aquest temps ha arribat a les 13.000 barraques inventariades. La iniciativa, coordinada per l'Observatori del Paisatge, és possible gràcies a la tasca del Grup Drac Verd de Sitges i a la col·laboració, fins ara, de 185 persones i entitats d'arreu del territori.

El portal consisteix en una aplicació SIG interactiva 2.0 que, per una banda, possibilita a qualsevol persona que ho desitgi introduir-hi les barraques i les cabanes de pedra seca que coneix perquè formin part d'un inventari col·lectiu. Per l'altra, permet als usuaris accedir, a partir de mapes, a fotografies i fitxes, al patrimoni dels paisatges de pedra seca inventariat fins al moment.

L'objectiu del portal, des de la seva creació, és recollir informació, permanentment actualitzada, del màxim nombre possible d'aquestes construccions per tal de contribuir al seu coneixement i preservació. A més de ser una eina molt útil per als amants i els estudiosos de l'arquitectura de la pedra seca, també resulta de gran interès per als professionals de l'àmbit educatiu, per als gestors del patrimoni cultural, per als urbanistes i per al sector turístic.

Durant aquests cinc anys ja s'han generat nombroses sinergies tant en el sector privat com el públic. En són exemples, la incorporació de l'inventari al sistema d'informació geogràfica intern del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que es consulta a l'hora d'informar nous projectes; la presa en consideració d'aquestes construccions per part del servei de Control d'Ajuts i Pagaments de la PAC del Departament d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat; la incorporació de les barraques als mapes de patrimoni cultural elaborats per la Diputació de Barcelona o la seva incorporació als mapes de senderisme de l'Editorial Piolet.

Les barraques de pedra seca, omnipresents en els paisatges de Catalunya

La Wikipedra inclou elements de 38 de les 42 comarques de Catalunya, de les quals destaca el Bages amb 2.356 barraques. L'Alt Camp (2.117), el Baix Penedès (1.089), l'Alt Penedès (1.018), el Moianès (953) i el Garraf (647) són les altres comarques més representades.

Per municipis destaquen especialment el Pla de Santa Maria (712), i Monistrol de Calders (676), a l'Alt Camp i al Bages, respectivament. Per darrera, se situen Manresa (352), Mediona (273), La Bisbal del Penedès (250), Vallirana (246) i Vacarisses (212) en una Wikipedra que inclou elements en 348 dels 947 municipis del país. Finalment, per unitats de paisatge –estan representades 91 de les 135 unitats- destaquen la Plana de l'Alt Camp (1.429), Pla de Bages (1.204), Sant Llorenç del Munt i l'Obac - El Cairat (935), Massís de Bonastre (908), Moianès (902), i Garraf (822).

La Wikipedra no només identifica i localitza les barraques de pedra seca sinó que en descriu l'estat de conservació, la tipologia, la forma de planta i el tipus de porta. Dels 13.000 elements inventariats fins ara, un 56% estan en bon estat mentre que el 38% estan parcialment enderrocats i un 6% ho estan totalment. La tipologia dominant és l'aèria aïllada (65% del total) per davant de les aèries associades a un marge, que representen un 27%, i les terreres encastades i margeres només suposen el 2 i el 5%, respectivament. Les formes més habituals són la circular (37%) i la rectangular (23%) mentre que la resta –el·líptica, ferradura, irregular i trapezoidal- no passen del 8%. Finalment, la tipologia de porta dominant és la llinda plana (64%) per davant de l'arc de mig punt (13%) mentre que la resta –arc d'angle, llinda doble, arc pla i arc primitiu- sumen un 23%.