El Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya ja disposa d'una de les seves peces clau, el Mapa de paisatge transfronterer de la Cerdanya. El mapa, publicat en format paper i també en digital, és bilingüe, en català i francès, i recull els principals valors i estratègies de futur de la vall en l'àmbit del paisatge.

Ha estat elaborat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, la Casa de la Generalitat a Perpinyà, el Consell Comarcal de la Cerdanya, l'Ajuntament de Llívia, el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, la Communauté de Communes Pyrénées-Cerdagne, la DREAL Llenguadoc-Rosselló i el Consell General dels Pirineus Orientals.

Un mapa pioner: transfronterer, participat i amb propostes de futur

Es tracta d'un mapa especial, per diversos motius: en primer lloc, pel seu caràcter transfronterer entre territoris de Catalunya i de França, que el converteix en una experiència pionera en el conjunt d'Europa i en l'aplicació del Conveni europeu del paisatge. En segon lloc, perquè no només identifica i descriu el paisatge a l'escala local, sinó que plasma uns objectius de qualitat paisatgística i un projecte de territori per la Cerdanya, a partir dels seus valors i dels paisatge percebuts i viscuts per la població. Dit d'una altra manera, no és un mapa descriptiu, sinó amb una voluntat més projectual (per exemple, assenyala els fons escènics que cal preservar i no ocultar, les estructures de closa que condicionen el planejament, les àrees més degradades que convé millorar o els miradors que cal potenciar).

Una altra de les singularitats del mapa és que combina el llenguatge tècnic necessari per a la gestió i planificació de la Cerdanya (des dels àmbits urbanístic, agrícola, patrimonial o turístic) amb recursos més divulgatius, com ara el dibuix, que contribueix a la sensibilització paisatgística de les institucions i de la ciutadania en general.

També és important destacar que el mapa s'ha obtingut gràcies a un treball conjunt i col·laboratiu entre la ciutadania, els agents del territori i la totalitat dels ajuntaments de la Cerdanya. Aquest és precisament un dels principals valors d'aquest mapa.

En definitiva, el Mapa del paisatge transfronterer de la Cerdanya és una eina de coneixement, d'acció, de sensibilització i de compromís, que recull els principals valors i les principals estratègies de futur de la vall en l'àmbit del paisatge, i és una base per a futures accions del Pla de paisatge.

Un mapa basat en objectius de qualitat paisatgística transfronterers

Una de les singularitats del mapa és que la llegenda s'organitza en base als sis objectius de qualitat paisatgística que els actors de la Cerdanya que impulsen el Pla van acordar. Són els següents:

1. Potenciar els espais agrícoles i el patrimoni associat com a element fonamental per a la conservació i la gestió del paisatge cerdà (injectant-hi millores, innovació i recerca) i promoure productes de qualitat com a element distintiu del territori.

2. Promoure un creixement ordenat dels nuclis, dimensionat d'acord amb les necessitats reals, que respecti els seus perfils i la seva singularitat, que posi en valor el patrimoni arquitectònic i que millori la imatge dels accessos als nuclis.

3. Integrar i millorar la imatge de les zones d'activitat econòmica i de les infraestructures turístiques i comercials de la Cerdanya.

4. Preservar i posar en valor els paisatges naturals, tot fent compatible la seva funció ecològica amb l'aprofitament i el gaudi per part de la societat.

5. Potenciar la llegibilitat i la nitidesa del paisatge de la Cerdanya, la qualitat dels seus fons escènics i fites visuals, així com de les principals panoràmiques des de les carreteres, els itineraris paisatgístics i els punts d'observació.

6. Posar en valor el patrimoni construït i afavorir el sentiment de pertinença al paisatge de la Cerdanya per part de les administracions, els actors i la població.

Així mateix, els sis objectius es concreten a través de 29 accions.

La construcció col·lectiva del mapa

El mapa del paisatge transfronterer de la Cerdanya és el resultat d'un llarg i rigorós procés d'identificació, caracterització i posada en valor del paisatge elaborat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya, amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Cerdanya i el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, a partir de la documentació tècnica preexistent, de les nombroses aportacions rebudes tant per la ciutadania com pels actors institucionals i els agents de la Cerdanya, i d'un laboriós treball de camp.

Les aportacions dels ajuntaments, dels actors i de la ciutadania s'han estructurat a través d'un procés de participació, que s'ha fet a tres nivells: una consulta general per a tota la població, accessible a través del web i també en format paper; una consulta a través del web orientada als agents econòmics de la Cerdanya, i una altra en format paper, pensada per als ajuntaments.

Les consultes han estat sobre la percepció del paisatge de la Cerdanya i la priorització d'objectius de qualitat paisatgística, i han recollit la informació necessària sobre els elements de paisatge vinculats precisament als sis objectius de qualitat paisatgística que estructuren el mapa. Així, s'ha preguntat sobre els indrets i elements més emblemàtics de la Cerdanya, els itineraris i punts d'observació per gaudir del paisatge, els trams de carretera que gaudeixen de bones vistes, els espais que cal ordenar millor, les àrees abandonades, etc.

També cal destacar que la participació als 39 ajuntaments s'ha fet a través d'un mapa "buit" de cada municipi on es demanava als tècnics que hi identifiquessin els elements a valorar i a millorar. Per a completar el mapa, els ajuntaments de la Cerdanya Nord i Sud han comptat amb el suport de tècnics del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i del Consell Comarcal de la Cerdanya, respectivament.

Els resultats de la participació s'han contrastat abans d'incorporar-los al mapa.

Un miler d'elements del paisatge agrupats en 44 tipologies

Com s'ha esmentat abans, el mapa s'estructura a través dels sis objectius de qualitat paisatgística i de les 29 accions, que s'acaben concretant en 44 tipologies d'elements diferents. Tot plegat ha conformat un mapa amb més de mil elements.

El mapa identifica, per exemple, una gran diversitat d'espais amb valor, com ara la closa cerdana, els principals masos cerdans, construccions de pedra seca, punts d'observació, nuclis amb entrades arbrades i amb murs de pedra seca, espais oberts entre nuclis, perfils i cims emblemàtics, trams de carretera panoràmica, edificis patrimonials (ponts, construccions defensives, estacions de tren, etc.) llocs de valor per la ciutadania, entre d'altres.

També representa llocs on cal millorar la qualitat paisatgística, com per exemple: nuclis que han canviat la seva fesomia, entrades als nuclis desordenades, àrees amb urbanització dispersa, construccions abandonades, àrees amb materials acumulats a l'aire lliure, aparcaments on s'aglomeren puntualment una gran quantitat de vehicles, etc.

El mapa, una de les moltes accions del Pla de paisatge transfronterer

Aquest mapa és una de les nombroses accions realitzades en el marc del Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya des de l'any 2012. El Pla està impulsat per l'Observatori del Paisatge, el Consell comarcal de la Cerdanya, els agents econòmics de la Cerdanya, el Parc Regional dels Pirineus Catalans, la Communauté de Communes Pyrénées-Cerdagne, i els ajuntaments de la Cerdanya. El Pla neix del reconeixement de la importància estratègica que té el fet de conservar aquest paisatge comú i potenciar-ne la qualitat, i per aquest motiu s'han sumat esforços i voluntats entre les institucions a l'hora de pensar i establir plegats les bases de futur que posin en valor aquest paisatge transfronterer, amb la complicitat de la ciutadania i dels actors socials i econòmics de la zona.

Entre les accions realitzades fins ara, a part del mapa, també destaquen la publicació del document i el mapa dels 169 punts d'observació de la Cerdanya, l'ampliació de l'inventari Wikipedra a tota la Cerdanya i la celebració de diverses jornades formatives.