Divendres 3 de maig, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria Garcia, van signar la Carta del paisatge del Garraf, a la qual s’han adherit posteriorment ajuntaments i entitats. El director de l’Observatori del Paisatge, Pere Sala i Martí, va ser present a l’acte i també va signar la Carta.

La Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya preveu les cartes del paisatge com un instrument de concertació entre administracions públiques i entitats privades d’un territori determinat per fer el diagnòstic de l’estat de conservació d’un paisatge, fixar uns objectius de qualitat i tirar endavant accions concretes de millora del seu paisatge. No es tracta de simples declaracions de principis, sinó de documents de caràcter públic i de compromís a favor del paisatge on les parts signants acorden un projecte col·lectiu i treballen per assolir els compromisos. A hores d’ara, s’han signat les cartes del paisatge de l’Alt Penedès, Priorat, Berguedà, Vall de Camprodon (Ripollès), Alt Empordà i Lluçanès, i es troba en redacció la de la Conca de Barberà.

Les cartes del paisatge poden ser impulsades per la Generalitat de Catalunya, per les administracions locals (consells comarcals, mancomunitats, municipis) o per entitats. En aquest cas, l’impulsor ha estat el Consell Comarcal del Garraf, qui va començar els treballs de redacció l’any 2017, i va comptar amb diverses taules de debat i participació. La Comissió de Seguiment, formada pel Consell Comarcal, l’Observatori del Paisatge de Catalunya i el Departament de TES, va validar el seu contingut.

La Carta del paisatge del Garraf abasta els municipis de Canyelles, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Olivella, Sitges i Vilanova i la Geltrú, sumant gairebé 147.000 habitants. Tota aquesta àrea es divideix en 9 àmbits de paisatge, que són coherents amb les unitats de paisatge definides en els Catàlegs de paisatge.

En total, es proposen 36 objectius de qualitat paisatgística, que s’assignen a cadascun d’aquests àmbits, i es concreten en 42 actuacions que els signants de la Carta duran a terme per assolir-los.

En la seva presentació, el Conseller Damià Calvet va afirmar que la Carta és “un compromís col·lectiu entre les administracions i la ciutadania per vetllar per un dels nostres béns més preuats” i, com a tal, “és un símptoma de la maduresa que tenim com a país”. “El paisatge és un element d’identitat, també ens garanteix una qualitat de vida i esdevé un valor social i un actiu econòmic”, va destacar Calvet.

La Carta del paisatge del Garraf és coherent amb els continguts del Catàleg del Paisatge del Penedès que l’Observatori del Paisatge està elaborant en aquest moments.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya, des dels seus inicis al 2005, està fent un seguiment de les cartes del paisatge i dels plans de paisatge existents a Catalunya i d’altres iniciatives relacionades amb el paisatge a escala local, en el marc del seu full de ruta Catpaisatge2020. País, paisatge, futur. A més, la Carta del paisatge del Garraf forma part de la xarxa de Territoris pel Paisatge, promoguda per l’Observatori com a espai d’intercanvi, de debat i de treball col·lectiu de les diverses iniciatives locals de paisatge que es desenvolupen a Catalunya.

Font: Arxiu d’imatges de l’Observatori del Paisatge de Catalunya (Ruth Garcia-Portillo Bolló)