Urbanitzacions
Les urbanitzacions, en general constituïdes per cases unifamiliars o adossades, o per una barreja de les dues, han desembocat en un model urbanístic desordenat, a vegades incoherent, de baixa densitat i deslligat dels assentaments urbans tradicionals, basats en la compacitat i la densitat. Altres conseqüències paisatgístiques d'aquest model d'urbanització són una progressiva uniformització dels paisatges, la generació de nous skylines, l'emergència de noves formes urbanes, l'alteració de referents paisatgístics de primer ordre, l'increment de vulnerabilitat enfront els incendis forestals, la desaparició dels sòls agraris de qualitat i, en definitiva, un empobriment general de la qualitat del paisatge. Aquest és un model d'urbanització que avui es considera obsolet.
Els catàlegs de paisatge de Catalunya han definit eines i mesures que poden servir de base als ens locals a l'hora de perseguir els següents dos objectius en relació amb les seves urbanitzacions:
- Evitar la dispersió de les urbanitzacions i promoure el relligament amb els teixits dels nuclis urbans
- Millorar la qualitat paisatgística i els dèficits existents a les urbanitzacions
Algunes eines i mesures que poden aplicar els municipis són:
- Amb l'objectiu d'evitar més dispersió en el territori, afavorir l'ocupació dels espais lliures de l'interior de la urbanització.
- Evitar la urbanització a les àrees que estan en contacte amb espais d'interès natural o de connexió paisatgística.
- Impulsar estratègies d'urbanització que relliguin la urbanització amb els nuclis urbans, especialment en urbanitzacions vinculades a la primera residència i a les xarxes de comunicació.
Algunes eines i mesures que poden aplicar els municipis són:
- Millorar la qualitat estètica d'accessos, construccions (tipologies, alçades, dimensions), tanques o cobertes, per tal de dotar la urbanització de caràcter i de personalitat.
- Millorar els perímetres de la urbanització, amb finalitats estètiques i de protecció davant els incendis forestals (els límits haurien de ser definits i identificables).
- Vetllar per la prevalença d'elements naturals en el conjunt de la urbanització.
- Disposar d'una llista d'espècies autòctones per a l'enjardinament (públic i privat) i per a l'ús en les tanques arbrades, en coherència amb el paisatge del municipi on s'encaixen.
- Millorar la qualitat estètica dels paraments constructius, com ara les casetes per a transformadors, bústies de correu comunitàries, zones de recollida d'escombraries, enllumenat de baixa intensitat, asfaltat, voreres, etc.
- En algunes urbanitzacions es poden elaborar cartes de color.
- Dotar d'identitat espais que són buits de contingut simbòlic i identitari. Quatre maneres de fer-ho poden ser:
- Integrar i valorar els elements i els espais amb valor històric, simbòlic, ecològic, religiós, productiu o estètic, que es trobin dins o a prop de les urbanitzacions (marges de pedra seca, masos, torres, castells, etc.).
- Identificar el nom de la urbanització i els noms dels carrers amb trets característics dels nuclis on pertanyen o del paisatge on s'ubiquen.
- Buscar vies per incrementar la sociabilitat dels habitants de les urbanitzacions (activitats col·lectives, adaptació d'espais públics pertinents, etc.).
- Potenciar la ubicació de miradors, així com el pas d'itineraris senyalitzats de descoberta del paisatge.