Criteris de paisatge pel món local
Ordenances
Recull de documents relatius a ordenances municipals que regulen el paisatge.
Guia-model d'ordenança del paisatge de l'Alt Penedès. Proposta de regulació municipal del paisatge rural i periurbà
Documentació
País/regió
Catalunya
Any
2010
Escala d'aplicació
Supramunicipal
Descripció
La Guia-model d'ordenança municipal reguladora del paisatge rural i periurbà és un instrument que, en el marc de la Carta del paisatge de l'Alt Penedès signada l'any 2004, el Consell Comarcal de l'Alt Penedès ofereix a títol orientatiu a tots aquells ajuntaments de la comarca interessats a establir una normativa paisatgística. El model d'ordenança té la finalitat de regular paisatgísticament els espais i les edificacions d'usos agraris i paisatges vitivinícoles; espais i urbanitzacions forestals; espais industrials, comercials i de serveis i sectors d'activitat econòmica; xarxes de comunicació vial; infraestructures de serveis; activitats extractives, i la xarxa fluvial, amb l'objectiu de millorar-ne la integració i la qualitat. Els ajuntaments que hi estan interessats poden adaptar el model d'ordenança a la seva realitat paisatgística i normativa, i un cop aprovada serà vinculant i de compliment obligat. Per altra banda, el recull de criteris de la Guia-model d'ordenança també s'utilitza per fer incorporacions puntuals en el planejament urbanístic dels municipis i resoldre problemàtiques concretes.
Font de finançament
Pública
Agents impulsors
Consell Comarcal de l'Alt Penedès
Ordenança de paisatge de Vic
Documentació
País/regió
Catalunya
Any
2019
Escala d'aplicació
Municipal
Descripció
Aquesta ordenança té per objecte establir la regulació específica de les condicions d’adaptació al paisatge a les quals s’han d’ajustar les diferents actuacions per a garantir una correcta integració paisatgística al seu entorn. En aquest sentit, desenvolupa diferents aspectes en matèria de paisatge, amb la finalitat de vetllar per la coherència de totes les actuacions en matèria de paisatge així com definir el marc legal adequat perquè es puguin desenvolupar aquelles accions amb incidència directa sobre la identitat paisatgística de la ciutat, integrant en un únic document tots aquells temes relacionats amb l’ordenació del paisatge així com la regulació dels seus usos.
Font de finançament
Pública
Agents impulsors
Ajuntament de Vic
Ordenança del paisatge de Lleida
Documentació
País/regió
Catalunya
Any
2019
Escala d'aplicació
Municipal
Descripció
La finalitat d’aquesta ordenança és regular la protecció del paisatge urbà i fomentar el seus valors ambientals i culturals, establint la prevalença del dret col·lectiu dels ciutadans a percebre un entorn urbà agradable, endreçat i harmònic i en relació al dret individual a utilitzar aquest entorn en el seu propi interès.
Font de finançament
Pública
Agents impulsors
Paeria de Lleida, Fundació del Paisatge de Lleida
Ordenança municipal dels usos del paisatge i de publicitat de Granollers
País/regió
Catalunya
Any
2015
Escala d'aplicació
Municipal
Descripció
L'ordenança municipal dels usos del paisatge i de publicitat de Granollers té com a finalitat regular els usos i activitats que tenen afectació sobre les diverses tipologies i elements paisatgístics, les visuals i fons escènics i els seus valors, per tal de fer un ús sostenible del paisatge, gestionar-lo i preservar-ne els seus trets més destacats. L'ordenança regula aspectes generals com la carta de colors, l'il·luminació d'edificis, o altres aspectes del paisatge urbà com les mitgeres; també regula els usos del paisatge periurbà, els paisatges de polígons d'activitat econòmica, o la publicitat. L'Ordenança té com a objectius específics configurar el concepte de paisatge com un bé públic i col·lectiu, i generar els recursos necessaris per a la seva protecció, manteniment i millora; crear una cultura del manteniment del patrimoni, que fomenti la protecció, la conservació, la valoració, la difusió i la defensa dels valors estètics, ecològics, arqueològics, arquitectònics, històrics, socials i dels elements d'interès; afavorir i impulsar la participació de la ciutadania en la responsabilitat del manteniment i recuperació del paisatge, i establir les condicions generals que han de complir els diferents elements que formen part del paisatge.
Font de finançament
Pública
Agents impulsors
Ajuntament de Granollers
Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona
País/regió
Catalunya
Any
2014
Escala d'aplicació
Municipal
Descripció
L'actual Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de Barcelona, que té l'origen en l'ordenança homònima de 1999, té per objectiu la protecció, el manteniment i la millora dels valors fonamentals del paisatge urbà, així com de la imatge de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, regula la protecció i el foment del paisatge urbà, i n'estableix el règim d'usos. L'ordenança regula els usos dels espais públics, façanes, mitgeres, terrats i cobertes i infraestructures de comunicació, entre d'altres, i se centra en elements com les instal·lacions publicitàries fixes i mòbils, rètols d'establiments, terrasses dedicades a la restauració, antenes, alarmes, màquines de venda automàtica, expositors, jardineres, tancaments d'obra i bastides, il·luminació, instal·lacions efímeres (fires i mercats), instal·lacions d'aire condicionat o captadors d'energia solar, etc.
Font de finançament
Pública
Agents impulsors
Municipi de Barcelona
Ordenança municipal reguladora de les condicions d'integració paisatgística en el sòl no urbanitzable del terme municipal d'Espolla
Documentació
País/regió
Catalunya
Any
2012
Escala d'aplicació
Municipal
Descripció
Ordenança municipal que estableix criteris paisatgístics per a la planificació i l'ordenació del sòl qualificat com a no urbanitzable del municipi d'Espolla (Girona). Aquesta ordenança municipal regula la integració paisatgística de les noves construccions, les reformes (conservació, adequació, rehabilitació, reconstrucció) i el manteniment d'habitatges, construccions pecuàries i magatzems, així com d'altres elements (tanques, senyalització, vegetació, etc.) en sòl no urbanitzable. Per això estableix criteris comuns d'ordenació paisatgística, com ara la inserció en el lloc, colors, façanes, materials, cobertes, etc., amb la finalitat de protegir i millorar el paisatge, tant de l'espai planer dels Aspres com del fons escènic de l'Albera, factors identitaris del municipi d'Espolla. L'ordenança és vinculant i d'obligat compliment per a totes les actuacions que es duguin a terme dins l'àmbit que regula.
Font de finançament
Pública
Agents impulsors
Municipi d'Espolla
Orientacions d'ordenació i de programació del PLU de Narbona
Documentació
País/regió
França
Any
2012
Escala d'aplicació
Municipal
Descripció
Les Orientacions d'ordenació i de programació (o OAP, del francès Orientation d'Aménagement et de Programmation) del Pla local d'urbanisme (PLU) municipal de Narbona, en versió provisional, són orientacions normatives, gairebé projectuals, aplicables a uns sectors estratègics definits pel mateix PLU, partint de la diagnosi i la proposta d'objectius elaborades pel Pla, i que no tenen per què ser zones de nova urbanització, ja que es repensen també espais urbans consolidats. Les OAP són de compliment obligat i vinculants, ja que formen part de la regulació urbanística (article L123-1-4 del Codi d'urbanisme francès). A les OAP del PLU de Narbona es tracten els aspectes ambientals, paisatgístics i patrimonials, així com les necessitats urbanístiques, sota una visió conjunta, de manera que s'obtenen solucions integrals per a cadascun dels sectors estratègics, classificats d'acord amb el seu objectiu: zones on reestructurar les avingudes i les connexions urbanes, zones on integrar les noves urbanitzacions i gestionar la transició entre la ciutat i el camp, zones on integrar les noves urbanitzacions i promoure la diversitat funcional, zones d'entrada a la ciutat que cal requalificar i zones on desenvolupar una economia dinàmica. Un altre dels trets rellevants de les OAP de Narbona és la seva presentació en plànols molt detallats on es localitzen i expressen gràficament cadascun dels objectius i les propostes d'actuació que cal fer a cada zona estratègica.
Font de finançament
Pública
Agents impulsors
Municipi de Narbona
Reglament local de qualitat de Neerijnen
Documentació
País/regió
Països Baixos
Any
2011
Escala d'aplicació
Municipal
Descripció
El municipi de Neerijnen es troba vora el riu Waal, envoltat d'un paisatge de planes d'inundació aprofitades per a l'activitat agrícola, i dics i canals que determinen el caràcter del paisatge. La ciutadania i el municipi valoren positivament el seu paisatge, motiu pel qual per al municipi és fonamental fer encaixar els nous desenvolupaments en la qualitat del paisatge, contribuint alhora a l'enriquiment del patrimoni cultural. La Welstandsbeleid (que es podria traduir com ‘reglament local per la qualitat') té per objectiu esdevenir un document marc que estableixi les principals característiques que determinen la qualitat estètica o de la imatge del municipi. En aquest cas a més es considera la Welstandsbeleid com el marc per avaluar tots els plans de desenvolupament del municipi. El procés d'elaboració del reglament va incloure un intens procés de participació amb els grups d'interès i la ciutadania en general, la qual cosa va permetre que el pla s'acceptés plenament i que s'hi incorporés coneixement local sobre el paisatge. El Welstandsbeleid inclou una descripció de la història i el desenvolupament del municipi de Neerijnen i de les característiques constructives existents a cada zona. Un cop feta l'anàlisi, s'avalua la qualitat del paisatge i s'estableixen tot un seguit de criteris per garantir i millorar-ne la qualitat. Aquests criteris són d'aplicació a les construccions comercials, residencials i agrícoles; als dics, i a zones d'activitat econòmica. Els criteris, que són vinculants per obtenir llicències de construcció i d'instal·lació, s'exemplifiquen amb il·lustracions per tal de facilitar-ne la comprensió. També es disposa d'una cartografia en format digital consultable per mitjà del web.
Font de finançament
Pública
Agents impulsors
Municipi de Neerijnen